Aquesta directiva equipara els drets dels treballadors estrangers no comunitaris als dels ciutadans europeus, tant en condicions laborals, dret d’afiliació a sindicats, en seguretat social, pensions i accés als serveis públics com l’habitatge públic o els serveis oferts per les oficines de treball.

La norma complementa altres mesures d’immigració legal però, tot i això, la decisió d’admetre immigrants seguirà essent dels països de la Unió Europea. Els Estats membres tindran un termini de quatre mesos per aprovar o rebutjar una sol·licitud de permís únic.

La finalitat d’aquesta regulació és permetre que els treballadors i els empresaris que contracten sol·licitin els permisos de residència i treball mitjançant un procediment únic. A la vegada, també pretén respondre, en part, a la crisi de mà d’obra que es perfila a l’horitzó europeu.

Els països de la Unió Europea disposaran de dos anys per adaptar la directiva a les seves legislacions nacionals.

Llegir més