Les xarxes socials, com la majoria de les eines que trobem en la web 2.0 són eines que potencien la participació i la col·laboració dels usuaris. Aquesta capacitat ha estat la que ha donat força i ha potenciat el conjunt de mobilitzacions que estem veient arran del 15 de maig. Aquests dies, podem destacar:

• el paper de twitter com a canal de propagació de convocatòries i continguts,

• el paper de facebook, envoltat de polèmica gràcies al tancament de grups i pàgines d'entitats convocants,

• el paper de twitpic i altres eines per compartir fotografies de manera ràpida,

• el paper de youtube en la difusió d'audiovisuals de les protestes,

• el paper de les wikis, fòrums i blocs com a espais de col·laboració entre membres de grups

Les eines 2.0 han ajudat a aquest procés d'empoderament de la ciutadania facilitant la participació i la difusió de debats, missatges i convocatòries. El procés es torna més interessant quan és aquesta ciutadania la que transforma les xarxes socials i les torna eines al seu servei, com hem vist en l'experiment de twittòmetre o en la pàgina Yes we camp.

Aquesta segona eina, que pren el nom d'un dels hastags més utilitzats aquests dies #yeswecamp (si, nosaltres acampem!) ha estat elaborada a partir de cerques de twitter. En una sola pàgina, podem veure com flueix la informació en els hastags corresponents a cada una de les acampades de l'estat espanyol.

Podem veure l'efecte que produeix aquest flux costant d'informació en la següent captura de la pàgina:

Una altra reapropiació d'una eina 2.0 el podem veure en els debats de vídeos que trobem a youtube. Els diferents usuaris d'aquesta eina es contesten creant nous vídeos enriquint de manera exponencial el debat existent, com podem veure en aquests vídeos: el segon, és una resposta publicada al primer vídeo de la manifestació, i el tercer una altra aportació que enriqueix el debat.