La vila de Teià, situada a la comarca del Maresme, ha estat el municipi número cent de l’Estat espanyol a aprovar una moció institucional per donar suport al Tractat sobre la Prohibició d’Armes Nuclears (TPAN), el primer acord internacional jurídicament vinculant, aprovat per Nacions Unides el 2017 i en vigor des del 2021, que prohibeix per complet les armes nuclears, amb l'objectiu final de la seva eliminació total.

El suport del municipi maresmenc al TPAN, que inclou una crida al Govern espanyol perquè signi i ratifiqui l’acord, ha permès arribar a la xifra rodona de cent municipis de l’Estat que s’han unit al tractat, una fita que situa Espanya al costat de Bèlgica i Alemanya, els únics països europeus que formen part de l'OTAN que fins ara l’havien assolit.

Igualment, aquest centenar de suports mostra, un cop més, el lideratge que estan exercint les ciutats, principals damnificades de les armes nuclears, en l’exigència per un món lliure d’aquestes armes de destrucció massiva. Així ho expressa la Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau i membre de l’Alianza por el Desarme Nuclear, en un article publicat recentment a Xarxanet: “Les ciutats són l’objectiu principal de les armes nuclears i, per tant, tenen la responsabilitat de denunciar que aquest armament formi part de les polítiques de seguretat nacional”.

Teià només ha estat l’última a unir-se a una llarga llista de ciutats de l’Estat com Barcelona, Sevilla, Saragossa, A Corunya, Cadis, Burgos, Girona o Santiago de Compostel·la, entre altres. Totes elles –Madrid continua sent una absència important– han aprovat mocions de suport al TPAN i, alhora, han demanat al Govern espanyol que el signi i ratifiqui com més aviat millor. Això suposaria un canvi de posició de l’executiu espanyol, que fins ara s’ha mostrat reticent a aprovar el tractat, malgrat que la pressió ciutadana per fer-ho no para d’augmentar.

Una campanya global liderada per les ciutats

L’aprovació de les mocions a favor del TPAN s’ha materialitzat en el marc de la campanya ‘Cities Appeal - Ciutats de Pau’, una iniciativa de caràcter global impulsada per la International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (ICAN) que promou iniciatives destinades al fet que les ciutats duguin a terme accions per oposar-se a les armes nuclears, així com conscienciar la població de la necessitat d’eliminar definitivament aquesta amenaça.

“La fita que representa el suport d’aquestes cent ciutats al TPAN fa que Espanya s’iguali a Bèlgica i Alemanya, països que estaven al capdavant d’aquesta campanya, i suposa que una part important de la població espanyola es declara contrària a l’existència d’aquest tipus d’armament, atès que entre les ciutats signants hi ha capitals de província i municipis molt importants”, explica a Xarxanet la Maribel Hernández, coordinadora de l’Alianza por el Desarme Nuclear, entitat membre de l’ICAN.

A banda, l’èxit de la campanya és un missatge inequívoc de la ciutadania al Govern espanyol perquè modifiqui la seva postura en aquest tema. “Avui, resulta del tot incomprensible que Espanya encara no sigui un dels països signants del TPAN”, rebla Hernández.

Tanmateix, fins ara, l’executiu espanyol no s’ha mogut ni un mil·límetre de la posició de l’OTAN, que sosté que les armes nuclears són un element de dissuasió i que, com a tal, amb el Tractat de No Proliferació de les Armes Nuclears ja és suficient.

“Sabem que no serà fàcil que modifiqui la seva postura, però aquesta fita serà un element important que utilitzarem per continuar pressionant el Govern espanyol perquè actuï en consonància amb el que reclama la ciutadania”, assegura Hernández, qui recorda que diverses enquestes xifren en un 80% el suport de la població al TPAN.

L’amenaça nuclear més real en dècades

Més enllà del rebuig de la ciutadania a les armes nuclears, el perillós context actual a escala global fa més necessari que mai articular mecanismes per evitar un desastre nuclear. En aquesta línia, la Carme Suñé adverteix que “la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, l'amenaça d'aquest país d’utilitzar armes nuclears, l'elevat nombre d’aquestes armes, la militarització dels discursos i l'escalada bel·licista de totes les parts fa que la possibilitat que les armes nuclears es puguin utilitzar sigui tant o més plausible que durant la guerra freda”.

També ho creu la Maribel Hernández, qui considera que “estem en el moment de major amenaça nuclear des de la Segona Guerra Mundial, per això el suport al TPAN és més important que mai”. I més en un moment en què les potències nuclears estan tractant de revalidar la vigència de la dissuasió nuclear com a estratègia de política exterior. “Això ens col·loca a totes al llindar de l’abisme perquè avui tenim països amb armes nuclears que estan en ple conflicte –com Rússia– i, per tant, el risc que es desencadeni una guerra nuclear és real”, afegeix.

Tot plegat fa evident la incoherència que suposa que existeixin aquestes armes sota el discurs que les tenim per dissuadir del seu ús. Al contrari, l’única certesa real és que la sola existència d’aquestes armes possibilita que siguin utilitzades.

A banda de l’enorme dispendi econòmic que representa la fabricació, manteniment i modernització dels arsenals nuclears, uns recursos que es podrien dedicar a qüestions més urgents com abordar la crisi climàtica, invertir en justícia global o promoure la transformació pacífica de conflictes i desarmament, per citar alguns exemples.

Amb tot, no hi ha dubte que el millor mecanisme que existeix actualment per posar fre a la proliferació de l’armament nuclear és el TPAN. “La signatura del tractat és l’únic que marca de veritat un camí cap a la fi de les armes nuclears”, rebla Hernández. Catalunya, amb vuitanta-un dels cent municipis de l’Estat que han aprovat mocions a favor de l’acord, és capdavantera en aquest sentit.