Com ha afectat el confinament a l’alimentació de la ciutadania?

Durant aquest temps, des del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) m’he trobat amb dos perfils. D'una banda, gent amb moltes ganes de fer canvis i que ha aprofitat el confinament per millorar la seva alimentació i acompanyar-la de la pràctica esportiva.

D’altra banda, hi ha molta gent que no ho ha portat tan bé, els hi ha costat més fer una gestió emocional de la situació i ha derivat en una deixadesa total de l’alimentació. Ara et tornes a trobar a la consulta pacients que havien fet molt bona feina i ara han de tornar a reprendre els bons hàbits.

En el cas d’aquesta deixadesa, com s’ha d’abordar la situació per tornar a la normalitat?

Primer de tot, no cal jutjar-se ni cal compensar, sinó tornar a fer aquests petits canvis i que siguin progressius. Que siguin canvis d’hàbits de vida amb l’objectiu de millorar en salut, no de perdre pes, ni fer un canvi físic.

La gent ha de ser conscient que no passa res. Durant aquests mesos hem viscut en un estat de ‘supervivència’ que cadascú ha gestionat com ha pogut. És important que no es culpabilitzin i que es prenguin aquest temps per posar en ordre algunes coses i admetre que no tenien controlats alguns aspectes que necessiten un canvi.

Quines pautes han canviat?

Pel que fa als aspectes positius, la gent s’ha conscienciat de la importància que té el fet de cuinar. És un hàbit molt lògic, però que molta gent havia oblidat amb el seu ritme de vida, consumint plats preparats, processats i poc saludables. Ara, la gent ha tingut temps per cuinar, per buscar noves receptes i motivar-se veient que és fàcil cuinar de forma saludable sense perdre molt de temps.

I pel que fa als hàbits negatius?

El fet d’estar moltes hores tancats a casa ha augmentat els nivells d’estrès i ansietat, el que ha provocat que la gent hagi menjat més entre hores, normalment menjar poc saludable.

També hi ha hagut un fenomen amb la rebosteria. Al no poder fer activitats fora de casa, molta gent ha començat a fer pastissos i, per tant, ha augmentat el consum de dolços.

Com han evolucionat les consultes sobre trastorns de la conducta alimentària durant el confinament?

Durant aquest temps se n'han diagnosticat més, però això no vol dir que hagi augmentat el nombre de persones amb trastorns, sinó que s’han diagnosticat casos que passaven desapercebuts.

A què és degut?

El col·lectiu que es veu més afectat per aquests trastorns són el jovent. Els pares i les mares han passat molt més temps amb els seus fills, han compartit esmorzars, dinars i sopars i han pogut detectar conductes patològiques o de trastorn alimentari que abans podien passar desapercebudes. A vegades et trobes pares que li treuen ferro al problema dient que són coses típiques de l’edat, però el fet de veure la conducta del teu fill/a durant tot el dia ha pogut crear més consciència per reconèixer aquests trastorns.

Quins són els trastorns més habituals?

La majoria acaben sent un trastorn alimentari no especificat, perquè molt sovint estan barrejats. Una jove amb anorèxia pot manifestar símptomes de bulímia i si no compleixen amb uns estàndards específics s’acaba diagnosticant com a trastorn alimentari no especificat. El que s’ha de tenir clar és que aquest trastorn moltes vegades és només la punta de l’iceberg del problema i s’ha d’anar a buscar el seu origen.

Què necessiten les persones amb trastorns de conducta alimentària per fer front a la malaltia?

L’ajuda d’un professional. Tot i que siguin moments difícils, les famílies han d’acudir a un professional. He estat molt de temps al front d’un centre de trastorns alimentaris i la realitat és que és molt complicat que la persona amb el trastorn es recuperi per si mateixa, és fonamental que compti amb l’ajuda de terapeutes, psicòlegs i metges que li ajudin a fer la teràpia que necessita.