L’èxode massiu de població veneçolana que fuig del país cap a Catalunya ha crescut exponencialment en només quatre anys. Aquesta comunitat arriba sense un mínim de recursos, sense lloc on dormir, sense documentació en regla i sense tenir diners per poder alimentar-se.

Així ho explica la presidenta de la Asociación Casa Venezuela a Catalunya (Asocaven), Vanesa Sánchez. “Des de fa quatre anys ençà s’ha produït un èxode massiu de població veneçolana per culpa de la violació de drets humans que s’està produint al país amb total impunitat”, remarca.

Aquesta associació rep, a diari, multitud de peticions d’assistència bàsica que desborden les possibilitats de l’entitat. “Les persones ens demanen ajuda perquè no poden menjar, no tenen cap lloc on dormir, no tenen feina... Ens demanen ajuda per viure. Això no era habitual abans”, diu Sánchez.

És per això que Asocaven ha optat per coordinar-se amb altres entitats del territori per unir esforços i poder oferir assistència humanitària a la població immigrant de Veneçuela. La presidenta explica que la seva associació està fent xarxa amb Càritas, el Foro Penal Internacional, el Banc d’Aliments, Lean o Ven Da Tu Mano, entre d’altres.

“Entre totes les entitats enviem medicaments al país, ajudem presos polítics en tot el tema d’assistència legal, assessorem sobre tràmits per aconseguir l’arrelament, oferim espais d’allotjament, repartim menjar o derivem les demandes de les persones en funció de les seves necessitats perquè puguin ser ateses”, explica la presidenta.

A tall d’exemple, fa uns 15 anys, la població de Veneçuela a Catalunya rondava les 3.000 persones. A dia d’avui, la comunitat ja supera les 30.000. “L’increment és exponencial”, diu Sánchez. Afegeix: “És un èxode en tota regla”.

Veneçuela, a més, no havia estat mai un país de cultura migratòria, com Equador o Colòmbia, però des de fa quatre anys això ha canviat. Segons la presidenta, abans, les persones que marxaven del país tenien un pla de ruta, un pla de vida definit. Marxaven per alguna raó, ja fos per estudiar o per treballar. Ara no.

“Ens preocupa molt quan la immigració no està planificada. Aquesta fugida massiva de la població s’explica per la guerra encoberta que es viu al país. Veneçuela s’ha convertit en un dels països més violents del món”, denuncia Sánchez.

Sobre aquest aspecte, el Foro Penal Internacional denuncia que cada any hi ha 23.000 persones mortes, de les quals, 16.000, són per arma de foc. “La gent no pot viure al país perquè no té diners. Ens han robat els recursos. Hi ha terrorisme d’Estat, el sistema judicial no funciona i l’estructura política està corrupta”, remarca la presidenta.

El país té persones preses polítiques amb tortura, no hi ha medicaments, no hi ha aliments i els productes bàsics costen fins a 63 salaris mínims. La portaveu del Foro Penal Internacional a Catalunya, Elisabeth Casañas explica que les taxes de desnutrició al país han augmentat, que la gent no pot fer tres àpats diaris, que hi ha abandonaments infantils i que molta gent menja de les deixalles.

Davant d’aquest panorama, la comunitat veneçolana és escèptica i veu el futur del seu país a mig o llarg termini. Pensa que Veneçuela tardarà a tornar a ser el país ric que era abans. Mentrestant, la població espera que funcioni el procés de transició democràtica que està per arribar. “Ens han espoliat, tardarem a recuperar-nos. Ara hem de passar una transició”, remarca la pròpia presidenta.