La invasió russa d’Ucraïna ha reviscolat la por a l’amenaça nuclear i les seves desastroses conseqüències per a la supervivència de la humanitat i del planeta. El temor a l’esclat d’una guerra nuclear s’ha escampat arreu i ha tornat a situar la qüestió a l’agenda política i mediàtica. De la mateixa manera, han emergit amb força les veus que clamen perquè s’avanci decididament cap a una eliminació definitiva i irreversible de totes les armes nuclears.

Actualment, ningú dubta que la millor eina per aconseguir acabar amb l’arsenal nuclear mundial és el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), nascut gràcies a la pressió de la societat civil internacional i el lideratge d’alguns països i adoptat el 2017 a les Nacions Unides, un fet històric que hauria de marcar un abans i un després en l’inici del final de l’era nuclear. Fins ara, el TPAN ha estat ratificat per una seixantena de països i va entrar en vigor el gener d’aquest any. A finals del passat mes de juny, va celebrar la seva primera Conferència d’Estats Parts a Viena.

Fundipau fa anys que treballa per assolir un món lliure d’armes nuclears, conscient del perill que implica la seva existència i el problema que representen per a la seguretat de tots. Per donar un nou impuls al tractat i difondre les seves bondats, l’entitat catalana ha elaborat un informe que vol cridar la societat civil a donar-hi suport i a les institucions perquè s’hi impliquin. Un reclam que va especialment dirigit al Govern espanyol per tal que s’adhereixi al TPAN.

L’informe de Fundipau, que l’entitat ha publicat coincidint amb la celebració de la Conferència d’Estats Parts a Viena, mostra el recorregut del TPAN des de la seva aprovació i entrada en vigor, alhora que recull les obligacions que implica per als països que s’hi han sumat, els suports amb què compta actualment i la perspectiva de gènere enfocada en el desarmament nuclear.

Un tractat amb un ampli suport, basat en la llei humanitària

El document parteix del fet que les armes nuclears, a banda de ser immorals arran de la seva enorme capacitat destructiva, també són il·legals des que es va aprovar el TPAN, amb un suport amplíssim de la comunitat internacional, el juliol del 2017 a la seu de les Nacions Unides a Nova York.

Pocs dies després, el 20 de setembre del mateix any, el tractat es va obrir a la signatura als Estats i la nova llei aplega els primers suports oficials. L’octubre del 2020, amb la ratificació d’Hondures, ja són cinquanta els països que s’han adherit al text i, per tant, consenteixen formalment acollir-se a les seves obligacions legals. Una altra data important és la del 22 de gener del 2021, quan el TPAN entra en vigor i, en conseqüència, esdevé una llei internacional vinculant.

Estem parlant del primer tractat global aplicable que prohibeix les armes nuclears i que estableix un marc, verificable i irreversible, per a la seva completa abolició. Es tracta, doncs, d’un acord que tanca el buit legal de la llei internacional sobre la qüestió: “les armes nuclears eren les úniques armes de destrucció massiva que no estaven subjectes a un tractat de prohibició global”, expressa l’informe.

Nogensmenys, queda un llarg camí per recórrer per assolir l’objectiu del desarmament nuclear. Si atenem a les últimes dades del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), actualment al món hi ha més de 12.000 armes nuclears i els països tenidors continuen invertint grans sumes de diners per modernitzar els seus arsenals. Així, l’organisme internacional preveu que en els propers anys el volum d’armes nuclears creixerà per primer cop des del final de la guerra freda.

Per això, el TPAN és un acord que es basa en les regles i principis de la llei humanitària internacional, que limita els drets de les parts d’un conflicte armat a escollir els mètodes i mitjans de la guerra, així com que les armes han de ser capaces de distingir entre persones civils i combatents, i que les armes que causen un dany o un sofriment innecessari estan prohibides.

Obligacions del TPAN i eliminació de les armes nuclears

Per als països que han ratificat el TPAN, això implica la prohibició del desenvolupament, prova, producció, fabricació, transferència, possessió, emmagatzematge, ús o amenaça d’ús d’armes nuclears, així com l’allotjament d’aquestes armes al seu territori.

Igualment, un Estat que posseeixi armes nuclears pot formar part del tractat amb el compromís de destrucció, verificable i irreversible, mitjançant un pla i un calendari de caràcter vinculant. Alhora, s’inclou un mecanisme per posar fi a la pràctica de l’allotjament nuclear, això és, que un país instal·li les armes nuclears d’un altre país al seu territori.

L’acord també estipula l’obligació de lliurar informes regularment sobre els progressos fets en la implementació de les obligacions que fixa el TPAN fins al moment que s’hagin completat. Les garanties de l’eliminació de tot arsenal nuclear queden a càrrec de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), que serà qui verifiqui el desarmament de les instal·lacions i que els materials nuclears no s’empraran mai més per a fins armamentístics.

Igualment, com passa amb els tractats que prohibeixen l’ús de les mines antipersona o les bombes de dispersió, el TPAN reclama als països que s’hi han sumat que assisteixin a les víctimes de l’ús i de les proves amb armes nuclears, així com prendre mesures per reparar les àrees contaminades per la radiació provocada per les explosions nuclears. Aquesta assistència inclou l’atenció mèdica, la rehabilitació i el suport psicològic, a més de procurar la inclusió social de les víctimes.

Qui s’ha adherit al TPAN i qui n’és reticent

L’anhel del TPAN és implicar tots els països del món. Qualsevol pot decidir sumar-s’hi en qualsevol moment. Així, signar el tractat expressa el compromís d’esdevenir-ne membre en el futur, mentre que la ratificació obliga legalment a complir les disposicions del text.

Avui, una seixantena de països han ratificat el TPAN i més d’un centenar hi han mostrat suport. A tall d’exemple, tres països de la Unió Europea (UE) com Irlanda, Malta i Suècia ja s’hi han adherit. No obstant això, encara hi ha molts països que són reticents a sumar-s’hi, ja sigui perquè temen l’oprobi dels seus aliats o perquè continuen creient erròniament que l’armament nuclear aporta seguretat. Amb tot, cap dels vuit Estats que posseeixen armes nuclears l’ha signat o ha mostrat voluntat de fer-ho pròximament.

En aquest sentit, el TPAN, en l’article 12, demana als membres que s’hi han sumat que animin la resta de països a fer-ho per assolir el propòsit últim de l’adhesió universal. Precisament, països tradicionalment aliats de les potències nuclears sí que s’han començat a sumar al tractat i podrien jugar un paper clau en l’impuls definitiu de la desnuclearització, sobretot de cara a aquells estats que encara disposen d’arsenal nuclear.

Entre els motius per adherir-se al TPAN, l’informe de Fundipau cita, entre altres, la devastació i el sofriment a escala massiva que provoquen les armes nuclears i l’amenaça que suposen per a la supervivència humana; el fet que la seva existència soscava la seguretat de tots els països del món; l’evidència que l’armament nuclear no serveix a cap propòsit militar ni estratègic; o, simplement, que sumar-s’hi significa situar-se en el costat correcte de la història, de la legalitat i de la humanitat.

Un tractat que aplega suports des de molts àmbits de la societat

Més enllà dels Estats i d’organitzacions i xarxes del moviment per la pau i el desarmament d’arreu del món que s’han vinculat al tractat, nombrosos col·lectius de diferents àmbits com la salut, la judicatura, l’educació, l’art, entre altres, així com sindicats, parlamentaris i municipis s’han mostrat partidaris de la norma.

Per exemple, ciutats com Barcelona, París, Los Angeles o Sidney, entre milers d’altres ciutats del món, ja han aprovat mocions o han emès declaracions en favor de l’adhesió al TPAN. A Catalunya, ho han fet ja més d’una seixantena de municipis, que representen més del 50% de la població, a través de la campanya Ciutats de Pau, impulsada per Fundipau i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau. A l’Estat espanyol, són setenta-sis les localitats que han mostrat el seu suport al tractat.

A més, institucions com el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya han aprovat mocions favorables al TPAN. També més de 1.600 parlamentaris de tot el món –dels quals una trentena de Catalunya i l’Estat espanyol– han signat un compromís que deixa clar el seu suport a la llei que pretén posar fi a les armes nuclears.

De la mateixa manera, Fundipau vol destacar especialment la trentena de persones significades de l’àmbit acadèmic, científic, mèdic, cultural, periodístic i social de l’Estat espanyol que s’han sumat al manifest de l’entitat, titulat ‘Cap a un món lliure d’armes nuclears’, que reclama a l’Executiu espanyol que se sumi al tractat de prohibició.