Feeds temporal

 La plataforma d’organitzacions que lluiten contra el Pacte Europeu de Migracions i Asil (PEMA), entre elles ECAS, han elaborat un decàleg per denunciar les implicacions humanes i socials que tindrà la seva ratificació, prevista pel 10 d’abril. 

Els 10 punts de denúncia davant del PEMA són els següents: 

1. Fronteres com a espais on no aplica la legalitat. Crea una ficció de no-entrada segons la qual les persones que entrin per vies irregulars a Europa no es consideraran a territori Europeu. Converteix les fronteres en llimbs legals i normalitza una política de hotspots. Les persones seran retingudes en centres aïllats en zones remotes, en condicions semblants a la detenció i sense accés a l’assistència jurídica, mèdica o psicosocial.
2. Més discriminació i menys garanties d’accés a l’asil. Les persones que vulguin demanar asil ho hauran de fer només arribar, en frontera, amb terminis accelerats i sense garanties legals. Serà obligatòri per a nacionals de països amb una taxa de reconeixement baixa i aplicarà, fins i tot, a persones en situació vulnerable. Aquesta mesura vulnera el principi de no discriminació i és contrària a l’obligació legal d’analitzar individualment cada sol·licitud.
3. Normalitza les detencions massives, també de menors. Obliga a les persones a romandre en condicions de privació de llibertat durant fins a sis mesos, en espais fronterers o de trànsit i sense mesures de protecció efectives. Promou la detenció fins i tot, de famílies i infants a partir de 6 anys durant llargs períodes de temps, en dispositius de detenció sense especificar.
4. Un sistema indiscriminat d’expulsions exprés. Utilitza conceptes com “tercer país segur” o “país d’origen segur” per denegar sol·licituds d’asil segons nacionalitat i limitar l’accés a procediments justos. Sense garanties que les persones siguin protegides i vulnerant el principi de no devolució. En els casos de denegació, s’activaria la “directiva de retorn immediat”, que permet allargar la detenció i accelerar la deportació, fins en casos amb recurs.
5. Més pressió als països d’arribada a la UE. Lluny de crear un mecanisme de corresponsabilitat entre els 27 estats membres per a la reubicació de persones sol·licitants d’asil, el Pacte manté l’obligatorietat de demanar asil al primer país d’arribada. Això obstaculitza la reunificació familiar i agreuja la ineficiència i la desigualtat entre els sistemes d’asil dels diferents estats de la UE.
6. Un sistema injust de solidaritat a la carta. El Pacte estableix un sistema flexible que permet pagar per a no acollir. Així, alguns països podrien evitar les seves obligacions de protecció internacional i finançar a canvi, amb 20.000 euros per persona rebutjada, deportacions i accions de control fronterer, fins i tot, a tercers països. Això es finançarà amb fons europeus. És a dir, les aportacions dels Estats Membre que recapten a través dels impostos.
7. Via lliure per saltar-se les obligacions internacionals. El “Reglament de Crisis” permet als Estats de la UE al·legar una situació de “crisi”, “instrumentalització” o “força major” per incomplir encara més les seves obligacions d’acollida. Aquest mecanisme amplia les derogacions i les excepcions al dret d’asil, erosiona el ja precari sistema d’asil europeu, i converteix la gestió migratòria en la gran excepció per als drets humans.
8. Més criminalització de les persones que migren. Consolida un enfocament securitari. Enforteix el paper i els recursos de Frontex com a agència responsable del control fronterer. Persegueix a persones o organitzacions que “incitin” a entrar a Europa sense autorització i augmenta les penes a persones acusades de tràfic d’éssers humans, que sovint són simplement membres del grup de persones en moviment. A més, contempla reintroduir controls a les fronteres interiors de la UE.
9. Eines digitals per a la vigilància massiva. La reforma d’EURODAC (la base de dades europea de persones migrades i sol·licitants d’asil), permetrà diversificar i augmentar la recollida de dades especialment sensibles i que han d’estar absolutament protegides, com ara dades biomètriques de la cara, fins i tot d’infants de sis anys. A més, es podrà creuar aquesta informació amb dades policials, la qual cosa promourà el perfilament i discriminació racial.
10. Evita les vies legals i segures i consolida l’externalització. El Pacte reforça la tendència europea d’externalització de les fronteres, delegant el control fronterer a altres països a canvi de beneficis comercials i acords de cooperació condicionada. La UE i els seus membres pacten amb països com Líbia, Tunísia, Níger o el Marroc a canvi d’evitar, costi el que costi, les arribades a Europa. Per contra, l’aplicació de vies legals i segures per migrar amb garanties és una peça inexistent al Pacte, que no inclou cap mesura per evitar les vulneracions de drets ni les morts en les rutes d’accés a Europa, ni per a erradicar la violència institucional a les seves fronteres i un cop a dins.

Consulta el catèlg

L'entrada Decàleg contra la ratificació del PEMA ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Plataforma per la Llengua engega una campanya per denunciar la censura, defensar els drets dels valencianoparlants i reclamar una educació pública i en valencià 

Una de les accions proposades és que la ciutadania es pose cada dijous la samarreta amb el lema "La llengua no es toca", per tal de mostrar el seu rebuig a les polítiques discriminatòries impulsades pel govern valencià i, en concret, a la nova proposta de llei educativa 

L'ONG del valencià se suma a la convocatòria de la manifestació del 27 d'abril, organitzada per Acció Cultural del País Valencià, on anima a assistir-hi amb la samarreta verda 

Milers de persones es van acostar a la plaça Santa Anna de Mataró per conèixer les darreres novetats de novel·la gràfica i còmic en català en la segona edició d'una Diada del Còmic en Català que es vol consolidar com a esdeveniment de referència del gènere

La jornada, que s'ha allargat durant tot el dissabte, ha lliurat per primer cop els premis de la Mostra Jove, ha comptat amb més d'una vintena de parades, i ha ofert xerrades i tallers d'il·lustració, entre altres activitats

La Sala Atrium ofereix als socis de Plataforma per la Llengua un preu especial per a les funcions fins al 9 de juny

Plataforma per la Llengua col·labora novament amb el Teatre Micalet perquè els nostres socis puguin gaudir del millor teatre en valencià del 24 d'abril al 12 de maig

El 24 d’aquest mes organitzem la jornada “Housing first a Catalunya. Avancem en el seu desplegament”. La trobada, que es farà al Hub Social de Barcelona (carrer Girona, 34) reunirà especialistes internacionals en la matèria i s’emmarca en el Projecte “Adapting Housing First. Innovating Housing Staff”, un projecte Erasmus + de formació i intercanvi cofinançat per la Unió Europea. El Marc d’acció...

Source

La nova convocatòria 2024 del Projecte Lliures, format per ECAS, Òmnium Cultural i Coop57, està oberta fins el 21 d’abril, amb l’objectiu d’impulsar projectes transformadors i emancipadors del territori que combatin les desigualtats.

Les línies d’ajudes obertes són: pobresa cronificada i exclusió agreujada per l’atur; Infants i joves en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social i/o que pateixen violències; Manca d’una llar digna; i Emergència alimentària i de necessitats bàsiques.

Més informació a la pàgina web del Lliures 

L'entrada Convocatòria 2024 del Projecte Lliures ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

L'entitat pel valencià va assenyalar fa poques setmanes que 8 ajuntaments del País Valencià vulneraven el dret de la ciutadania de ser atesa en la seua llengua 

Sant Vicent del Raspeig, governat per PP i Vox, ha promés que inclourà l'accés en valencià pròximament després de la reclamació presentada per l'entitat 
 
Plataforma per la Llengua recorda als consistoris que encara no han inclòs el valencià en l'accés a les seus electròniques que estan obligats legalment a fer-ho

Crear un codi d’alerta sanitària específic per a les persones que viuen al ras, atendre des de qualsevol àrea bàsica de salut, formar els professionals dels centres sanitaris, fer visites mèdiques directament al carrer, augmentar les places residencials… Són algunes de les propostes que serveis dels àmbits sanitari i social hem elaborat per garantir l’accés al dret a la salut de les persones sense...

Source

Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la decisió del Tribunal Suprem, que aquest febrer ha ratificat la resolució del TSJC que exclou les entitats en defensa del català del procés judicial del 25% de castellà a les aules 

El TSJC va al·legar que el procés judicial tenia a veure amb la vehicularitat del castellà i no del català per justificar la inadmissió de les entitats en defensa del català com a parts interessades i, en canvi, l'admissió d'Asamblea por una Escuela Bilingüe i Hablamos Español 

L'entitat demana l'empara del Tribunal Constitucional per una triple vulneració de drets (a la tutela judicial efectiva, a la igualtat de tracte i a no discriminació, i a tenir el jutge predeterminat per la llei), i és l'últim pas abans de recórrer a la justícia europea 

La participació del jutge Javier Aguayo en el procés judicial hauria de forçar la nul·litat de la sentència del 2020, que imposava un mínim del 25% de castellà a les escoles, perquè ell mateix va triar intervenir en el cas 

Plataforma per la Llengua Menorca repartirà la insígnia distintiva de Sanitaris per la Llengua a tots els sanitaris de l'illa que la sol·licitin

Sanitaris per la Llengua és un grup obert de més de 700 professionals de l'àmbit sanitari de Mallorca que treballa perquè els usuaris identifiquin els professionals que els atendran en català

Aquest Sant Jordi, et proposem regalar la rosa d’Arrels a les persones que estimes, comprar llibres que sensibilitzen sobre el sensellarisme, participar a les nostres activitats de sensibilització o organitzar una acció solidària. Viu un Sant Jordi diferent amb nosaltres! Roses i llibres que criden #ningúdormintalcarrer Fes arribar a les persones que estimes una rosa, una llibreta o un targeter...

Source

El grup local de Plataforma per la Llengua a Canet de Mar organitzarà activitats en el marc del nou festival d'oci familiar organitzat per l'Ajuntament de Canet de Mar 

La primera edició del FeFaNet s'organitzarà entre el divendres 3 de maig i el diumenge 5 de maig

RECOPILACIÓ D’IMATGES DE LA PRESENTACIÓ DE L’INFORME INVISIBLES 2023.

Més informació

El passat 21 de març, vam fer la presentació del nostre informe inVisibles 2023, un recull de les dades, analitzades en profunditat, que rebem al SAiD a través de les denúncies que hem atès durant l’any 2023. Volem agrair a totes les persones i col·lectives antiracistes que van venir a escoltar-nos i a reflexionar amb nosaltres.

És imprescindible continuar treballant en conjunt per a unir la nostra lluita i abordar el racisme com un eix principals de les opressions sistemàtiques exercides pel sistema.

Agraïments:
Ponents: Paula Rossi, Kaire Ba Dejuan, Blanca de Gispert, Cheikh Drame i Gemma Ferreón.
Moderació: Marcel Alcántara
Espai: Ateneu del Raval, Barcelona.

La entrada PRESENTACIÓ INFORME 2023 se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia escrita per Augusto Magaña – Social.cat

Set de cada deu casos que arriben a l’entitat acaben sense ser denunciats, segons el darrer informe anual de l’associació

SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme als centres escolars catalans. Actualment, l’entitat està portant deu casos de situacions racistes en l’àmbit educatiu, de les quals la meitat s’han donat només en l’últim any. Marilda Sueiras, del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, apunta que en la majoria d’aquests casos l’escola com a institució és o bé l’agent discriminador o bé un agent permissiu davant d’aquestes discriminacions. Unes situacions de racisme que en la majoria dels casos acaben sense denúncia: en set de cada deu casos que es comuniquen a SOS Racisme no es denuncien els fets. Tot i això, en l’actualitat l’entitat està assumint l’acompanyament de 280 denúncies per casos de racisme, dels quals 110 van tenir lloc el 2022 i 170 corresponen a processos d’anys anteriors que encara estan en marxa, segons les dades del darrer informe anual InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya.

El fill de la Grisel Almeida va ser expulsat del col·legi internacional on estudiava sense cap expedient sancionador que expliqués els motius d’aquesta decisió. Abans d’això, aquest estudiant de 12 anys va ser convocat a un claustre disciplinari per un conflicte amb un altre alumne on ell havia sigut l’agredit. Se’l castigava per no voler reconèixer que, suposadament, ell havia provocat l’agressió. Després d’aquests fets va arribar l’expulsió, que la família va denunciar davant del Síndic de Greuges i la Fiscalia com a delicte d’odi, ja que consideraven que hi havia una motivació racista darrere del maltractament i els abusos rebuts pel seu fill per part de l’escola i dels seus companys. No obstant això, encara avui en dia la família no ha aconseguit reparació per aquests danys. 

Tot i que Almeida reconeix l’esforç del Síndic de Greuges d’arribar “fins al final de l’assumpte”, la Inspecció d’Educació va considerar que el centre educatiu tenia tot el dret d’expulsar l’alumne només pel fet de tenir tres faltes lleus —una de les quals era arribar tard a una classe— i la Fiscalia va acabar arxivant el cas i va qüestionar el fet que hi hagués discriminació. Finalment, Almeida va decidir acudir al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) d’SOS Racisme per intentar reobrir el cas i que es reconegui la discriminació racista que ha patit el seu fill. “El greuge que li han fet al nostre fill és irreparable. És la nostra responsabilitat denunciar-ho perquè no li passi a cap altre infant”, assenyala la mare. 

El d’Almeida és un dels 110 casos que l’entitat ha assumit l’últim any, dels quals un 17% té a veure amb situacions de discriminació en l’accés i el gaudi de drets socials com poden ser l’habitatge, la tutela judicial efectiva o l’educació. Una tipologia de situacions discriminatòries que, com assenyala Sueiras, ha tingut un increment sostingut en els últims anys a Catalunya: dels 21 casos identificats per l’entitat el 2017 s’ha passat als 69 que es van notificar el 2022. No obstant això, encara que SOS Racisme acabi identificant-les, la majoria d’aquestes situacions de racisme acaben sense ser denunciades, un 72%. De fet, en general, de les 337 situacions de racisme que va identificar l’entitat el 2022, set de cada deu van acabar sense denúncia. Paula Rossi, membre de l’equip del SAiD, explica que els motius que poden portar a una persona a no denunciar un incident racista són molt diversos, però en un 28% dels casos és la mateixa víctima qui renuncia a fer la denúncia, en la majoria dels casos per por o temor a represàlies.

De la infradenúncia als casos judicials exitosos

Dels casos que sí que acaben en denúncia i que SOS Racisme acaba assumint, aquest 2022 la majoria han tingut a veure amb discriminacions i abusos per part dels cossos de seguretat pública, un 22%. Es tracta del primer cop en els 30 anys de funcionament del SAiD que les denúncies relacionades amb la policia superen aquelles que tenen a veure amb els conflictes entre particulars (que el 2022 van suposar el 19% dels casos). No obstant això, encara que les denúncies contra els cossos de seguretat són les més nombroses entre els casos assumits per l’entitat, Sueiras destaca que aquest 2022 s’ha detectat el percentatge més alt d’infradenúncia dels últims anys: només un 35% dels casos on l’agressor és un agent policial s’acaben denunciant. Segons Sueiras això es deu al fet que hi ha una “impunitat generalitzada dels cossos de seguretat” i a què en l’àmbit judicial hi ha una presumpció de veracitat respecte als testimonis dels agents policials que fa molt difícil portar les denúncies per la via judicial. 

A banda, la major part de l’infradenúncia té a veure amb les situacions de discriminació que es donen entre particulars, ja que només un 27% acaben en denúncia encara que continuen sent la tipologia de casos més nombrosa de totes les que identifica SOS Racisme. Només el 2022 es van identificar 77 situacions de discriminació racial entre particulars, de les quals 21 les ha assumit l’entitat i han acabat en denúncia. Suerias remarca que en aquests casos és molt difícil fer intervencions per la via penal, ja que és molt difícil aportar proves dels fets, i per aquest motiu l’entitat està explorant mecanismes com la mediació o la intermediació directa del SAiD. En aquest sentit, l’advocat encarregat de la part penal d’SOS Racisme, Bruno Alegre Maestro, subratlla que un dels principals problemes que hi ha en el sistema penal és la revictimització. “El sistema penal instrumentalitza la víctima a la recerca de fets i sancions, però no es fixa en la reparació del patiment”, subratlla. 

Tot i això, l’advocat de l’entitat destaca que SOS Racisme ha aconseguit dos èxits judicials l’últim any, amb condemnes per delictes d’odi en fets que havien tingut lloc al carrer. Un d’ells és la condemna a una dona a Lleida que va agredir i intentar arrencar-li el vel del cap a una altra dona al carrer. El segon d’aquests èxits judicials és el de la condemna a un conductor de TMB per agredir també a una dona que portava el vel a l’autobús i que va tenir un problema tècnic amb els bitllets de transport d’una de les seves filles. En aquest darrer cas, Alegre Maestro subratlla el fet que la sentència ha sigut per a sis mesos de presó i nou mesos de multa per delictes d’odi i que s’ha establert una indemnització de 4.000 euros per a les víctimes —la dona i les seves filles— per danys morals, la qual anirà a càrrec de TMB si el condemnat no se’n fa càrrec (tenint en compte que els fets s’han donat mentre ell estava treballant). 

El SAiD arriba al 30è aniversari

En els 30 anys de funcionament del SAiD, l’entitat ha arribat a atendre un total d’11.837 persones. Segons les dades del darrer informe anual d’SOS Racisme —InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya—, el 2022 l’entitat va atendre més de 580 persones en 98 municipis diferents, una xifra que per segon any consecutiu és més del doble de la mitjana anual de casos identificats. D’aquestes persones, 414 era la primera vegada que s’adreçaven a SOS Racisme i tot i que hi ha un 19% d’aquestes consultes que tenien a veure amb qüestions administratives —com rebre informació sobre els processos de regularització o com accedir a certs recursos, per exemple—, quatre de cada cinc van ser identificades com a situacions constitutives de racisme. 

Rossi remarca que aquest 2022 ha sigut el primer any en la història del SAiD en què hi ha una majoria de dones denunciants que homes: un 55% de persones que s’identifiquen com a dona enfront d’un 44% que ho fan com a homes. A més, també ha sigut la primera vegada en els trenta anys de funcionament del servei que en la majoria de casos nous atesos les víctimes són persones estrangeres en situació regular (un 50%), quan normalment les persones amb nacionalitat espanyola eren la majoria en els anys anteriors (un 35% aquest 2022). Tot i això, Rossi assenyala que encara queda molta feina per fer per arribar a les persones que es troben en situació irregular, ja que només un 10% de les persones ateses es trobaven en aquesta situació. “Denunciar és un privilegi”, remarca la membre del SAiD. 

 

La entrada SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme a les escoles se publicó primero en SOS Racisme.

La Passió de Cervera ofereix als socis de Plataforma per la Llengua un preu especial per assistir a les funcions del 29 de març, el 6, el 13 i el 20 d'abril

Plataforma per la Llengua veu indicis d'inconstitucionalitat en la proposta legislativa del govern valencià, ja que el text privilegia el castellà mentre arracona encara més el valencià a les aules 
 
L'entitat assenyala, a més a més, que la iniciativa legislativa de PP i Vox vulnera la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) 

Paral·lelament, l'entitat ha llançat una campanya perquè els dijous la gent es pose la samarreta amb el lema "La llengua no es toca!", entre altres accions 

Notícia publicada al Món a Rac 1.

Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, considera que el racisme és molt present a la nostra societat i això es reflecteix també al futbol

Després de setmanes de polèmica, aquest dimarts es va disputar al Santiago Bernabéu el partit entre les seleccions d’Espanya i el Brasil en contra del racisme. Un partit que tenia com a protagonista Vinícius, erigit en un símbol contra la lluita racista pels insults constants que rep als camps de futbol i que van fer que esclatés en plors en la roda de premsa prèvia a l’amistós.

Vínicius, però, també és protagonista moltes vegades de disputes amb rivals i aficions de l’equip contrari, i moltes veus justifiquen els insults que rep pel seu comportament als camps. Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, assegura a El món a RAC1 que el futbol, com la societat, és racista. I critica durament que “s’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors”.

Granados considera que tenim una forma de racionalitat racista i que precisament per això es configuren aquests atacs com una manera normal de relacionar-se. “El cas de Vinícius s’integra en el context de la força del futbol”, apunta. I respecte de les crítiques, defensa que Vinícius sí que pot ser un exemple de la lluita contra el racisme.  

Posa com a exemple les veus que es queixen que Vinícius no anés a declarar en el cas de racisme que havia patit perquè estava de vacances. Per Granados, això és un exemple més de com es posa el focus en el futbolista i no en aquells que l’insulten, als quals s’hauria de perseguir i sancionar. “Cap dels motius que devia tenir era el fet de no estar compromès amb la lluita contra el racisme”, conclou l’advocat.

El problema, assegura SOS Racisme, és que les institucions no tenen la lluita contra el racisme com una prioritat. El partit entre Espanya i Brasil “simbòlicament dona un missatge vàlid, però no es pot quedar aquí”, afegeix. Però creu que es va desaprofitar l’esdeveniment i no es va transmetre una gran idea antiracista.

En definitiva, Granados creu que la solució va molt més enllà i passa “perquè les institucions comencin a castigar les expressions de racisme”. Tant la Lliga, com la Federació Espanyola i la Catalana “s’han de posar les piles”. Però també els mitjans, que defensa que han de deixar de fer una lectura partidista en aquests casos, i els aficionats, que creu que han de fer “una reflexió profunda sobre com han d’actuar quan van als camps de futbol”. I, en darrer lloc, els jugadors blancs, que demana que es solidaritzin més amb els seus companys negres, independentment de si juguen al seu equip o al rival.

Recupera l’entrevista sencera a Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme:

La entrada SOS Racisme, sobre el cas Vinícius: “S’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors” se publicó primero en SOS Racisme.

Tornem a col·laborar amb el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa per oferir als socis de Plataforma per la Llengua un preu especial en les entrades per a tots els espectacles programats fins a final de juny de 2024

La Fundació també oferirà als socis preus molt avantatjosos en productes de la seva botiga

L'Espai Texas i Plataforma per la Llengua ofereixen a tots els socis un 10% de descompte en la compra d'entrades per a l'obra Cadires, un espectacle de Mont Plans, Oriol Genís i Albert Arribas