Entrevista a Josep Rafecas Jané

Entrevista a Josep Rafecas Jané

Resum: 

Josep Rafecas Jané és president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, membre del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en nom de l'ENS de Comunicació Associativa i tresorer d'aquesta entitat de tercer nivell. Fa teatre des de fa molts anys a Llorenç del Penedès. L'entrevista ha estat publicada a la revista quinzenal TORNAVEU núm 10.

Sou Creu de Sant Jordi 2010, enhorabona. Gràcies. És una satisfacció per al nostre col·lectiu rebre una distinció tan important. Significa el reconeixement per una feina ben feta però també ha de servir d’impuls de cara als reptes del futur, perquè no podem mirar sempre cap al passat. És la medalla de tots, és la medalla de molts.

I també, enhorabona pels 25 anys. Gràcies. De fet, fins al novembre no farà 25 anys que es va constituir la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya dins l’àmbit del Primer Congrés de Cultura Popular. Concretament, al Primer Congrés del Teatre Amateur que es va celebrar a Igualada. Hi ha la voluntat de fer-ho l’any natural perquè sempre sigui el 2010 l’any dels 25 i no esperar a complir-los al novembre.

Quines activitats heu pensat? Hi ha els actes que organitzem durant l’any: la trobada, la mostra infantil i la mostra de teatre amateur com és la jornada de formació a Manlleu. També, en tota l’activitat pròpia de l’associació, hi donem un toc especial perquè a cada acte hi hagi quelcom que faci referència als 25 anys. Val a dir que, excepcionalment, hi ha celebracions com la presentació de l’aniversari al Palau Robert i la cloenda. Aquest acte final, tenim intenció de fer-lo a Igualada, en clau de reflexió; vull dir que mirarem de pensar cap on podem anar i què podem fer; no serà tan lúdic, sinó a nivell més intern de la Federació.

Cap detall en concret? Sí. A part d’això, s’ha volgut fer una sèrie de records singulars com unes ampolles de cava commemoratives amb la xapa corresponent. Després, hi ha un grup que està preparant un joc de taula amb referències al teatre. També, sabeu que el 27 de març és el dia mundial del teatre i, des de la UNESCO, consuetudinàriament s’encarrega un missatge a una persona vinculada al món del teatre. Aquest any és Judi Dench, actriu anglesa. Doncs bé, nosaltres n’hem fet un d’específic dels 25 anys de la Federació perquè fos llegit conjuntament amb el primer.

Quina és la presència de la Federació al territori català? Abasta tot el territori. Principalment, Tarragona i Barcelona i potser els llocs on hi ha menys presència actualment són Girona i Lleida, per diferents motius. Perquè a Girona hi ha una associació que ja existia abans de la federació que continua funcionant i hi ha grups que únicament són en aquesta associació i no estan vinculats a la Federació; i a Lleida, amb el sistema de coordinadores, la coordinadora de Lleida havia quedat una mica desmantellada, però ara hi ha hagut un congrés per a renovar i intentar ampliar la gent que hi ha, fet que ha donat una gran empenta al projecte.

«La Mostra Nacional de Teatre amateur, l’aparador català»

I a la Fira de Tàrrega? En principi, no hi tenim gaire presència perquè està enfocada al teatre professional. Tot i que hi ha el concurs que organitza BAT, un grup amateur de Tàrrega, entitat que sí que està federada i el grup guanyador actua dins la Fira de Tàrrega gràcies a un acord que tenen amb els organitzadors. Nosaltres, el que organitzem anualment és la Mostra Nacional de Teatre Amateur a Pineda de Mar la primera setmana de maig i aquesta sí que vol ser una mica l’aparador del teatre amateur que es fa a Catalunya.

Teatre català en català durant el franquisme. El teatre català es va conservar moltíssim gràcies als teatres amateurs. Com que eren fora del circuit professional, el control sobre aquests grups era més difícil, i no cal dir a nivell rural, que és on més es van poder mantenir les representacions en la nostra llengua. Hi va haver un moviment semblant a un moviment federatiu que va ser el de Festa, que va agrupar més de 600 grups de teatre, en el qual també es va fer una mica de moguda en pro del català a través de l’organització. També, us puc comentar exemples concrets de grups nostres, que van fer la primera obra en català just després de la guerra. Es deia Don Gonzalo o l’orgull del Jec i era en català; li van tallar ‘l’orgull del Jec’ i, com que sonava a castellà, en ser un poble petit ningú no s’hi va ficar. També La muralla s’havia fet en versió catalana encara que originàriament era en castellà. Es van fer moltes coses d’aquest tipus.

Molts noms a Catalunya han sortit del teatre amateur: Sí, moltíssims. Actualment, ja està, potser, més establerta la formació teatral i qui té el cuquet del teatre amateur i ha començat potser amb el teatre amateur de molt jove, o bé perquè els pares treballen en un grup amateur o bé perquè hi té amics o pel que sigui, després es posa a estudiar i a formar-se i, quan apareix com a actor professional, es considera que ve de l’àmbit de la formació. Abans hi havia, fins i tot, actors que, simplement perquè havien destacat dins el món amateur, passaven directament al professional perquè els agafava algun grup o perquè ells mateixos es vinculaven a un grup. La llista és llarguíssima de la quantitat de gent que s’ha format o ha començat dins el món amateur. Ara hi ha el fenomen Vilanova amb Sergi López, Toni Albà o Dafnis Baldús i han sorgit tot de grups amateurs de Vilanova.

Com veu el futur del teatre amateur català? Penso que hem de saber actualitzar el missatge per a fer encara més atractives les idees que tenim. Saber on som però sense oblidar d’on venim, perquè les arrels et fan ser allò que esdevens amb el pas del temps. És un procés preuat que cal impulsar i conservar. I crec, que un punt important és saber motivar els joves i que trobin als nostres grups allò que busquen; que fer teatre sigui una activitat que els ompli com ens omple a nosaltres. Jo sóc optimista de cara al futur perquè el dia a dia em demostra que hi haurà un relleu.

Afegeix un comentari nou