La Zona de Baixes Emissions (ZBE) que s’ha posat en marxa amb l'inici del 2020, és la primera gran mesura que la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han pres arran de l’acord per millorar la qualitat de l’aire al qual van arribar l’any 2017. Amb aquesta mesura les administracions pretenen reduir un 15% els nivells de contaminació amb la disminució de l'ús dels vehicles privats més contaminants.

Les entitats ambientals, però, tot i valorar positivament el fet que les administracions identifiquin la problemàtica, i actuïn per trobar solucions, consideren insuficient aquesta mesura. Alerten que la contaminació podria augmentar després de l'aplicació de la ZBE si no es duen a terme altres accions urgents per reduir el nombre de vehicles.

Des de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Albert Recio, sotspresident de l’entitat, valora la ZBE com “un primer intent per aconseguir l’objectiu”, però admet que existeix escepticisme sobre l'eficàcia de la mesura. En tot cas, el també membre de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, creu que en uns mesos s’hauria de fer una avaluació de l’impacte real de la mesura.

En la mateixa línia s’expressa la membre de l’Àrea de contaminació d’Ecologistes en Acció, María García. “Està bé focalitzar el problema de la contaminació en el vehicle privat, però s’ha de mirar de fer un canvi de model de mobilitat”, assenyala la també representant de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, que titlla la mesura com una “falsa solució”.

“Si no traiem vehicles és impossible potenciar els models més sostenibles, com ara el tramvía, les bicicletes, o inclòs, els patinets”, assenyala.

La Maria Marcet, portaveu de Fridays For Future (FFF) Barcelona, valora que es faci front a l’emergència climàtica “però no és suficient”. Des de l’entitat Eixample Respira, Guille López ho compara amb les ZBE d’altres ciutats europees. “És una mesura insuficient perquè té uns nivells de restricció baixos si els comparem amb Londres o algunes ciutats alemanyes”, assenyala López.

La ZBE de Barcelona és una àrea de més de 95 km2. Aquesta zona inclou Barcelona i altres municipis circumdants a les rondes, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, i part d'Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Hi ha algunes zones exemptes com la Zona Franca industrial, el barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes.

Alts nivells de contaminació

Un dels punts més polèmics són els nivells d'emissions als que s'arribaran amb la ZBE. Les entitats ambientals destaquen que l'informe d'impacte ambiental, inclòs a l'ordenança, assenyala que la ZBE no complirà amb els límits de contaminació que obliga Europa. López posa l'exemple de Londres, que té uns nivells de restricció que la capital catalana no aplicarà fins a l'any 2024.

"No entenem com encara hem d'esperar quatre anys més després que les estacions de qualitat de l'aire hagin donat, durant una dècada, valors de diòxid de nitrogen per sobre de la legalitat", denuncia López des d'Eixample respira.

D'altra banda, Recio lamenta que "no es busquin mesures contundents" encara que s'assumeixi que l'aire que es respira perjudica la salut. I és que, segons dades de l'informe de Qualitat de l'Aire a Europa, publicat l'octubre de 2019, es podrien evitar 102.000 morts prematures cada any en cas de respectar els nivells de contaminació recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La restricció dels vehicles a la ZBE es fa mitjançant una sèrie de distintius amb els quals la DGT classifica els vehicles segons el seu tipus i les emissions. Tanmateix, la Maria García d'Ecologistes en Acció, considera que les etiquetes no indiquen les emissions reals tenint en compte, a més, que s'han donat casos de frau d'algunes marques per evitar els límits d'emissions.

Renovació, no reducció

El sotsdirector de la FAVB critica la política de renovació que s'impulsa amb la mesura, quelcom que pot esdevenir en una acceleració de la reducció de l'edat mitjana del parc. "Creiem que l'efecte que pot tenir és poc perquè la part del parc que es vol eliminar possiblement no fa referència a un vehicle que s'utilitzi molt", manifesta. Ho demostra l'augment del 20% en les matriculacions en el darrer trimestre.

En la mateixa línia es mou García, que qüestiona la mesura en tant que es tracta d'una renovació i "no una reducció del vehicle". Des d'Ecologists en Acció, a més, alerten que canviar el vehicle té un gran cost de CO2, així com el nivell de residus en l'àmbit ecològic.

Les entitats denuncien també que al ZBE no compta amb criteris de justícia social. Marcet denuncia que "no és una mesura justa perquè penalitza els cotxes més antics", destacant, tal com fa Recio, que són els vehicles que tenen les famílies amb menys recursos. "La ZBE no té en compte la necessitat de parar i de fer decréixer el nombre de vehicles", manifesta des d'FFF.

Tractar de reduir el nombre de vehicles va en concordança amb la millora el transport públic. Les entitats valoren el bon funcionament de la xarxa de transport públic a la ciutat, però demanen millors connexions entre els pobles i la ciutat i que els preus siguin els més populars possibles. "Tenim un transport públic potent com per assumir el canvi", manifesta García.

Peatge ‘anticontaminació’

La solució que proposen les entitats davant aquesta greu situació és combinar la ZBE amb una taxa 'anticontaminació' a través d'un peatge d'entrada a la ciutat. Des de la Plataforma de Qualitat de l'Aire demanen aquesta mesura per reduir l'ús diari habitual del vehicle privat. Segons García, s'aconseguiria una reducció del 30% en el nombre de vehicles, quelcom que permetria complir amb la normativa europea.

Des de la Plataforma, s'exposa que el peatge és eficaç i menys regressiu, no prohibeix l'ús puntual i optimitzat dels vehicles, i permet alliberar de forma ràpida l'espai viari dominat pel vehicle privat. "Pensem que el peatge pot ajudar a aquest canvi d'hàbits", assenyala García, que proposa que els vehicles amb tres o més ocupants estiguin exempts de pagar.

De moment el peatge no està implantat dins la ZBE, tot i que s'ha demostrat la seva eficàcia en ciutats com Estocolm o Copenhaguen. Tampoc es procedirà a sancionar els conductors que no respectin la ZBE fins l'abril. Serà a partir de llavors un gran moment per avaluar els resultats i aplicar, si s'escau, alguna mesura alternativa.