El preu del turisme massiu: la desaparició del teixit veïnal i l’associacionisme

Xarxa Digital Catalana
Autor/a: 
Anna Adrià
 Font: Ajuntament de Barcelona
Segons dades de la Generalitat, l’any 2023 van arribar 31,4 milions de turistes a Catalunya. Font: Ajuntament de Barcelona
 Font: Ajuntament de Barcelona
L’Associació de Veïns de la Barceloneta organitza accions per la dinamització i millora de les iniciatives veïnals del barri. Font: Ajuntament de Barcelona

El preu del turisme massiu: la desaparició del teixit veïnal i l’associacionisme

Autor/a: 
Anna Adrià
Xarxa Digital Catalana

Resum: 

La creixent afluència de turisme a Barcelona contribueix a l'augment dels preus del lloguer i, en conseqüència, a l'expulsió de les veïnes dels barris, especialment al districte de Ciutat Vella.

El Manel Martínez és veí de la Barceloneta de tota la vida. Per a ell, el barri sempre ha sigut una extensió de casa seva. Recorda que quan era petit molta gent podia fer vida sense gairebé sortir del perímetre del barri. La realitat actual és molt diferent. Ja no hi ha cap sabater, ni cap llibreria, ni escoles bressol, ni centres de dia. Ara la seva filla té por de tornar a casa sola pels carrers del seu barri. El Manel explica que habitualment grups grans de gent freqüenten alguns locals d’oci nocturn causant molèsties als veïns i la delinqüència és freqüent.

Fins la meitat del segle XIX, els habitants de la Barceloneta es dedicaven a la pesca, la construcció de vaixells de vela i a la fabricació i venda d’aparellaments. Amb l’arribada de la industrialització i l’enderroc de les muralles, el barri es va convertir en un referent del turisme de la ciutat. Més endavant, amb la construcció del Port Olímpic i les reformes que va patir la ciutat per acollir els Jocs Olímpics de 1992, es va donar l’impuls definitiu del barri com atracció turística.

Manel recorda veure turistes al seu barri durant tota la seva vida, però reconeix que els últims anys l'afluència ha augmentat fins a fer-se fins i tot massiva. “Sempre hem estat un barri turístic i hem conviscut bastant bé. El problema està quan en aquests últims cinc anys s'ha disparat l'afluència de visitants”, explica Manel Martínez. Segons dades de la Generalitat, l’any 2023 van arribar 31,4 milions de turistes a Catalunya, un 5,3% més que l’any anterior, i superant les xifres prepandèmiques de l’any 2019. El nombre de pernoctacions va ser de 93,9 milions, un 6,8% superior l’any 2022, però el seu creixement respecte a l’any 2019 és més moderat, un 1,9%.

Quan els turistes arriben, les veïnes marxen

A més dels turistes que estan de pas, també hi ha un fenomen que ha anat en augment els darrers anys i contribueix a la gentrificació de la ciutat: els nòmades digitals o expats, persones estrangeres amb un gran poder adquisitiu que s’instal·len a ciutats com Barcelona per teletreballar. Els sous alts que reben els permeten pagar els elevats preus del lloguer, mentre que les veïnes autòctones de classe obrera es veuen obligades a desplaçar-se a altres parts de la ciutat per no poder assolir aquestes despeses.

El preu del lloguer a Barcelona ha arribat al seu màxim històric, amb una mitjana de 1.193 euros al mes

Aquest any 2024, el preu del lloguer a Barcelona ha arribat al seu màxim històric, amb una mitjana de 1.193 euros al mes, segons dades a partir de les fiances de lloguer de l’Incasòl. Al mateix temps, el salari mitjà al districte de Ciutat Vella l’any 2022 era de 24.921 euros a l’any. Sols en aquest districte, el mateix any hi havia 1.225 pisos turístics. Segons un estudi de la UAB, l’augment d’apartaments turístics va causar una part de l’increment dels preus i lloguers de l’habitatge a Barcelona entre 2007 i 2017. Concretament, per cada 100 nous anuncis d’Airbnb, els lloguers i els preus de compra van créixer un 3,5% i un 8,5%, respectivament.

Com a conseqüència, les veïnes marxen, els comerços comencen a tancar i ser substituïts per botigues orientades als turistes, els mercats municipals es queden sense paradistes, les escoles tenen cada vegada menys infants i els hospitals i centres de salut estan saturats. “Tot això fa que la gent no estigui a gust i quan la gent no s'hi troba a gust al lloc on viu marxa”, afirma Manel Martínez. "Si marxen tots, els serveis bàsics es queden sense usuaris i si no hi ha usuaris algun dia desapareixen, i això afecta a la gent que volem intentar sobreviure aquí. Aquest és el principal risc, que ens quedem solets com si fóssim una cosa anecdòtica”, critica.

Manel Martínez: "Si marxen tots, els serveis bàsics es queden sense usuaris i si no hi ha usuaris algun dia desapareixen i això afecta a la gent que volem intentar sobreviure aquí"

Amb la desaparició de les veïnes, també marxa el teixit veïnal i les xarxes de cures pròpies d’una comunitat. Les tradicions i costums, les activitats culturals i l’associacionisme es va perdent quan la relació entre les veïnes no existeix. “Les administracions haurien d'haver vigilat per preservar que els territoris que tenen una identitat no la perdin”, es queixa Martínez. “No estan venent la ciutat amb els valors històrics, gastronòmics, esportius, culturals, artístics que tenim. No hem vetllat per preservar aquesta identitat pròpia i ara ens adonem que és molt difícil tornar a recuperar-ho", afegeix.

Les veïnes s’organitzen per combatre la gentrificació

Davant la gentrificació, les veïnes també s’organitzen i busquen plegades la manera de defensar els seus drets com a ciutadanes. Manel Martínez és president de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, entitat que funciona com un nexe d’unió del veïnatge i es dedica a la dinamització d’iniciatives veïnals del barri, així com la denuncia d’actuacions que afecten la vida en aquest. Per a Manel Martínez és essencial que les veïnes prenguin partit i s’organitzin per construir cohesió i suport mutu, però reconeix que la lluita és cansada i cada cop són menys les que participen a l’associació.

Un exemple d’organització veïnal per combatre els efectes de la gentrificació és el moviment per l’habitatge. Només a la ciutat de Barcelona, existeixen fins a 27 sindicats i organitzacions de defensa de l’habitatge digne i contra l’especulació. Un d’ells és Resistim al Gòtic, un grup de veïnes que s’organitza per combatre les problemàtiques comunes relacionades amb aquest tema. Irma Samayoa, membre del col·lectiu, explica que en aquest ningú és expert en els temes que els afecten, com pugui ser l’assetjament immobiliari, l’especulació o els desnonaments, però que totes juntes es donen suport per fer front a aquestes situacions. “Creiem que és molt important no només el suport a nivell legal que podem donar, sinó també el suport emocional. Ens formem i ens anem ajudant les unes a les altres”, explica Irma.

Irma Samayoa: “El turisme sense control i amb aquest tipus de gestió ens ha abocat a una crisi, però, a més a més, quan aquest turisme s'ha massificat, aquesta crisi s'ha agreujat”

Des de Resistim al Gòtic critiquen la manera en la qual s’ha gestionat el creixement massiu del turisme a una ciutat com Barcelona. Denuncien que aquest i la falta de control per part de les administracions ha portat les veïnes a una crisi, afectant-les de diferents maneres, sent una de les més importants la dificultat d’accés a un habitatge digne. “El nostre sindicat va néixer precisament per aquesta demanda veïnal i l’estat de vulnerabilitat i indefensió en el que es troba moltíssima gent", explica Samayoa. “El turisme sense control i amb aquest tipus de gestió ens ha abocat a una crisi, però, a més a més, quan aquest turisme s'ha massificat, aquesta crisi s'ha agreujat”, conclou.

Afegeix un comentari nou