Josep Rafecas: “El Teatre amb majúscules és patrimoni de tots i totes”

Professional o amateur? Esquerra o dreta (de l’escenari)? 8% o 21% d’IVA? “El món del teatre es planteja dilemes. Les respostes són de cadascú”, segons Josep Rafecas, president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Aquest ens, junt a l’Associació d’Actors i Directors Professionals i la Federació d’Ateneus de Catalunya han organitzat conjuntament la celebració del Dia Mundial del Teatre 2017, el proper 27 de març al Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei, a les 19 hores, en un esdeveniment de crítica i reivindicació del sector.

Gaudeix de salut el teatre a Catalunya?

Crec que en general sí que està en un bon moment. Quant a l’oferta, aquesta és molt diversa i extensa, i tot plegat fa que la cartellera presenti un aspecte excel·lent. També és molt àmplia la quantitat d’actors i companyies que estan en actiu, si bé en molts casos és difícil viure de l’activitat. Referent als amateurs, estem vivint també una situació positiva, tant per la proliferació de grups, com per la qualitat dels mateixos i per la millor presentació dels espectacles. Tanmateix, s’ha promogut la possibilitat de fer més actuacions i no només quedar-se a casa seva.

“L’IVA exagerat pot haver frenat l’assistència del públic al teatre”

Quines mancances hi detecteu?

Un dels problemes principals que ha esdevingut una reivindicació en tot moment -i en tots els col·lectius- és que l’IVA exagerat pot haver frenat l’assistència del públic al teatre per problema de cost. Hi ha també un tema de manca de capitalització per al muntatge d’espectacles nous. I al nostre món amateur, a més, les normatives legals per al funcionament, fent-nos operar com si fóssim empreses comercials amb tots els inconvenients i dedicació que això comporta. A la nostra gent li agrada fer teatre i no omplir formularis ni portar comptabilitats oficials.

És, el teatre, una eina de cohesió i enriquiment social?

El teatre en sí mateix és una eina d’enriquiment cultural i social per la diversitat de la temàtica que engloba. Ensenyar i fer viure situacions diverses a un públic és ja una manera de formar-lo. Però interpretar-les, viure-les va molt més enllà. Quantes vegades en la nostra vida no ens hem trobat amb moltes situacions que havíem conegut anteriorment dalt d’un escenari!

A més, en la majoria dels casos -potser caldria excloure els monòlegs, que tampoc-, és un treball en equip que exigeix una convivència entre els que el practiquem. Aquest aspecte queda encara més palès en el nostre àmbit amateur ja que comporta l’afegitó de fer-ho desinteressadament i amb tots els valors del món associatiu.

“La no dependència aferrissada a un taquillatge ens permet, de vegades, aventures especials”.

Quines tendències busca el públic català avui?

Jo crec que és una pregunta que millor podria contestar la gent del sector professional, els quals estan més pendents dels gustos del públic i, en conseqüència, de la seva assistència als espectacles.  El que se m’acut mirant la cartellera és que hi ha una predilecció pels musicals, si bé conviuen moltes temàtiques, des de clàssics fins a produccions molt innovadores, amb èxit divers. Els qui treballem per afició, moltes vegades ens emmirallem en el que fan els professionals, i per això l’oferta és similar; però la no dependència aferrissada a un taquillatge ens permet, de vegades, aventures especials.

Enguany, el teatre amateur, el professional i els teatres d’ateneus uniu esforços en un acte conjunt pel Dia del Teatre. Quina és la vostra voluntat?

Estem molt contents de celebrar el Dia Mundial del Teatre conjuntament amb els professionals del sector, així com també amb els representants de la gent que ens acull per poder representar els nostres espectacles. El Teatre amb majúscules és patrimoni de tots i que un dia significatiu l’honorem plegats ens omple de joia i de satisfacció.

“Dia Mundial del Teatre: un dia o tot l’any?”

Què reivindicareu en el manifest Internacional del Teatre?

Hem volgut donar un relleu propi al manifest que hem redactat per a l’ocasió i que llegirem conjuntament l’Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals; Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, i jo mateix, com a president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Al document, ens interroguem sobre els diferents aspectes i fesomies del Teatre. El món del teatre es planteja dilemes. Les respostes són de cadascú, entre elles, “Dia Mundial del Teatre: un dia o tot l’any?”. Crec que és un text que ens invita a reflexionar i, fruit d’aquesta reflexió, actuar o reivindicar el que cal calgui. Crec que ens tocarà la fibra a tots plegats.