La matriu de planificació, una eina per al disseny de projectes

Autor: 
Marina Aguilar i Mañas
Exemple de matriu de planificació. Font: http://smlk.es/TEPskd
Exemple de matriu de planificació. Font: http://smlk.es/TEPskd

La matriu de planificació, una eina per al disseny de projectes

Resum: 

Descobreix en aquest recurs com aquest instrument et pot ajudar a la formulació i realització dels projectes de la teva organització.

Què és la matriu de planificació

Es tracta de l’eina que l’enfocament del Marc Lògic ha creat per al disseny de projectes. Elaborada a partir de la informació obtinguda a la fase d’identificació, la matriu de planificació permet sintetitzar, de forma seqüencial i coherent, els elements bàsics de la nostra intervenció i la relació entre aquests components. A més, aquesta representarà el full de ruta per al posterior desenvolupament i seguiment del projecte (gestió).

Elements a incorporar en la matriu de planificació

A continuació es defineixen quins components s'han de tenir present a l'hora de formular la matriu de planificació del nostre projecte:

  • Objectiu general: Tot i que el seu assoliment va més enllà de la nostra intervenció, aquest és l’objectiu principal que orienta el desenvolupament del projecte. Amb aquesta proposta contribuirem, a llarg termini, a aquest assoliment. (Exemple: reduir el nombre de persones aturades)
  • Objectius específics: Es tracta de l’efecte que la nostra intervenció vol aconseguir en un termini raonable. Esdevé el punt de referència i guia del projecte. Per tant, la seva definició ha de ser clara i assolible.
  • Resultats: Representen la repercussió que tindrà la nostra intervenció un cop s’hagin desenvolupat les activitats plantejades.
  • Activitats: Són les accions que programem realitzar en el marc del projecte per tal d’assolir els resultats definits.
  • Mitjans: Representen els recursos humans, tècnics i materials necessaris per a l’execució de les activitats programades.
  • Indicadors: Aquests defineixen, en termes quantitatius i/o qualitatius, el contingut dels objectius i dels resultats plantejats i permeten mesurar l’èxit o fracàs de la nostra intervenció. Els indicadors han d’expressar quantitat, qualitat, temps, espai, nombre de persones, etc. Per tal de facilitar posteriorment el seguiment i l’avaluació del projecte, aquests han de ser concrets i mesurables.
  • Fonts de verificació: Es tracta dels procediments i mitjans que farem servei per obtenir la informació necessària que ens permetrà verificar els indicadors definits (enquestes, registres, imatges, productes, actes, etc). Aquests poden ser interns o externs, però han de ser fiables i fàcils d’obtenir.
  • Supòsits (hipòtesis o riscos): Són aquells elements, condicions, esdeveniments i decisions que queden fora del nostre control però que incideixen en la lògica i èxit de la nostra intervenció.

Finalment, assenyalar que la relació entre tots aquest elements segueix bàsicament dues lògiques d’interdependència:

  1. Lògica vertical: Si es donen unes condicions prèvies i es compta amb pressupost, es mobilitzaren els recursos per al desenvolupament de les activitats. Si es porten a terme aquestes activitats i es produeixen una sèrie de supòsits, s’obtindran resultats. Si s’obtenen aquests resultats i es produeixen els supòsits del seu nivell, s’assolirà l’objectiu específic. L’assoliment d’aquest objectiu específic, juntament al compliment dels supòsits dels seu nivell, comportarà una contribució significativa a l’objectiu general. I si els supòsits d’aquest nivell es produeixen, l’objectiu general podrà perdurar.
  2. Lògica horitzontal: Tots els resultats i objectius s’expressen mitjançant un indicador verificable a través de les fonts de verificació.