processos de pau

Amb aquest informe, impulsat des de l’àrea “Alternatives de Seguretat” de l’ICIP i realitzat per un grup d’investigadors i investigadores de diferents universitats, s'ha volgut promoure una reflexió sobre la manera com es concep i es treballa avui en dia la seguretat als centres de formació universitaris. Concretament, considera rellevant l’anàlisi dels plans docents de grau i màster que actualment treballen, des de diferents nivells d’explicitat, el desplegament de la seguretat a les assignatures i pràctiques professionals.

Un tractat nascut gràcies a la pressió de la societat civil internacional i el lideratge d’alguns països i adoptat el 2017 a les Nacions Unides, un fet històric que hauria de marcar un abans i un després en l’inici del final de l’era nuclear. Fins ara, el TPAN ha estat ratificat per una seixantena de països i va entrar en vigor el gener d’aquest any.

Anuari que analitza els fets més rellevants del 2021 en termes de naturalesa, causes, actors i conseqüències dels principals escenaris de conflicte armat i tensió socio-política en el món. Permet oferir una mirada comparativa regional i identificar tendències globals, així com elements de risc i alerta preventiva de cara al futur. També identifica oportunitats per a la construcció de pau o per a la reducció, prevenció o resolució de conflictes.

Des d'un enfocament crític i amb perspectiva de seguretat humana, aborda la problemàtica de la crisi climàtica i els seus vincles amb el militarisme.

Guerres a Etiòpia i al Iemen, una catàstrofe humanitària a l'Afganistan, la greu crisi política de Myanmar, les invasions de les potències mundials sobre Ucraïna, Taiwan i el programa nuclear de l'Iran. Més covid-19 i l'amenaça imminent de l'emergència climàtica.

Els punts d'inflexió a tot el món semblen cada vegada més perillosos, amb potències hostils en desacord, creant riscos de càlculs erronis que podrien convertir-se en desastres.

Aquests són els 10 conflictes al món que presenta International Crisis Group per veure el 2022.

L'informe vol documentar amb precisió les violacions dels drets civils i polítics que han succeït des del reinici de les hostilitats entre L’Exèrcit Real del Marroc i el Front Polisario, el 13 de novembre de 2020, amb especial atenció a aquelles que han afectat les dones i als menors. Tot i que no es reflecteixen les vulneracions dels drets socials, econòmics i culturals, l’informe dona una idea del clima de control asfixiant i violència que la potència ocupant està creant en la societat sahrauí.

En l’última dècada els desplaçaments forçats de població s’han incrementat de manera exponencial. La crisi de la COVID-19 i les restriccions de moviment per contenir l’expansió de la malaltia van impactar en aquesta realitat, incidint especialment en els moviments transfronterers. La pandèmia ha accentuat la vulnerabilitat de les persones desplaçades i refugiades -i també migrants-, que han hagut de fer front a conseqüències desproporcionades en el marc d’una crisi múltiple: de protecció, de salut i socioeconòmica.

Anuari que analitza l’evolució i les dinàmiques de les negociacions de pau a nivell mundial i permet identificar tendències. Un dels principals objectius de l’informe és posar la informació i l’anàlisi al servei d’aquells actors que, des de diferents nivells, participen en la resolució pacífica de conflictes, incloent les parts en disputa, mediadors, societat civil, entre d’altres.

Mitjançant investigacions, casos d'estudi, documents del govern israelià i declaracios del personal funcionari, l'informe denuncia la discriminació sistèmica i reclama al Tribunal de la Haia que ho investigui.

La publicació identifica a Espanya 25 asseguradores armades i 19 de fons de pensions que financen a empreses d’armes, alhora que actualitza un any més les dades sobre els bancs que inverteixen i financen el sector armamentista, la Banca Armada a Espanya.