despesa militar

Aquest informe forma part de l'anàlisi que el Centre Delàs realitza des de fa anys sobre la relació entre els bancs i les empreses d'armament. Utilitza el concepte Banca Armada per a referir-se a les entitats bancàries que estan finançant, i en conseqüència enfortint, la indústria armamentista. Parlen d'una relació controvertida que pot donar-se de diferents formes, com és la participació accionarial, el finançament de les exportacions, l'emissió de bons i pagarés, els fons d'inversió i la concessió de crèdits i préstecs.

Per a dur a terme la present recerca, començant pel primer capítol, s'ha realitzat una actualització dels indicadors de militarització del Mediterrani que analitzen en anteriors informes. En aquest sentit, s'ha fet una anàlisi de les categories de material exportat a nivell mundial als 21 països de la regió Mediterránea estudiats durant el període 2011-2021, i s'ha comparat el volum dels arsenals militars. Les dades referents a exportacions s'han extret de la base de dades de transferències del SIPRI4 i les dades referents a arsenals s'han obtingut de l'anuari Military Balance.

En la proposta del govern de Pressupostos Generals de l'Estat Espanyol per a 2023, el pressupost del Ministeri de Defensa s'incrementa un 26,31% amb l'objectiu d'aconseguir el 2% del PIB en 2029. Aquest va ser un compromís adquirit pel president Pedro Sánchez després de la Cimera de l'OTAN de juny de 2022. Però la realitat és que aquests pressupostos de 2023 ja superaran en 17 dècimes el susdit 2% del PIB. La diferència radica en el fet que hi ha partides militars que no es troben enclavades en el Ministeri de Defensa, i estan repartides per altres ministeris.

La publicació es divideix en tres capítols, el primer dels quals es dedica a analitzar la despesa militar per a l’any 2022, explicant les inversions en armaments del pròxim exercici, les desviacions entre el pressupost inicial i el real, així com una explicació del càlcul emprat per a estimar el cost real del Pressupost de Defensa. Aquest epígraf ofereix també una breu anàlisi de la petjada ecològica de les forces armades, que posa en relació l’estreta interrelació de la despesa militar i la crisi climàtica. El segon capítol explica la R+D en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2022, detallant les partides assignades al programa 464A, dedicat als PEA, i al 464B. Aquest capítol inclou també una anàlisi de l’evolució de la R+D civil i militar durant els últims anys. El tercer i últim epígraf ofereix una perspectiva històrica dels últims 25 anys, coincidint amb els primers Programes Especials d’Armament, argumentant que aquests programes expliquen la deriva armamentista actual de l’Estat espanyol i analitzant l’impuls que ha rebut l’economia militar en aquest període a través d’un ampli desplegament de suports, polítiques i fons públics.

Des d'un enfocament crític i amb perspectiva de seguretat humana, aborda la problemàtica de la crisi climàtica i els seus vincles amb el militarisme.