A l’any 1989 es va aprovar la Convenció dels Drets dels Infants, la qual conté 54 articles per protegir als menors i malauradament, avui (22 anys després), encara n’hi ha molts que s’incompleixen.

L’origen dels Drets dels Infants neix cap als anys 20, moment en que Europa comença a reconèixer a l’infant per la persona que és i no per l’adult que serà en un futur.

A l’any 1924, a Ginebra, hi va haver la primera declaració sobre els drets dels infants; a l’any 1959 hi va haver la segona declaració, la qual seguia sense ser vinculant i per tant, cap Estat estava obligat a adequar les seves lleis.

A l’any 1989, a Ginebra, a la seu de Nacions Unides, tots els països del món, excepte EUA i Somàlia signen la Convenció, que obliga als Estats a adequar els marcs legals per complir la filosofia d’aquest document.

Actualment, el ministeri de Treball i Afers Socials, cada quatre anys, envia un informe a Ginebra sobre el desenvolupament de la Convenció dels Drets dels Infants a l’Estat i Catalunya participa en la elaboració del mateix a través de l’Observatori dels Drets de la Infància.

Alguns dels Drets més rellevants recollits al document són: el dret a la supervivència, a no estar sotmesa a tortures, maltractaments, ni a penes cruels, inhumanes o degradants. També el dret a estar protegit contra la explotació econòmica i a no desenvolupar cap feina perillosa o nociva per la salut o per el seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social.

I altres com el dret a l’educació, a que una criatura mentalment o físicament impedida haurà de gaudir d’una vida plena i decent, a la llibertat d’expressió o al joc.

Llegir més