El passat 11 de juny, la Federació Salut Mental Catalunya va organitzar la Taula rodona sobre la reforma del Codi Penal per denunciar com la nova llei atempta contra els drets de les persones amb problemes de salut mental.

El Consell de ministres va aprovar el passar 20 de setembre de 2013 el projecte de llei pel qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal.

Des d’aleshores, les entitats d’atenció a persones amb trastorn mental han denunciat que aquesta és una norma discriminatòria, que associa perillositat amb problemes de salut mental i que suposa “un atac frontal als drets fonamentals de les persones amb trastorn mental”.

Per conèixer com aquest projecte de llei afecta les persones amb trastorns mentals i com estan lluitant les entitats per defensar els seus drets, parlem amb Mònica Carrilero, responsable de l'Àrea de Polítiques públiques de la Federació Salut Mental Catalunya.

Per entendre de què estem parlant, ens podries explicar com afecta la reforma del Codi penal a les persones amb trastorns mentals?

És una reforma que va en contra dels drets de les persones amb trastorn mental. Un dels punts que fan més palesa aquesta vulneració és que relaciona la malaltia mental amb el concepte de perillositat, una conclusió que no ha estat avalada per cap estudi científic. Això ajuda a enfortir l’estigma i els prejudicis, dificultant la integració social de les persones amb trastorn mental.

Un altre dels punts que afecten més greument a les persones amb trastorn mental es que obre la possibilitat que una persona pugui estar internada en un centre psiquiàtric de forma indefinida a través de les mesures de seguretat prorrogables que podrien acabar fent a la pràctica una mena de cadena perpètua.

Després del compliment de la mesura de seguretat, es podrà establir una mesura de llibertat vigilada que obre la via a aplicar tractaments ambulatoris involuntaris.

D’altra banda aquesta proposta de reforma del codi penal segons juristes especialitzats és inconstitucional i és contrària a la Convenció de la ONU sobre els drets de les persones discapacitades, signada i ratificada per Espanya i d’obligat compliment des del 2008.

El passat 11 de juny, la Federació Salut Mental Catalunya va organitzar la Taula rodona sobre la reforma per denunciar com la nova llei atempta contra els drets de les persones amb problemes de salut mental. Com valoreu la jornada?

La Taula Rodona va posar de manifest que la nova llei que proposa el Govern central discrimina les persones amb problemes de salut mental i rebaixa els seus drets en relació a la resta de la població.

Els participants a la taula van coincidir a assenyalar la manca de caràcter democràtic de la reforma amb mesures com la de poder prorrogar per temps indefinit l’internament de les persones amb problemes de salut mental als centres psiquiàtrics i, fins i tot, penitenciaris.

Associacions, juristes i professionals de l’atenció sociosanitària coincidiu en la discriminació que la nova norma suposa per a les persones amb trastorn mental. Quines accions esteu duent a terme per lluitar contra aquesta reforma?

El primer pas que va fer aquest col·lectiu representatiu del sector de la salut mental i que coincideix totalment en opinions i criteris ha estat demanar cita a tots els partits polítics que ens representen al Congres dels Diputats per poder exposar quins són els motius que ens posicionen en contra d’aquesta reforma.

També s’han elaborat diversos argumentaris que expliquen per quines raons aquesta reforma no és adequada, i recollides de signatures.

Finalment a través d’un partit polític es va aconseguir una possibilitat de poder comparèixer al Congrés de diputats i la Federació va delegar aquesta compareixença a la nostra confederació estatal FEAFES.

Actualment les darreres accions continuen sent fer arribar les esmenes i aportacions a tots els partits polítics i ciutadans, sobretot la línia estratègica de les nostres accions està sent la que té FEAFES, que té accés més directe per territorialitat i representativitat a nivell estatal.

L’informe Impacte de la crisi econòmica sobre la salut mental publicat per l’OMS l’any 2010 ja advertia que la crisi econòmica podia agreujar els problemes de salut mental i que calia invertir en mesures que pal·liessin aquest risc. S’ha fet alguna passa en aquest sentit a casa nostra?

Des de la Federació Salut Mental Catalunya pensem que cal que el Govern s’impliqui en les polítiques socials que despleguin i abordin l’atenció integral en salut mental, elaborant i millorant polítiques de prevenció i tractament de la salut mental. Cal demostrar als governs i a l’Estat que una inversió en salut mental adequada no és una despesa, sinó una inversió de futur i un estalvi finalment.

És per això que ens volem basar en models d’eficiència i eficàcia que demostrin que amb inversions en temes ambulatoris i treballant des de la prevenció es poden descongestionar llistes d’espera d’altres serveis més crònics.

I és per això que valorem iniciatives com el Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIASS), que estableix la coordinació entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família per tal de “garantir la continuïtat assistencial de les persones amb necessitats sanitàries i socials i la màxima eficiència en l’ús dels recursos.

En aquestes circumstàncies, quines són els principals reptes que cal afrontar ara, de cara a millorar la situació de les persones amb problemes de salut mental?

Com a moviment associatiu creiem que cal aprofitar els compromisos del Govern per compartir amb ells alguns dels reptes que creiem s’han d’assolir si volem garantir una atenció de qualitat que contribueixi a la recuperació de les persones.

En aquest sentit el Pla Integral de Salut Mental esdevé fonamental per impulsar canvis i transformar el model actual, generant eficiències, innovant i fent plantejaments valents que consolidin noves formes de treballar, més integrades, que garanteixin una resposta adequada i continuada en el temps, des dels diferents àmbits i departaments, posant a disposició els recursos i suports en el conjunt del territori, i millorant la participació i apoderament de les persones en el procés.