Veient les recents notícies publicades amb motiu de l'alliberament dels "cooperants" catalans segrestats al Magrib, m'adono que la meva àvia també va ser cooperant durant la meitat de la seva vida.

La meva àvia organitzava, dues vegades a l'any, dues caravanes solidàries. Coincidint amb el canvi d'estació, recollia tota la roba i sabates d'hivern/estiu que ja no anaven a utilitzar els seus néts i nétes (i que no podíem aprofitar o reciclar entre cosins i cosines...) i organitzava "containers" segons el seu contingut. També era molt acurada amb la part logística, convocant alguns néts i nétes perquè, equipats amb potents i ecològics carrets, emprenguéssim la ruta de cinc illes que ens separava de la parròquia del barri, contrapart local que s’encarregava de repartir “l’ajuda humanitària” a les famílies necessitades.

Evidentment hi ha moltes formes d'entendre la solidaritat i el concepte de desenvolupament. Les formes de cooperació han variat molt des que la meva àvia va començar amb les seves “caravanes”, passant d'aquest paternalisme/assistencialisme fins al famós “primer, ensenyar a pescar” d'avui en dia. Però sí hauríem de posar-nos seriosos a l'hora d'identificar una tasca que s'exerceix professionalment, d'una altra que es realitza esporàdicament i de forma voluntària. No jutjo les motivacions ni bones voluntats de cadascú, sempre són accions respectables, encara que els resultats no siguin sempre els desitjats.

Ser cooperant implica conèixer el terreny on es desenvolupa el projecte, viure, analitzar, intentar entendre i patir diàriament les circumstàncies i contextos de les persones, autèntiques protagonistes i raó de ser del teu treball. Amb visites o contactes esporàdics difícilment podràs conèixer la seva realitat, les seves veritables necessitats i per tant difícilment podràs garantir l'èxit de la cooperació. Ser cooperant és retroalimentar-se: comprometre’s i defensar els interessos del “públic beneficiari” respectant les regles del joc imposades per les finançadores a qui hem de retre comptes. A vegades resulta bastant complicat mantenir aquest equilibri entre dues realitats tan llunyanes.

Personalment em costa molt creure que un director general de les empreses Túnels i Accessos Barcelona (Tabasa) i Túnels del Cadí, sigui també cooperant. Crec que són dues activitats difícils de simultaniejar. Més aviat crec que aquest empresari dedica part del seu temps lliure a accions solidàries, la qual cosa és molt lloable. Però segons el meu punt de vista, més lloable seria encara si aquest tipus de voluntariat es complementés coherentment amb activitats realment compromeses en promoure canvis per a una major justícia social. Totes i tots, mitjançant petits gestos diaris, podem ser “tan cooperants com la meva àvia”, sent autèntics agents de canvi i convertint-nos en membres d'una autèntica societat solidària.

Qüestionar el que ens envolta

Per convertir-nos en ciutadans i ciutadanes, consumidors i consumidores coherents i responsables amb la voluntat d’anar més enllà de simplement satisfer una necessitat, hem de esforçar-nos a qüestionar tot el que ens envolta. Per exemple, davant d'una simple i quotidiana decisió de compra, podem preguntar-nos: Qui produeix aquest producte?, en quines condicions? (la pilota de futbol que pensava regalar-li al meu fill la cusen nens i nenes més petits que ell?), d'on ve? (és millor la síndria japonesa que ha hagut de creuar mig món a la síndria que conrea el pagès de Girona?). L'empresa productora/distribuïdora respecta els drets laborals tal com exigeixo que facin amb mi?, qui s'emporta la major part dels diners amb els que pago? (el productor?, algun intermediari?, la distribuïdora?, l'empresa X que necessita milions per bombardejar-nos amb publicitat?). Compro aquell imponent, costós i contaminant 4x4 encara que mai vagi a sortir de la ciutat?, ¿vaig a treballar soleta en el meu cotxe o millor redueixo la meva “petjada ambiental” utilitzant el transport públic?. On inverteix el meu banc els meus estalvis?, realment necessito actualitzar el meu mòbil cada vegada que surt un model nou?, els recentment signats acords comercials d'Europa amb països i regions centreamericanes en què em poden beneficiar com a simple ciutadana?, per què hi ha hagut tant secretisme al voltant de les negociacions prèvies?...

A diferència dels resultats obtinguts per cridaneres caravanes solidàries, actituds i petits gestos com aquests poden fer la diferència i provocar els canvis esperats per disminuir les permanents i creixents desigualtats que ens permetin assolir un món més just.

Bea Cabrero, Cooperant de SETEM Catalunya a El Salvador