Actualment, el Ministeri de Justícia està treballant en una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal. S’ha elaborat una proposta que recull l’exclusió de l’acció popular per part de les associacions, partits polítics, sindicats i persones jurídiques públiques o privades.

L’acció popular és l’acció judicial per la qual els poders públics i, en general, qualsevol ciutadà o entitat està legitimada per instar l’actuació de l’Administració de Justícia en defensa dels interessos col·lectius o difusos.

Aquesta figura té una gran importància, ja que la majoria de delictes afecten a interessos col·lectius i l’acció popular habitualment és utilitzada per associacions independents per denunciar aquests fets.

Ara mateix, els Tribunals estan investigant molts assumptes que van ser iniciats com a conseqüència de l’acció popular exercida per associacions, partits polítics i sindicats. Per exemple: el cas de Bankia (iniciat pel moviment del 15M), Novacaixagalicia o l’expedient contra l’expresident de la Generalitat valenciana.

A la nova regulació s’estableix un conjunt de requisits per exercir l’acció popular quan la persona que l’interposa no sigui víctima del delicte. També exclou la possibilitat d’exercir-la contra delictes econòmics.

Una altra novetat és que els fiscals, jutges i magistrats tampoc podran exercir l’acció popular, i tampoc ho podran fer les persones que hagin estat condemnades per delictes contra l’Administració de Justícia.

Per tant, si finalment s’aprova el text proposat, les persones jurídiques no podrien exercir l’acció popular en defensa dels interessos col·lectius, excepte que es tracti d’una entitat constituïda per a la defensa de les víctimes del terrorisme. Així, només podrien exercir l’acció popular els ciutadans espanyols a títol individual.