El 51% de les dones congoleses ha hagut de desplaçar-se pels conflictes armats

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
El 60% de les persones congoleses viu en situació de pobresa extrema. Font: Canva.
Les dones i els infants són els col·lectius més afectats per les violències al Congo. Font: Canva.
Les dones i els infants són els col·lectius més afectats per les violències al Congo.  Font: Associació Catalana per la Pau.
El 60% de les persones congoleses viu en situació de pobresa extrema. Font: Associació Catalana per la Pau.

El 51% de les dones congoleses ha hagut de desplaçar-se pels conflictes armats

Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Suport Tercer Sector

Resum: 

La República Democràtica del Congo està sotmesa a una violència estructural per part de milícies armades que han obligat a desplaçar-se a milions de persones.

La República Democràtica del Congo (RD Congo) és el segon país més extens del continent africà. Amb una població de 109 milions d’habitants, és considerat un dels més joves del món, perquè 6 de cada 10 persones són menors de divuit anys. El país compta amb diversos recursos naturals com coure, cobalt i coltan, potencial hidroelèctric, una gran extensió de terres cultivables i molta biodiversitat.

“Tot i que el país és ric en recursos, la població no se’n beneficia: 26,4 milions de congolesos i congoleses pateixen inseguretat alimentària greu i 6,4 milions, dels quals la majoria són infants, pateixen desnutrició aguda. La situació no fa més que agreujar-se amb el pas del temps”, afirma Joana Mariné, responsable de projectes a l'Àfrica de l'Associació Catalana per la Pau.

Des de 2016, l’entitat col·labora al Congo amb l’organització belga Viva Salud, que ajuda a identificar entitats sòcies locals de referència. En aquest sentit, treballa al territori amb Etoile du Sud, una xarxa d’educació popular creada al voltant del dret a la salut. Conjuntament, desenvolupen programes i projectes vinculats al dret a la salut i accions d’emergència humanitària, com per exemple de prevenció contra l’Ebola o de promoció de la participació de les dones en la lluita pel dret a la salut.

Segons els resultats de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de 2022, l'RD Congo se situa a la posició 180 de 193 països. “Un 65% de la població viu amb menys de 2,15 dòlars al dia i el 60%, en situació de pobresa extrema, xifra que no fa més que augmentar, situant així l'RD del Congo com el segon país del continent africà amb més persones pobres”, explica Mariné.

Inici del conflicte

La situació a l’est del país ha estat sotmesa a la violència dels grups armats presents al territori, que especialment busquen el control d'àrees riques en minerals que se situen a prop de la frontera amb Ruanda.

Mariné recorda que la situació actual és deguda, inicialment, al conflicte ètnic, de l’any 1994, on extremistes hutu van assassinar un milió de tutsis i hutus moderats a Ruanda. Durant el genocidi, aproximadament dos milions de refugiades hutus van passar la frontera amb l'RD Congo. Però un petit grup d’extremistes hutu també va passar al Congo i va organitzar milícies dins el territori congolès.

Després del genocidi, es va consolidar un govern tutsi a Ruanda, el qual va instigar una invasió al Congo per tal, presumptament, protegir-se contra la població hutu extremista.

L’any 1998, va esclatar una altra guerra a causa del deteriorament de les relacions entre els dos països, que va acabar amb la invasió de Ruanda al Congo. Angola, Namíbia i Zimbàbue van donar suport al Congo en la seva lluita contra les forces de Ruanda, Uganda i Burundi. Va ser coneguda com la guerra mundial africana i s’estima que més de tres milions de persones van morir entre 1998 i 2004.

Entre 2012 i 2013 el grup M23 (March 23 Movement), majoritàriament conformat pel grup ètnic tutsis, es va convertir en una força innegable a l’est de l'RD Congo, i el govern congolès va acusar Ruanda de donar suport al grup.

L’any 2013, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va crear la MONUSCO, una missió d’estabilització per donar suport a l’exèrcit congolès en la seva lluita contra l'M23. Igualment, durant els darrers deu anys, la missió no va acaba de tenir èxit i no hi va haver pau a la zona, ja que el món necessita cada cop més cobalt, coure, zinc i diversos materials i els grups locals i externs van trobar més incentius per ser partícips del conflicte de l'RD Congo.

L’any 2022, el grup M23 va tornar a ressorgir i aconseguir el control de grans parts del Kivu Nord. A més, la baixa governança va comportar l'establiment de més de 120 grups armats operant a l’est del país. “L’actual situació condueix a greus violacions de drets humans i violència sexual contra dones i infants. Tot això ha suposat el desplaçament intern des de l’inici de 2024 de 358.000 persones, amb un total de 7,1 milions de persones les desplaçades dins el país, de les quals les dones suposen el 51% de les persones desplaçades”, denuncia Mariné.

Més d’un milió de persones ha estat forçades a deixar l'RD Congo i ha fugit a països veïns com Uganda, Sud-àfrica, Burundi, Tanzània, Zàmbia i Angola. Mariné explica: “Només a l’inici de 2023, 487.000 congolesos i congoleses demanaven refugi a Uganda”.

“Donat que la MONUSCO no ha tingut els resultats esperats per a la població, que reclama més protecció contra les milícies, el president de l'RD Congo ha demanat la retirada progressiva del país. Per tant, quan marxi, dependrà de la seguretat que l’estat pugui proporcionar per defensar la població”, afegeix Mariné.

Els col·lectius vulnerables, els més afectats

Tal com explica la Lliga dels Drets dels Pobles, les dones i els infants són els grups de població més vulnerables davant dels conflictes al Congo. D’una banda, com a víctimes de violació per part de les milícies i, de l’altra, a causa de la violència estructural entre la població civil.

La Lliga dels Drets dels Pobles, des de l'any 2007, s’encarrega de donar suport a tres associacions de dones congoleses, Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI), l’Association pour la Défense des Droits de la Femme (ADDF) i Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF), dedicades a lluitar contra la impunitat de la violació sexual i la violència de gènere, mitjançant l’assistència personalitzada a les víctimes fins a convertir-les en supervivents.

“Pel que fa als grups armats, el seu modus operandi consisteix a arribar a una localitat, sovint sorprenent les famílies quan treballen el camp, matar els homes, cremar les cases i violar les dones, joves i nenes, moltes de les quals les esclavitzen i se les emporten als seus campaments dins del bosc”, afirma Josep Ramon Giménez, president de la Lliga dels Drets dels Pobles.

A més, la violència de gènere estructural està molt arrelada a la societat congolesa: “Són habituals les violacions en l’àmbit civil. També són nombrosos els casos de maltractaments, humiliacions, desavantatges de la dona davant de la pàtria potestat, divorcis, herències, etc. El paper de la dona està força banalitzat, sobretot a les zones rurals, si bé fa un temps que comença a haver-hi un cert empoderament entre les dones, gràcies a la tasca d’organitzacions feministes”, afegeix Giménez.

No tots els conflictes tenen la mateixa repercussió mundial

Per a Giménez poden ser diversos els factors que determinen la repercussió dels conflictes. Per una banda, els interessos geopolítics, ja que alguns conflictes, a causa de la importància estratègica que tenen per a les potències mundials, obtenen una major repercussió. Un altre factor és la proximitat al conflicte, com s’observa amb el conflicte d'Ucraïna.

L’impacte econòmic dels conflictes és un altre factor que augmenta la repercussió, especialment si se situen en rutes comercials, zones riques en recursos minerals o centres financers. Els factors culturals i ètnics també influeixen, ja que les audiències acostumen a sentir-se més connectades amb aquells conflictes amb els quals comparteixen llaços històrics, culturals o religiosos.

Així doncs, els conflictes amb greus violacions dels drets humans sovint atreuen l’atenció internacional gràcies a la pressió que realitzen organismes no governamentals o la societat civil.

Finalment, la propaganda i la percepció pública són dos factors rellevants que afecten la repercussió, ja que la narrativa que es construeix al voltant del conflicte pot amplificar o disminuir la visibilitat. La repercussió acostuma a estar lligada a la capacitat de cobertura del conflicte, de manera que àrees, de difícil accés tant per a periodistes com persones treballadores humanitàries, tenen menys cobertura i és difícil obtenir informació directa o verificable.

Es pot ajudar a la població congolesa de diverses maneres

Per a Josep Ramon Giménez, la manera més clara de contribuir és “anar posant a les agendes de sensibilització el conflicte de l'RD Congo, aprofitant que la ciutadania té entre les seves mans aparells d’alta tecnologia, com ara els mòbils, els ordinadors, tauletes, etc. Aparells que s’han fet amb minerals procedents d’una zona d’Àfrica, on la població té una gran riquesa en el subsol, però que alhora és molt pobre pel fet d’estar sotmesa a la presència de grups armats, que sembren el terror i els exploten”.

La Lliga dels Drets dels Pobles desenvolupa el projecte ‘Congo, perill de riqueses’, un projecte que vol difondre i denunciar les conseqüències que té el conflicte de la República Democràtica del Congo. “Des de la nostra entitat fem activitats de sensibilització, tant entre el públic general com a escoles, mostrem una exposició que convida a reflexionar sobre la violència de gènere al Congo i a la nostra societat”, conclou Giménez.

L’Associació Catalana per la Pau ofereix a la ciutadania diferents maneres de col·laborar per ajudar les persones de l'RD Congo. Per una banda, amb donacions o bé fent difusió quan hi ha una campanya d’acció humanitària en curs.

Així mateix, es pot participar en les activitats de sensibilització i formació que difonen coneixement sobre el país i les seves problemàtiques, per exemple, el curs 'Conflictes, vulneració de drets humans i participació'. Finalment, també es pot participar en la ‘Brigada de Solidaritat’, una experiència que permet conèixer de primera mà les realitats de les comunitats amb les quals treballa l’entitat.

Afegeix un comentari nou