Com funcionen les licitacions públiques

Evidentment, en tant que procés públic, els procediments de licitació pública estan influïts per quantitat de lleis que és important conèixer, entre altres coses per a comprendre les obligacions i drets que tenen les entitats licitadores.

Aquestes són algunes de les lleis que la guia ‘Comença a licitar!’ recomana tenir en compte:

• Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014. 
• Directiva 2014/23/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014. 
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. 
• RD 1098/2001 - Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre. 
• RD 817/2009 – Reial decret 817/2009, de 8 de maig. 
• Estratègia catalana de millora de la compra pública, del 2 d'agost de 2022. 

Les licitacions no cauen del cel, ni l’administració pública no les anuncia als quatre vents. La veritat és que per trobar licitacions cal fer una cerca activa per les diverses plataformes que existeixen. Això vol dir subscriure’s als portals que més interessin a l’entitat i planificar bé la cerca i el procediment de presentació, per no perdre cap oportunitat.

En aquest sentit, és interessant tenir presents algunes plataformes que faciliten una mica la feina perquè centralitzen totes les licitacions que l’òrgan de contractació publica al seu perfil particular. Són: la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, la Plataforma de Contractación del Sector Público, el Portal de Contractació Electrònica de l’Ajuntament de Barcelona i el Cercador d’Informació i Documentació Oficials (CIDO). També és recomanable visitar sovint la secció ‘Finançament’ de Xarxanet.

Les licitacions es classifiquen segons l’objecte i segons la quantia del contracte. També és important tenir present que hi ha diferents formes de procediment d’adjudicació que és interessant conèixer.

Segons el seu objecte, hi ha sis tipus de licitacions. El contracte d’obres és, com el nom indica, l’execució d’una obra o treball de construcció immoble o modificació del terreny, que té per si mateix una funció econòmica o tècnica. El contracte de concessió d’obres implica tot això i també el dret a explotar-la i, a vegades, percebre un preu. El tercer tipus de licitació segons l’objecte és el contracte de concessió de serveis, segons el qual s’adjudica a l’entitat la gestió d’un servei en titularitat o competència, el que vol dir que aquesta obté el dret a explotar econòmicament l’objecte del contracte. Un altre format de licitació és el contracte de subministraments, que implica l’adquisició o arrendament de productes mobles. Un cinquè mode és el contracte de serveis, que té per objecte el desenvolupament d’una activitat. Finalment, hi ha els contractes mixtos, dedicats a prestacions de dos o més tipus dels esmentats.

Diferenciar les licitacions segons la seva quantia és, senzillament, atendre al valor del contracte. Per als contractes menors, aquest és menor de 15.000€ en els de serveis i subministraments i inferior a 40.000€ per als d’obres, i no poden superar, en cap cas, l’any de durada. La d’aquests contractes és una tramitació simple: només demana l’informe justificatiu de la necessitat, l’aprovació de la despesa i la factura. L’altre tipus de licitació segons la quantia són els contractes subjectes a regulació harmonitzada, que bàsicament tenen un valor estimat igual o superior als llindars establerts per la Llei o estan sotmesos a directrius europees. Això vol dir que és d’obligatorietat que aquestes licitacions es publicitin a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública i al Diari Oficial de la Unió Europea.

Les licitacions també determinen qui pot presentar-se, i aquesta és una qüestió important per a tenir en compte el context en què una entitat s’hi presenta. N’hi ha algunes de molt usuals. Primer, hi ha els procediments oberts, al qual es pot presentar qualsevol entitat interessada. També hi ha el procediment obert simplificat, que es reserva exclusivament a contractes d’obres de fins a 2 milions d’euros i serveis i subministraments de menys de 140.000€. Existeix també el procediment obert supersimplificat, que és com el primer però limitat a contractes de subministrament i serveis inferiors a 60.000€ i d’obres inferior a 80.000€.

L’administració pública contractant inclourà alguns documents o informació al plec de la licitació que oferiran informació a les entitats candidates referent a l’activitat que hauran de dur a terme o els requisits que han de complir. Per a contractes menors que no són procediments oberts la llista és més aviat curta. L’òrgan només facilitarà l’informe explicant la necessitat del contracte, la justificació que no hi haurà alteracions en l’objecte, l’acreditació de crèdit i aprovació de despesa prèvia i la publicitat de l’adjudicació.

Per a un procediment obert, en canvi, la documentació aportada serà molt més diversa i ampliada. Per començar, posarà a disposició de les entitats la memòria justificativa, que ve a ser el detall de les necessitats a cobrir, el procediment que s’usarà per a adjudicar el contracte, la classificació i solvència exigides, el valor estimat del contracte, els criteris de valoració de les ofertes i la insuficiència de mitjans, si escau.

La licitació de procediment obert també presentarà un plec de prescripcions tècniques, on es defineixen les condicions tècniques del projecte, en què consisteix i què s’ha d’executar. Això vol dir que aquest plec regularà l’execució del contracte, les qualitats i les condicions social si ambientals. A més, l’òrgan contractant també pot presentar un plec de clàusules administratives generals, tot i que no sempre existeix. Aquest document detalla els criteris de solvència; les consideracions socials, laborals i ambientals com a criteris de solvència, adjudicació o condicions d’execució; l’obligació d’establir una condició especial relacionada amb la innovació, el medi ambient o a l’àmbit social; la definició d’obligacions i drets, l’obligació de l’entitat de complir les condicions salarials a complir en el conveni col·lectiu sectorial que pertoca; informació sobre condicions de subrogació i les penalitzacions que suposarà l’incompliment de les obligacions i condicions esmentades.  

Un altre element que inclou tota licitació és el pressupost base. Es tracta del límit màxim de despesa amb què l’òrgan es pot comprometre. És l’import que les entitats licitadores hauran de prendre de referència per a presentar les ofertes econòmiques, perquè en cas que es sobrepassi el pressupost base, l’entitat serà desestimada.       

Hi ha alguns requisits que una entitat ha de complir per poder licitar, però no són massa complexos. Per començar, ha d’estar legalment constituïda. També ha de tenir la solvència econòmica, tècnica o professional especificada als plecs, trobar-se al corrent de les obligacions tributàries i no incórrer en cap prohibició legal de contractació.

Tot això caldrà que l’entitat ho justifiqui amb documentació quan es presenti a la licitació. Hi ha certes documentacions específiques que pot requerir cada plec administratiu individualment, però generalment solen demanar una mateixa sèrie de documents a les entitats. Primer, aquells relatius a la capacitat d’obrar, és a dir els estatus, les escriptures de nomenament de les persones representants... També aquella documentació que faci referència a la solvència econòmica i financera com els comptes anuals o la còpia de la pòlissa d’assegurança. Finalment, també es sol demanar justificació documental relativa a la solvència tècnica i professional, això és, els certificats d’experiència o bona execució d’obres serveis o subministraments posteriors, autoritzacions o habilitacions professionals...

Per a presentar-se a una licitació, l’entitat candidata haurà de presentar tres sobres, el contingut dels quals està molt definit i no pot barrejar-se. Al primer sobre o sobre A, per a documentació administrativa, caldrà introduir una declaració responsable segons el model que es facilitarà al plec administratiu. Una altra opció, molt més simple, és presentar el DEUC o Document Europeu Únic de Contractació, una declaració de la situació financera, les capacitats i la idoneïtat de l’entitat per a la contractació, unificada en un formulari disponible en totes les llengües de la Unió Europea, per la qual cosa suposa un gran estalvi de temps, que permet que sigui només l’entitat adjudicatària final la que presenti totes les certificacions concretes exigides.  

Al sobre B o ‘2’ tenen el seu lloc aquells documents que fan referència als criteris d’adjudicació no avaluables de forma automàtica. És especialment l’oferta tècnica, que són les tasques a realitzar, i també s’inclou la documentació que requereix el plec de clàusules administratives particulars. Aquest apartat de l’oferta s’avaluarà segons els criteris d’adjudicació establerts al plec, que són subjectius i basats en judicis de valor, i no pas amb fórmules o càlculs.   

Finalment, al tercer sobre, el C, s’introduirà aquella documentació que serà avaluada de manera automàtica amb fórmules, i també l’oferta econòmica.

Aquests sobres s’entregaran sempre mitjançant una plataforma electrònica que indicarà l’òrgan contractant en qüestió.

Un cop acabat el termini per a la presentació de propostes, l’administració procedirà a la valoració de totes les ofertes i a escollir-ne una que executarà el contracte. Els criteris tindran a veure amb la relació entre qualitat i preu, tot fent un càlcul d’una puntuació objectiva i un judici de valor més subjectiu. En aquest sentit, hi haurà diversos criteris, començant pels criteris econòmics, que venen a indicar l’oferta de preu de l’entitat. També es tindran en compte una sèrie de criteris de qualitat, que avaluen qüestions com l’experiència, la innovació, la qualitat dels productes o serveis, la planificació, criteris socials, mediambientals i de gènere...

En tots els casos s’estableixen dues formes de valoració d’aquests criteris. Primer, un mecanisme automàtic, de caire objectiu, basat en fórmules que resulten en quantificacions o percentatges. Segon, un seguit de criteris subjectius definits per l’òrgan de contractació i creuats amb una proposta de l’entitat licitadora. Faran referència a temes com la qualitat tècnica, la capacitat, l’experiència, la creativitat de la proposta, la sostenibilitat, la responsabilitat social, l’adaptabilitat...

Tots aquests criteris es detallen a l’anunci de la convocatòria, als plecs de les clàusules administratives particulars o en el document descriptiu del projecte i a l’expedient.

Un cop una entitat ha estat seleccionada per l’òrgan de contractació, haurà de presentar, en un termini de deu dies hàbils, la documentació acreditativa del compliment de capacitat i solvència, la demostració dels mitjans que s’ha compromès a tenir a l’oferta i la garantia definitiva, que és l’import del 5% del preu final que ofereix. Aquesta serà utilitzada per l’administració per imposar penalitats en cas que no s’hagi formalitzat el contracte en el termini establert o no s’hagin executat determinades parts del contracte. L’entitat podrà dipositar aquesta garantia en forma d’aval.

Un cop rebuda aquesta documentació, l’òrgan de contractació publicarà una resolució motivada en un màxim de cinc dies hàbils, comunicant-la a totes les entitats licitadores. Aquesta contindrà la informació necessària per a que les entitats interessades interposin, si volen, un recurs contra la decisió, és a dir el nom de l’entitat adjudicatària, les característiques de la seva oferta i les raons per les quals s’han desestimat les altres ofertes.

Finalment, en un termini de quinze dies hàbils, l’administració procedirà a la formalització del contracte, que és un document que recull les condicions exactes de la licitació, i que haurà de ser retornat firmat per l’entitat contractada en un termini de cinc dies.