biblioteca
Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.
Aquest document recull els resultats de l'enquesta de satisfacció i consum que l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya realitza cada any.
Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes és el 13è dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides al setembre de 2015, en el marc de la resolució “Agenda 2030: transformar el nostre món”. Aquest document constitueix un full de ruta unificat per fer front als reptes globals de la humanitat i fa una crida a l’acció a tots els governs perquè n’assumeixin els principis i la implementin al seu àmbit d’actuació.
La ressenya d'un llibre que recull el perfil de la dona sense llar: una mare, al voltant dels cinquanta anys, amb estudis primaris i sense parella. També especifica que, a més dels abusos sexuals i altres violències masclistes, el motiu que porta les dones a acabar en situació de carrer és la dependència econòmica.
El Baròmetre és l’eina anual que ens permet obtenir dades actualitzades sobre l’aportació de les organitzacions del tercer sector a la societat, les condicions en les quals la duem a terme i els mitjans amb els quals comptem. Enguany, la principal novetat és que tornem a ampliar el focus de l’estudi a tot el territori català, després de dues edicions en què l’anàlisi s’ha centrat en la realitat social i del tercer sector a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest document presenta un resum de les troballes dels informes 'Baròmetre del Tercer Sector d'Acció Social 2022: Innovació i transformació per a una societat més justa' i 'Construint ecosistemes d'innovació social: la contribució del Tercer Sector d'Acció Social a una transició digital i ecològica justa a Espanya', l'objectiu principal dels quals ha estat fer una anàlisi quantitativa i qualitativa del Tercer Sector d'Acció Social (TSAS) per a oferir una visió actualitzada de la seva situació. S'estudien la dimensió del sector, la seva contribució social, les actuacions que desenvolupa, les persones que treballen i col·laboren amb ell, el seu finançament i gestió, les seves relacions internes i externes i la seva articulació institucional. Alhora s'aprofundeix a la llum d'experiències concretes en tres àmbits d'actuació en els quals s'identifiquen els principals problemes i reptes de futur: innovació social de base tecnològica de suport a la vida independent, ecosistemes d'ocupació inclusiva i serveis circulars, canalització de la innovació i solidaritat ciutadanes i capacitació del talent digital per a una societat més resilient.
Aquesta guia, 'El voluntariat als centres de salut', respon a la pràctica habitual de la FCVS a l’hora de generar coneixement: hem consensuat el text amb les entitats expertes en l’àmbit de la salut per mostrar-ne les bones pràctiques, millorar-ne les actuacions, innovar en les intervencions, aprendre d’altres experiències del sector i consolidar un model comú de voluntariat en aquest camp. La pandèmia de la COVID ha fet més robusta i necessària aquesta guia, elaborada en un moment difícil, un moment que ha confirmat el voluntariat sanitari com a servei essencial.
En aquest sentit, el document vol recordar que el voluntariat als centres d’atenció primària, als serveis sociosanitaris i als centres hospitalaris ha de trobar-se emmarcat per entitats sense afany de lucre que tinguin entre els seus objectius el foment del voluntariat, tal com indica la llei. Això, dissortadament, encara no és així en alguns centres de salut de la xarxa sanitària de Catalunya. Desitgem que aquesta guia sigui una eina ben útil per normalitzar i dignificar el voluntariat en l’àmbit sanitari.
L’informe analitza la situació laboral de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona per constatar que poc més de la meitat (50,3%) estava treballant en el moment de realització de l’enquesta i l’altra meitat (49,7%) no treballava en aquell moment.
El Cercle Tecnològic presenta el Baròmetre de la DonaTic, el primer estudi que radiografia la presència d edones tecnòlogues al teixit empresarial i econòmic a Catalunya. Visibilitza la tendència del sector respecte a la diversitat i equitat de gènere de les empreses TIC de Catalunya.
El Baròmetre recull dades sobre la participació en captació i retenció de talent, les polítiques d'igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències sobre polítiques inclusives. Les dades ens aporten la construcció d'indicadors i/o indexes, com el de la bretxa de gènere o el Gender Gap Ratio per mesurar la distància que manca per arribar a la paritat de gènere o igualtat de representació i participació entre homes i dones.
Aquest informe forma part de l'anàlisi que el Centre Delàs realitza des de fa anys sobre la relació entre els bancs i les empreses d'armament. Utilitza el concepte Banca Armada per a referir-se a les entitats bancàries que estan finançant, i en conseqüència enfortint, la indústria armamentista. Parlen d'una relació controvertida que pot donar-se de diferents formes, com és la participació accionarial, el finançament de les exportacions, l'emissió de bons i pagarés, els fons d'inversió i la concessió de crèdits i préstecs.
Per a dur a terme la present recerca, començant pel primer capítol, s'ha realitzat una actualització dels indicadors de militarització del Mediterrani que analitzen en anteriors informes. En aquest sentit, s'ha fet una anàlisi de les categories de material exportat a nivell mundial als 21 països de la regió Mediterránea estudiats durant el període 2011-2021, i s'ha comparat el volum dels arsenals militars. Les dades referents a exportacions s'han extret de la base de dades de transferències del SIPRI4 i les dades referents a arsenals s'han obtingut de l'anuari Military Balance.
Un document que recull l'activitat i els resultats dels programes de Projecte Home Catalunya de l'any 2022. Exposa el seu Pla Estratègic; l'equip humà que forma l'entitat entre patronat, personal treballador, alumnat i voluntariat; la localització de les seves seus; les dades de demandes d'ajuda i entrevistes, i l'anàlisi dels perfils que han passat pels seus tractaments, que és el cor del document, on es poden observar aspectes com la procedència per municipis, les tasques de prevenció, les mesures aplicades del servei jurídic-penal i el grau d'inserció social. La memòria també recull les dades econòmiques de l'entitat.
