L'odi no és un invent americà, diu Talia Lavin, autora de 'La cultura del odio: un periplo por la dark web de la supremacía blanca (Capitán Swing), en una xerrada al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica amb Proyecto Una, expertes en antifeixisme cuqui i autores de 'Leia, Rihanna & Trump: De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror' (Descontrol), moderada per la periodista Anna Celma.

L'odi del qual parla l'escriptora estatunidenca no és només de l'alteritat: Espanya ha expulsat els jueus i els musulmans i, de fet, ha exportat la colonització al seu país, afirma. Es refereix a aquest odi com a omnipresent i presencial, encara que viatgi a través d'internet, perquè es contagia a través d'emocions i històries. De fet, molts feixistes veuen Europa com el lloc a heretar per tal de representar el que anomenen la "puresa blanca".

Per enfrontar-nos-hi proposa "crear el nostre jardí de l'Edèn alternatiu on tothom sigui lliure d'estimar, d'expressar el seu gènere, on les dones siguin realment lliures, on cadascú pugui adorar el deu que desitgi, on l'únic que està prohibit és l'odi". I això s'aconsegueix "creant les nostres pròpies històries" amb la narrativa i el periodisme, i es protegeix als carrers.

"No les des casito" i altres formes de resistència

Per una banda, Proyecto Una considera que no hem de fer propaganda de la ultradreta a xarxes, com diu el compte @nolesdescasito, i alerta que és una de les seves estratègies per créixer: penjar un contingut, per exemple, sobre una feminista amb moltes seguidores perquè en faci un fil denunciant-ho i que els hi serveixi com altaveu.

En aquest sentit, són crítiques amb els mitjans tradicionals que "han tractat el feixisme com un mem, com una broma, i no ho és". Creuen que se n'ha d'informar només si es desmunta el seu discurs i es proposen alternatives.

Ara bé, això no vol dir que ignorem els discursos d'odi. Com diu Lavin, "no pots ignorar Godzilla perquè vindrà a menjar-se la teva família. No pots ignorar-ho perquè es fa gran cada dia".

Proyecto Una afegeix que alguns dels reptes són donar suport a les creadores de continguts antifeixistes de qualitat a les xarxes i coordinar-se amb els moviments socials, així com reivindicar els espais de l'associacionisme com a antifeixistes i abraçar-los sota un mateix paraigües. També creuen que cal començar a parlar de socialitzar internet i de prendre decisions per desprivatitzar-lo a nivell col·lectiu des d'àmbits com l'educació o la sanitat.

Un antifeixisme inclusiu

Per escriure el seu llibre Lavin s'ha infiltrat en els espais feixistes més desconeguts, el que li ha suposat un patiment psicològic. I és que "el cost d’existir a internet quan no formes part d’una identitat hegemònica és més alt", assenyalen des de Proyecto Una. Aquest odi, d'altra banda, és indetriable del model capitalista i està fomentat per xarxes socials com Twitter, Facebook o TikTok perquè els resulta lucratiu, afirmen.

En línia amb la intervenció de Lavin, consideren que l'antifeixisme ha d'incloure totes les persones perquè és una amenaça per a totes les persones, i és per això que aposten per un antifeixisme de cures que complementi el més confrontatiu.

I quan parlen d'antifeixisme inclusiu, parlen també de deixar d'utilitzar arguments capacitistes que converteixen homes neurodivergents en col·lectius vulnerables a la radicalització. L'antifeixisme pot incloure habilitats molt diverses, conclouen.