Va ser necessari tancar les inscripcions, tant pel que fa al curs «Com fer arribar al públic les programacions culturals» que se celebrà el matí del dissabte dia 2 d’octubre al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de Barcelona (CERC), com el seminari «Associacions i mitjans de comunicació» que es va desenvolupar dimarts dia 5 d’octubre a l’auditori de TV3 a Sant Joan Despí. La demanda desbordà la capacitat de noranta persones que podien acollir els respectius escenaris d’ambdues activitats, però l’encert de la convocatòria no es concreta únicament en la demanda obtinguda per la proposta, sinó per la demostració de la seva utilitat i, més en concret, pel nivell d’interès amb què els inscrits —tots ells dirigents del moviment associatiu i responsables de comunicació de federacions i associacions— van seguir el conjunt d’exposicions dels diversos ponents.

Al curs celebrat al CERC, el professor Ferran Ramon-Cortés explicà com desenvolupar una estratègia de màrqueting, la periodista Núria Lomas exposà pas a pas com executar un pla de comunicació i la professora Montserrat Penyarroya plantejà deu idees pràctiques per a utilitzar Internet en una estratègia de comunicació. La quantitat d’informació va fer que la majoria de participants aprofundissin els coneixements sobre les possibilitats de la xarxa social per a la divulgació de l’activitat associativa, tot sovint a partir d’una realitat descrita a les intervencions dels ponents des del èxit i el desencert analitzant casos en tots dos sentits. L’Ens i la Federació d’Ateneus —que havien programat el curs— posaran les ponències a disposició de qui estigui interessat a llegir-les.

Que tres dies després de la primera convocatòria se celebrés el seminari de formació «Associacions i mitjans de comunicació» durant tota una jornada era un desafiament que els organitzadors van assumir encertadament. Els inscrits van acudir i omplir l’auditori de TV3 de Sant Joan Despí. La quantitat de ponències organitzades en cinc taules rodones podien pesar damunt la jornada, però el dia començà animat, malgrat que les obligacions d’un desplaçament a l’estranger, van impedir l’anunciada presència de la directora de TV3, Mònica Terribas, que fou substituïda per la presentadora Raquel Sanz, que no es limità a una salutació de cortesia, sinó que va fer una introducció des d’un notable coneixement de l’associacionisme i la cultura popular. L’encarregat d’excitar l’auditori respecte de la qüestió de fons —la frustració de l’associacionisme envers uns mitjans de comunicació que generalment obliden la crònica de la seva activitat— va ser el periodista David Castillo, director del suplement «Cultura» que comparteixen els diaris Avui i El Punt. La seva desenfadada exposició es convertia en provocació satírica de l’actitud dels mitjans respecte a l’activisme cultural de base. No va deixar cap estament de la comunicació, ni la mateixa televisió que acollia l’acte, sense fuetada, recollint un estat d’opinió crític i generalitzat, i va aconseguir l’objectiu d’una sotragada a l’auditori que es proposà.

La primera taula rodona reunia tres representants de la premsa de paper: el prestigiós periodista i historiador Jaume Fabra, per la premsa diària; Estanis Alcover, que fou substituït a darrera hora per Sita Vilaró, per la premsa comarcal; i Josep Ritort, secretari general de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta. Fabra plantejà des de la seva llarga experiència diferents camins per a gestionar la difusió i recomanà trobar l’enllaç amb la sensibilitat cultural que hi ha en cada medi i, tant la premsa comarcal com la gratuïta, va oferir la proximitat i l’arrelament al territori que els atorga audiència i fidelitat dels lectors.

La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió aportà la presència de Joan-Carles Peris, director dels informatius del cap de setmana, Quim Rutllant, director del programa «Mans» de Catalunya Ràdio, i també Marc Mateu, responsable de la xarxa social de TV3, que van contribuir a fer entendre el funcionament dels mitjans.

El periodisme d’agència fou exposat per Saül Gordillo, director de l’ACN (Agència Catalana de Notícies), mentre que l’editora de Vilaweb, Assumpció Maresma, explicava les possibilitats de la xarxa social en general i el consultor Jaume Albaigès exposava com optimitzar les possibilitats de les pàgines webs, els butlletins electrònics i les esmentades eines de 2.0.

La darrera taula rodona se centrà en Tornaveu: Associacionisme i Cultura i les eines de comunicació de l’Ens, amb la participació de Joan-Ramon Gordo, coordinador de l’Ens, Joan Maluquer, president de l’associació Heptàgon d’Iniciatives Culturals (coeditora de Tornaveu juntament amb l’Ens), i Pere Baltà, director de Tornaveu. Es distribuí una publicació que recollia el sumari de les primeres divuit edicions, fent una detallada exposició dels continguts i una invitació a col·laborar-hi.

A continuació, el professor Èric Jover va fer una detallada exposició de les propostes i les conclusions que havia produït el debat, que seran posades a l’abast dels interessats, i la cap de responsabilitat social corporativa de Televisió de Catalunya, Esther Fernàndez, tancant l’acte, va fer una detallada relació d’opinions i propostes recollides que seran traslladades a la direcció de TV3 i ajudà a entendre la política informativa de TV3, complementant les intervencions dels companys que havien participat a la jornada i fent una relació detallada de programes que la cultura popular protagonitza.

El president de l’Ens, Antoni Carné, va voler expressar l’agraïment per les facilitats i la col·laboració que havia aportat TV3 al seminari.