El teatre ha estat un sector econòmicament afectat per la Covid-19, com tot el món de la cultura. Només a Catalunya durant els mesos de confinament, es van cancel·lar 1.768 funcions. Segons la FAETEDA (Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa) es van deixar de recaptar més de vuit milions d’euros.

En aquest context, l’associació teatral ImpactaT ha adaptat les seves sessions per seguir oferint-les al jovent, dones i persones en risc d’exclusió social. Sota el lema ‘intervencions teatrals’, són pioneres a Catalunya i a l’Estat espanyol en Teatre Social i Teatre de l’Oprimit, treballant per a la reflexió i transformació social. D’aquestes tècniques teatrals i de la situació actual de la cultura, parlem amb l'actriu especialitzada en Teatre Social i una de les fundadores de l'associació, Anna Caubet.

Què és ImpactaT?

ImpactaT és una associació sense ànim de lucre fundada el 2006. Ens dediquem a realitzar activitats utilitzant el teatre com a eina fonamental, de reflexió i resolució de conflictes socials. Treballem amb joves, adolescents i també tenim projectes intergeneracionals.

Treballem molt a Catalunya i fem Teatre Fòrum per diferents municipis amb obres obertes al públic de totes les edats. Treballem amb quinze peces estables, però també fem sessions a la carta; si algú demana tractar un tema en concret, el fem.

Com va sorgir l’associació?

Jo vaig conèixer a l’Augusto Boal, fundador del Teatre de l’Oprimit, el 2001 en una conferència. En aquell moment estava fent teatre i buscava el meu camí. Estava fent teatre per a joves al Raval i per aquella època començava a venir més immigració i es feia difícil fer teatre amb ells per la càrrega amb què venien de casa. Va aparèixer Boal i va trobar aquesta manera ideal de fer teatre i treball social en conjunt.

Has parlat del Teatre Fòrum i el Teatre de l’Oprimit. En què consisteixen aquestes tècniques teatrals?

L’origen de tot és el Teatre de l’Oprimit. Aquest teatre dona veu a les persones que tenen un conflicte, on aquestes són les oprimides i parlen del que els ha passat a la seva vida. Així, l’obra es converteix en diferents escenes que van explicant el problema.

El públic veu el problema des de fora i quan acaba l’obra comença el fòrum: el públic et dona solucions per al conflicte presentat. Fins i tot, de vegades, el mateix públic entra a actuar i pot provar si la seva solució funcionaria o no amb la interacció amb els altres actors i actrius. Això és molt interessant.

Quin projecte teniu en marxa actualment?

Fa tretze anys que tenim en marxa el projecte 'Actuem!' amb la Fundació La Roda. És un projecte anual i cada any hi participen deu o dotze grups de joves amb els que primer ens coneixem, agafem confiança i després ens expliquen el conflicte. Sempre aprenem moltes coses, tant nosaltres com el públic.

Amb el Teatre Social ells tenen un lloc on parlar lliurement, els guions parteixen de la seva realitat. Treballem entre tots i totes per saber què ha passat i ajudar a solucionar el conflicte interpretant-ho. Així, un conflicte que tenen s’acaba convertint en una peça de teatre.

També oferiu tallers i teatre a escoles.

Aquests grups vénen d’instituts perquè treballem a partir de primer de l’ESO. Vam començar com a una extraescolar i, va ser tan potent, que algunes escoles el van incloure com a una intraescolar de dues hores a la setmana. Diversos instituts del Raval tenen el 90% del seu alumnat de fora, tenen molts conflictes i el teatre és una eina educativa molt potent.

Jo sempre m’ho he preguntat, per què no es fa teatre a les escoles? Ajuda a perdre la vergonya, a conèixer els teus valors i el teu entorn. El Teatre Social permet al jovent amb conflictes trobar un espai de reflexió on alliberar-se.

Com valoren les activitats les persones que fan teatre amb vosaltres?

Estan encantats. Hi ha molts joves que repeteixen anys i anys. Els acompanyem tota l’adolescència perquè entren amb 12 i surten amb 16 anys. El nostre teatre va més enllà, els ajuda a trobar eines per aplicar a la seva vida personal i han descobert que el teatre no és només una obra. Aquests tallers no són obligatoris, així que qui està és perquè vol, i sempre es queden.

El nostre equip està format per educadors i actors i actrius formats en Teatre Social. Sempre anem dues persones, una de cada perfil. En ser dos podem treballar amb les persones que ho necessiten si sorgeix algun conflicte a classe. Cada any en tenim de conflictes perquè 'Actuem!' va començar per a joves en risc d’exclusió social, ja vam iniciar-nos en llocs amb conflictes per ajudar-los.

A banda del jovent, també treballeu amb dones.

Treballem amb dones i amb dones grans. Hem fet un treball molt potent al barri de Verdum. És un projecte intergeneracional amb joves d’un centre obert i dones grans, les iaies del barri. Vam ajuntar els dos grups i vam fer teatre amb ells. Ens va costar quatre anys per anar cohesionant, però va ser brutal.

I tot gràcies al Teatre Social.

El Teatre de l’Oprimit i el Teatre Social poden treballar amb el que sigui. Fem de mirall del conflicte, investiguem a fons i, segons la temàtica, hi treballem de diferents maneres. Sempre treballem amb la veritat, amb algun conflicte real que hagi patit algun dels joves. O si no l'han viscut, però n’han sentit a parlar, ens informem bé del tema i el tractem.

També compteu amb 'Deslimita’m'.

'Deslimita’m' és el final del projecte 'Actuem!'. Fem l’obra al BARTS amb uns cent o cent vint joves i cada grup presenta la seva petita peça. Després es fa un fòrum obert a tots els participants, les famílies i a qui vulgui venir. Pels joves actuar davant del públic és sentir què és el teatre. Parlen de les seves experiències i moltes és la primera vegada que ho expliquen a la família.

Què suposa per a vosaltres ImpactaT?

ImpactaT som la Silvia de Toro i jo, la resta són col·laboradors. Per nosaltres ho és tot, ens sentim molt realitzades. Jo era professora i la Silvia era alumna, després vam passar a ser les dues professores. És la barreja entre la nostra feina i l’interès social. Jo crec que es diu ImpactaT per això, perquè ens va impactar molt a les dues. Uneix les dues coses que més ens agraden: el teatre i el treball social.

Com és la relació amb les administracions?

El món de les subvencions, preferim no tocar-lo. El que fem és treballar amb les fundacions. Nosaltres fem la feina, però no arribem a tot. Les poques vegades que hem pensat en les subvencions, no és un món que ens ajudi a fer el que volem. Quan demanes la subvenció no t’arriba el que vols i has de reprogramar-ho tot, no ens funciona a nosaltres. Quan volem fer un projecte potent, busquem a algú que ens ajudi.

Teniu alguna col·laboració amb altres entitats?

A banda de la Fundació La Roda, la resta són més puntuals. Per exemple, el mes de novembre i desembre vam treballar amb 'Cooperem en la diversitat' de l’Ajuntament de Barcelona. Vam fer Teatre Fòrum amb ells i ens van explicar les seves dificultats del dia a dia. Ja fa dos o tres anys que hi treballem. També, per exemple, hem treballat amb la Federació Catalana de Voluntariat.

Com us ha afectat la crisi sanitària a vosaltres com a entitat?

Gairebé ens morim de l’ensurt. Just el març és un mes on es treballa molt la igualtat i de cop ens ho anul·len tot i ens vam quedar sense poder fer res. Hem intentat treballar sota mínims, fins que hem pogut tornar.

Heu pogut adaptar tots els vostres projectes?

Per exemple, vam adaptar les sessions de Teatre Fòrum en línia. No volíem fer-ho, però era això o res. I quan ho vam fer, les primeres vegades els nois i noies funcionaven sense problema, parlaven moltíssim i superbé. Vam al·lucinar nosaltres i els professors. Es creen situacions diferents, però després de fer-ne unes quantes, t’acostumes.

El que sí que és molt difícil és fer 'Actuem!'; fer classes de teatre sense veure’s és un problema. Molts joves no tenen recursos i no els hi funciona bé internet. Intentem fer-ho a un parc a l’aire lliure i passem molt de fred, potser no agafem la Covid-19, però una pulmonia triple, sí. I a les escoles, el mateix, congelats al pati. Ara ja després d’un any estem molt cansades, però és el que hem de fer.

Aquesta situació ha repercutit molt en el món cultural. Com es troba actualment el món del teatre?

Les companyies grans poden anar tirant, però per a les petites és fatal. Si és una sala petita amb l'aforament al 50% ja ni s’obre. Al final, a tot dius sí, per poc que sigui. Aquest últim semestre hem tingut més feina, però els actors estan treballant a tot arreu. T’ho suspenen tot, no et compensen i les ajudes són ridícules.

Creus que el món de la cultura i del teatre es recuperaran aquest 2021?

El que nosaltres diem és que no pot ser pitjor; millor no ho sé, però pitjor no. Sempre pot passar una hecatombe, però esperem que no. Hem de tenir esperances perquè no podem perdre això. M’agradaria entendre perquè el teatre no és part de l’educació formal i essencial, estaria molt bé. És una eina molt poderosa d’educació i de creixement.

Com encareu l’any 2021 des d’ImpactaT?

Ara mateix amb incertesa. Intentant oferint-ho tot en línia, però els nanos també estan farts. Ho estem afrontant amb por i esperança, perquè sigui com sigui, ho farem. Ho superarem lluitant, com sempre, com sempre ho ha fet el teatre. A més, nosaltres formem part de l'àmbit sociocultural, dos sectors molt importants: haurem de lluitar més fort.