Carme Pujol: "Autoliderant-nos emocionalment afrontarem les relacions d'una manera constructiva i saludable"

Carme Pujol és educadora emocional i coach certificada, entre d'altres moltes coses. Divulga i exerceix de facilitadora del model de comunicació no violenta. Té un màster en Ecologia Emocional, però també és professora de kundalini ioga. Membre de la Junta Directiva de la RIEEB (Xarxa internacional d'educació emocional i benestar), des de la qual col·labora i emprèn projectes que afavoreixen la difusió de l'educació emocional tant en l'àmbit nacional com internacional. 

Llicenciada en Dret i especialitzada en Tecnologies de la Informació i Comunicació, té quinze anys d'experiència al sector empresarial com a responsable del departament jurídic i coordinadora d'equips multiculturals. El proper 4 de juliol serà a Sabadell, a l'Escola d'Estiu del Voluntariat, impartint un taller presencial anomenat "Autolideratge: liderar les nostres emocions". Ens explica qui és i què podem esperar si ens apuntem al seu taller.

L'Escola d'Estiu del Voluntariat arriba aquest any a les 25 edicions. Què suposa per tu poder tenir un espai formatiu i quin públic esperes trobar-t’hi?

Tinc la gran sort que m’agrada molt la meva feina, assimilar conceptes, estructurar-los i transmetre'ls de la manera més entenedora possible. M’apassiona arribar a la gent i oferir eines que els ajudin a sentir-se i a relacionar-se millor amb els altres. M’il·lusiona molt participar d’espais formatius com aquest, en el que les persones que hi assisteixen estan compromeses amb la societat i ofereixen voluntàriament el seu temps, que és la cosa més preuada que tenim els éssers humans. 

Espero trobar gent que tracta de viure amb consciència i amb coherència amb els seus valors, amb ganes de créixer i que estan disposades a qüestionar-se i a mirar cap endins amb un esperit constructiu.

El taller que impartiràs es diu "Autolideratge: liderar les nostres emocions". Quin tipus de sessió has preparat? Què ens podem esperar?

Com us deia, m’agrada estructurar bé la matèria que vull transmetre. Per mi és molt important la rigorositat en els continguts. Al mateix temps, penso que la diversió és una molt bona companya de viatge, i per això sempre miro que les meves formacions siguin ben amenes.

El taller serà eminentment vivencial. Sempre respectant els ritmes de cadascú, animo que la gent “s’arremangui” i és per això que proposo dinàmiques molt participatives. Em fa molt feliç quan la gent acaba un taller o formació i diu aquella frase "m’ha passat el temps volant”.

Inscriu-te al taller: Autolideratge: liderar les nostres emocions

Es treballarà a partir de la reflexió, l’autoconeixement i l’esperit lúdic per intercanviar experiències i connectar amb energies emocionals

Docent: Carme Pujol
https://t.co/gVym5TVleI #EEV24 pic.twitter.com/rFuQWbbL4j

— Acció Cívica i Comunitària (@acciocivicat) June 26, 2024

Per què és important que persones que fan de voluntaris/es i entitats es formin en aspectes com el lideratge emocional i l’autoconeixement?

Les emocions juguen un paper central a les nostres vides: ens informen, ens mobilitzen l'acció i ens permeten actuar d'una manera adaptativa, a favor del benestar, tant individual com col·lectiu. Cal tenir present que les persones voluntàries tenen una capacitat d'influència i d’impacte en els seus respectius àmbits d’actuació.

Augmentar el seu lideratge emocional els permetrà millorar la seva habilitat per empatitzar amb les persones del seu entorn, comprendre les seves necessitats i establir una relació de confiança que facilitarà la comunicació i augmentarà la qualitat de la seva tasca com a voluntàries. La finalitat de liderar-nos emocionalment és poder explorar i mostrar la millor versió de nosaltres mateixos i d'aquesta manera impactar positivament a l'entorn, afrontant les relacions amb les altres persones i també amb nosaltres mateixes d'una manera constructiva i saludable.

En una societat que va molt accelerada, on a tothom li costa trobar temps, és important trobar espais d'autocures i reflexió personal?

Efectivament, és molt important trobar aquests espais d’autocura. Fins i tot diria que és urgent, a jutjar pels elevats índexs d'ansietat, estrès, depressió, conflictes, violència, consum de drogues, suïcidis, comportaments de risc, etc. que veiem actualment, i que són manifestacions de "l'analfabetisme emocional" que caracteritza la societat.

Autoliderar-nos emocionalment ens pot donar estratègies d’educació emocional per prendre consciència, comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals. Per treballar-ho podem començar posant nom a allò que sentim.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by RIEEB (@rieeb_)

Quins mecanismes tenim a l'abast per treballar l'autolideratge de les nostres emocions?

Per fer-ho calen aquests espais d’autocura i reflexió. Hem de poder desactivar el pilot automàtic, frenar aquest ritme accelerat que portem i desconnectar de l’exterior de tant en tant per connectar-nos amb nosaltres mateixos. No se'ns acudiria circular amb el dipòsit del cotxe buit. Però nosaltres, en canvi, sovint pretenem continuar circulant tot i estar esgotats.

El primer pas per treballar l’autolideratge és posar nom a allò que sentim, és a dir, treballar la  consciència emocional que ens permetrà passar a la regulació emocional: allargar, escurçar, intensificar atenuar, i regular les emocions i de com siguem capaços de fer-ho dependrà el nostre benestar emocional.

Hi ha més passos?

Un pas més és l’autonomia emocional que ens permet la construcció d’un autoconcepte, adquirir autoconfiança i autoestima, tots ells aspectes imprescindibles per a la competència social, que és la capacitat per relacionar-nos de forma satisfactòria amb els altres. Tots els anteriors són elements bàsics per desenvolupar habitats de vida i benestar.

Parles de les tres dimensions de l'ésser com un tot: cos, pensament i emocions. Creus que estan equilibrades en la nostra societat, actualment? Què podem fer per treballar-les d'una manera més equitativa?

Històricament, s’ha dedicat molt de temps i recursos a prioritzar la part cognitiva. Tanmateix, a partir de l’última meitat dels anys noranta, s’ha iniciat una revolució emocional que afecta la psicologia, l’educació i a la societat en general. L’equilibri de les tres dimensions el podem trobar en l’educació emocional on trobarem diferents tècniques des d'una perspectiva integradora (ment, emoció, cos).

L’educació emocional és, en paraules del doctor Bisquerra, un procés educatiu, continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Prendre consciència del desequilibri és el primer pas, la consciència ens dibuixa una porta, però després l’hem de poder traspassar i per això cal passar a l’acció.