‘El Triangle Inclusiu’: art per trencar estereotips i construir comunitat

El terme aporofòbia designa l’odi o l’aversió a les persones pobres i desafavorides. Des del 2021, el Codi Penal espanyol incorpora l’aporofòbia com un agreujant dels delictes d’odi. Tot i que aquest reconeixement en l’àmbit judicial va trigar massa a arribar, des de gairebé sempre s’han perpetrat nombrosos delictes que tenen l’aporofòbia com a denominador comú. 

Un dels que va causar més commoció va ser l’assassinat de María Rosario Endrinal, una dona sense llar a qui tres joves van cremar viva en un caixer del districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi el 16 de desembre del 2005. Uns anys després, el 2013, un parell d’alumnes d’una escola del mateix districte van pensar que seria bona idea donar a menjar galetes farcides de pasta de dents a dues persones sense sostre que dormien en un caixer de la plaça de Sarrià. 

“Vam pensar que això no podia passar de cap de les maneres, que calia fer alguna cosa”, recorda que va pensar la Montserrat Morera quan es va assabentar de l’atac. Activista històrica del barri sarrianenc i presidenta del Centre i Teatre de Sarrià, Morera va ser una peça clau per impulsar un projecte que va néixer com a resposta a l’agressió. Així va sorgir ‘El triangle Inclusiu’, una iniciativa que, mitjançant les arts escèniques, vol trencar estereotips i posar en contacte joves adolescents d’escoles de Sarrià amb persones en risc d’exclusió social. 

“Vam creure que seria una bona manera perquè joves benestants i persones en risc d’exclusió compartissin un espai i una activitat”, explica Morera, qui manté la ferma convicció que “quan tu coneixes l’altre, veus les coses d’una altra manera”. L’any passat, ‘El triangle Inclusiu’ va complir deu anys i el projecte va ser guardonat amb el primer premi ‘Treball en xarxa’ que atorga la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC).

El poder transformador de les arts 

El projecte, molt consolidat i arrelat al barri, aprofita el potencial de les arts escèniques com a eina de transformació social per generar sinergies i crear complicitats entre els tres grups que hi participen i que formen els tres vèrtexs del ‘Triangle Inclusiu’: les persones en risc d’exclusió, el jovent adolescent i les talleristes. 

“Les talleristes estan formades i especialitzades en el teatre de l’oprimit”, diu Morera, qui creu que les arts escèniques en general, i el teatre en particular, “faciliten canalitzar allò que les persones tenen dins i permeten verbalitzar coses que d’una altra manera són més feixugues d’expressar”. El projecte sempre s’havia treballat a través del teatre, però l’any passat es va introduir la dansa com a mediadora i generadora de vincles entre les participants.

El procés s’inicia reunint l’alumnat i les persones en situació de vulnerabilitat, dos grups que difícilment establirien relacions fora d’aquest context. Les persones en situació de vulnerabilitat provenen d’entitats socials del mateix districte de Sarrià-Sant Gervasi, com el Centre Assís, el Centre Acollida de Sant Joan de Déu, la Fundació Putxet o el Centre d’Higiene Mental de Les Corts, entre altres. “Sovint són persones sense sostre, migrants sense papers, jovent migrant no acompanyat o persones amb problemes d’addiccions”, detalla Morera. 

Obrir mires per apropar-se a noves realitats

Sota la guia de les talleristes, els col·lectius implicats comencen a teixir lligams mentre reflexionen i debaten al voltant de les seves problemàtiques. Junts, trien una temàtica concreta i la desenvolupen. “El contacte quotidià i el tracte humà fa aflorar els sentiments, les experiències i les històries humanes”, expressa Morera. Tot plegat es reforça amb unes sessions de formació i sensibilització sobre temes com la justícia global i els drets humans que imparteixen des d’entitats especialitzades –a l’última edició va anar a càrrec del Grup Eirene– per tal de contextualitzar el projecte i caminar conjuntament cap a una mateixa direcció.

A partir d’activitats d’arts escèniques i dinàmiques grupals, el grup s’endinsa en les realitats de les persones que el conformen i aprofundeix en una temàtica. “Al llarg dels anys, s’han treballat temes concrets com la violència de gènere, el racisme, els processos migratoris o la bretxa digital…”, cita la ideòloga del projecte, qui remarca que tot plegat “ajuda el jovent a combatre prejudicis, perquè coneixen les històries dels altres de primera mà i tot el que han passat per arribar fins aquí”.

Per reforçar la sensibilització, en el marc del projecte també s’organitzen sortides amb l’alumnat per conèixer els centres de les entitats socials i la tasca que duen a terme amb persones desafavorides. “És imprescindible que el jovent copsi altres realitats que els impulsin a comprometre’s amb el món on viuen”, assegura Morera. A més, amb l’objectiu d’enfortir els vincles entre els col·lectius implicats, també es fomenten activitats de grup com dinars o barbacoes conjuntes. 

‘El Triangle Inclusiu’ consta d’una desena de sessions, que finalitzen amb la representació, amb públic i oberta a tothom, d’una obra de creació pròpia que el grup ha treballat durant els tallers i que serveix com a culminació del projecte. A partir de l’obra, es genera un debat comunitari entre les participants i el públic sobre el tema que s’ha abordat.   

Vincles que fan barri

La complicitat i els lligams que es generen dins del grup a través de la interacció i les dinàmiques conjuntes són la màgia del projecte. “Les estudiants reaccionen molt bé, amb molta empatia, i acaben formant amistat amb les persones en risc d’exclusió”, apunta Morera. De fet, algunes s’animen a fer de voluntàries als centres socials servint dinars o fent alguna altra tasca. 

En el cas de les persones en situació de vulnerabilitat, la iniciativa també ha ofert resultats molt positius. “Quan venen, els agrada sentir-se protagonistes i, en general, s’obren molt i s’impliquen en el projecte”. Per a moltes, a més, la seva participació també és una manera de vincular-se al Centre i Teatre de Sarrià, que els ofereix un carnet de soci gratuït perquè puguin venir a algun taller, activitat o obra que es fa al centre. “Saben que és un lloc on poden venir a xerrar amb algú o a estar-hi una estona, tenim les portes obertes”, conclou Morera.