Un cop una persona es coneix a si mateixa, la tasca de gestionar les seves emocions i els fenòmens pels quals passa és més fàcil. Les capacitats que cauen sota aquest paraigua tenen a veure amb les actituds que una persona té cap a les seves sensacions i sentiments, i com els encara cap a l’exterior.

Seguint amb els ‘autos’, les dues primeres capacitats que una persona ha de desenvolupar per a fer una bona gestió de si mateix són l’autoregulació i l’automotivació. Ambdues tenen a veure amb la canalització de factors. La primera habilitat té a veure amb la gestió dels impulsos, emocions i pensaments i el seu filtratge adequat. La segona es relaciona amb l’expressió moderada de conviccions.

Molt relacionada amb aquesta última, hi ha l’habilitat de l’assertivitat, això és, expressar les necessitats pròpies amb respecte però amb seguretat.

També són part de la gestió de si mateix les competències que tenen a veure amb la forma en què la persona encara els resultats de les seves accions. I sota aquest paraigua cauen dues actituds aparentment contràries però molt similars: la tolerància a la frustració i l’orientació a l’assoliment.

Un altre tipus de capacitats que es troben en aquest àmbit són aquelles orientades a l’adaptació de la persona al seu entorn. Així, és important que estigui oberta al canvi, disposada a fluir amb els fenòmens, així com a aprendre d’aquests per a futures ocasions. En aquest sentit, cal que la persona voluntària també demostri polivalència i flexibilitat, modificant el propi comportament i adequant-lo al canvi, sempre mantenint l’efectivitat de les seves accions.

També formen part de la gestió de si mateix algunes competències relacionades amb la relació amb altres persones. Una bona administració del jo també implica el desenvolupament del compromís, fins i tot en condicions adverses; la solidaritat, en tant que sentiment d’unió davant una causa comuna; i la responsabilitat, com la capacitat d’assolir els deutes i compromisos propis fent-se càrrec dels actes realitzats.

D’altra banda, per tal de gestionar-se a un mateix, també cal tenir una relació amb l’entorn activa. S’ha de desenvolupar la concentració, amb l’objectiu de fer una acció amb determinació, reflexionant-hi, amb atenció. També és important l’habilitat de l’escolta, entesa com la capacitat de centrar absolutament l’atenció en les paraules d’una persona o en els sons del context i entendre’n el significat.

En aquest sentit, és també rellevant la proactivitat. Un cop s’ha entès el significat del context, actuar-hi en relació i amb anticipació és el següent pas, aprofitant el coneixement adquirit per a agafar el control.

Finalment, una competència que pot estar vigent en totes les altres i en tots els àmbits de la vida en general, i que és una capacitat interessant amb la qual gestionar-se a un mateix és l’actitud lúdica. Es tracta de la disposició a experimentar i aprendre jugant, obrint-se al gaudi i a la sorpresa.