Competències cognitives del voluntariat
Comparteix
Qualsevol gest o acció demana una valoració. La persona voluntària haurà de ser capaç de processar informacions i actuar-hi a conseqüència, posant en marxa les seves competències cognitives.
Les persones que decideixen entrar a formar part d’un equip de voluntaris no només s’enduen l’experiència, sinó que també tenen l’oportunitat de desenvolupar gran diversitat de competències. Amb aquesta dada en ment, el Departament de Drets Socials ha elaborat el ‘Catàleg preliminar i diccionari de competències i metacompetències de l’acció voluntària’. Aquest document vol ser la base per a avançar en la identificació, certificació i acreditació de les capacitats involucrades en l’activitat voluntària.
Així, el catàleg agrupa, identifica, descriu i detalla el conjunt de competències i metacompetències que entren en joc en el desenvolupament d’aquestes accions. Es tracta d’un producte clau per a posar en valor els aprenentatges i les capacitats de les persones voluntàries, quelcom que obre nous camins de promoció i reconeixement del voluntariat.
Es tracta d’exposar el valor bidireccional d’aquestes activitats, que no només tenen un impacte extern sinó també en la mateixa persona. Com a tal, reivindica la necessitat de crear processos d’acreditació de les competències adquirides per vies no formals, com és el cas del voluntariat. El catàleg, doncs, reuneix quantitat de capacitats, classificades en competències cognitives, competències emocionals i metacompetències.
En concret, les competències cognitives fan referència a les aptituds que l’individu té per processar informació. Són les capacitats que permeten donar sentit als fenòmens i avaluar i crear informació i contingut. A continuació es detallen les aptituds que formen part d’aquest grup.
Pensament crític
La capacitat de construir arguments, qüestionar idees i distingir incoherències, errors lògics o fal·làcies és la base del pensament crític. En la seva versió primerenca, aquesta aptitud implica dubtar i qüestionar afirmacions, així com allò que socialment es considera inqüestionable. En el segon nivell es desenvolupa per avaluar amb detall aquestes afirmacions, detectant incoherències.
Un cop totalment desplegat, el pensament crític implica la capacitat d’argumentar de forma lògica idees originals, apartades de la norma, no estàndards, quelcom molt necessari a la tasca diària del voluntariat.
Pensament lateral i sistèmic
El pensament lateral és la capacitat de plantejar i resoldre problemes de forma divergent, establint relacions de coneixement diferents i fent preguntes i donant respostes creatives. El pensament disruptiu i l’associació de conceptes de forma no convencional són signes d’un pensament lateral de primer nivell. Si es practica, el pensament lateral pot dur a la persona a oferir perspectives àmplies i diferents i generar solucions disruptives.
Està una mica relacionat amb el pensament sistèmic, en tant que aquest segon implica l’habilitat de veure relacions entre diversos esdeveniments. Es tracta, al principi, de la capacitat d’assenyalar les causes, els efectes i les conseqüències, però en el seu desplegament permet a la persona trobar més d’una solució als problemes plantejats, identificar i explicar els processos de desenvolupament d’una tasca i prendre decisions a partir dels efectes que els diferents elements d’un fenomen poden tenir.
Ambdues competències despleguen la possibilitat d’acostar-se als problemes des d’una multiplicitat de direccions i punts de vista, quelcom molt útil en l’acció voluntària.
Raonament abstracte i conceptual
El raonament abstracte és l’habilitat d’una persona de resoldre qüestions lògiques amb agilitat. En les seves fases més desenvolupades, aquest raonament permet establir relacions i seqüències entre conceptes i dades no verbals, així com fer deduccions i identificar patrons de seqüències.
El raonament conceptual suposa identificar models o patrons així com assenyalar qüestions clau en assumptes complexos. D’aquesta manera, el que en un inici comença com l’habilitat de captar vincles entre situacions passades i actuals evidents i recollir-ne les dades més importants, pot evolucionar cap a la percepció de similituds i claus entre situacions molt complexes que no són obvis per a la resta de persones ni han estat apresos prèviament.
Raonament analític i sintètic
L’habilitat de comprendre i resoldre problemàtiques a partir de separar-ne les parts és el raonament analític. El que comença com la capacitat de fragmentar tasques per tal de solucionar problemes específics i habituals, pot evolucionar cap a una versió més complexa i completa on la persona voluntària descompon amb facilitat qualsevol situació, essent capaç d’assumir tasques complexes.
D’una manera semblant, però en la direcció contrària, es produeix el raonament sintètic. Aquesta habilitat permet a les persones comprendre situacions i fenòmens i resoldre problemes a partir d’unir les parts individuals que els constitueixen. Això els permetrà crear i recopilar idees més o menys abstractes i utilitzar-les per a dissenyar plans d’acció nous i solucions efectives.
Raonament espacial
És interessant que les persones voluntàries desenvolupin la capacitat de raonar sobre l’espai, visualitzant mentalment les perspectives de les sales i els objectes. En un estadi avançat, aquesta habilitat és molt útil en tasques com el plantejament i la gestió d’activitats i altres accions, ja que implica la possibilitat d’interpretar i dissenyar patrons, esquemes i circuits així com qüestions més específiques com llegir documents cartogràfics a escala.
Raonament esquemàtic
El raonament esquemàtic és la capacitat de representar de forma gràfica un fenomen o procediment a través d’un esquema. És una habilitat molt necessària en les fases de gestió de projectes i accions de voluntariat. Una persona que l’hagi desenvolupat, serà capaç d’estructurar fàcilment grans quantitats d’informació i dissenyar diagrames per a resoldre problemes complexos.
Raonament numèric
Aquesta capacitat s’atribueix típicament a les persones que tenen bones habilitats matemàtiques. Tanmateix, el raonament numèric té molt a veure amb la resta de capacitats, i més que ser una competència per fer càlculs mentals, serveix especialment en la gestió d’equips i projectes.
Així, les persones que desenvolupen aquesta capacitat no són només capaces de comprendre, resoldre i inclús crear fórmules, sinó també d’utilitzar els mètodes inductiu i deductiu en la quotidianitat i utilitzar-los per a resoldre els problemes que puguin sorgir.
Raonament verbal
Aquesta capacitat, com passa amb l’anterior, també sol estar limitada en l’imaginari social, que l’entén únicament com la capacitat d’escriure i parlar bé. Així i tot, el cert és que un raonament verbal ben desenvolupat permetrà a la persona voluntària expressar idees complexes i abstractes adaptant-les al seu públic, tan divers com sigui, i mitjançant gran diversitat de punts de vista, i sempre de la manera més efectiva.
