Feeds temporal

Plataforma per la Llengua recorda als consistoris l'obligació legal de garantir el dret de la ciutadania de poder ser atesa en valencià, també en l'àmbit digital 

L'ONG del valencià ha registrat diverses queixes respecte a vulneracions lingüístiques en 8 ajuntaments valencians d'un total de 93 que utilitzen una plataforma creada per la Diputació d'Albacete 

Aquesta plataforma està disponible en valencià, però tot i així aquests huit ens municipals l'utilitzen només en la versió en castellà

Plataforma per la Llengua, juntament amb la FISC, ha organitzat el primer Gran Campionat de Scrabble de Mallorca-Manacor, que ha aplegat més de 30 participants a l'Estel de Llevant, a Manacor

El guanyador d'aquesta primera edició ha estat Joan Llodrà, el premi al millor jugador mallorquí l'ha rebut Toni Riera i Aina Garcia ha estat considerada la millor jugadora debutant

Plataforma per la Llengua aconsegueix que el català s'incorpori al web de Brave i a totes les versions del seu navegador, "la primera alternativa independent de la indústria que preserva la privacitat" 

L'entitat es felicita especialment per l'èxit, perquè es tracta d'un navegador que, a diferència de Google, no invisibilitza els resultats en català en el seu cercador 

Com ja varen fer a Catalunya, Plataforma per la Llengua i UGT denuncien la nul·la presència del català a la Formació Professional i presenten un manifest amb deu peticions al Govern de les Illes Balears per a revertir la situació: "L'FP, en català! La llengua, un dret laboral!"

Tino Davia i Jesús Martín, d'UGT; Tomeu Carbonell, del Moviment per l'Escola en Català a les Illes, i Marina Garcias, de Plataforma per la Llengua, han presentat el manifest en conferència de premsa avui matí 

Demanen que es deixi de vincular la migració amb la criminalitat i exigeixen que l’administració es responsabilitzi

Notícia de social.cat. Dimecres, 21 de febrer de 2024 | 09:30 h

Diverses entitats denuncien que s’estan duent a terme identificacions i intervencions racistes a joves d’aparença magrebina a Manresa i alerten que aquests dispositius policials són desproporcionats i van acompanyats d’un discurs islamòfob i criminalitzador promogut per alguns grups polítics de la ciutat. Així mateix, denuncien que l’increment de presència policial als carrers augmenta la violència i el racisme vers certs col·lectius i insten a l’Ajuntament de Manresa i la Generalitat a responsabilitzar-se. 

Les entitats denuncien que a la ciutat bagenca s’està promovent una relació falsa entre els grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. Denuncien que des del mes de setembre de 2023 s’està intensificant la sobrevigilància del col·lectiu per part dels Mossos d’Esquadra, policia local i policia nacional. 

SOS Racisme, en un comunicat de suport a entitats territorials manresanes com Càritas Manresa, o Bages per tothom, alerta que, a banda de les batudes policials, a la capital del Bages s’han celebrat diverses manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. “Els convocants estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura”, denuncien. 

Davant aquestes mobilitzacions, diversos col·lectius socials, populars i comunitaris de la ciutat van publicar un comunicat per denunciar la situació. Tres mesos més tard, els col·lectius asseguren que l’administració no ha actuat front l’augment del racisme. Exigeixen que cessin les batudes policials, ja que aquestes, alerten, “se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències, i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència”, denuncien al comunicat. Reclamen també que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en situació de vulnerabilitat com a infància perillosa, especialment els joves migrats sols.

Reiteren que la relació directa entre migració i criminalitat no existeix, ni a Manersa ni arreu de Catalunya. Apunten que segons les dades de diversos estudis la taxa de delinqüència és menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. “Concretament a la ciutat bagenca, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa”, alerta SOS Racisme al comunicat. Asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost del 2023 indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a Manresa respecte a l’any anterior, segons dades dels Mossos d’Esquadra. 

“L’associació entre migració i delinqüència, per desgràcia tan arrelada a l’imaginari social a l’Estat espanyol, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia”, denuncia SOS Racisme. Posen el focus en els prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat i les polítiques racistes que implementen aquest model. Apunten també que la violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per lleis com la d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. “Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme”, reivindiquen. 

La entrada Entitats socials de Manresa denuncien violència policial i racisme contra joves migrats a la ciutat se publicó primero en SOS Racisme.

El passat dissabte dia 24 de febrer va tenir lloc el 9è Repensem l’Escola dedicat a l’ECOFEMINISME i EDUCACIÓ, organitzat pel Moviment de Renovació Pedagògica de Girona amb el suport de la Fundació SERGI. La jornada va reunir una cinquantena de participants mestres i professors d’infantil, primària i secundària, educadores de l’àmbit social i també...

L'entrada Eco feminisme i educació per repensar el present i el futur ha aparegut primer a Fundació SERGI.

Lloret de Mar ha publicat un any més el Calendari Interreligiós, que s’impulsa des del Pla de Ciutadania, amb les festivitats de les diferents comunitats i associacions religioses de la vila. Es tracta de la novena edició i la principal novetat és que s’han organitzat unes jornades de portes obertes per visitar alguns dels centres...

L'entrada Portes obertes dels centres de culte de Lloret ha aparegut primer a Fundació SERGI.

Aquest inici d’any marca un punt d’inflexió per al projecte ReHabitem, de la Fundació SERGI, amb l’inici de la primera rehabilitació d’un habitatge a Cassà de la Selva. Aquesta iniciativa, que té com a objectiu recuperar habitatges buits i proporcionar-los com a llar per a col·lectius vulnerables, ha pres un pas significatiu en el seu...

L'entrada En marxa la primera rehabilitació del projecte ReHabitem ha aparegut primer a Fundació SERGI.

Notícia publicada a elDiario.es.

Migrantes encerrados en el Centro de Internamiento para Extranjeros han enviado un escrito al juzgado para denunciar presuntas agresiones cometidas por agentes de la Policía Nacional contra varias personas internas. La Policía evita dar información concreta sobre los hechos que tuvieron lugar el 14 de febrero

Medio centenar de migrantes encerrados en el Centro de Internamiento para Extranjeros (CIE) de Madrid ha enviado un escrito al juzgado de instrucción número 20 de Madrid, con competencias en el control de estos espacios, para denunciar presuntas agresiones cometidas por agentes de la Policía Nacional contra varias personas internas. “Han agredido brutalmente a varios internos con porras, patadas en la cabeza, puñetazos, además de insultarnos y tratarnos como animales”, dice la misiva adjunta en la queja, a la que ha accedido elDiario.es, presentada en el juzgado por varias ONG para solicitar la investigación de los hechos.

Algunos internos aseguran tener diferentes marcas en sus cuerpos a consecuencia de los supuestos golpes de la Policía y, para probarlo, han mandado al juzgado una serie de fotografías a las que no ha accedido este medio. Los internos han añadido también en su carta el número de placa de uno de los agentes que, según su testimonio, les golpeó. Fuentes de la Jefatura General de la Policía aseguran que “en caso de haber algún incidente” en el CIE “se trata de utilizar la fuerza mínima imprescindible”, sin entrar a dar información concreta sobre los hechos denunciados del 14 de febrero.

Los denunciantes aseguran que el pasado 14 de febrero, entre las once y las doce de la noche, irrumpieron en el CIE 11 agentes que “cometieron actos de extrema barbaridad” contra los internos. Según el texto escrito a mano por uno de los migrantes y firmado por medio centenar de ellos desde el interior del centro de internamiento, los policías agredieron a varios internos “con porras, patadas en la cabeza y puñetazos”.

La misiva alerta al juzgado de que varias personas han resultado heridas, entre ellas un hombre del que los denunciantes aseguran desconocer su paradero. “Uno de los heridos ha salido de aquí inconsciente, además de estar sangrando mucho. Ha desaparecido, no tenemos ni idea de donde puede estar esta persona, ya que algunos internos se han puesto en contacto con su familia y su familia dice que no lo encuentra en ningún hospital”, indican en la carta que ha llegado a manos del juzgado encargado del cumplimiento de la normativa en los CIE, los centros donde son privadas de libertad  personas extranjeras durante un máximo de 60 días por su situación irregular (lo que supone una falta administrativa, no un delito) con el objetivo de proceder a su expulsión.

Aunque el CIE cuenta con servicio médico privado, aquella noche los servicios de emergencias sanitarias de Madrid recibieron un aviso desde el centro de internamiento de Madrid a las 23:30 horas. Según confirma una portavoz del Samur, una ambulancia básica fue enviada al centro de internamiento de Aluche para atender a una persona, de la que no consta ningún dato más, con “dolor músculoesquelético”. El paciente fue atendido in situ “sin requerir traslado hospitalario”.

Más allá de lo ocurrido el pasado 14 de febrero, los internos también han denunciado en su misiva una presunta agresión a una mujer ocurrida tres días antes: “Otro hecho atroz ha ocurrido hace tres días: un agente ha estrangulado a una interna hasta dejarla inconsciente”, indica el escrito. Los migrantes cuestionan también los “cacheos” realizados por los agentes en las celdas o supuestas “visitas” de los policías en las habitaciones de los migrantes para “golpear a los internos, aprovechando que en las habitaciones no hay cámaras”.

Las personas firmantes del escrito reconocen el “miedo a represalias” de los internos que han sido testigos de los hechos, por lo que no incluyen sus números identificativos en la denuncia, pero se muestran “dispuestos a declarar lo que han visto a un juez o a cualquier ONG que nos conceda una entrevista en persona”. El escrito fue mandado por los internos por Whatsapp el pasado 15 de febrero a las ONG acreditadas para realizar visitas en el CIE de Aluche: Observatorio de Derechos Humanos Samba Martine, Coordinadora de Barrios y Mundo en Movimiento.

Las ONG han solicitado al juzgado la investigación de los hechos. Entre otras diligencias, las organizaciones piden el reconocimiento por parte de un médico forense de las posibles lesiones que puedan presentar las personas denunciantes, el traslado de la víctima y testigos a dicho juzgado para tomarlas declaración, así como la suspensión de la expulsión de las personas agredidas con el objetivo de evitar la repatriación de los denunciantes. Las organizaciones también han presentado una queja ante el Defensor del Pueblo.

La Plataforma CIEs No lleva años denunciando la deportación de internos que denuncian posibles irregularidades cometidas por los agentes de la Policía Nacional en el interior de estos centros, así como de los testigos de los hechos, lo que en muchas ocasiones frustra la investigación. 

Debido a la frecuente expulsión de denunciantes o testigos de supuestas agresiones policiales en el CIE, en 2020 el Defensor del Pueblo pidió al director general de la Policía la emisión de una instrucción que incluyese “un protocolo de tramitación de quejas y denuncias de malos tratos de las personas privadas de libertad” en los CIE. La institución recalcó entonces que el protocolo debería incluir “el principio de realización de una investigación efectiva” y “la no expulsión de un interno o interna mientras determina si existen indicios de que ha sido víctima de un hecho disciplinariamente reprochable o delictivo”. También exigió a la Policía establecer la forma en la que debe ser enviada la “información oportuna a juzgado” que corresponda para investigar debidamente los hechos denunciados.

Estas nuevas quejas llegan dos meses y medio después de la reapertura del CIE de Madrid, que permaneció casi un año cerrado por obras. “Es inconcebible que cada vez que el CIE está en funcionamiento, en distintos momentos, tods los años, diferentes personas internas denuncien una y otra vez hechos muy similares y jamás se deriven consecuencias jurídicas de estas denuncias porque siempre terminan por archivarse”, han alertado en un comunicado la plataforma CIEs NO Madrid.

Mientras, los migrantes que siguen en el centro de internamiento piden mejores condiciones y el cese de los malos tratos denunciados. “Solicitamos la ayuda de los derechos humanos. No aguantamos más ser tratados peor que a los animales. Lo único que pedimos es ser tratados como seres humanos”, concluyen los internos desde el interior del CIE de Madrid. 

La entrada 50 migrantes denuncian en los juzgados agresiones policiales con “puñetazos y patadas en la cabeza” en el CIE de Madrid se publicó primero en SOS Racisme.

Continuem la col·laboració amb la Passió d'Esparreguera perquè els socis de Plataforma per la Llengua pugueu gaudir un any més de l'espectacle a un preu reduït

Plataforma per la Llengua col·labora novament amb el Teatre Micalet de València per oferir als socis el millor teatre en valencià amb un 25% de descompte

Presentem el Calendari del Món Geganter 2024 definitiu sota el títol d’ “Aniversari d’alçada”.

Aquest cop, amb el permís i complicitat de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, la iniciativa ha anat a càrrec de l’Estol de Goliat, un col·lectiu nascut per potenciar la part més romàntica del fet geganter. Dins del seu ideari volen proposar la realització d’accions vinculades a l’esdeveniment dels 600 anys i a la promoció de la memòria històrica. #Gegants600

No podia ser de cap altra manera i enguany el calendari gira entorn el 600 aniversari del primer gegant del món. Així, diversos autors del territori, a través de set capítols, explicaran la llarga tradició gegantera del nostre país des d’una perspectiva molt particular.

Aquest cop el calendari l’obren els gegants de la Ciutat de Barcelona, figures que encapçalen aquesta llarga cercavila del sisè centenari. Una cercavila que es veurà materialitzada el proper 28 d’abril a l’entorn de l’Arc de Triomf.

D’altra banda, qui tanca aquest calendari són en Treball i na Cultura amb la silueta de Montserrat al fons. I és que l’any vinent se celebrarà el Mil·lenari de Montserrat i els gegants catalans, en el seu conjunt més ampli, hi haurien de tenir molt a dir…

El podeu descarregar a: https://gegants.cat/activitats/calendari-2024/

Fe d’errades:
Pàgina 33: Foto gegants de Montmajor, sota activitat de Santa Coloma de Gramenet.
Pàgina 45: Foto gegants de Santpedor, sota trobada de Guissona.

Plataforma per la Llengua considera que el focus s'ha de posar en l'ús i no només en el coneixement, i alerta que els cursos de català per als sanitaris anunciats la setmana passada pels departaments de Salut i Empresa continuen sent voluntaris, no cobreixen tota la demanda potencial i no se sap com avaluaran els professionals

L'ONG del català proposa quatre mesures per impulsar el català a la sanitat: sessions obligatòries d'assertivitat lingüística; exigència del B2 de català el primer any; acreditació del C1 el segon any, i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l'obertura d'expedients i amb sancions

Plataforma per la Llengua ha atès 221 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana només durant el 2023 (129 a la pública i 92 a la privada), més del doble de queixes que el 2022

Si ets soci de Plataforma per la Llengua, disposes d'un descompte en la compra de les entrades de la 10a edició del festival Canet Rock, que es durà a terme el 6 de juliol del 2024

Aquest any hem iniciat una col·laboració amb Nova Ràdio Lloret, on joves a qui acompanyem es converteixen en protagonistes d’un programa radiofònic. Són joves entre 13 i 25 anys que participen dels projectes Tarda Jove i Porta d’Accés que realitzem a Lloret de Mar, i l’Espai Salut Jove de l’Ajuntament del municipi. El programa de...

L'entrada Joves en primera persona ha aparegut primer a Fundació SERGI.

La concentració impulsada per Plataforma per la Llengua ha servit per a avisar la classe política que la ciutadania està "preparada i organitzada" per a respondre als atacs a la llengua i per a continuar impulsant "accions cíviques i legals" 

PP i Vox varen acordar la setmana passada incloure el castellà a les comunicacions oficials del Parlament per primera vegada després de més de trenta anys fent-ho en la llengua pròpia de les Illes Balears

Des del mes de setembre de 2023,  a Manresa s’estan estenent dispositius policials conformats per Mossos d’Esquadra, Policia Local i Policia Nacional per parar, identificat i intervenir a joves i menors d’edat d’aparença magrebina, intensificant una sobrevigilància sobre aquest col·lectiu. Aquestes batudes racistes, amb una gran desproporció de dispositius policials,  venen acompanyades d’un discurs islamòfob i criminalitzador  per part d’alguns grups polítics interessats a presentar Manresa com una ciutat  que pateix violència extrema a l’espai públic. Així doncs, de forma interessada estableixen una relació falsa entre els  grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. 

La realitat, però, és que ni a Manresa ni arreu de Catalunya, hi ha una relació directe entre criminalitat i migració. De fet, si ens atenem a les dades, analitzades a diversos estudis, : més d’un segle d’estudis indiquen que la taxa de delinqüència es menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. Concretament a la ciutat bagesana, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa: , els Mossos d’Esquadra asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost d’enguany indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a la ciutat respecte a l’any anterior.

Els resultats a l’Estat espanyol són similars. Ha estat el país europeu con el major creixement de població immigrant i  la taxa de delinqüència d’Espanya ha descendit lleugerament, sent Espanya el tercer país europeu amb menor taxa de delinqüència segons dades d’Eurostat. 

L’associació entre migració i delinqüència, per desgracia tan arrelada a l’imaginari social a Espanya, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia. Tot i així, caldria també reflexionar que si hi hagués una relació directa entre immigració i delinqüència només indicaria una necessitat de replantejar-se el model de seguretat, atès que la clau està en què entenem per seguretat i sobretot qui té el poder per decidir sobre: el que és la seguretat, a qui hem de protegir i de què l’hem de protegir, així com quins són els mecanismes i límits que tenim per imposar aquesta seguretat. Cal parlar dels prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat, i també de la inseguretat de les persones migrades i/o racialitzades que es veuen exposades a les polítiques racistes que implementen aquest model. Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme.

El problema és que aquestes narratives racistes estan recolzades pel sistema policial, quan de manera sistemàtica es sobre identifica a la població migrada i racialitzada no blanca. A partir de les parades policials basades en marcadors racials, es deriven multitud d’altres violències com son la brutalitat policial, les deportacions, els tancament a CIE, la generació d’antecedents policials infundats, entre d’altres.

A més a més, aquesta violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per l’entramat legal, com la llei d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. 

Paral·lelament a les batudes policials,s’han convocat manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta , apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. Al seu manifest es parla “d’una Manresa digna”. Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura. 

Però assenyalar només a l’extrema dreta seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en reproduir el racisme estructural. Les batudes racistes que s’estan duen a terme a la ciutat -liderades  pels Mossos d’Esquadra, la Policia Local i la Policia Nacional espanyola-,duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte desproporcionat i excepcional cap a tota la juventut migrada, i en aquest cas vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguessin estat persones blanques.

A Manresa nombrosos col·lectius socials, populars assistencials i comunitaris (entre ells Càritas Manresa, Bages per tothom i a l’Aguiat Manresa) s’han unit per fer front a un racisme que va en augment i que s’està plasmant en batudes policials racistes al Passeig. En un primer moment, les entitats de la ciutat Bagenca, van publicar un comunicat  per denunciar la situació i reclamar prou racisme en nom de la seguretat. Més d’un centenar de persones i col·lectius van adherir-se a la denúncia pública. 

Avui, passats tres mesos i davant la inacció de l’Administració,  els col·lectius i les entitats antiracistes ens han demanat suport a SOS Racisme per publicar una nova denúncia pública per seguir dient prou al racisme en nom de la seguretat. Reclamem que es deixi d’intentar solucionar amb repressió policial  qüestions que són resultat de desigualtats globals i estructurals i que, no només no canviaran amb més presència policial als carrers, sinó que aquest increment pot representar un augment de la violència i el racisme policial vers certs col·lectius. 

Desde col·lectiu Hourria, juntament amb altres companyes i ciutadanes, vam ser testimonis de la batuda racista i l’escarni públic dut a terme per la policia local de Manresa, Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional Espanyola al Casino a quarts de vuit de la tarda al mateix centre de la ciutat el dijous 28 de setembre, on es van posar contra la paret, identificar i atemorir una trentena d’infants i adolescents dels 12 als 17 anys amb un desplegament policial de pel•lícula i on els veia tota la ciutadania i els culpava de baralles i altres fets ocorreguts recentment a la ciutat pel fet de ser racialitzats. Vam arribar a veure infants de 12 anys emmanillats. L’Ajuntament de Manresa va aprovar al 2018 la primera declaració dels Drets dels Infants per unanimitat, reconeixent la convenció de 1959 en aquest sentit. Des d’aleshores el consistori la ratifica cada any i fa organitza diferents activitats per tal de donar-los a conèixer. Des del col•lectiu hourria ens demanem de quins infants parla quan fa aquesta aprovació per Ple perquè el passat dijous 28 de setembre ens va quedar molt clar que no era els dels infants de famílies racialitzades.

La Convenció dels Drets dels Infants de 1959 i totes les seves ratificacions es fonamenten en 4 grans principis:

• PRINCIPI 1 – LA NO DISCRIMINACIÓ Tots els infants tenen els mateixos drets sense importar el color de la pell, la religió, la procedència o les idees dels seus pares.

• PRINCIPI 2 – L’INTERÈS SUPERIOR DE L’INFANT Qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar la infància ha de tenir en compte què és el millor per als nens i nenes.

• PRINCIPI 3 – EL DRET A LA VIDA, LA SUPERVIVÈNCIA I EL DESENVOLUPAMENT Tots els nens i nenes tenen dret a viure, a desenvolupar-se i a assolir el seu màxim potencial en la vida.

• PRINCIPI 4 – LA PARTICIPACIÓ Els menors d’edat tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afectin i que les seves opinions es tinguin en compte.

Exigim, per tant, que cessin immediatament totes les batudes que s’estan fent avui dia i que se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències,  i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència.

També exigim que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en perill (infància adolescències i joves estrangers no acompanyats) com a infància perillosa, atès que aquest discursos no només suposen l’elusió dels deures i obligacions de totes les administracions vers el compliment de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants; sinó que a més alimenta una construcció estigmatitzada i racista com a problema social i en conseqüència, no s’adopta una lògica de protecció, sinó una lògica punitiva.

La entrada COMUNICAT: PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT se publicó primero en SOS Racisme.

PP i Vox van acordar incloure el castellà a les comunicacions oficials del Parlament per primera vegada després de més de trenta anys fent-ho en la llengua pròpia de les Illes Balears

Plataforma per la Llengua Illes Balears convoca una concentració dimarts al matí a les portes del Parlament, abans del ple, per a denunciar aquest nou atac al català i deixar clar que la llengua no es ven

Notícia publicada a la Directa, per David Bou.

Nou anys i vuit mesos de presó pels delictes de lesions amb instrument perillós, amenaces col·lectives i contra l’exercici de drets fonamentals i les llibertats públiques, amb agreujants de reincidència i de comissió per motius discriminatoris. Aquesta és la petició de SOS Racisme contra Antonio Castellón Domenech, un neonazi que malgrat fa anys que acumula causes judicials, avui dia segueix en llibertat. En aquesta ocasió, l’entitat antiracista actua com a acusació particular en representació de tres ciutadanes catalanes d’origen marroquí i els seus fills, que van ser agredides i vexades per Castellón i la seva parella, Alba Sánchez Fernández.

Després de més de sis anys i mig, el judici s’ha celebrat divendres 16 de febrer. Segons ha informat a aquest mitjà l’acusació particular, finalment s’ha arribat a un acord de conformitat subscrit per totes les parts del procediment penal. Els termes de l’acord son la condemna a dos anys i quatre mesos i mig de presó per Antonio Castellón pels delictes de lesions i amenaces, una pena que comportarà el seu ingrés a presó. Per Alba Sánchez la pena pactada és de set mesos i mig de presó, que quedaran en suspensió i no haurà de complir entre reixes. A més, hauran de pagar 2.440€ a la víctima principal per les lesions i dos-cents euros a cadascuna de les sis víctimes pels danys morals causats.

Els fets van succeir el 2 de juliol de l’any 2017 a Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), a tocar d’un bar on es reunien Castellón, Sánchez i altres membres de Democracia Nacional (DN), grupuscle neonazi que actualment està pràcticament extingit a Catalunya. No obstant això, en aquell moment aquest partit d’ultradreta estava duent a terme una campanya anomenada “Stop islamización” a diversos municipis, entre els quals Sant Feliu, on aleshores hi havia el projecte de traslladar la mesquita del municipi a una ubicació més àmplia. Contra aquest projecte, igual que per evitar –sense èxit– l’obertura d’un oratori al carrer Japó de Nou Barris (Barcelona), DN va posar la població musulmana al seu punt de mira.

Tant les denunciants com els seus fills menors han patit períodes d’ansietat i de por que els han portat a canviar hàbits, com sortir sols a terminades hores o no freqüentar alguns espais públics

En aquesta ocasió, les víctimes i testimonis presencials de l’episodi a la capital de la comarca del Baix Llobregat relaten que la canalla jugava en una plaça fins que es van acostar als pares i mares molt espantats.  En aquell moment, els van comunicar que mentre miraven encuriosits uns fulletons de la manifestació convocada per DN contra l’islam, Antonio Castellón els havia increpat amb insults com “tú, maricón, vete a tu puto país” o “me cago en vuestro profeta”. Al mateix temps, el neonazi els perseguia “amb ànim d’acovardir-los i menyscabar la seva integritat personal, mostrant obertament la seva animadversió a l’origen i religió dels menors”, segons consta a l’escrit d’acusació remés per SOS Racisme al jutjat d’instrucció 6 de Sant Feliu, que ha assumit la causa fins a l’obertura de la vista oral.

Posteriorment, les denunciants –que volen preservar la seva identitat per por a represàlies– asseguren que es van dirigir a la parella de neonazis per recriminar-los la seva actitud. La resposta de Castellón, segons consta a la documentació judicial, va ser: “Te voy a dar un navajazo. Vete de aquí, moro, que estás en España y te crees que puedes hacer lo que quieres”. La seva parella, que portava un objecte metàl·lic a la mà, també va participar dels insults, vexacions i amenaces cap a les dones de les dues famílies. Finalment, veient l’agressivitat de la parella de neonazis i per evitar problemes majors, el pare de família va decidir abandonar l’indret, moment en el qual Antonio Castellón es va treure la samarreta i el va perseguir a crits brandant una navalla que s’havia tret de la butxaca. L’home va ser advertit i en girar-se va ser colpejat per Castellón amb el ganivet a la cara i va caure a terra, en un atac que es va aturar perquè diverses persones es van interposar.

L’atac va causar-li una ferida greu a la zona superior del llavi, que va requerir cinc punts de sutura, dues setmanes de curació i una cicatriu de per vida. Les físiques no han estat les úniques seqüeles, ja que tant les denunciants com els seus fills menors han patit períodes d’ansietat i de por que els han portat a canviar hàbits, com sortir sols a terminades hores, no freqüentar alguns espais públics o voler mudar-se de ciutat, tal com denuncia SOS Racisme. Per tot això, l’acusació particular també demana quatre anys i nou mesos de presó per Alba Sánchez, sengles ordres d’allunyament de tots dos cap a les víctimes per llargs períodes de temps, a més d’indemnitzar-les per les lesions i pels danys morals i a la dignitat causats.

Del carrer Japó al casal Tres Voltes Rebel

Minuts després de l’agressió, Antonio Castellón va ser dentingut pels Mossos d’Esquadra i, aquell mateix dia, les víctimes van personar-se a comissaria per interposar una denúncia que va comptar amb les declaracions de diversos veïns i testimonis. Posteriorment, el fiscal va sol·licitar el seu ingrés a presó provisional, donades les circumstàncies de multireincidència i que tenia antecedents penals, però el jutge va considerar pertinent deixar-lo en llibertat dictaminant, això sí, una ordre d’allunyament d’un quilòmetre respecte de les víctimes i la prohibició d’entrar a Sant Feliu de Llobregat.

Castellón i tretze membres més de DN van acceptar penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels atacs a un oratori de Nou Barris, després d’un pacte amb les acusacions que els va evitar entrar a presó

Just en el mateix període, Castellón i una quinzena de companys de DN duien a terme una sèrie d’accions contra l’obertura d’un oratori islàmic al districte barceloní de Nou Barris. El local del carrer Japó va patir nombrosos desperfectes com ara el bloqueig dels panys amb silicona, pintades com “Espanya cristiana, no musulmana”, enganxades d’adhesius, danys a les persianes de seguretat i fins i tot la col·locació d’embotits de porc a la porta. Els assenyalaments van tenir el seu moment àlgid entre els mesos de març i novembre de l’any 2017 i arran de tot això es va obrir un procediment judicial contra els neonazis que es va tancar el novembre de 2023 a l’Audiència de Barcelona.

Finalment, catorze d’ells, entre els quals Castellón, van acceptar penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels atacs a l’oratori, després d’un pacte amb les acusacions que els va evitar entrar a presó a canvi de reconèixer els fets, abonar una indemnització i dur a terme un curs de drets humans i contra la discriminació. Tot i la campanya islamòfoba, l’oratori va aconseguir obrir les portes després de rebre el suport d’associacions veïnals, culturals i religioses del barri de la Prosperitat i del conjunt del districte, que amb un manifest públic i diverses mobilitzacions van aïllar socialment la campanya opositora.

Antonio Castellón amb el seu íntim amic Juan De Haro, qui era líder de Democracia Nacional a Catalunya|ARXIU

L’any següent de l’agressió a Sant Feliu i dels atacs a l’oratori de Nou Barris, Antonio Castellón va protagonitzar un altre episodi greu a Nou Barris. Era 24 de juliol de 2018, quan després d’una manifestació per rebutjar les pintades i cartells feixistes que havien aparegut la nit anterior al Casal Popular Tres Voltes Rebel, una quinzena de neonazis van atacar l’espai social i van ser repel·lits per les activistes. L’agressió es va saldar amb Castellón, quatre ultres més i un antifeixista detinguts, els quals van quedar en llibertat amb càrrecs dies després. En aquesta ocasió, el mes de gener de 2020 el Jutjat Penal número 7 de Barcelona va condemnar els neonazis a quinze mesos de multa per un delicte d’agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica. A més a més, contra Castellón va recaure una altra condemna d’un any de presó per un delicte de tinència d’armes prohibides, en concret, una porra extensible rígida.

Castellón va ser condemnat a un any de presó per un delicte de tinència d’armes prohibides i a quinze mesos de multa per agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica, arran de l’atac al casal Tres Voltes Rebel

Castellón no va trigar ni dos mesos a tornar a actuar després que les seves fotografies de l’atac al casal Tres Voltes Rebel, amb el pit descobert i símbols nazis tatuats, omplissin les xarxes. El 9 de setembre del mateix 2018, Vox va intentar sense èxit aglutinar l’extrema dreta de tot l’Estat en una marxa que només va portar 8.000 persones a Barcelona. Un cop desconvocat l’acte van transcendir dues agressions feixistes al barri del Clot i al Poble-sec. En un d’aquests incidents, diversos neonazis van colpejar al cap un grup de persones que estaven prenent un refresc a un bar del carrer Blai. Entre els membres del grup agressor es va identificar, de nou, Antonio Castellón, militant de Democracia Nacional.

L’últim episodi violent d’Antonio Castellón que ha transcendit públicament va ser la nit del 17 d’octubre de 2019 a Barcelona. Amb la protecció dels Mossos d’Esquadra, en la vigília de la vaga general que va paralitzar el país per protestar contra la sentència als líders socials i polítics del procés, el grup de dos-cents ultres va baixar des de Sarrià fins a l’Eixample. La marxa d’ultradreta va acabar amb la brutal agressió a un antifeixista a la cruïlla dels carrers de Balmes amb Rosselló, després d’un trajecte liderat per feixistes de Vox i de grupuscles com Democracia Nacional i Último Bastión, que van proferir insults i amenaces constants contra el moviment independentista i antifeixista català.

La entrada SOS Racisme Catalunya porta a judici els dos neonazis acusats d’agredir a famílies musulmanes a Sant Feliu de Llobregat se publicó primero en SOS Racisme.

Benvolgudes Colles.

Per si es del vostre interès.

Ja disposeu de la informació de les sortides previstes de la imatgeria de l’agrupació a:

https://gegants.cat/activitats/sortides-de-la-imatgeria-de-lagrupacio/

Esperem que sigui de la vostra utilitat.

Salutacions cordials.