Per treball no remunerat s’entén la no-recepció d’una contraprestació econòmica pel servei que presta. Durán ha precisat, a més, que la definició inclou la autocura o alimentació però essencialment les cures a tercers.

La càrrega d’aquest treball a Espanya recau actualment en les dones que, segons una enquesta de l’INE, participen en un 91,9% del treball no remunerat mentre que els homes ho fan en un 74,7%.

D’aquest estudi se’n desprèn que el 27% de la demanda correspon a cures de gent gran i es preveu que l’any 2050 arribi al 46%, ja que amb la creixent incorporació de les dones al mercat laboral, tenen menys predisposició a dedicar-se a l’atenció dels altres.

El treball no remunerat en el sistema espanyol recau sobretot a les llars ja que els serveis que ofereix l’Estat és inferior als d’altres països europeus. Maria Ángels Durán ha afirmat que és important mesurar i valorar el treball no remunerat davant reptes com ara el sistema d’atenció a la dependència i que caldrà fer una reestructuració fiscal.

D’altra banda, els investigadors posen en qüestió qui es farà càrrec d’aquests col·lectius a curt i mig termini. Durán ha destacat tres possibles solucions: un mercat amb serveis de qualitat i assequibles, una major pressió fiscal i que homes i joves estiguin més involucrats.

Llegir mes.