'Prou!, posem límits al turisme'. Sota aquest lema més d'una vuitantena d'entitats impulsen un manifest i una mobilització contra la turistització, que tindrà lloc a La Rambla de Barcelona, el dissabte 6 de juliol, a les 18 h. Entre les reivindicacions destacades, les entitats demanen un canvi de model econòmic que redueixi l'activitat turística a la ciutat i que permeti una dependència menor d'aquest sector.

Parlem amb un dels membres de l'Assemblea de Barris per Decreixement Turístic (ABDT), Jordi Camina, sobre qüestions relacionades amb el turisme massiu, les demandes de les entitats i la resposta de les administracions.

Què espereu aconseguir amb la mobilització?

El més important és poder conscienciar la gent. Estem arribant a un punt de turisme desbocat, de mala gestió del turisme i celebració de grans macroesdeveniments, semblant al que ja es començava a veure just abans de la pandèmia, el 2018 o el 2019. Un punt en el qual es destinen molts diners a Turisme Barcelona, una entitat publicoprivada, perquè faci promoció de la marca Barcelona i vinguin cada cop més turistes.

Tot això té conseqüències en la vida de la gent del veïnat, en l'accés a l'habitatge, el tancament dels comerços de proximitat, en la precarització laboral o la petjada mediambiental.

Al 2022 entrevistàvem la membre de l'ABDT, Ariadna Cotén on ja ens avisava de la situació en la qual es trobava la ciutat. Com ha evolucionat la situació des de llavors?

Ha empitjorat, només cal veure la situació del Parc Güell, per exemple, que és paradigmàtica, amb la celebració del lamentable espectacle que es va fer per a la desfilada de Louis Vuitton. S'estan arribant a uns punts de privatització de la ciutat brutals.

I no només és el Parc Güell, és també la Barceloneta amb la Copa Amèrica. El veïnat està molt enfadat perquè aquest macroesdeveniment els comportarà molts problemes de mobilitat. Pels veïns i veïnes de la Barceloneta, i de tots els barris barcelonins del litoral, serà una tardor complicada. I a banda, el que comporti a escala d'infraestructures. Ja sabem com va quedar València quan organitzar la Copa Amèrica, que l'Ajuntament va acabar endeutat.

Un cop anunciada la mobilització i el manifest, hi ha hagut alguna reacció des de les administracions?

Tampoc ho esperàvem. Nosaltres ens hem dirigit a la premsa i la ciutadania, però des de la part de les institucions, de moment, no ha arribat res. L'Ajuntament no ha demanat cap reunió encara amb nosaltres, ni res per l'estil.

L'alcalde, Jaume Collboni, anunciava recentment l'eliminació de 10.000 pisos turístics el 2028. Què en penseu d'això?

De fet, no és que prometi tancar aquests pisos turístics, sinó que s'han de tancar per llei. No és cap promesa, tal com s'ha venut. Això sí, fa pocs dies també deia que Barcelona encara té potencial com per fer 5.000 llits més d'hotel. O sigui, estem igual si ho treus d'una banda, però ho fiques a l'altra.

Realment, les administracions volen reduir l'impacte del turisme?

És una qüestió de voluntat política, evidentment. És molt difícil. L'any 2017 l'Ajuntament va arribar a limitar una mica més el turisme amb el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (Peuat). Però entenem que el lobby turístic és molt fort dins de l'Ajuntament i evidentment fa molta pressió per intentar aconseguir els seus objectius: guanyar cada cop més diners a costa del turisme.

També a costa dels veïns i de les veïnes. Com més pisos turístics i hotels hi hagi, menys habitatge per a la gent hi haurà. La pujada de preus serà més forta i la gent haurà de marxar de Barcelona. I al final Barcelona es convertirà en un parc temàtic, com Venècia, on ja no queden venecians. És un cas molt extrem, però la problemàtica és similar.

Actualment, quines solucions proposen les administracions per regular la situació?

Pel que m'ha arribat, no crec que hi hagi res.I a veure com queda el Peuat quan el vulguin tocar. Perquè la construcció d'hotels i l'obertura de pisos turístics al centre de la ciutat es va limitar molt, tot i que es permetia a altres zones de la ciutat.

Segons el baròmetre de l'Ajuntament, el turisme s'ha establert com una de les principals preocupacions de la ciutadania. Hi ha consciència d'aquesta situació a tota la ciutat, més enllà de les zones més tensionades?

Als barris sí que es té consciència. Evidentment a la zona de la Sagrada família, l'Eixample o els voltants del Passeig de Gràcia, on ja no queden veïns perquè els pisos estan caríssims. Aquest col·lapse no només afecta a les zones més gentrificades, sinó que és una problemàtica a nivell de ciutat. L'augment del preu de l'habitatge o el tancament de comerços de proximitat no afecta només a aquests barris.

Demaneu deixar de promocionar el turisme i convertir el Consorci de Turisme de Barcelona en una agència pública de turisme. Què comportaria això?

D'entrada seria molt més transparent. Es podria conèixer exactament cap a on van tots els diners que es dediquessin a aquesta agència. A més, en al situació en alq ue ens trobem potser no cal fer tanta promoció, potser cal revertir o utilitzar aquests diners per fer un altre tipus de mesures, com per exemple als barris. Seria una entitat molt més pràctica i transparent.

Hi ha gent que viu en una contradicció perquè està en contra del turisme a la mateixa ciutat, però li agrada fer turisme. Com es porta això?

Tots som turistes i a tots ens agrada fer una mica de turisme, és cert. Jo mateix em trobo amb aquesta tessitura. A mi m'agradaria molt anar a Roma, que no l'he vist mai, però m'ho penso, perquè soc conscient de l'impacte que té el turisme massiu en aquestes ciutats. A més, amb el nombre de persones que hi ha a les zones més turístiques, és impossible gaudir del turisme. O a París, fa uns anys hi vaig anar, però procurava anar molt per la perifèria i evitar les aglomeracions. Ara, per exemple, prefereixo fer alguna cosa més a prop.

Cal recordar que no tothom pot fer turisme. Tal com assenyala un estudi recent, un terç de la població no pot permetre's el luxe de marxar ni una setmana de vacances l'any fora del país perquè està precaritzada econòmicament. De fet, moltes vegades són persones que treballen en el turisme, un dels sectors que paga pitjor als seus treballadors.

És possible un turisme sostenible o responsable? O és un oxímoron?

Al començament la nostra entitat tenia un altre nom. Érem l'Assemblea de Barris pel Turisme Sostenible, I més tard ens vam canviar el nom a Assemblea de Barris per Decreixement Turístic. I això té un perquè. Abans pensaven que el turisme responsable o sostenible era possible, i ara pensem que no és possible, que és un oxímoron. El turisme no és sostenible, el turisme és depredador del territori allà on s'implanta. Això és bàsic.

Si és un turisme depredador, no pot ser sostenible, i en el punt en el qual estem ara cal decréixer. Quin és el nivell òptim? Les persones expertes han d'estudiar quantes places d'hotel són suficients per als habitants d'una ciutat, i no superar-ho mai. Està bé que hi hagi una mica de turisme, però que no sigui créixer cada cop més, sense mesura. Barcelona és una ciutat tancada en si mateixa, té uns límits, i no pot construir més hotels, ficar més llits d'hotels o apartaments turístics.