Feeds temporal

Darrere la col·locació de cada element d’arquitectura hostil hi ha amagada la història d’una persona sense llar que s’ha vist afectada. El Jesús, l’Oscar o el Roman són només tres dels innumerables casos que coneixem des d’Arrels i que ens demostren que l’arquitectura hostil suposa una vulneració de drets i afecta profundament la vida de les persones que dormen al carrer. Per fer-ho palès...

Source

Els reials decrets que reestructuren els departaments ministerials i n'estableixen l'estructura interna els encomanen la promoció del castellà, però no de cap altre idioma

Amb les 42 noves normes discriminatòries envers el català que s'han publicat al BOE durant el quart trimestre, el total del 2023 ha estat de 192

Malgrat el discurs més sensible amb la diversitat lingüística que ha adoptat el govern espanyol, no s'ha trencat amb la supremacia del castellà, fixada per la Constitució espanyola, i la xifra de normes discriminatòries es manté similar a la d'altres anys

COMUNICAT– Article de l’organització Coordinadora Obrint Fronteres. 30 de gener de 2024.

Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.

En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.

Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.

A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.

Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal. 

També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides. 

Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”. 

Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques. 

Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.

Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:

• A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
• Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin. 

Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi. 

SUMA’T AL COMUNICAT

Adhesions

PASUCat

Coordinadora Obrim Fronteres

LOITA, despatx d’advocades

SOS Racisme Catalunya

Col.lectiu Hourria

COF Garraf

La Conca Terra d’Acollida

Igualad’Acull

CFA Rius i Taulet

Rebel·lió Atenció Primària

Associació Stop Sida

Acollim Cerdanyola-Ripollet

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)

Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo y el Racismo (MBCF – BCN)

Emergencia Frontera Sur — EFS Bcn

Psicomigra

XARXA DE DONES PER LA SALUT

Associació Reus Refugi

Papers i Drets per a Tothom

Jo Si Sanitat Universal Catalunya

La PAICAM | Plaforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS

StopMaremortum-Badalona Acull

Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans

Coordinadora entitats SAP Muntanya

Plataforma Antifeixista del Ripollès

La Floresta Contra Fronteres (LFCF)

Marea Blanca de Catalunya

Institut de les Desigualtats

Esquerra Eixample Acull

Barcelona en Comú

Catalunya en Comú

Procés Constituent

La capçalera

Associació IURTA

Medicus Mundi Mediterrània

Associació Trans* Girona

Oxfam Intermon

Tanquem els CIE

+ 41 adhesions individuals

La entrada Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc. se publicó primero en SOS Racisme.

Plataforma per la Llengua Menorca va convocar una concentració davant el consistori després que aquest denegàs la instància per a penjar una pancarta amb el lema "Qui estima la llengua la protegeix"

Els organitzadors han llegit un manifest mostrant el rebuig a aquesta decisió de l'Ajuntament i han exhibit la pancarta que s'havia de penjar al voltant de la Diada del Poble de Menorca

10 años exigiendo verdad, justicia y reparación

Información extraída de las redes sociales de las Marchas por la Dignidad.

Cada mes de febrero desde hace 10 años se celebra la Marcha por la Dignidad sobre el suceso en el Tarajal. ¿Qué pasó el 6 de febrero de 2024? La madrugada del 6 febrero, centenares de personas fueron bombardeadas en el espigón que separa Ceuta de Marruecos. La policía, en vez de velar por la seguridad de estas personas, lanzó gases lacrimógenos, pelotas de goma y salvas detonadoras.

Esa misma mañana a las 7.40 h ya habían arrebatado la vida de 14 jóvenes y realizaron 23 devoluciones en caliente. La tragedia tuvo lugar en la playa Ceutí del Tarajal. Este suceso fue un punto de inflexión que definió la política migratoria del Estado español y dejó en evidencia el racismo Institucional que se ejerce hacia la población migrante procedente del Sur Global.

Desde el año 2014, se realizan las Marchas por la Dignidad, la primera se realizó días después de la masacre. Es un acto que denuncia la vulneración de los Derechos Humanos de las personas migrantes y, además, exige verdad, justicia, reparación y vela porque esta masacre no vuelva a suceder. 

#10añostarajal
#tarajalnoolvidamos
#ceuta #fronterasur
#marchaporladignidad

La entrada XI MARCHA POR LA DIGNIDAD – TARAJAL se publicó primero en SOS Racisme.

Agenda de Trobades i Activitats geganteres del mes de febrer de 2024.

Podeu veure o descarregar la agenda del mes de febrer al següent enllaç: https://gegants.cat/descarregues/

La agenda esta confeccionada amb les dades que ens han fet arribar els nostres associats per poder editar el “Calendari del Mon Geganter” del 2024.

Benvolguts socis, si no vàreu enviar la vostra informació, i voleu ampliar la agenda mensual. Podeu enviar les vostres activitats a: comunicacions@gegants.cat

Indicant si es una activitat o trobada, el vostre numero de soci, data, colla, comarca, descripció, horari.

Dissabte 10 de febrer l'ONG del català inaugura un nou local al centre històric de la ciutat, i el divendres 9 la Coral Mans Manetes actuarà al Poco Loco

La nova seu ha de facilitar la feina als activistes que lluiten cada dia per fomentar l'ús social i cultural de l'alguerés

23.01.2024 | Article d’opinió de Raquel Gil al diari ARA

La dita Any nou, vida nova no sempre es fa realitat. I en política sovint les coses no venen de nou. Al desembre ja vèiem com diferents alcaldes de Junts del Maresme sol·licitaven l’expulsió de persones delinqüents reincidents estrangeres. Precisament, el mateix partit polític recordava l’episodi, fa uns dies, per parlar de les condicions que s’haurien de donar per poder expulsar aquestes persones, a partir de l’acord entre PSOE i Junts que suposaria la “delegació integral” de les competències d’immigració a la Generalitat.

Però les dades parlen. Des de fa anys, la taxa de persones estrangeres empresonades als centres penitenciaris de Catalunya i la de les persones que compleixen una mesura penal alternativa són aproximadament del 50% cada una, segons consta a les estadístiques del Departament de Justícia. Així doncs, el 50% de les persones que compleixen mesures penals són “autòctones”, per la qual cosa l’associació de persona estrangera amb delinqüència suposa un biaix estigmatitzant del perfil de les persones delinqüents.

Si ens fixem en les dades sobre reincidència, no s’aprecien diferències estadístiques significatives segons origen (22,2% de persones nascudes fora i 20,4% amb nacionalitat espanyola), tal com mostra la recerca Taxa de residència penitenciària 2020 del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). És més, la taxa de reincidència dels interns nouvinguts ha baixat gairebé 11 punts des del 2014, quan era del 33%, el que demostra un descens de la reincidència penitenciària en aquest col·lectiu, gràcies, entre altres factors, a les polítiques d’acompanyament i de retorn a la comunitat.

L’ús d’estigmes i etiquetes vers la comunitat migrada i les persones que han comès delictes les perpetua en aquest rol. Això dificulta enormement el procés de reinserció, en el qual treballem les entitats socials de l’àmbit penitenciari i execució penal de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

Moltes de les persones que entren a la roda del sistema penitenciari viuen en contextos de pobresa i exclusió social extrema, contextos en els quals l’ascensor social és completament inexistent i hi ha una falta absoluta d’oportunitats. No diem res nou: les persones riques són cada vegada més riques i les pobres, més pobres. I si ens fixem en l’eix migratori, les desigualtats empitjoren: el 52,7% de la població migrada pateix risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, el triple que les persones amb nacionalitat espanyola.

Més enllà dels dubtes i incongruències que generen declaracions que vinculen immigració i delinqüència, cal recordar que la precarietat i l’exclusió de la població migrada se sustenten en una llei d’estrangeria discriminatòria, que agreuja els factors d’empobriment vinculats al procés migratori. A les persones condemnades a una situació administrativa irregular se les aboca també al treball submergit, a una explotació laboral més gran, a obstacles per accedir al sistema de protecció social o a l’exclusió residencial.

Per tant, una estratègia transformadora seria actuar des de la prevenció per reduir l’exclusió social. I per fer-ho calen més recursos dels que s’hi destinen en l’actualitat. Per a mostra un botó: l’estudi sobre l’acompanyament postpenitenciari professional com a eina de suport al retorn a la comunitat del CEJFE mostra com determinades polítiques socials basades en el bon tracte i l’acompanyament ajuden a reduir el risc de reincidència.

Cal, doncs, apostar per més polítiques socials que redueixin les desigualtats socials, que previnguin la delinqüència i la reincidència per a tota la població i fugir dels discursos estigmatitzadors. Només així podrem avançar cap a un model de ciutadania plenament integrada. 

L'entrada ‘Reincidents: són d’aquí o de fora?’, article de Raquel Gil al diari ARA ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

MEG repartirà 5.695 euros a projectes desenvolupats dins l’Economia Social i Solidària. El termini per presentar els projectes finalitza el diumenge 19 de maig de 2024.

El Teatre Poliorama i Plataforma per la Llengua tornem a col·laborar plegats per oferir a tots els socis l'oportunitat de gaudir d'un 20 % de descompte en la compra d'entrades per a les funcions de Esperant Mr. Bojangles, de Victoire Berger, a partir de la novel·la d'Olivier Bourdeaut

29.02.2024 | 12h – 13:30h | Hub Social (c/Girona 34 Interior, Barcelona) 

Coincidint amb la negociació al Parlament de la Proposició de llei de modificació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), ECAS convida els partits que han presentat esmenes a exposar-les i debatre-les públicament per compartir reflexions amb el sector social en el marc del procés de millora del sistema de garantia d’ingressos que planteja el darrer informe INSOCAT 16 Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora. 

El recent acord entre la Generalitat i l’Estat espanyol per al traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya i l’informe de millora de la Renda Garantida de Ciutadania elaborat pel mateix Govern el 2023 brinden, a més, una ocasió única per donar un salt significatiu vers una major cobertura d’aquestes prestacions i una simplificació i racionalització general del sistema, amb l’objectiu de garantir un accés fàcil i àgil a tota la població que ho necessita.  

 

PARTICIPANTS

• Bartomeu Compte. Diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament de Catalunya, membre de la Comissió de Drets Socials.

• Elena Díaz Torrevejano. Diputada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) al Parlament de Catalunya.

• David Saldoni. Diputat per Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, portaveu a la Comissió de Drets Socials.

• Laure Vega. Diputat/da de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

• Joan Carles Gallego. Diputat per En Comú Podem al Parlament de Catalunya, membre de la Ponència de la Proposició de llei de modificació de la RGC.

PROGRAMA

• 12h. Benvinguda i breu presentació de l’informe INSOCAT 16. A càrrec de Teresa Crespo, membre de la vocalia de Pobresa d’ECAS.

• 12:25h. Introducció al debat i rondes d’intervenció. Cada partit disposarà de 3 minuts per parlar sobre els següents temes:
  • Model de garantia d’ingressos que defensa el partit
  • Principals punts de discrepància en les esmenes presentades a la Proposició de llei de modificació de la RGC
  • Aplicació de les millores recollides a l’informe de Govern
  • Traspàs de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya

Amb la moderació d’un membre de la vocalia de Pobresa d’ECAS.

• 13:10h. Torn obert de preguntes amb el públic.

• 13:35h. Tancament. A càrrec de Mariona Puigdellívol, Directora General d’ECAS. 

INSCRIU-T’HI!

L'entrada Debat amb els partits sobre el model de garantia d’ingressos ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Quan el pacient va retreure a la responsable del servei d'urgències de l'hospital de Manises que haurien de tenir metges que el pogueren atendre en valencià, aquesta va respondre: "No tenim per què. Ni ací, ni en ningun puesto" 

Tal com va reconèixer la mateixa responsable, ella era, en el moment dels fets, l'única metgessa del centre que  podia parlar valencià i, per tant, si ella estava atenent altres necessitats, la resta de pacients no podien ser atesos en la seua llengua. 

El dia anterior, la víctima no va poder comunicar-se en valencià i va haver de canviar de llengua i, per aquest motiu, l'endemà va decidir gravar la conversa per demostrar que se li negava el dret a ser atés en valencià 

Plataforma per la Llengua posarà els seus serveis a disposició del centre, amb l'objectiu de normalitzar l'ús de la llengua i garantir el respecte als drets lingüístics dels pacients valencianoparlants 

El dissabte 24 de febrer es disputarà el Gran Campionat de Scrabble de Mallorca-Manacor a l'Estel de Llevant, a Manacor 

Plataforma per la Llengua, conjuntament amb la Federació Internacional de Scrabble en Català (FISC), organitza aquesta competició que pretén aglutinar els millors jugadors de Mallorca 

El primer classificat rebrà un premi de 500 €; el segon, 250 €, i el tercer, 150 €. A més, el millor jugador mallorquí i el millor debutant també tendran premis 

Benvolgudes colles.

La propera Assemblea General Ordinària de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya.

Tindrà lloc el dissabte 3 de febrer de 2024 a les 10h a Santa Coloma de Gramenet

Carrer de Rafael de Casanovas, 5, 08921 Santa Coloma de Gramenet

El dia de l’Assemblea les inscripcions s’iniciaran a les 9:00h.

Per tal d’agilitzar la dinàmica de l’Assemblea, es poden presentar dubtes i esmenes per escrit a: agrupacio@gegants.cat , fins a les 20:00h del dia 31 de Gener de 2024.

HORARIS:

• De 9:00h a 10:00h inscripcions.
• A les 10:00h inici de l’assemblea en convocatòria única.
• A les 14:30h previsió de finalització.

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General Ordinària del dia 4 de febrer de 2023.
2. Aprovació de l’estat dels comptes de l’exercici 2022.
3. Informe de la Comissió Executiva.
4. Lectura i proposta d’aprovació de l’estat dels comptes de l’exercici 2023.
5. Lectura i proposta d’aprovació del pressupost 2024.
6. Reconeixement a la Colla Gegantera de La Ràpita per la 15a Fira del Món Geganter.
7. Reconeixement a la Colla Gegantera de Sant Boi Casablanca 34a Ciutat Gegantera de Catalunya.
8. Informe i valoració de la 35a Ciutat Gegantera de Catalunya Santa Coloma de Gramenet.
9. Presentació de la 16a Fira del Món Geganter – Balsareny 2024.
10. Candidatura de la 36a Ciutat Gegantera 2025.
11. Presentació de la Trobada Nacional de Gegants – 600 anys de Barcelona.
12. Aprovació per la incorporació d’un nou membre a l’executiva.
13. Precs i preguntes.

** Important** Tingueu en compte que per exercir el dret a vot, cal que els associats compleixin els següents requisits:

– Estar al corrent de pagament a 31 de Desembre de 2023.

– Tenir una antiguitat superior a un any.

– Que el votant sigui el representant de l’entitat, o que disposi del document d’autorització requerit. 

Sant Feliu de Llobregat

Gener de 2024

Una enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua a l'Institut Opinòmetre i l'empresa ODEC conclou que el 61,05% dels joves valencians i el 58,9% dels illencs creuen que saber parlar català és útil per a un futur professional d'èxit 

A Catalunya, el percentatge de joves que veuen la utilitat laboral del català és superior (65,1%) al de les Illes Balears i al País Valencià, però, en canvi, aquesta és la franja de població que menys en percep la utilitat professional en comparació amb les altres franges d'edat de Catalunya 

Els resultats de l'enquesta els va fer públics Maria de Lluc Muñoz, tècnica d'internacional de Plataforma per la Llengua, en el marc del 7è Fòrum de Regions Minoritàries Europees de la FUEN, una de les principals organitzacions en defensa de les minories nacionals i lingüístiques d'Europa 

Després de detectar múltiples errors a l’edició del passat 16 de gener. Preguem que disculpeu les molèsties.

Ja disposeu d’una nova edició corregida de la versió inicial digital del “Calendari del Món Geganter 2024”.

Aquesta versió inicial digital consta de dos apartats diferenciats:

Activitats i Trobades.

El podeu visualitzar i descarregar al següent enllaç: https://gegants.cat/descarregues/

L’edició complerta amb reportatges, estarà disponible a finals del mes de febrer.
La trobareu a la nostra web i serà enviada en edició paper als nostres socis.

Plataforma per la Llengua, juntament amb altres organitzacions defensores de la llengua catalana, es va reunir els dies 15 i 16 de gener a Barcelona amb el Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) per analitzar el compliment per part de l'Estat espanyol dels compromisos que va ratificar l'any 2001 

Els principals temes tractats van ser la manca d'ús del català a la justícia, els drets lingüístics dels catalanoparlants en el tracte amb les administracions públiques, i els retrocessos en l'ús del català a les escoles valencianes i catalanes 

El Comitè d'Experts del Consell d'Europa va rebre un informe de cinquanta pàgines, coordinat per Plataforma per la Llengua, que detalla totes les vulneracions de la CELRoM comeses en els darrers anys 

L’Assemblea General Ordinària, que es reuneix bianualment i que és el màxim òrgan de decisió de la federació, ha escollit una nova Junta Directiva el passat 15 de desembre de 2023. La nova Junta Directiva, que va ser aprovada per unanimitat, entomarà el mandat d’ECAS fins el 2026. Amb aquest propòsit, ha elaborat el nou Pla de Mandat, que incorpora 10 línies d’actuació agrupades en quatre eixos de treball prioritaris: governança i articulació, incidència pública, intervenció social i gestió interna.

Aquest és un pas endavant per a la consolidació del model de governança de la federació en el qual s’ha treballat els darrers mesos. Aprofundint en l’aposta d’un govern més col·legiat, ECAS comptarà durant els pròxims dos anys amb una copresidència a càrrec de Natàlia Valenzuela (Fundació IRES) i Xavier Puig (Associació CEPS Projectes Socials) i amb una Junta Directiva formada per 22 entitats. L’equip de presidència també comptarà amb dues vicepresidències (Laura Gómez, de Suara Cooperativa, i Marta Bàrbara, de Fundació Maria Raventós), una secretaria (Marta Cid, de Fundació Gentis) i una tresoreria (Llorenç Gonzàlez, d’Associació Iniciatives Solidàries).

 

Coneix totes les funcions i les persones membres de la Junta Directiva.

L'entrada Estrenem nova Junta Directiva ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

L'agrupació està formada per 26 entitats i s'ha presentat aquest matí a la Universitat d'Alacant 

La nova plataforma impulsa "Travesses per la llengua", una proposta de quatre caminades que simbolitzaran les quatre barres de la senyera i que arrencaran a l'Alt Millars el 25 de febrer 

El Teatre Akadèmia ofereix als socis de Plataforma per la Llengua un descompte exclusiu del 20% sobre el preu general en la compra d'entrades per a les funcions del 24 de gener al 4 de febrer