El Manel Martínez és veí del barri de la Barceloneta de tota la vida. Per a ell, el barri sempre ha sigut una extensió de casa seva. Recorda que quan era petit molta gent podia fer vida sense gairebé sortir del perímetre del barri. La realitat actual és molt diferent. Ja no hi ha cap sabater, ni cap llibreria, ni escoles bressol, ni centres de dia. Ara la seva filla té por de tornar a casa sola pels carrers del seu barri. El Manel explica que habitualment grups grans de gent freqüenten alguns locals d’oci nocturn i la delinqüència és freqüent.

Fins la meitat del segle XIX, els habitants de la Barceloneta es dedicaven a la pesca, la construcció de vaixells de vela i a la fabricació i venda d’aparellaments. Amb l’arribada de la industrialització i l’enderroc de les muralles, el barri es va convertir en un referent del turisme de la ciutat. Amb la construcció del Port Olímpic i les reformes que va patir la ciutat per acollir els Jocs Olímpics de 1992 es va donar l’impuls definitiu del barri com atracció turística.

Manel recorda veure turisme al seu barri durant tota la seva vida, però reconeix que els últims anys aquesta ha augmentat fins a fer-se fins i tot massiva. “Sempre hem estat un barri turístic i hem conviscut bastant bé. El problema està quan en aquests últims cinc anys s'ha disparat l'afluència de visitants”, explica Manel Martínez. Segons dades de la Generalitat, l’any 2023 van arribar 31,4 milions de turistes a Catalunya, un 5,3% més que l’any anterior, i superant les xifres prepandèmiques de l’any 2019. El nombre de pernoctacions va ser de 93,9 milions, un 6,8% superior l’any 2022, però el seu creixement respecte a l’any 2019 és més moderat, un 1,9%.

Només queden 3 dies per demostrar que som moltes les que ens oposem a aquest model de ciutat que precaritza vides i destrossa territoris.

Parleu amb els vostres veïns/es, convideu-los a venir i desbordem els carrers.

Dissabte, diguem Prou! Posem límits al turisme! pic.twitter.com/CfnmREhb7m

— Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic (@AVVBarriGotic) July 3, 2024

Quan els turistes arriben, les veïnes marxen

A més dels turistes que estan de pas, també hi ha un fenomen que ha anat en augment els darrers anys i contribueix a la gentrificació de la ciutat: els nòmades digitals o expats, persones estrangeres amb un gran poder adquisitiu que s’instal·len a ciutats com Barcelona per teletreballar. Els sous alts que reben els permeten pagar els elevats preus del lloguer, mentre que les veïnes autòctones de classe obrera es veuen obligades a desplaçar-se a altres parts de la ciutat per no poder assolir aquestes despeses.

El preu del lloguer a Barcelona ha arribat al seu màxim històric, amb una mitjana de 1.193 euros al mes

Aquest any 2024, el preu del lloguer a Barcelona ha arribat al seu màxim històric, amb una mitjana de 1.193 euros al mes, segons dades a partir de les fiances de lloguer de l’Incasòl. Al mateix temps, el salari mitjà al districte de Ciutat Vella l’any 2022 era de 24.921 euros a l’any. Sols a aquest districte, el mateix any hi havia 1.225 pisos turístics. Segons un estudi de la UAB, l’augment d’apartaments turístics va causar una part de l’increment dels preus i lloguers de l’habitatge a Barcelona entre 2007 i 2017. Concretament, per cada 100 nous anuncis d’Airbnb, els lloguers i els preus de compra van créixer un 3,5% i un 8,5%, respectivament.

Com a conseqüència, les veïnes marxen, els comerços locals comencen a tancar i ser substituïts per botigues orientades als turistes, els mercats municipals es queden sense paradistes, les escoles tenen cada vegada menys infants i els hospitals i centres de salut estan saturats. “Tot això fa que la gent no estigui a gust i quan la gent no s'hi troba a gust al lloc on viu marxa”, afirma Manel. "Si marxen tots, els serveis bàsics es queden sense usuaris i si no hi ha usuaris algun dia desapareixen i això afecta a la gent que volem intentar sobreviure aquí. Aquest és el principal risc, que ens quedem solets com si fóssim una cosa anecdòtica”, critica.

Manel Martínez: "Si marxen tots, els serveis bàsics es queden sense usuaris i si no hi ha usuaris algun dia desapareixen i això afecta a la gent que volem intentar sobreviure aquí"

Amb la desaparició de les veïnes, també marxa el teixit veïnal i xarxes de cures pròpies d’una comunitat. Les tradicions i costums, les activitats culturals i l’associacionisme es va perdent quan la relació entre les veïnes no existeix. “Les administracions haurien d'haver vigilat per preservar que els territoris que tenen una identitat no la perdin”, es queixa Martínez. “No estan venent la ciutat amb els valors que tenim històrics, gastronòmics, esportius, culturals, artístics. No hem vetllat per preservar aquesta identitat pròpia. I ara ens adonem que és molt difícil tornar a recuperar-ho" afegeix.