La Unió Europea. Podem influir en les decisions que ens afecten?

La Comissió Europea sol obrir consultes públiques quan treballa sobre una nova iniciativa política o quan vol revisar una normativa ja en vigor.

Les consultes públiques s’adrecen a la ciutadania, entitats i empreses que poden fer arribar la seva opinió mitjançant els canals que s’estableixin per a la consulta al portal La teva veu a Europa.

La teva veu a Europa és l’espai web dedicat a aquestes consultes públiques que la Comissió Europea empra per recollir les opinions de la ciutadania abans de remetre una proposta al Consell i al Parlament Europeu per debatre-la.

Al mateix web, podem accedir al llistat de consultes obertes i tancades. Si les revisem, veurem sovint els conceptes de Llibre verd i Llibre blanc. El llibre verd és un document que s’empra per reflexionar al voltant d’un determinat tema d’àmbit europeu i iniciar la fase de consulta als grups d’interès. Pot convertir-se en un llibre blanc, que és el document usat per recollir les propostes legislatives en un determinat àmbit.

A Xarxanet podem llegir dues notícies recents sobre consultes públiques europees que partien de la reflexió al voltant d’un llibre verd i que afectaven àmbits d’interès per a les entitats del Tercer Sector.

• Fes sentir la teva veu a Europa: opina sobre els sistemes de pensions europeus.
• La teva veu a Europa: consulta sobre la política de cooperació de la Unió Europea.

Igualment, podem veure el llistat de consultes actualment obertes.

Els grups d’interès (o lobbies) són aquells grups que realitzen activitats amb l’objectiu d’influir sobre la formulació de les polítiques i en la presa de decisions de les institucions europees.

Com a exercici de transparència, la Comissió Europea i el Parlament Europeu mantenen registres amb informació sobre els grups d’interès que volen influir sobre les polítiques europees. La inscripció d’aquests grups als registres permet alhora que els ciutadans i les entitats puguin consultar-los i posar-s’hi en contacte, si s’escau.

Malgrat que està previst unificar en un sol registre els grups d’interès, de moment coexisteixen el registre de la Comissió i el del Parlament. Mentre aquesta unificació no sigui efectiva, s’ha creat un web conjunt que enllaça amb tots dos registres.

Pel que fa a la Comissió, podem accedir al registre per fer la inscripció -que és voluntària i gratuïta- o consultar les organitzacions inscrites des del web dedicat als Grups d’Interès. A l’hora d’inscriure’s, els grups d’interès accepten complir les condicions del Codi de conducta.

Per a més informació, la Comissió posa a l’abast del públic un document amb les preguntes més freqüents sobre el registre.

D’altra banda, aquelles persones que representin grups d’interès i que vulguin accedir als edificis del Parlament Europeu de forma assídua, han de sol·licitar una acreditació i subscriure, igualment, el codi de conducta.

Una de les formes de participació que podem endegar és posar-nos en contacte amb algun d’aquests representants d’interessos mitjançant les dades aportades al registre.

En l’àmbit del Tercer Sector, un exemple de grup d’interès és el Lobby Europeu de Dones, que des de fa 15 anys agrupa entitats dedicades a la igualtat de gènere i defensa dels drets de les dones.

Qualsevol ciutadà de la Unió o resident en qualsevol estat membre pot presentar una petició al Parlament, de forma individual o associat amb altres, sobre un tema que pertanyi a un dels àmbits d’actuació de la Unió i que l’afecti directament.

Igualment, empreses i entitats amb seu social a la Unió poden exercir aquest mateix dret. S’entén per petició una queixa o sol·licitud que pot anar relacionada amb assumptes d’interès públic o privat, referida a temes que siguin competència de la Unió o d’interès per a ella; per exemple, temes que tinguin a veure amb:

• Els drets del ciutadà europeu.
• El medi ambient.
• La protecció del consumidor.
• La lliure circulació de persones, béns i serveis.
• Ocupació i política social.
• Reconeixement de qualificacions professionals.
• Altres problemes relacionats amb l’aplicació de la legislació de la UE.

La Comissió de peticions del Parlament es reuneix habitualment un cop al mes (excepte el mes d’agost) i pot decidir admetre o no a tràmit les peticions. Val a dir que la Comissió de peticions no és cap autoritat judicial i, per tant, no pot dictar sentències ni revocar decisions preses pels tribunals de justícia dels estats membre.

Les peticions es poden enviar per correu postal o bé mitjançant un formulari web específic.

El Tractat de Lisboa preveu la iniciativa ciutadana europea com una forma de participació pública en l’elaboració de polítiques de la Unió, entenent que un milió de ciutadans d’un “nombre significatiu d’estats membre” podrien adreçar-se a la Comissió per tal de plantejar una iniciativa legislativa que els interessi dins dels àmbits de competència de la UE.

No obstant això, el reglament que ha de regular la iniciativa ciutadana europea està encara en debat al si de la Unió Europea.

Entre l’11 de novembre de 2009 i el 31 de gener de 2010, la Comissió va recollir les opinions dels ciutadans mitjançant consulta pública al voltant del Llibre verd sobre una iniciativa ciudadana europea.

Després de la consulta, el 31 de març de 2010, la Comissió va adoptar una proposta de Reglament regulador de la iniciativa ciutadana.

El passat 30 de novembre, els eurodiputats de la Comissió d’Assumptes Constitucionals van aprovar un projecte d’informe sobre la iniciativa ciutadana europea en què es busquen mecanismes per fer-la més fàcil d’usar per part dels ciutadans.

Entre d’altres, el projecte proposa que la iniciativa provingui d’un mínim de 6 estats de la Unió i que el termini per a la recollida de signatures sigui de 12 mesos.  Alhora, també es mostra partidari de no haver de presentar un carnet d’identitat per tal d’adherir-se a una iniciativa.

L’objectiu del projecte és proposar mecanismes que simplifiquin el futur procés de presentació d’iniciatives. En aquest sentit, Avazz - comunitat global de mobilització online- ha posat en marxa una campanya de recolzament a la Iniciativa Ciutadana per evitar que s’imposin requisits massa rigorosos que la converteixin un mecanisme inaccessible i poc eficaç.

En tot cas, la Comissió d'Assumptes Constitucionals votarà el text acordat el dilluns 13 de desembre, i el vot en el ple tindrà lloc dimecres. Un cop aprovat, els Estats tindran un any per adaptar la seva legislació a la nova norma. Per tant, la iniciativa ciutadana hauria d'entrar en funcionament a finals de 2011.

Diverses agències i institucions de la UE organitzen, cada cert temps, debats o enquestes en línea i mantenen perfils oficials a xarxes socials com ara Twitter o Facebook i plataformes d’intercanvi de coneixements.

Per facilitar el seguiment de la informació relacionada amb la Unió, podem seguir els twits dels eurodiputats, grups polítics i comissaris mitjançant Europatweets.

A més, el portal de la Unió Europea proposa un recull de perfils, rss, podcasts i blocs de les seves institucions de cara a promoure la participació i la difusió de la informació relativa a la Unió. Entre d’altres, podem seguir el perfil de Facebook de l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu.

D’altra banda, des de La teva veu a Europa, la Comissió anima també la ciutadania a posar-se en contacte directe amb els seus eurodiputats o representants en el Comitè de les Regions o el Comitè Econòmic i Social.

Finalment, també podem incorporar-nos a comunitats virtuals existents per compartir coneixements i opinions amb altres persones o entitats amb interessos similars als nostres. Una d’elles és Capacity4dev, comunitat creada per l’Oficina de Cooperació EuropeAid per fomentar l’intercanvi de coneixements i pràctiques en temes de cooperació internacional.