biblioteca
Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.
En aquest informe es presenta i compara l'estat dels sistemes de beques i ajudes al menjador a les comunitats autònomes. S'observen les possibilitats que ofereixen, les diferències entre els territoris, els encerts i problemes d'una política complexa en el seu disseny i en la seva posada en marxa, però alhora d'alt impacte per a la infància. Al llarg d'aquest informe es destaquen deu aspectes fonamentals que han de garantir els sistemes de beques per a ser efectius, eficients i inclusius, i per a arribar a tota la població infantil en risc de pobresa o exclusió social. Amb aquesta anàlisi s'acosta un horitzó d'oportunitats de millora i pistes per a una política pública de beques que asseguri la realització efectiva dels drets en aquest àmbit de vida quotidiana de nens, nenes i adolescents.
Els mitjans de comunicació són una de les principals fonts d’informació sobre intel·ligència artificial. La falta de coneixement de bona part de la societat sobre aquesta tecnologia i les transformacions que implica atorga als mitjans un paper fonamental a l’hora de configurar valors, opinions i actituds1 cap a aquesta qüestió. En altres paraules, els mitjans de comunicació construeixen i transmeten una determinada manera d’entendre la intel·ligència artificial. És a dir, configuren el conjunt de significats sobre els quals ens expliquem aquesta tecnologia i ens hi relacionem. Aquest informe analitza el tractament periodístic de 253 notícies sobre intel·ligència artificial publicades en set mitjans de comunicació amb presència a Catalunya entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2022. L’objectiu és observar com s’informa sobre aquesta tecnologia, identificar les pràctiques periodístiques en aquestes cobertures i elaborar un conjunt de recomanacions sobre com abordar aquest tipus d’informacions.
L’estiu del 2022 serà recordat, entre altres esdeveniments, per l’impacte mediàtic del fenomen de les ‘punxades’. A començaments d’estiu, un degoteig de notícies alertaven d’un nou modus operandi que, des de l’inici, quedava associat a la submissió química i les agressions sexuals. Malgrat que, a mesura que l’estiu avançava i s’anaven reunint evidències -en cap de les denúncies interposades es va trobar el rastre de cap substància- i les expertes, tant de l’àmbit de drogues com dels moviments feministes, intentaven generar una contra narrativa, el discurs del terror sexual ja havia fet el seu efecte. Es tracta, a més, d’un discurs conegut que reapareix cíclicament a través de substàncies i modus operandi diversos. Així, la hipòtesi de partida d'aquest informe és que es tracta de relats que produeixen i reprodueixen terror sexual amb l’objectiu de controlar i marcar la conducta femenina. En aquest sentit, els objectius del present informe son: Analitzar les narratives mediàtiques en l’àmbit de la violència sexual, disseccionar els mites que les conformen i el seu impacte en les narratives socials, visibilitzar totes les situacions i contextos en què es donen violències sexuals i les drogues hi son presents i indagar en la influència de les representacions mediàtiques sobre perill sexual en les pràctiques de les dones i com s’encarnen.
Tot el que hauries de saber sobre agressions sexuals, ús de substàncies i submissió química i mai no t’havies atrevit a preguntar (o potser sí).
Aquest material està basat en l'estudi "Diagnòstic sobre informacions mediàtiques al voltant de les violències sexuals, l'ús de drogues i la submissió química". Si vols aprofundir en la temàtica, el pots descarregar a www.drogasgenero.info/diagnosti - co-medioscomunicacion
Des de Fundació Telefònica volen compartir el resultat d'anys de projectes en recerques amb entitats en el qual la tecnologia i la digitalització han tingut un gran protagonisme, però també d'introspecció cap al que son i el seu propòsit com a organització. Amb l'ajuda d'organitzacions que han compartit la seva experiència, reptes, aprenentatges i fins i tot fracassos, la fundació ha publicat el Llibre blanc de la Transformació Digital del Tercer Sector.
L'objectiu és conjugar coneixement, recursos i aprenentatges per a aportar una brúixola en el viatge que tots, d'una forma o una altra, hem emprès. Aquest canvi en la manera de fer les coses que a vegades troba frens inherents pel temor al propi canvi i, en altres ocasions, les limitacions venen donades per la falta de priorització, coneixement, per l'accessibilitat o la pròpia capacitació.
Els usuaris de la web catalanoparlants han notat des de mitjans de 2012 que el castellà el contingut preval en els seus resultats de cerca de web orgànica, fins i tot quan és el mateix o continguts similars disponibles en català i que han configurat el seu dispositiu/navegador/compte per prioritzar els resultats en català.
Les preferències d’aquest idioma s’han respectat en el passat, però ara s'ignoren. Els principals proveïdors de cerca web s'han acostat al problema, però s'han negat a oferir una explicació i, finalment, una solució. Només han demanat que el problema es documenti més enllà de la percepció subjectiva dels usuaris.
Per això, l'Aliança per la Presència Digital del Català, a petició del Govern de la Generalitat de Catalunya ha assumit la tasca de proporcionar aquesta documentació sobre la qüestió. Sota la direcció de Fundació.cat, membre de l'Aliança, s’analitzen dades de trànsit web d’unes 600 pàgines web multilingües per tal de rastrejar com el trànsit a les seves versions catalanes ha evolucionat amb el temps respecte a altres llengües.
L’enfocament amb el qual proposa treballar aquesta guia s’emmarca en una llarga tradició de l’escoltisme d’implicar-se amb allò que passa al seu entorn, de contribuir a articular una participació real d’infants i joves en aquells pobles i barris on viuen, per tal d'enfortir la cohesió social i construïr vides dignes de manera col·lectiva. Des d’Escoltes Catalans volen aprofitar l'oportunitat de començar a repensar-se des de l’enfocament de Gènere i Drets Humans. Això sí, com sempre, amb esperit crític. Les següents pàgines d’aquesta guia van d’això.
El disseny i elaboració d'un pla d'igualtat respondrà a diverses fases, de forma successiva i pordenada, otorgant a cadascuna d'elles l'espai, el temps i els recursos necessaris. La fase presentada en aquest document és la primera, la posada en marxa del procés d'elaboració del pla. Contè les qüestions de la comunicació i obertura de la negociació i constitució de la comissió negociadora.
El Baròmetre del sector tecnològic 2023 arriba a la seva 15a edició, consolidat com l’estudi de referència per a conèixer l’estat i l’evolució del sector tecnològic i digital a Catalunya. L’estudi recull les percepcions i valoracions d’una mostra representativa del teixit empresarial català i, any rere any, continua creixent i sumant nous participants en la mostra objecte d’anàlisi. A l’edició d’enguany, hi han participat 1.268 empreses repartides entre 511 empreses d’oferta i 757 empreses de demanda de l’àmbit TIC. Un cop més, aquesta edició és la més representativa del teixit econòmic d’oferta i demanda, fet que la converteix en l’instrument de mesura més exhaustiu i representatiu de l’ecosistema a Catalunya.
Als països de la regió euromediterrània estudiats en aquest informe, podem observar una perillosa tendència que degrada la vida cívica de les seves societats: l’ús de falses acusacions de terrorisme contra moviments pacífics, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil amb l’objectiu de canviar radicalment per desmantellar-los o criminalitzar les seves ideologies. De vegades, les víctimes de la repressió no són membres d’organitzacions polítiques, sinó crítics oberts de les polítiques governamentals, com ara persones defensores de drets humans o periodistes, i el seu processament busca sufocar la dissidència.
