Tots els ciutadans europeus poden exercir el dret de petició davant el Parlament Europeu tant si és a títol individual com junt amb altres membres de la Unió. Així ho estableix l’article 227 del Tractat sobre el Funcionament de la Unió Europea. Aquest mateix dret pot ser exercit, també, per empreses i entitats amb seu social a la Unió.

Segons l’informe 2010 de la Comissió de peticions del Parlament Europeu, es van admetre a tràmit el 52% de les peticions rebudes, és a dir, 864 del total de 1655 peticions que els ciutadans van enviar.

Els criteris que determinen l’admissió a tràmit són, en línies generals, que la queixa expressada es refereixi a temes que siguin competència de la Unió o d’interès per a ella.

En general, la ciutadania europea prefereix Internet com a mitjà per fer arribar les seves peticions al Parlament: enguany, així ho van fer el 63% dels usuaris.

Respecte a la temàtica de les peticions, les qüestions més repetides l’any passat van ser aquelles que tenien relació amb el medi ambient i els drets fonamentals.

En aquest sentit, l’eurodiputat espanyol Willy Meyer, autor de l’informe, ha destacat el paper en la cura del medi ambient que tenen les persones que envien peticions, sovint relacionades amb avaluacions d’impactes mediambientals, la gestió de la qualitat de l’aigua i de l’aire i la protecció dels recursos.

El país de la Unió més actiu va ser Alemanya, que va enviar 409 peticions, seguida d’Espanya, que en va enviar 261. Els països que menys peticions han enviat van ser Estònia, Eslovènia i Eslovàquia.

L’informe, però, també fa esment de la necessitat d’augmentar la transparència en el procés de gestió de les peticions.

En aquest sentit, reclama la publicació d’un portal web on es proporcioni informació clara sobre les competències de la Unió, la missió del Parlament i presentar enllaços alternatius com ara el Defensor del Poble Europeu o la Comissió Europea. Aquest portal hauria de servir, alhora, perquè la ciutadania pogués registrar les seves peticions.