El matí del passat dissabte dia 23 d’octubre a l’auditori del Museu d’Història de Catalunya tingué lloc l’acte de cloenda de l’àmbit de Cultura i Llengua del Tercer Congrés Catalanista.

Set van ser els temes que durant aquests darrers mesos han estat treballats dins d’aquest àmbit, el títol dels quals és el següent: Història i nació. Identitat i tergiversacions; La potenciació de l’ús de la llengua; El treball en el territori; Les indústries culturals, el mercat i el paper de l’administració; La Cultura Popular i Tradicional; La relació de Catalunya amb els altres territoris: l’Alguer, Andorra, Catalunya Nord, la Franja, les Illes Balears, i el País Valencià; i Els mitjans de comunicació i Internet.

Les conclusions provisionals del tema La Cultura Popular i Tradicional, foren presentades per Antoni Carné, president de l’ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA, les quals foren redactades a partir de la trobada realitzada a la ciutat de Tremp i de les aportacions dels següents grups de treball: El Teatre (coordinat per Josep Maria de Ramon, president de la Coordinadora de Pastorets); La Gastronomia (coordinat per Xavier Mestres, president de la Fundació Catalana de la Cuina); L’Associacionisme Cultural (coordinat per Pere-Joan Pujol, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya); El cant coral (coordinat per Antoni Carné, expresident de la Federació de Cors de Clavé); La dansa (coordinat per Marc Galí, president de la Coordinadora de Ball de Bastons); La festa (coordinada per Amadeu Ribas, de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya).

De les conclusions destacar que “els nostres col·lectius entenen com a normal que les diferents associacions culturals col·laborin entre si per organitzar millors i més atractives propostes, apreciant que qualsevol visió de futur passa per generar espais conjunts de reflexió, d’opinió”, tot afirmant que “el folklore al nostre País ja no és tot just això, és també compromís d’estructura social des de l’estima a l’origen”, evidenciant “que l’activitat cultural popular esdevé un camí directe a la cultura més extensa, més variable i alhora contrastada”, i “l’important repte que constitueix per l’associacionisme, el fenomen de la immigració, on la nostra cultura i llengua hi tenen un paper destacat”, així com considerar que “la Generalitat de Catalunya actua a esquenes de l’associacionisme cultural català, quan no s‘hi resisteix”, tot afirmant que “cal de forma concloent repensar el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional com un Institut dotat d’autonomia pròpia amb clara voluntat política d’acompanyar amb serveis i suport a les iniciatives sorgides de les associacions”.