biblioteca
Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.
Un estudi en profunditat sobre la realitat del sector agrari i dels diferents perfils de persones joves que s’hi incorporen. L'objectiu del document és analitzar la informació estadística de les dades oficials i al mateix temps treballar-les amb metodologies qualitatives ha de permetre dibuixar la realitat del relleu generacional al camp català. L'esperit és que aquestata informació actualitzada faciliti als agents i les institucions que donen suport a les persones joves que accedeixen al sector agrari tenir eines per poder prendre decisions en el moment d’incorporar noves polítiques i programes d’actuació.
Per tal d'ajudar a les empreses a l'hora d'afrontar els reptes per elaborar la informació de transparència, aquesta guia detalla els elements principals de la Llei.
L'estudi té com a objectiu principal, disposar d'evidències empíriques, a través d'una mostra ampla de familiars, dins la geografia catalana, sobre actituds, estrès emocional i estratègies d'afrontament davant del trastorn i les seves conseqüències.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha realitzat una guia sobre l’ús de les cookies i tecnologies similars emprades per a l’emmagatzematge i la recuperació de dades personals a través d’un terminal (ordinador, mòbil....).
Aquest informe de síntesi (SYR) del sisè informe d'avaluació de l'IPCC (AR6) resumeix l'estat del coneixement del canvi climàtic, els seus impactes i riscos generalitzats, i la mitigació i adaptació al canvi climàtic, basant-se en la literatura científica, tècnica i socioeconòmica revisada. L'avaluació es porta a terme en el context de l'evolució del panorama internacional, en particular, en els desenvolupaments en el procés de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), inclòs el resultats del Protocol de Kyoto i l'adopció de l'Acord de París. Aquest informe reconeix la interdependència del clima, els ecosistemes i la biodiversitat, i les societats humanes; el valor de les diverses formes de coneixement; i els estrets vincles entre l'adaptació al canvi climàtic, la mitigació, salut dels ecosistemes, benestar humà i desenvolupament sostenible. Basant-se en múltiples analítiques de marc, inclosos els de les ciències físiques i socials, aquest informe identifica oportunitats d'acció transformadora que sigui efectiva, factible, justa i equitativa utilitzant conceptes de transicions de sistemes i vies de desenvolupament resilients.
El món està travessant una època sense precedents marcada per l'acumulació de múltiples crisis. Desenes de milions de persones passen fam. Centenars de milions més s'enfronten a pujades impossibles en el cost dels productes bàsics o de l'energia per a escalfar les seves llars. La pobresa s'ha incrementat per primera vegada en 25 anys. No obstant això, uns pocs han aconseguit treure un immens profit d'aquestes crisis. Els ultra rics han vist créixer dràsticament la seva riquesa, i els beneficis empresarials han aconseguit anivellis rècord, fent que la desigualtat es dispari. El present informe se centra en la importància de gravar la riquesa de les elits econòmiques per a abordar tant aquesta “policrisis” a la qual ens enfrontem com l'augment desorbitat de les desigualtats. L'informe detalla com, en la història recent, la tributació dels més rics era més elevada, com està guanyant terreny la idea de gravar més als qui més tenen i fer que els milmillonarios paguin la part que els correspon justament, i com més imposats als ultra rics contribueix a reduir la concentració de poder de les elits i reduir no sols la desigualtat econòmica, sinó també la racial, colonial i de gènere. Finalment, l'informe apunta a quant haurien de tributar els més rics i com aconseguir-lo, amb eines concretes i contrastades per als Governs, algunes fins i tot ja en marxa. Aquest informe mostra com una imposició adequada als ultra rics pot ser la via per a aconseguir un món més just, sostenible i sense pobresa.
Gairebé el 70% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no tenen esperança de viure pròximament en un allotjament i quatre de cada deu no tenen ningú amb qui comptar. Com més temps passa la persona vivint al carrer, més s’agreuja la seva situació i la manca de sortides. El 19% explica que l’últim lloc on ha dormit és un recurs institucionalitzat.
Ho recull Arrels Fundació en aquest informe, fet a partir de 354 entrevistes realitzades la nit del 15 de juny de 2022.
El Cercle Tecnològic presenta el Baròmetre de la DonaTic, el primer estudi que radiografia la presència d edones tecnòlogues al teixit empresarial i econòmic a Catalunya. Visibilitza la tendència del sector respecte a la diversitat i equitat de gènere de les empreses TIC de Catalunya.
El Baròmetre recull dades sobre la participació en captació i retenció de talent, les polítiques d'igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències sobre polítiques inclusives. Les dades ens aporten la construcció d'indicadors i/o indexes, com el de la bretxa de gènere o el Gender Gap Ratio per mesurar la distància que manca per arribar a la paritat de gènere o igualtat de representació i participació entre homes i dones.
Arribar a fi de mes s'ha convertit en una tasca difícil. Sense haver curat encara les ferides de la pandèmia, la crisi de preus que experimentem des de fa gairebé dos anys se sofreix de manera diferent entre les diferents llars, afectant especialment els més vulnerables. Entre gener i novembre de 2022, la inflació ha reduït el poder de compra de les llars en pitjor situació un 26% més que el d'aquells amb majors ingressos.
El món casteller ha estat històricament un món masculí i masculinitzat. Des de fa unes dècades la dona no només s'ha introduït a les colles sinó que ha anat prenent cada vegada més importància, bé sigui a la vessant tècnica aportant menys pes als troncs, com a la banda de gestió, on cada vegada hi ha més constatació de la diferència en el lideratge. Davant la poca presència de dones a la Junta directiva de la CCCC (representants de colles castelleres escollides per les pròpies colles) i l'afirmació habitual de falta de presència femenina als rols de poder de les colles, als mitjans de comunicació, o en actes i ponències de temàtica castellera, es va voler verificar si es tractava de percepcions subjectives esbiaixades per la falta de presència de dones a la població castellera, o bé una infrarepresentació d'aquesta en benefici d'homes que ocupen aquests espais. És per aquest motiu que des de la CCCC s'impulsa el present informe on recollir i plasmar les dades de les colles castelleres convencionals
