Les "parets solidàries", també conegudes com a "parets de la bondat", tenen el seu origen a finals de 2015 a Mashad, una ciutat al nord de l'Iran. El 21 de desembre s'hi celebra una festa coneguda amb el nom de Yalda, la nit més llarga de l'any que dóna pas a l'hivern i una de les més fredes, amb sensacions tèrmiques sota zero graus.

Poc després hi va aparèixer una paret d'aquesta ciutat pintada com si fos un armari i amb roba en penjadors. La idea es va començar a estendre molt ràpidament per ciutats com Teheran, Shiraz o Qazvinen, a les quals el nombre de persones que viuen al carrer va en augment. En aquests moments tenen decenes de parets que cada dia s'omplen de roba.

Els murs, que acostumen a ser símbol de divisió, es converteixen en aquest cas en un de solidaritat.

La difusió es va començar a fer a partir del boca-orella i en xarxes socials com Twitter i Instagram fent servir el hashtag #WallOfKindness. De la mateixa manera que les "parets solidàries" s'han escampat per l'Iran també es podrien replicar en d'altres països.

En aquestes parets es pot llegir la frase "si no ho necessites, deixa-ho; si ho necessites, posa-t'ho", per promoure el respecte i perquè les persones que necessitin la roba no es trobin avergonyides. Hi ha grups de persones que s'encarreguen de recollir-la i posar-la a les parets, però qui ho va començar es troba a l'anonimat.

Darrerament en algunes ciutats de l'Iran s'està posant en funcionament una altra iniciativa que porta com a nom "Acabar amb la falta de menjar". En alguns punts s'habiliten neveres connectades a generadors d'electricitat que ofereixen aliments.