Com adherir-se a la Setmana Europea de la Mobilitat i a MobilityActions

Imatge principal a portada: 
Per a accions que volen sensibilitzar la ciutadania dels impactes de la mobilitat urbana i informar-la sobre les diferents possibilitats.  Font: Pexels
Resum: 

Són iniciatives que ajuden en la gestió i la difusió d’una acció de mobilitat sostenible, ja que la introdueixen en un projecte més gran.

La Setmana Europea de la Mobilitat té lloc del 16 al 22 de setembre, i té l’objectiu de fomentar costums de transport i mobilitat sostenibles, saludables i segures, així com de visibilitzar alternatives d’ús de l’espai públic. Es promouen els desplaçaments en bicicleta, a peu, en transport públic o en vehicle elèctric.

Imatges secundàries: 
Per a accions que volen sensibilitzar la ciutadania dels impactes de la mobilitat urbana i informar-la sobre les diferents possibilitats.  Font: Pexels
Subtitols: 
Objectius de la Setmana de la Mobilitat
Com adherir-se
Què és MobilityActions
Com apuntar-se a MobilityActions
Quines accions es poden registrar
Regles de MobilityActions
Continguts: 

La Setmana de la Mobilitat s’estructura sobre uns objectius que fan referència a la reducció de la contaminació durant els desplaçaments de la ciutadania i a promoure hàbits saludables.

El primer objectiu de la setmana és fomentar un comportament entre la societat que sigui coherent amb un urbanisme sostenible i dirigit a millorar la qualitat de l’aire, i que camini cap a la prevenció d’accidents de trànsit. El segon, en relació amb això, és sensibilitzar la ciutadania amb el desgast energètic i ambiental que suposen segons quines formes de transport i oferir-li alternatives diverses. En aquest sentit, el tercer objectiu és motivar les persones per a l’ús de mitjans de transport sostenibles com caminar, fer bicicleta, o el transport públic, i també els vehicles elèctrics.

El quart i el cinquè objectius fan referència al vessant més reflexiu de la Setmana de la Mobilitat. Apunten a la necessitat d’animar a la ciutadania a retrobar-se amb la ciutat i els seus espais i a pensar sobre l’afectació que té l’ús del transport motoritzat sobre la seva salut, tant pel que fa a la contaminació de l’aire tant en relació amb el sedentarisme.

L’adhesió a la Setmana de la Mobilitat Europea és molt senzilla. Només cal que una persona responsable del departament de mobilitat, medi ambient, o un departament competent de l’entitat signi la carta d’adhesió. Al document caldrà indicar si l’associació o organització vol dur a terme una acció per la Setmana per la seva banda, o donar suport a les activitats que organitza l’ajuntament del seu municipi durant el període.

Un cop signada, la carta s’haurà de transmetre al departament de l’ATM que correspongui: Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Terres de l’Ebre, o Lleida, Alt Pirineu i Aran.

Per a les entitats que vulguin treballar en l’àmbit de la mobilitat durant tot l’any, o fer-la l’objecte de la seva missió, és interessant registrar-se al projecte europeu MobilityActions. Les especificitats d’aquesta iniciativa es recullen a continuació.

Es tracta d’una web on les organitzacions, entitats, empreses, iniciatives civils, escoles i administracions poden promoure les seves activitats de mobilitat urbana sostenible i encoratjar noves tendències als seus municipis i regions, més enllà de la Setmana Europea de la Mobilitat. El projecte reconeix només accions de promoció, i no de natura tècnica, ja que l’objectiu d’aquest portal és motivar canvis en la cultura de la mobilitat a Europa.

Les entitats que decideixin adherir-se a MobilityActions convertiran les seves accions en part d’aquest moviment de gran abast, i, a més, podran fer-les visibles a la seva web, i podran fer servir els materials promocionals exclusius per a les seves campanyes particulars de difusió. A més, aquelles accions de gran qualitat o amb alguna excepcionalitat podran arribar a ser exposades a la seva pàgina de ‘Spotlight’ i aparèixer al seu butlletí.

L’únic que ha de fer una entitat per a registrar-se a MobilityActions és crear un perfil mitjançant el seu formulari en línia. Caldrà entrar el nom de l’organització, quin tipus d’entitat és (sense ànim de lucre, administració pública, empresa...), l’adreça electrònica i l’enllaç a la pàgina web. El formulari també demana les dades de contacte de la persona que gestionarà el perfil i crear un usuari i una contrasenya.

Un cop creat el perfil, l’entitat ja podrà pujar la seva acció concreta a la web.

MobilityAction és un projecte obert a tothom: grups de persones, organitzacions sense ànim de lucre, institucions de recerca o ensenyament, autoritats, administració pública, empreses privades... Només cal que l’entitat estigui organitzant una acció relacionada amb la mobilitat. Aquesta pot estar limitada a un dia específic o tenir una durada llarga de diverses setmanes o mesos, i per tant pot tenir lloc durant la Setmana Europea de la Mobilitat, però no és necessari.

Tanmateix, el portal demana que l’acció compleixi un seguit de condicions: el formulari ha de ser entregat en anglès, l’acció ha de promoure un canvi de comportament cap a una mobilitat urbana més sostenible, l’entitat que promou l’acció no pot estar implicada en la producció o promoció de productes o esdeveniments que puguin ser nocius per a la ciutadania, l’acció no pot encoratjar comportament il·legal o desobediència civil, i les persones inscrites han de ser majors d’edat.

El portal exigeix a les entitats i organitzacions que en formen part complir algunes regles. Per començar, així com MobilityActions permet l’ús de material promocional per a la difusió de l’acció registrada, en cap cas es poden fer servir aquests materials en els continguts o pàgines que no facin referència a l’acció.

Una altra qüestió important és que la decisió del Secretariat Europeu, el que es dedica a acceptar les sol·licituds, és final. Això també vol dir que no es podrà recórrer legalment la decisió, i això s’accepta en el moment del registre.

field_vote: 

Com posar en marxa un banc del temps

Imatge principal a portada: 
Una iniciativa on l’intercanvi no es fa amb diners. Font: Pexels
Autor/a: 
Emilio Romero
Resum: 

Són projectes d’economia social on les persones membres intercanvien temps i tasques entre elles i amb altres entitats.

Les iniciatives d’economia social busquen impulsar intercanvis que tot i potser tenir un esperit mercantil, tenen l’objectiu de generar beneficis per a l’interès general. Els bancs del temps no són només això, sinó que, a més, aquest intercanvi no és monetari, i es basa en dinàmiques que, en realitat, s’arrelen a la societat tradicionalment, perquè són una forma de coordinar el treball conjunt i la cooperació social.

Imatges secundàries: 
Una iniciativa on l’intercanvi no es fa amb diners. Font: Pexels
Subtitols: 
Definir el projecte
Creació del grup de gestió
Temes legals
Buscar un espai
Organització de la gestió
Comunicació i treball en xarxa
Dinamitzar el banc del temps
Recursos i enllaços per a bancs del temps
Continguts: 

Com amb qualsevol iniciativa, el primer pas per a iniciar un banc del temps és definir el projecte, és a dir, aclarir què és, què vol i com es vol dur a terme. Com a resultat d’aquestes reflexions, haurà de sorgir també un nom, un missatge i un logo identificatius per a poder difondre la iniciativa.

També pot ser interessant buscar informació i explorar quins altres Bancs del Temps hi ha a la regió. Per fer tot això, és recomanable consultar la pàgina de l’Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps (ADBdT), o la web BDTOnline.

L’equip que coordinarà el banc del temps també pot ajudar en la seva creació, per això és aconsellable crear-lo abans de res. Segurament, seran les mateixes persones que han definit el projecte, però és possible que per alguna raó interessi més incorporar alguna altra figura, com per exemple algú encarregat de la comunicació.

Així mateix, si bé el grup gestor serà l’impulsor del banc del temps en el seu inici, és important que les persones que el conformin vagin rotant en les tasques a dur a terme, i que estigui obert a l’entrada de noves persones membres, la qual cosa no només obrirà el grup a noves idees, sinó que a més motivarà les persones associades a estar més implicades. És interessant plasmar això als estatuts del banc, de manera que la participació no sigui només un compromís sinó també una obligació.

Tota entitat que vulgui perdurar en el temps haurà de constituir-se de forma legal, i en el cas dels bancs del temps, tot i que pot configurar-se com un servei públic, el millor és registrar-se com a associació amb caràcter local. La forma de funcionament d’aquestes entitats permet gestionar-les de forma democràtica, participativa i oberta, característiques necessàries en qualsevol intercanvi que vulgui ser realment igualitari. Això, a més, és recomanable que quedi plasmat en uns estatuts interns.

Un altre dubte que pot sorgir durant la creació d’un banc del temps és si cal una assegurança. Les persones associades a un banc del temps no són voluntàries, ja que no treballen de manera altruista ni solidària, per la qual cosa no cal tenir la classe de cobertures per a aquest tipus de personal, com l’assegurança per accidents o malalties o la responsabilitat civil. L’únic aspecte necessari en aquest sentit, doncs, és la protecció legal de les dades dels associats i les associades.

Totes les entitats haurien de comptar amb un lloc físic, encara que sigui petit, per a fer servir de seu, magatzem i lloc d’atenció al públic, també en el cas dels bancs del temps. Caldrà buscar un espai, doncs, amb subministraments bàsics i internet, per tal d’establir-lo com a espai de participació i intercanvi entre les persones membres.

Es pot optar per llogar una sala o edifici, però també és aconsellable explorar els espais de cessió gratuïts que proporcionen els municipis, com centres cívics o culturals. Una altra opció és contactar amb altres entitats per a intercanviar el temps de les persones membres del banc per un petit espai a la seva mateixa seu.

Aquests mateixos passos es poden seguir per a adquirir eines com equips informàtics o material d’oficina.

Un pas també important en la creació d’un banc del temps és decidir com es durà a terme la gestió. Quins procediments se seguiran quan arribin noves persones sòcies, com gestionar els ‘deutes’ de temps, com assignar tasques... En aquest sentit, és interessant comptar amb un software de gestió específic per a aquest tipus de projectes. Són eines que informatitzen les fitxes de les usuàries, registren el temps i les activitats...

Un dels programes que es recomana és ‘TimerOverflow’, de l’ADBdT. També hi ha el software ‘Cyclos Communities’, que està disponible de manera gratuïta en castellà. Al wiki ‘programes de gestió’ sobre els bancs del temps hi ha un llistat molt ampli sobre els softwares que existeixen. És recomanable fer-los una ullada per trobar el que més s’ajusti a cada projecte.

Un cop establert el banc del temps és el moment de plantejar les accions comunicatives. Això no vol dir només fer publicitat, sinó obrir un espai de difusió que faciliti la feina de gestió i d’intercanvi i atragui noves persones. El primer pas en aquesta fase, doncs, és crear una web i obrir comptes a les xarxes socials. Un cop fet això, també pot ser interessant fer difusió del projecte a pàgines adreçades a iniciatives d’economia social.

A partir d’aquí, ja es poden iniciar les accions, com organitzar xerrades i jornades a l’entorn més immediat, amb l’objectiu de sensibilitzar i a la vegada obrir el banc del temps a nous associats i associades. També es pot optar per sortir del barri i contactar amb mitjans per a donar a conèixer a la societat aquesta classe de projectes.

És important recordar que tot el material publicitari (cartells, fullets, tríptics...) hauria de seguir un disseny semblant, i incloure sempre el nom i el logo del banc. Aquests materials poden servir per a anunciar esdeveniments concrets o per a informar a la ciutadania dels serveis oferts, els objectius i el funcionament del banc.

També caldrà preparar les accions segons el públic objectiu. Per exemple, si al barri hi ha més gent gran, és millor dirigir els esforços a la publicitat impresa. En canvi, si el col·lectiu predominant és gent jove, pot ser interessant dedicar molt de temps a tenir i gestionar xarxes socials diverses.

Una part de la difusió, però, haurà d’anar dirigida a altres bancs del temps, així com a entitats i institucions públiques del territori. Això es relaciona amb el final de l’últim apartat, i és que la col·laboració i el treball en xarxa facilita la feina a totes les organitzacions, però especialment als bancs del temps, que poden optar per intercanviar recursos i materials per tasques entre ells i amb els altres tipus d’institucions. A més, és molt probable que la majoria de les entitats ja constituïdes comptin amb una base social establerta que pot estar interessada en participar directament en el banc.

Un cop posat en marxa el projecte, cal mantenir un funcionament coordinat i dinàmic. Això comença per mantenir un registre de les persones membres i programar espais d’organització i participació. La interacció entre persones impulsa la innovació i l’aprenentatge, i és important aprofitar-ho.

Per a dinamitzar el banc del temps caldrà que l’equip estigui obert a integrar gradualment noves persones que aportaran noves perspectives i valor al projecte. És important evitar que el banc del temps esdevingui un espai tancat, ha d’estar obert a tothom per a motivar la creativitat i el canvi.

Per fer això és interessant desenvolupar activitats que afavoreixin la convivència i la interrelació, tant entre les persones membres com amb les altres entitats del barri o el municipi. Cal que el banc sigui actiu en el seu entorn, i això no farà que aquest sigui coherent amb els seus principis, sinó que també en garantirà pràcticament la sostenibilitat, l’estabilitat i la durada en el temps.

Aquestes són algunes pàgines i recursos que pot ser interessant que un banc de nova creació visiti per a fer-se a una idea de la millor forma de fer la seva gestió diària o per a compartir experiències amb altres entitats d’aquesta mena:

field_vote: 

8 claus per a una comunicació internacional responsable

Imatge principal a portada: 
Railway. Font: jbdodane (Flickr) Font:
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

La difusió d’informació sobre països en conflicte o altres problemàtiques des de les entitats i els mitjans ha de contribuir a una cooperació internacional igualitària i respectuosa amb la justícia global.

Des del periodisme i la comunicació del tercer sector és important alinear-se amb la justícia global. El desenvolupament i la solidaritat internacionals estan mutant, i l’aparició de nous reptes de gran magnitud com la crisi sanitària o l’emergència climàtica demanen un abordatge global, on la informació es distribueixi de manera igualitària, contribuint a la cooperació.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Comunicació internacional?
Perspectiva global i interseccional
Periodisme de solucions
Sense sensacionalisme ni victimització
Visibilitat de les ‘fonts primàries’
Realitat internacional i mitjans locals
Periodisme de seguiment
Informació periodística
Continguts: 

La comunicació aquí es refereix tant aquella que duen a terme els mitjans com la que sorgeix de les entitats i organitzacions. El terme ‘internacional’, d’altra banda, fa referència a tots aquells continguts que tenen a veure amb àmbits externs al país des del qual es comunica, ja sigui per a captar fons, buscar sòcies, demanar voluntariat o ajudes, o difondre informació d’interès.

Per a una comunicació responsable, i especialment en el cas de l’àmbit internacional, és important abordar els fets des d’una perspectiva global. Això vol dir, específicament, plantejar formats que permetin aportar context sobre els esdeveniments i projectes i sobre l’entorn on estan tenint lloc, així com exposar-ne les causes.

L’objectiu és agafar perspectiva, cobrint els fets de manera integral, retratant les dinàmiques i interdependències entre passar, present i futur. Això permetrà despertar l’interès del públic i subratllar la importància del compromís de la ciutadania.

Això no vol dir, però deixar al marge la perspectiva interseccional. Generalment, l’impacte de les problemàtiques serà diferent segons el gènere, l’edat o el grup ètnic de les persones, i és primordial aportar dades que reflecteixin això.

Igual que es plasmen les causes i tot allò vinculat amb els problemes, també és important descriure les possibles solucions. Es tracta de plasmar els acostaments que proposen els diferents agents, explicant les accions que plantegen i el paper que hi juga la societat civil.

L’objectiu és contribuir a la reflexió, i deixar veure que en cap cas s’està parlant d’una causa perduda, i que tothom pot tenir una mínima contribució a les solucions.

El periodisme de solucions descrit a l’apartat anterior contribueix també a no caure en victimitzacions ni en sensacionalismes. En aquest sentit, és important tenir en compte el vocabulari, evitant estereotips i discriminacions, sortint de la terminologia androcèntrica. Caldrà allunyar-se també de conceptes amb connotacions negatives. Per exemple, ‘ajuda’ no significa ‘cooperació’, i mots com ‘Tercer món’ o ‘subdesenvolupat’ estan obsolets i no retraten fidelment les realitats que suposadament simbolitzen.

També és crucial parar atenció a les imatges. Caldrà demanar el consentiment de les persones que apareixen a les diferents comunicacions, i mai difondre fotografies que puguin vulnerar la dignitat humana. S’haurà de tenir especial cura també amb les imatges d’infants. La majoria de vegades que es fan servir es cau en la instrumentalització i el sensacionalisme, i ataca directament els drets i la dignitat de la infància.

Contràriament, la finalitat ha de ser mostrar els pobles i les comunitats no com a víctimes sinó com a lluitadores. És possible que estiguin en una situació de vulnerabilitat, però en cap cas la situació és irreversible. Tampoc és qüestió de retratar-les com si tinguessin la culpa de seguir en aquesta situació: hi ha unes responsabilitats al darrere.

En relació amb els paràgrafs superiors, cal que les comunicacions mostrin els països on hi ha les problemàtiques com a agents actius, implicats en les accions de cooperació internacional i en el seu propi desenvolupament. Això vol dir donar veu a la ciutadania, el govern i les persones professionals locals. Són testimonis directes, fonts primàries, amb més capacitat de retratar fidelment la situació que les ONG que hi actuen.

Una forma molt senzilla de fer això és treballar conjuntament amb periodistes i mitjans de comunicació d’aquests països, demanant-los ajuda per a abordar qüestions de fons, de problemàtiques socials, sense limitar-se únicament als projectes que duen a terme les organitzacions.

Si el que es vol és precisament retratar les accions de les ONG, és important fer-ho assenyalant les aliances amb la localitat, posant les accions de l’entitat en perspectiva, i abordant la cooperació des d’una multiplicitat de vessants (polítiques, econòmiques, culturals...).

Vinculat a les relacions de les comunicacions amb les persones professionals i els mitjans locals del país, també serà interessant establir la dinàmica a l’inrevés i promoure el tractament de la realitat internacional des dels mitjans locals per a afavorir el coneixement mutu.

Per fer això serà necessari conèixer els interessos i les problemàtiques immediates del context local per a fer propostes adequades al periodisme de proximitat. Es tractarà al seu torn de donar espai per a les pràctiques comunicatives locals, que a més poden oferir inspiracions a nivell internacional.

En les comunicacions internacionals és important diferenciar entre les accions de desenvolupament i les d’emergència. Per a fer-ho, és important impulsar un periodisme de seguiment, és a dir, un que abordi de manera integral en el temps les problemàtiques tractades. Això vol dir deixar al marge el catastrofisme, evitant limitar els missatges al conflicte i el desastre. Es tracta d’aportar informació regular sobre l’evolució de les situacions.

Això també vol dir fer difusions que no simplifiquin la problemàtica al conflicte, però també buscant la senzillesa, evitant la presentació merament tècnica de la cooperació i sense descuidar les dimensions polítiques que s’hi vinculen.

Tot això que es tracta en aquest recurs no ho han de tenir en compte només els mitjans, sinó també les entitats en les seves comunicacions. I és que és important que aquestes no es limitin només a les activitats que fa l’organització, sinó que també difonguin informació sobre l’entorn en el qual actuen, les causes dels conflictes...

Això no només els permetrà justificar la necessitat de les seves accions, sinó també, i especialment, funcionar com a altaveus i enllaços amb els mitjans internacionals, contribuint a fer un retrat fidel del país on actuen i amb coherència amb els seus valors.

field_vote: 

Quins serveis ofereix Xarxanet?

Imatge principal a portada: 
Un recurs de Xarxanet sobre els recursos de Xarxanet. Font: Xarxanet
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Un recurs ‘metarecurs’ que assenyala totes les cobertures que Xarxanet ofereix a les entitats.

Moltes de les entitats i les persones que consulten Xarxanet ja coneixen alguns dels avantatges i recursos que ofereix. Bé, qui sigui que està llegint aquest text com a mínim en coneix un. Tanmateix, de ben segur que no té al cap tots els serveis que estan disponibles en aquesta plataforma.

Imatges secundàries: 
Un recurs de Xarxanet sobre els recursos de Xarxanet. Font: Xarxanet
Subtitols: 
Espai informatiu i opinió
Recursos de coneixement i biblioteca
Agenda i ofertes de feina
Vídeos i webinars
Finançaments
Fes voluntariat
Servei d’Assessoraments i Acompanyaments gratuïts
Ser entitat col·laboradora
Continguts: 

L’espai d’actualitat és l’apartat on es publiquen totes aquelles notícies relacionades amb el dia a dia del tercer sector. Això, en sentit ampli. Aquí es publiquen notícies, entrevistes, reportatges i llistats protagonitzats per entitats i persones vinculades al tercer sector. Solen ser continguts de caire temporal, i estan classificats en els portals temàtics ambiental, comunitari, cultural, social, internacional, projectes, jurídic, informàtic i formació.

A més, cada setmana, de dilluns a divendres, la pàgina principal estàencapçalada per una portada o monogràfic, amb vuit o nou peces lligades a dies internacionals o a temes d’actualitat del sector.

Aquestes portades solen incloure també un article d’opinió. I és que una altra secció relacionada amb el testimoni directe de les entitats és la d’opinió, on es recullen articles d’actualitat escrits per persones implicades en l’associacionisme. Totes les entitats que ho vulguin estan convidades a enviar articles d’opinió per a que l’equip en valori la seva publicació.

Junt amb la d’actualitat, la secció de recursos és l’altre apartat de Xarxanet on es publiquen continguts escrits elaborats. En aquest segon cas, les peces, com aquesta que esteu llegint, tenen un contingut formatiu atemporal, destinat a ajudar a millorar la gestió diària de les entitats. Els recursos també s’ordenen segons les temàtiques que tracten en els següents portals: econòmic, jurídic, projectes, informàtic, formació i finançament.

Si, en canvi, es necessita una informació concreta, o un recurs sense mastegar, hi ha la secció de biblioteca. Aquí es publiquen informes, documents, guies i tutorials elaborats per entitats sobre la realitat i el funcionament del sector.

L’agenda de Xarxanet és una secció on es pengen esdeveniments que organitzen entitats del tercer sector. S’hi difonen, classificats, actes i formacions de l’associacionisme, i s’ordenen de més a menys imminent.

Xarxanet també compta amb una secció d’ofertes de feina en el tercer sector, on es poden trobar tota classe de llocs vacants específicament a entitats.

Qualsevol organització o associació pot penjar esdeveniments i ofertes de feina pitjant els botons ‘Publica un nou esdeveniment’ o ‘Publica la teva oferta’ de cada secció.

Xarxanet últimament està intentant potenciar el contingut audiovisual. Per això, s’encoratja les entitats redactores a fer vídeos per als seus continguts. De fet, l’equip del portal està organitzant constantment sortides a diversos punts de Catalunya per a gravar petits reportatges d’entitats. Per això s’anima a totes les organitzacions o associacions que ho vulguin a proposar gravacions.

A banda de ser publicats al portal, tots els vídeos es pengen al YouTube de Xaranet. En aquesta pàgina també es pengen webinars. Xarxanet organitza de forma mensual un seminari en línia sobre alguna temàtica que pugui ser d’interès per a les entitats. Solen tenir una durada d’una hora, i, en acabar, es pengen a la secció de webinars del portal, per la qual cosa poden consultar-se en qualsevol moment.

S’encoratja a totes les entitats, ja estiguin implicades al projecte o no, que suggereixin temàtiques de webinars que creuen que poden necessitar o, si volen, s’ofereixin a organitzar-ne un.

L’equip de Xarxanet fa un buidatge diari del DOGC, el BOE i altres butlletins oficials per a cercar subvencions, premis o beques dirigides a entitats i organitzacions del tercer sector. Un cop passat el filtre, les ajudes es publiquen a la secció de finançament, on es fa un resum de la convocatòria i s’indica el termini, el convocant i altres dades d’interès. També s’acompanya per un enllaç a les bases.

Amb aquest coneixement, anualment també es publica un calendari de convocatòries de finançament, on es recullen les subvencions que han sortit l’any anterior per a que les entitats puguin fer una previsió aproximada de les ajudes que sortiran i en quines dates.

El portal no compta amb una secció de crides de voluntariat com a tal. S’aconsella, però, que si alguna entitat vol penjar ofertes per a cercar persones voluntàries ho faci des de la web ‘Connecta’t al voluntariat’ de la Generalitat.

Si, en canvi, es vol només informació sobre el voluntariat, Xarxanet ofereix la secció ‘Fes voluntariat’, on es detallen aspectes com els drets i deures de les persones voluntàries, un mapa on cercar punts de voluntariat i un repositori amb notícies relacionades que, en alguns casos, sí que fan de forma directa o indirecta crides de voluntariat, a través de notícies, entrevistes o reportatges.

Aquest servei és, com la resta, gratuït, l’ofereix la Generalitat però és gestionat per Xarxanet. L’objectiu és posar a la disposició de les entitats un espai de consultoria i ajuda directa.

En concret, el servei d’assessorament és via correu electrònic. S’ha de fer la sol·licitud, la d’una pregunta més aviat directa, i l’equip responsable donarà resposta per mail en un màxim de 48 hores. És específic per a consultes jurídiques i econòmiques.

D’altra banda, el servei d’acompanyament és, com la paraula indica, una ajuda de tu a tu distribuïda en un mínim de tres sessions i un màxim de cinc, sobre temes diversos. En aquest cas, un cop feta la sol·licitud, les persones encarregades es posaran en contacte amb l’entitat per a programar les diferents sessions.

Alguns exemples de temes que es poden tractar als acompanyaments són: posar en marxa l’entitat, realitzar projectes d’intervenció, millorar la gestió del voluntariat, planificar la comunicació, gestionar la captació de fons, engegar processos d’avaluació, coordinar el treball en xarxa, avançar en la sostenibilitat o implementar un model de finances ètiques.

Xarxanet es posa a disposició com a plataforma no només per a l’associacionisme sinó de l’associacionisme. Com a tal, totes les entitats tenen la possibilitat de fer-se col·laboradores. És totalment gratuït, i l’únic requisit és que estiguin formalment constituïdes.

Les entitats col·laboradores tenen accés a altres serveis concrets de Xarxanet. Poden publicar notícies, entrevistes i reportatges per a difondre les seves activitats i projectes; disposar d’un perfil al portal amb les seves dades principals, de contacte i documents de transparència; i conèixer abans que ningú les novetats de Xarxanet i les comunicacions especials.

Actualment, el projecta compta amb al voltant de 400 entitats col·laboradores d’arreu del territori.

field_vote: 

Tendències en comunicació a entitats

Imatge principal a portada: 
És imperatiu estar en una o dues xarxes socials i comunicar-s’hi sovint.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Transparència, informalitat, preferència pel vídeo i testimonis directes són algunes de les característiques que han de tenir les accions comunicatives avui per a ser exitoses.

Aquesta és, cada cop més (si cap), l’era de la informació. La comunicació és l’aspecte principal en tots els àmbits, també en les entitats i organitzacions. Per aquestes, la comunicació no és només primordial per a la captació de fons, sinó que també té un paper principal en la transparència, entesa com la rendició de comptes, i en l’activitat pura, en forma de campanyes de sensibilització, per exemple.

Imatges secundàries: 
És imperatiu estar en una o dues xarxes socials i comunicar-s’hi sovint.  Font: Pexels
Subtitols: 
Xarxes socials
Menys institucionalització
Usabilitat mòbil
Vídeo
Informar per informar
Quin contingut?
Testimonis
Automatització
Continguts: 

No és cap sorpresa. Tota entitat, per petita que sigui, ha de tenir presència a com a mínim una, però idealment a dos o tres, xarxes socials. És important comptar amb una estratègia de comunicació específica per a aquestes plataformes, i també desgranar-la per a cada xarxa.

Per fer això, caldrà tenir al cap les mètriques i fer anar allò que funcioni per a cada plataforma. En general, a Instagram solen tenir molt bons resultats els ‘reels’, però és possible que en un cas concret, per la raó que sigui, vagin millor les històries.

Si una entitat encara no ha obert les xarxes, haurà de pensar quin és el seu públic objectiu i en quines plataformes podrà tenir més èxit i li serà més fàcil publicar. Per exemple: Tik Tok és una xarxa molt jove, amb una grandíssima versatilitat, però molt demandant a nivell de creativitat. Linkedin, en canvi, és una plataforma més seriosa, ideal per a publicar articles i entrevistes, però més encarada a l’àmbit professional. Es recomana sempre tenir Twitter o Instagram, o, millor encara, les dues, per a variar el format.

En tots els casos, però, cal constància, per tal de crear comunitat. L’objectiu serà sempre comunicar tot allò que pugui ser interessant per a les persones que s’identifiquin amb la causa social, els valors o l’estil de vida que promou una entitat. Als apartats ‘Informar per informar’ i ‘Quin contingut?’ s’amplia la qüestió del material que es pot destinar a les xarxes. Es tracta, sempre, de crear un espai on les persones interessades se sentin part d’una comunitat, i així crear una base social fidel.

A banda de les publicacions als murs propis, algunes xarxes socials ofereixen la possibilitat de fer publicitat o ‘ads’ que arribin més enllà del llistat de seguidors o seguidores. Això serà útil especialment per a la captació de fons però també per a la sensibilització, perquè permet apuntar a un grup demogràfic concret (gènere, edat, ciutat, gustos...).

Val a dir, però, que la publicitat a les xarxes té un cost que les publicacions pròpies no tenen. No és essencial ni necessària en una estratègia comunicativa, però sí bastant recomanable, especialment en dos dels seus vessants. Primer, les campanyes de tràfic, per a dur a les persones a la web. Segon, campanyes per a aconseguir dades per a contactar amb les persones, acumular firmes o recollir inscripcions a webinars.

Alguns recursos disponibles a Xarxanet sobre les xarxes socials són:

Els temps actuals demanen flexibilitat, brevetat i una mica de ‘xispa’ en la comunicació. El format de les xarxes socials ha influït en tota la diversitat de continguts, l’atenció de la població és mínima i cal oferir-li la informació abandonant la formalitat que era usual fins ara. El llenguatge acadèmic i tècnic no connecta amb la ciutadania, i la informació ja difícilment té valor per si mateixa. Per exemple: tothom sap que hi ha empreses que contaminen exageradament, però només les campanyes virals de sensibilització mobilitzen la població i tenen incidència.

Conjugar informació i entreteniment o emocionalitat és primordial per als missatges de les ONG. Això no vol dir, però, caure en la frivolitat o en el barroquisme. A vegades la simplicitat és una bona opció, i cal deixar al marge les grandiloqüències i la llagrimeta fàcil igual que s’oblida l’institucionalisme i l’acadèmia.

Sembla mentida que encara calgui recordar això, però avui en dia continuen existint moltes webs que no responen bé a la visualització amb el mòbil. És important configurar les pàgines de les entitats de manera que s’adaptin a qualsevol dispositiu, perquè actualment la gran majoria d’usuaris i usuàries hi accedeixen a través del mòbil.

Si les xarxes socials són la plataforma principal de la comunicació actualment, el vídeo n’és el pal de paller, la matèria bàsica. La societat actual respon millor al material audiovisual que al text, manté molt més la seva atenció i incideix més en les seves creences. A més, el vídeo també té els seus avantatges per a les entitats, perquè permeten difondre els missatges de manera multidimensional, en comunicació verbal i no verbal, imatge, context, música...

Existeix el mite que la producció de vídeos necessita molts recursos econòmics i materials. Això, però, no és del tot cert. Actualment, Instagram i Tik Tok ofereixen no només gravar directament des de les seves plataformes sinó també editar els vídeos enregistrats. A més, hi ha moltes eines d’edició i producció audiovisual gratuïtes.

Per a la creació de vídeos hi ha, però, dues coses que cal posar per davant de tot: tenir clar el missatge i buscar la brevetat. Les dues coses responen a la baixa capacitat de concentració de la societat actual. Per això avui cada vegada són més populars els formats com el dels ‘reels’ o els ‘shorts’ de YouTube. Això sí, no cal limitar-se a uns segons, i prova d’això és que s’ha ampliat la duració permesa en aquestes plataformes, però sí que és recomanable no pujar dels dos minuts.

L’objectiu de la comunicació és en tot moment mantenir l’audiència i el públic objectiu i potencial implicats. Aconseguir fons és, en realitat, secundari, i resultarà precisament de tenir una bona base social que cal mantenir informada, interessada, compromesa i sensibilitzada. Això vol dir crear continguts de qualitat, mostrant perquè hi ha la necessitat d’una entitat, la feina que fa i la realitat a la qual s’enfronta.

Es tracta d’informar sense demanar res canvi, ni que s’associïn, ni que donin. Aquesta és una estratègia a mitjà i llarg termini que respon a una fórmula molt simple: si un o una usuària segueix a una entitat i beu dels seus continguts, observa com aquests sensibilitzen sobre una problemàtica i treballen per a resoldre-la, desenvoluparan confiança en la seva tasca i, encara més, en les persones que la duen a terme, i acabarà involucrant-s’hi.

El contingut merament informatiu-entretingut que s’esmenta a l’apartat anterior pot prendre moltes formes. Entrades en un bloc, vídeos curts i picats, tuits, mems... El millor és diversificar el tipus de continguts, oferir tons diferents, però sempre en línia amb els valors i objectius de l’entitat. Actualment, hi ha dos formats que estan en tendència i que pot ser interessant explorar.

El primer són les emissions en viu o directes que ofereixen plataformes com Tik Tok, Instagram, Facebook o Twitch, i només cal un mòbil per a fer-les. El benefici principal d’aquestes eines és que permet mostrar una transparència total. Es tracta de mostrar l’entitat tal com és, sense edicions. Aquí es pot mostrar el treball de l’equip en viu, sobre el terreny o a la oficina. Es tracta de plasmar les organitzacions en el moment immediat, retratant-les de manera més humana, personal i distinta.

Els directes permeten connectar de forma molt més genuïna amb l’audiència, i a més, com permeten la interacció, aquesta podrà fer preguntes, que donarà una sensació de més proximitat. És important, però, que uns dies abans s’anunciï a les xarxes que l’emissió tindrà lloc, detallant la data, l’hora i el contingut, si s’escau.

Un altre tipus de contingut que és tendència avui són els pòdcasts. Es tracta d’un format de comunicació molt fàcil de consumir, que a la vegada permet integrar gran quantitat d’informació. És cert, però, que demanden més material i recursos que els directes, però no és del tot necessari comptar amb un estudi de so a l’entitat. Un parell de micròfons i un editor de so podran fer la feina. Sobre les claus per a crear un pòdcast, hi ha rel recurs 'Guia i eines per fer un pòdcast' a Xarxanet.

Els continguts que es publiquin a les xarxes socials en les accions comunicatives hauran d’incloure sempre testimonis de persones que han participat o han estat partícips de l’activitat de l’entitat. Això no és només una exigència per qüestions ètiques, sinó que també permet oferir al gran públic una imatge més personal i humana.

Hi ha organitzacions que opten per treballar amb ‘influencers’. Això és una bona idea sempre que no es caigui, com ja s’ha apuntat, en el paternalisme o la victimització de les persones a les quals s’atén. És potser molt millor agafar testimonis directes de persones que es troben en l’àrea d’actuació de l’entitat, que expliquin les seves vivències i les circumstàncies en què es troben, deixar als i les espectadores entendre de manera autònoma perquè l’acció de l’entitat és necessària.

A banda, el testimoniatge pot ser un o un altre depenent de l’objectiu de l’entitat. Si per exemples es necessita augmentar la plantilla de voluntariat, pot ser interessant deixar parlar a persones que ja són voluntàries. Si el que es vol és captar fons, potser serà útil recollir intervencions de treballadors i treballadores que expliquin on van a parar els diners i quines tasques resulten de les aportacions.

Gran part del contingut d’aquest recurs apunta a la conveniència de personalitzar o humanitzar les accions comunicatives, la importància de limitar la institucionalització i apostar per la sensibilització. Tanmateix, la comunicació en una entitat pot ser difícil de gestionar perquè compta amb moltes variants i fases.

En aquest sentit, és recomanable automatitzar algunes de les tasques, per tal de facilitar la feina als equips. Seria el cas, per exemple, dels butlletins. Avui en dia existeixen moltes eines que permeten enviar ‘newsletters’ a les persones subscriptores que siguin personalitzades i que a la vegada no necessitin ser enviades manualment. Pel que fa a les tendències sobre l’enviament de butlletins, és aconsellable consultar el recurs que té al respecte Xarxanet.

Unes plataformes comunicatives que permeten una semiautomatització són algunes xarxes socials, com és el cas de Twitter. No cal publicar individualment cada piulada al temps, hi ha la possibilitat de programar-los tots d’una amb eines com TweetDeck.

field_vote: 

Guies i recursos per als ateneus

Imatge principal a portada: 
Especialment dedicats a fomentar l’economia social i el treball en xarxa.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

18 documents i espais virtuals disponibles en línia per a facilitar la feina als equips dels ateneus.

A continuació es recullen diversos recursos, pàgines web i documents útils per a facilitar i millorar la gestió diària als ateneus. Hi ha enllaços a mapes per a trobar altres entitats de l’estil, a pàgines amb càpsules i formacions, a documents útils per a l’administració i la comunicació, i a llocs de notícies i actualitat especialitzada en els ateneus.

Imatges secundàries: 
Especialment dedicats a fomentar l’economia social i el treball en xarxa.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Mapes d’ateneus
Documents sobre administració i gestió
Formació
Comunicació
Actualitat
Continguts: 

És usual i molt recomanable que els ateneus estableixin una xarxa de col·laboració i cooperació, per tal de facilitar la seva activitat i donar una millor cobertura a la ciutadania catalana. Per això, és interessant que aquestes entitats coneguin l’ecosistema ateneístic de Catalunya, per la qual cosa són molt útils els mapes que ho resumeixen.

Per això, la FAC compta amb un mapa de totes les seves entitats federades. Es poden cercar per nom o filtrar per província, comarca i població. De manera semblant, la XAC té un recull geogràfic de tots els ateneus que en formen part.

Encara més complet és el mapa de la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, que reuneix aquelles entitats associades de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Contràriament, si es vol concretar la cerca, específicament a la Catalunya Central, és recomanable utilitzar el mapa d’economia social de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.

Cada ateneu té la seva forma de fer. Tanmateix, hi ha tràmits que són obligatoris per a totes les entitats. Però com les tasques d’administració i burocràcia poden ser complexes, la FAC compta amb una pàgina amb un gran nombre de models de documents administratius estàndard.

Un altre tema que és comú a tots els ateneus i entitats en general són les subvencions. Per això la federació posa a disposició de tothom una guia sobre com presentar-se a ajudes de finançament.

Relacionat amb aquesta qüestió, és interessant que els ateneus coneguin els principis de l’economia solidària. Per a això és recomanable seguir els criteris de Pam a Pam sobre aquesta pràctica.

Una qüestió a la qual s’hauran d’enfrontar totes les entitats que tenen persones associades, com els ateneus, és l’arribada de nous socis o sòcies. Per això, també la FAC, ofereix una guia de bones pràctiques per a l’acollida d’aquestes persones.

Els documents llistats a l’apartat anterior són per a facilitar la gestió dels ateneus, però és millor prevenir que curar. Per això, pot ser interessant formar els equips de coordinació per a enfrontar-se a les diverses situacions que puguin sorgir.

Una manera molt pràctica de fer això són les càpsules informatives, com les que ofereix l’Ateneu Cooperatiu de les Terres Gironines, molt centrades en l’economia social i solidària i el cooperativisme. A banda, aquesta entitat també ofereix formacions en directe, molt adaptades a les necessitats del moment de les entitats.

De manera semblant, Economia Social ofereix tres seminaris sobre gestió d’entitats i cooperatives, que també poden ser molt útils per als ateneus, posat que se centren en el lideratge, la transformació i les competències comercials.

Un tema que sol quedar oblidat a les coordinacions de les entitats, entre elles els ateneus, és la comunicació. Tanmateix, és primordial planejar-la bé, i parar-li una atenció important, perquè d’ella dependrà en gran mesura el finançament i l’èxit de les activitats.

Per això, la FAC ofereix dues guies pràctiques sobre el tema, ‘Comunicació’ i ‘Comunicació de la programació a l’ateneu’. També pot ser interessant donar-li una ullada al recurs ‘8 claus per elaborar un bon pla de comunicació’, de Xarxanet.

Finalment, i per tal de fomentar el treball en xarxa, és aconsellable que els ateneus estiguin al dia de l’actualitat del seu àmbit. Les diferents xarxes que han estat esmentades en aquest recurs disposen d’un espai de notícies, com la de la FAC o la Xarxa de Casals i Ateneus, o inclús amb una revista periòdica, com l’InfoFAC.

Però, si es vol estar informat o informada de tot l’ecosistema d’ateneus, és recomanable consultar l’etiqueta ‘ateneus’ de Xarxanet, per a veure totes les publicacions relacionades amb aquest àmbit.

field_vote: 

Com dissenyar projectes

Imatge principal a portada: 
És aconsellable que el disseny del projecte sigui conjunt i democràtic.  Font: Pixabay
Autor/a: 
F Pere Tarrés
Resum: 

Tota activitat d'una entitat hauria d'anar emmarcada en un projecte. Aquest, ha d'estar dissenyat de manera detallada i col·laborativa, i sempre tenir en compte l'entorn de l'entitat, facilitant l'éxit de l'acció.

Un dels motius i els motors de l'existència de les entitats és la realització de projectes. Aquests no són només la justificació burocràtica de la seva activitat, sinó també la millor manera de planificar el seu desenvolupament. I tot comença amb una idea.

Imatges secundàries: 
És aconsellable que el disseny del projecte sigui conjunt i democràtic.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Què és un projecte?
Qualsevol idea pot ser un projecte?
Quins elements ha de tenir?
En quin ordre?
Continguts: 

En el plantejament d'en què consisteix un projecte, especialment en el cas de projectes d'acció social o intervenció social, apareixen alguns mots: necessitats, acció planificada, termini, objectius o activitats i resultats, entre d'altres. Aquestes serien algunes de les etapes o dels aspectes clau que han de definir qualsevol projecte. Però és moltes altres coses.

Primer, un projecte és una metodologia de treball que permet estructurar de manera coherent una intervenció o acció que pretén donar resposta a una necessitat social, tot cercant una millor identificació de la problemàtica i definició de les activitats que poden satisfer-la per tal de millorar l'impacte o els resultats. És, doncs, un filtre per observar la realitat, posicionar-se vers aquesta mitjançant uns valors i definir una actuació que retalli distàncies entre la visió de l'entitat i la realitat social, tot atenent a les necessitats d'un col·lectiu determinat.

També, a més d'aquesta dimensió estructural i d'execució de canvi social, un projecte és una eina de gestió que cerca l'eficàcia i l'eficiència orientada tant a la consecució dels objectius mitjançant la realització d'activitats diverses com a l'organització i optimització dels recursos humans, econòmics i materials.

A un nivell més metafòric, un projecte és un cicle, un procés. Les seves etapes es retroalimenten en un circuit, obert sempre a possibles canvis que puguin esdevenir-se, ja sigui tant en la situació a la qual se li vol donar resposta com als possibles actors socials. Un projecte no és lineal, és quelcom viu, donat que els resultats generats, en tant que repercussió social i aprenentatge organitzatiu, van i han d'anar més enllà del seu termini d'execució perquè generen impacte a nivell extern i intern, així com a mitjà i llarg termini.

I és que sovint es limita el projecte a una definició operacional, oblidant-se la seva dimensió més conceptual i ideològica. La forma d'obtenció de finançament i la cerca permanent d'aquest per part de les entitats no lucratives ha ajudat a contribuir a la idea que un projecte és un tràmit, un munt de paperassa burocràtica per la qual cal passar per a presentar-se a una convocatòria. Aquest plantejament, però, deixa de banda la seva essència metodològica i la seva capacitat transformadora, que converteix a la redacció del projecte en un espai per a plasmar els valors de l'entitat.

Tenint en compte tot això, una definició completa del concepte 'projecte' podria ser: És l'acció planificada i tècnica de les accions de canvi en la realitat social d'una comunitat, definint activitats a executar en un termini i amb uns recursos determinats per tal d'assolir uns objectius i uns resultats que donin resposta a les necessitats d'aquesta comunitat, que és, al seu torn, una participació activa.

Tot projecte ha estat primer una idea espontània d'alguna persona membre de l'entitat o d'un equip. Tanmateix, no tota idea és susceptible de ser un projecte. Hi ha dues característiques imprescindibles perquè una idea pugui esdevenir un projecte.

Primer de tot, cal que aquesta parteixi d'una necessitat real del col·lectiu al qual s'adreça, tot contrastant posteriorment aquesta necessitat amb els beneficiaris i beneficiàries, i fent que es facin pròpia la idea. D'altra banda, també serà necessari consensuar la idea amb totes les persones de l'entitat. Al cap i a la fi, són elles les que la faran possible, i han de ser-ne partícips en tot moment, a la vegada que s'encaixa la idea amb la missió, les línies estratègiques i els objectius de l'entitat.

No obstant, hi ha altres qüestions a tenir en compte que marcaran la diferència entre un projecte exitós i un que no hi sigui. Primer, les idees, per a ser projectes, han d'aportar algun valor afegit a la comunitat a la qual s'adreça i han de ser innovadores en algun sentit (territorialment, metodològicament, en les seves activitats i objectius...). També cal que siguin comunicables i atractives per als agents finançadors: sense recursos, no es podrà dur a terme.

Tot això suposa dedicar temps a conèixer, escoltar, avaluar i generar idees tot estudiant la seva viabilitat, arxivant-les en un calaix per recuperar-les quan aparegui l'oportunitat de dur-les a terme. Es tracta de fer una identificació creativa de les possibilitats, escoltant, observant la realitat de l'entorn i de les altres entitats...

La metodologia del disseny de projectes es basa en el plantejament d'una sèrie de qüestions que donaran forma, coherència i sentit al projecte: Què està succeint en la realitat en la qual es vol intervenir? Quines són les necessitats del col·lectiu sobre el qual es vol intervenir? Quines prioritats i estratègies es plantegen per la intervenció? Com, quan i amb quins recursos es durà a terme la intervenció? S'han obtingut els resultats esperats?

Cada un d'aquests interrogants es tradueix en una de les fases del projecte.

El pas previ és l'anàlisi de la realitat que envolta l'entitat. És important tenir present en tot moment el context en el qual es vol intervenir, ja que és bàsic per la concreció dels objectius que guiaran la tasca. Cal definir, doncs, a quina situació o problemàtica es vol respondre, els seus orígens, quines són les persones destinatàries i quins agents hi intervenen i com. Això anirà seguit de la detecció de les necessitats del col·lectiu. La participació d'aquest pràcticament garantirà l'èxit de la tasca.

A partir de les necessitats es podran definir els objectius, que hauran de guiar totes les decisions a prendre. Han de ser comprensibles i concrets, així com mesurables i classificats en categories (generals, específics, a llarg, mitjà i curt termini...), però també reflexionats conjuntament, fruit d'un procés democràtic.

Amb els objectius al cap, ja serà el moment de planificar la intervenció, això és, designar la metodologia i el procediment a seguir, tot identificant les tasques o activitats que s'hauran de dur a terme i el calendari. També tocarà organitzar els recursos, entenent-se això com la previsió del temps i els materials que seran necessaris per a desenvolupar les accions i elaborar un pressupost.

L'última etapa del cicle d'un projecte és l'avaluació, on les persones implicades reflexionen sobre les activitats executades i els seus resultats. L'objectiu és identificar els èxits i els errors que s'hagin pogut produir abans, durant i després de la intervenció i aprendre'n. En aquesta fase s'hauran de comparar els resultats obtinguts amb els resultats esperats, així com analitzar el projecte durant la seva execució, amb l'objectiu de garantir la seva idoneïtat i desenvolupament, essent un procés continu i permanent.

Cadascuna de les fases esmentades a l'apartat anterior ha de quedar plasmada al document del projecte, que no és només allò que s'entrega per a optar al finançament, sinó també una forma idònia de planificar una acció. Aquest text ha de tenir diverses parts. S'inicia sempre amb una exposició general del projecte i l'entitat.

El primer és presentar el títol del projecte i indicar el nom sencer de l'entitat que l'ha dissenyat. Després caldrà resumir-lo de manera molt breu, oferint les dades bàsiques de manera atractiva i de fàcil lectura, de manera que la persona que el llegeixi pugui fer-se'n una idea ràpida.

El següent pas és introduir l'organització, oferint una fotografia completa de la seva realitat, amb un breu resum de la seva història, les seves finalitats i propòsits, l'àmbit d'acció o les línies de treball i les persones destinaràries, és a dir, l'àrea geogràfica en la qual es troben.

Després d'això ja s'entra directament a detallar les particularitats del projecte. Així, s'hauran d'exposar primer les necessitats detectades, així com el sector de gent del qual s'extreuen i indicant la justificació. A partir d'aquí s'hauran de llistar els objectius, classificant-los en generals i específics i fent una previsió dels resultats esperats.

El següent segment anirà dedicat al mètode utilitzat per a aconseguir aquests objectius, amb les activitats que es duran a terme, el pla de treball i el paper del voluntariat (si n'hi ha) i de la resta de l'equip.

També s'haurà d'especificar la forma que prendrà l'avaluació, de manera que s'estableixi un sistema de seguiment del projecte, tot indicant qui avaluarà què, amb quins mecanismes per a contrastar amb les finalitats i a través de quins indicadors.

Només mancarà exposar els mitjans que es necessiten per a dur a terme el projecte, això és l'equip humà, els recursos materials i el finançament, si s'escau.

field_vote: 

Com constituir la representació de les treballadores

Imatge principal a portada: 
Abans de la votació, hi ha alguns passos previs.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

La representació de les persones treballadores a les entitats és important per a una bona comunicació entre la direcció i la plantilla.

La representació dels treballadors i treballadores d’una empresa o centre de treball és primordial per a una bona comunicació i relació amb les persones que hi exerceixen el lideratge. També a les fundacions, organitzacions, i altres entitats del tercer sector, on, a més, garantir aquest dret i treballar activament per millorar les condicions del personal és sinònim de coherència amb els valors de l’àmbit de treball.

Imatges secundàries: 
Abans de la votació, hi ha alguns passos previs.  Font: Pexels
Subtitols: 
Funcions de la representació
Eleccions: quan i qui
Preavís
Mesa electoral i col•legi
Cens laboral i electoral
Presentació de candidatures
Votació
Resultat
Continguts: 

Les funcions de les persones escollides per a la representació sindical són sempre les mateixes. En primer lloc, fan una tasca d’auditoria de la transparència del centre de treball. Hauran d’assegurar-se de rebre informació sobre la situació de l’entitat o empresa, de la producció, les vendes, l’evolució de l’ocupació, les dades econòmiques...

D’altra banda, una de les seves funcions principals és la mediació entre la plantilla i la direcció del centre de treball. En aquest sentit, el comitè o la delegació haurà de tenir una còpia bàsica dels contractes de treball, les denúncies, si s’escau, i la notificació de les pròrrogues. També serà feina seva emetre els informes previs de possibles reestructuracions, reduccions de jornada, establiment de sistemes d’incentius, plans de formació...

Igual de central serà la seva tasca de vigilància del compliment de les normes laborals, la seguretat social, l’ocupació, la higiene, la seguretat, les condicions...

Així mateix, també es compten entre les funcions de la representació tasques concretes, com la de designar un o més delegats o delegades de prevenció segons el nombre de persones treballadores, que treballaran específicament en aquesta matèria.

Finalment, a causa de la natura de les seves activitats, les persones encarregades de la representació laboral hauran de tenir competències en negociació col·lectiva.

Per a constituir la representació en el centre de treball, el primer que cal fer és convocar les eleccions. Això, però, no es pot fer en qualsevol moment. Caldrà que es compleixin alguns requisits o circumstàncies. Per començar, és necessari que el centre de treball hagi iniciat l’activitat com a mínim fa sis mesos.

A banda, també dependrà del mandat de l’anterior representació: si finalitza, es declara nul el seu procés d’elecció o són revocats. També pot ser que quedin vacants que no puguin ser cobertes amb la substitució automàtica, per a la qual cosa s’hauran de celebrar eleccions parcials.

Per altre costat, qualsevol sindicat pot promoure eleccions si es donen aquestes circumstàncies, però també han de complir uns requisits: han de superar el 10% del total de la representació estatal, en l’àmbit funcional o territorial concret, o al centre de treball o entitat; o ser més del 15% de la representació a l’àmbit català.

Les persones treballadores també podran promoure eleccions, però més de la meitat de la totalitat de la plantilla hi ha d’estar d’acord.

En tots els casos caldrà recollir una acta de la reunió on s’hagi pres la decisió on s’exposi l’acord de promoció d’eleccions.

Si hi ha la voluntat de convocar eleccions per a la representació i es donen les circumstàncies descrites a l’apartat anterior, ja es podrà començar el procés. El primer pas és fer el preavís. És un document on el sindicat o les treballadores fan saber al cap, a la plantilla i a les altres persones interessades, que s’ha pres la decisió de convocar eleccions.

La redacció ha d’identificar l’empresa, el centre de treball i la data d’inici del procés electoral en què també es constituirà la mesa electoral. Aquesta data no podrà ser abans d’un mes ni després de tres mesos a partir del registre del preavís.

Per a presentar al preavís s’ha d’omplir el formulari i presentar-lo, telemàticament, a través del portal electi@, o presencialment, a l’oficina pública de registre d’actes de l’autoritat laboral pertinent dels Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies del territori on s’ubica el centre. La presentació telemàtica és obligatòria per als sindicats.

Un cop entregat el formulari, l’oficina pública publicarà al tauler d’anuncis el preavís en el següent dia hàbil.

La mesa s’haurà de constituir, amb una acta, el dia indicat com l’inici del procés electoral acordat, i haurà de ser comunicada també pel sindicat o les treballadores que han convocat eleccions.

La seva funció serà garantir que aquest es procedeix de manera correcta, tenint una funció de vigilància i coordinació que inclou tasques com: establir el calendari electoral, indicar el cens electoral, determinar el nombre de representants per col·legi, rebre i proclamar les candidatures i acreditar-ne els interventors, presidir les votacions, fer l’escrutini i redactar-ne l’acta, i resoldre les possibles reclamacions.

La mesa estarà formada per la persona amb més antiguitat, que la presidirà; la persona de més edat, que serà la vocal; i la treballadora o treballador més jove, que farà les funcions de secretària vocal. Són càrrecs renunciables només si la persona presenta la seva candidatura, per la qual cosa caldrà preveure la suplència seguint els requisits indicats.

En la constitució dels comitès d’empresa es pot donar la situació que hi hagi més d’una mesa (per cada 250 persones). En aquest cas és aconsellable crear una mesa central, amb un màxim de cinc membres d’entre les altres meses, que tramitarà la documentació a l’Autoritat Laboral, fixarà la data de les votacions, farà l’acta global.

A banda de la mesa, es pot prendre la decisió de dividir les persones treballadores per col·legis, només en el cas de les entitats amb més de 50 treballadores. La classificació seria en funció de la categoria o grup professional: especialistes i no qualificats, i tècnics i administratius. Es pot crear un tercer col·legi per als perfils amb difícil ubicació.

La mesa haurà de tenir el cens laboral, que serà entregat pel cap a l’inici del procés. Amb aquesta llista s’elaborarà i es farà públic el cens electoral. Aquest registre ha de diferenciar les treballadores segons l’antiguitat: si fa més d’un any que formen part de la plantilla, estaran en un cens, i si no, en un altre.

Després de la publicació d’aquesta llista, es comunicarà el total de persones representants a escollir, a raó del nombre de treballadores. També s’indicarà si hi ha més d’un col·legi, si és un comitè.

Per al cens de les treballadores amb un contracte inferior a un any, en el total del còmput de la plantilla no compten com una entitat, sinó que depenen del total de dies treballats, de descans, festius o de vacances, en l’any anterior a l’inici del procés. 200 dies comptaran com una persona treballadora.

En el cas específic de les eleccions per a comitès d’empresa, caldrà fer un cens per cada col·legi i mesa.

Per a poder presentar-se per a la representació de les persones treballadores cal formar part o bé de sindicats legalment constituïts o de coalicions de sindicats amb denominació concreta. Si es vol fer de forma externa als sindicats, els o les treballadores elegibles hauran d’avalar la seva candidatura amb signatures d’electors/es del mateix centre i col·legi, en una totalitat de tres vegades el nombre de llocs a cobrir.

En el cas concret de les eleccions per al comitè d’empresa, el termini per a la presentació de candidatures és de nou dies després de la publicació del cens electoral, i, dos dies després d’haver finalitzat aquest termini, s’haurà de fer la proclamació. Aquesta, al seu torn, podrà ser reclamada en el següent dia laborable.

Un cop feta la proclamació de les candidatures, ja es podrà procedir a la votació. Entre l’una i l’altra, però, hauran de passar com a mínim cinc dies.

La mesa fixarà el dia de la votació, que serà personal, lliure, secreta i directa, tot i que donarà l’opció del vot per correu.

Per als centres que necessitin un delegat o delegada de personal, les persones electores hauran de votar independentment a cada aspirant, com a màxim tants com llocs a cobrir.

Pel que fa als comitès, caldrà votar a una única llista formada pel mateix nombre de noms que de llocs vacants. És possible que alguna de les persones d’aquesta llista renunciïn abans de la votació. Sempre que es mantingui la llista en un 60%, això en cap cas implicarà la suspensió del procés ni de la candidatura.

Per al dia de les votacions, cada candidatura podrà nomenar una persona interventora per mesa, i la direcció podrà designar la seva pròpia representació per a la votació i el recompte.

Després de les votacions la mesa procedirà a l’escrutini i la publicació dels resultats.

En relació amb el càlcul de resultats, per a les delegacions, les persones elegibles que tinguin la quantitat més gran de vots resultaran escollides, i, en cas d’empatar, guanyaria la persona amb més antiguitat. D’altra banda, per als comitès, quedaran excloses les llistes que no arribin a un mínim del 5% dels vots. Les que sí que ho facin, tindran la representació proporcional al nombre de vots. Això es calcularà dividint aquest últim nombre pels llocs vacants.

Un cop recollits els resultats a l’escrutini, la mesa haurà d’estendre acta presentar el seu original a l’oficina pública corresponent, que la farà pública i en lliurarà una còpia als sindicats que ho sol·licitin i a l’empresa junt amb una data per a impugnar-la. La mesa també haurà de remetre-la en còpia als i les caps, a les persones representants electes i a les interventores.

field_vote: 

Com presentar projectes a convocatòries d'obres socials de caixes

Imatge principal a portada: 
Són concursos: els millors projectes, o els millor presentats, s’enduen el finançament.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

La coherència en la redacció i l’adequació a les bases són importants, però també conèixer la realitat de la societat que envolta l’entitat i a quines necessitats vol i pot respondre.

Una de les formes que les entitats tenen d’aconseguir finançament per als seus projectes són les subvencions i concursos convocats per bancs i obres socials de caixes. És una forma d’obtenir fons que ha incrementat en els últims anys, i que en alguns punts és similar a les convocatòries públiques, però té algunes particularitats.

Imatges secundàries: 
Són concursos: els millors projectes, o els millor presentats, s’enduen el finançament.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Especificitats
Algunes caixes
Previsió: calendari i arxiu
Primer filtre: bases
Segon filtre: criteris d’avaluació
Tercer filtre: l’entitat
Consells
Continguts: 

Tot i les similituds, els ajuts de caire privat de les caixes compten amb algunes particularitats enfront de les subvencions públiques.

La primera a tenir en compte és que són concursos, per la qual cosa donen el finançament als millors projectes i la valoració té un grau alt d’exigència. En aquest sentit, es prioritzen projectes exclusius, innovadors i tangibles, i es valoren positivament aquells que auguren visibilitat i una viabilitat amb una data d’inici i final amb resultats mesurables.

Tanmateix, els finançaments d’obres socials compten amb uns criteris fixos i força objectius, i sempre presenten una plantilla específica que cal seguir per a la presentació, la qual cosa pot facilitar la feina. A la vegada, però dins d’aquesta fixació també entren les dates d’inici i final, a les quals cal ajustar-se, de manera que no podran presentar-s’hi projectes que se succeeixin indefinidament en el temps.

A més, aquestes convocatòries solen valorar positivament el cofinançament.

Les dues institucions majoritàries a Catalunya per al finançament a entitats no lucratives són Obra Social ‘La Caixa’ i Fundació Banc Sabadell.

D'altra banda, en l’àmbit estatal hi ha Fundación Bancaja, Fundación Banco Santander, Fundación BBVA, A Fundación Obra Social A Banca o Kutxabank Obra Social.

La previsió és primordial, especialment per les entitats i organitzacions més petites. Primer, és recomanable recollir tots aquells documents que se solen demanar a les convocatòries, fer una espècie d’arxiu que faciliti la feina de presentació, que ja de per si és un tràmit força feixuc, automatitzant la part més burocràtica mitjançant la planificació.

Alguns d’aquests documents que s’hauran de tenir a mà són la memòria, els estatuts de l’entitat, el pressupost anual, el NIF i el certificat de composició de la junta.

Seguint amb la dinàmica de treballar per endavant, serà molt útil comptar amb un calendari de convocatòries fixes anuals, de manera que es puguin tenir al cap aquelles ajudes que surten cada any i no tenir l’equip desprevingut. De fet, la gran majoria de convocatòries privades tendeixen a repetir les dates any rere any, i per això és recomanable prendre’s un temps per seleccionar aquelles més adients i establir un calendari.

Amb aquesta acció pràcticament es garantirà que l’entitat coneixerà la convocatòria amb temps suficient per a presentar-s’hi correctament i d’acord amb els recursos disponibles, sense arriscar-se a haver de renunciar al desenvolupament del projecte. Per trobar els finançaments, es pot optar per anar directament a la pàgina de la institució o buscar en bancs de finançaments com el de Xarxanet.

A banda de tot això un dels passos previs abans de presentar-se a aquesta mena de convocatòries és identificar quines activitats rellevants i projectes ja existents de l’entitat poden tenir ‘ganxo’ o servir d’exemple de com es desenvoluparien amb més recursos.

En el moment de presentar-se en una convocatòria, el primer que cal tenir en compte són les seves bases. És un llistat de requisits que l’entitat i el projecte han de complir, així com de documentació que cal lliurar. És el primer filtre que passen les obres socials, té a veure sobretot amb aspectes formals i sol ser la raó principal de desestimació d’un projecte.

Llegir les bases és una acció molt útil, perquè no només permetrà a l’entitat valorar la viabilitat de presentar-se a una convocatòria, sinó també emfatitzar el desenvolupament i redacció de la sol·licitud i el projecte segons els criteris especificats.

És cert que cada convocatòria té unes bases pròpies, però totes tenen uns elements en comú. Els apartats més primerencs són sempre aquells referents a la finalitat i les línies d’ajuts de la convocatòria, i serveixen per a detallar-ne la informació i contextualitzar-la, recollint els objectius, prioritats, projectes i activitats que s’hi emmarquen.

Un primer filtre de selecció es desprèn de la natura de l’entitat. És usual que una convocatòria demani conèixer coses com la seva antiguitat, la forma jurídica o l’àmbit territorial i d’actuació, i caldrà que es presentin documents que avalin aquestes característiques.

L’apartat principal de totes les bases seran els requisits que l’obra social exigeix al projecte presentat. Es tracta d’especificacions com el període de durada, els objectius, l’àmbit territorial, les persones beneficiàries o el pressupost. És important, a més, recollir a la sol·licitud i a la memòria tècnica aquests elements.

Un altre apartat de les bases on parar especial atenció són els criteris d’avaluació. És un espai on l’obra social exposa explícitament a quins elements donarà prioritat en el moment de valorar el finançament d’un projecte. Poden ser coses com el cofinançament, la visibilitat, la sostenibilitat, la capacitat de gestió, el treball en xarxa, el voluntariat, l’ajustament al pressupost, la coherència del projecte...

Les bases també recullen qüestions més informatives que, més que un repàs de la redacció del projecte, demanaran una adequació activa d’aquest. Es tracta d’elements com el termini de sol·licitud i el de justificació i les formes de resolució i pagament, que indiquen el percentatge de pressupost que serà finançat, la quantia màxima del projecte o el moment de la seva entrega.

Un últim apartat que es repetirà a totes les bases i que és més que recomanable llegir més d’una vegada és el que fa referència a la documentació a aportar. Si s’ha fet bé la preparació prèvia, però, aquesta part no hauria de ser més que un mer tràmit.

Les bases són un filtre fàcil i ràpid, que en gran part té a veure amb tràmits burocràtics i que sol ser una forma d’avaluació que exclou directament els projectes que no les compleixen. Una forma potser menys objectiva i de naturalesa qualitativa i gradual són els criteris d’avaluació, que també es troben, però, recollits a les bases, com ja s’ha especificat.

Són uns indicadors que assenyalen certs aspectes del projecte i de la seva definició, que les persones examinadores voldran veure reflectits en els 10 a 30 minuts que dediquin l’avaluació.

Les diferents convocatòries de caixes solen coincidir en els criteris. N’hi ha de dos grups, els referents al projecte en concret i aquells que miren cap a l’entitat, que s'exposen al següent apartat. Pel que fa al projecte, per exemple, són freqüents aquells aspectes que valoren qüestions de participació, com la col·laboració de voluntariat, la implicació de tots els agents i la promoció del treball en xarxa entre entitats.

Un altre àmbit de criteris usual és el de la viabilitat del projecte, ja sigui econòmica, garantint i plantejant propostes per a la continuïtat i sostenibilitat del projecte; tècnica, en tant que s’asseguri que es disposa dels mitjans i recursos per a desenvolupar la iniciativa; o social, en relació amb si s’adequa al col·lectiu a qui es dirigeix.

En aquest sentit, també es tindrà en compte l’efecte del projecte en les persones. Per exemple, es valoraran aspectes com l’ajustament a les necessitats i les condicions del col·lectiu beneficiari, o l’atenció a un nombre significatiu de persones a curt o mitjà termini. També qüestions com l’impacte social i la capacitat de transformació, el grau d’innovació en el territori, l’actuació o la metodologia, o la integració del projecte en marcs més amplis de desenvolupament local.

A banda de tot això, hi ha aspectes més formals, com la claredat expositiva i la coherència entre els objectius, les activitats i el pressupost del projecte, o el seu cofinançament amb altres institucions o la mateixa entitat, que també es tindran en compte en els criteris d’avaluació. També caldrà incloure en l'exposició del projecte un apartat sobre la comunicació: la seva difusió i visibilitat serà també un aspecte avaluatiu.

Com ja s’ha assenyalat, la valoració del projecte no es farà només a partir del mateix projecte, sinó també segons la situació en què es troba l’entitat que fa la sol·licitud.

En aquest sentit, són usuals criteris que fan referència a la sostenibilitat de l’entitat. Aquesta haurà de demostrar que té una experiència provada, que disposa d’estructura per al seu funcionament així com de fonts de finançament diversificades i un volum pressupostari adient i equilibrat en proporció al pressupost del projecte.

També es tindran en compte a la valoració el grau d’implicació de l’entitat amb la societat que l’envolta i amb el projecte que vol dur a terme. Caldrà tenir, doncs, un fort arrelament al territori o a l’espai social on s’actua i tenir una bona coordinació amb altres entitats; així com tenir inclosos l’àmbit i l’objecte de la convocatòria com a finalitat institucional.

Hi ha alguns aspectes a tenir en compte en la redacció de projectes per a obres socials de caixes. Primer, és aconsellable no redactar un projecte només per a l’ocasió, sinó tenir-lo prèviament en ment. També cal que sigui un projecte coherent, i amb un pressupost realista. Finalment, a nivell formal, també és interessant considerar la importància del projecte.

A banda d’això, també és recomanable tenir en compte aspectes sobre la redacció mateixa del projecte i la sol·licitud. Caldrà que l’estil sigui sintètic i ordenat, així com concret, de manera que qualsevol persona pogués desenvolupar-lo amb les dades aportades. Una bona forma de garantir aquesta concreció és descriure tot allò que es pugui de forma numèrica: les dades reflectiran millor el projecte.

I és que en última instància, l’aprovació dependrà de l’entrecreuament d’aspectes com la coherència, la innovació, la visibilitat, la sostenibilitat, la creativitat... Però també de valors emergents com el treball en xarxa, la participació, el civisme, la immigració, el voluntariat... Si el projecte toca aquests temes, serà interessant recollir-ho, però fer-ho de manera precisa i conseqüent.

Finalment, i encara que sembli evident, serà important tenir sempre el cap l’activitat que fa l’entitat i les seves condicions i context. Hi ha projectes que fallen perquè intenten assolir objectius impossibles o llunyans a la seva tasca. De la mateixa manera, serà interessant conèixer la institució convocant, establir-hi relacions, per tal de conèixer quines són les seves prioritats.

field_vote: 

6 documents per entendre la lluita pagesa a Catalunya

Imatge principal a portada: 
Una de les grans problemàtiques és l’explotació industrial de la terra que fan les corporacions.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Quatre manifestos, un mapa interactiu i un llibre per a poder situar les demandes que tenen les persones que treballen el camp.

El 17 d’abril se celebra el Dia de la Lluita Pagesa, un espai per a rememorar i reivindicar una problemàtica amb una història llarga. Actualment, algunes de les demandes de les persones que treballen la terra tenen a veure amb la implementació del model industrial, i totes elles fan referència a l’encariment dels preus de la producció, la falta de recursos i les desigualtats rurals.

Imatges secundàries: 
Una de les grans problemàtiques és l’explotació industrial de la terra que fan les corporacions.  Font: Pexels
Subtitols: 
‘La Pagesia diu Prou’
Manifest en defensa del sector agrari
Mapa contra la ramaderia industrial
Manifest de Fruita amb Justícia
Manifest de la XES de suport a les protestes de la pagesia
'Terra de dones'
Continguts: 

Unió de Pagesos fa temps que reivindica unes millors condicions per a les persones que treballen el camp sota el crit “La pagesia diu prou!”. El febrer de 2022 van publicar aquest manifest on recullen nou demandes derivades d’una situació que, diuen, no para d’empitjorar: pujada de costos de producció, disminució dels guanys, creixent burocratització de l’activitat, discriminació per la bretxa digital que suposa la telematització de la majoria de tràmits...

A això es suma la implementació de la nova Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea, que imposa unes obligacions a la pagesia sense compensació econòmica, així com la manca d’actuacions per part de l’administració catalana per millorar les condicions de la pagesia, o la continuació d’un “model depredador de sòls agraris i paisatge en la implementació de les energies renovables”.

Per tot això algunes de les reivindicacions de la Unió de Pagesos són: legislar per a l’establiment de preus justos i equitatius per a la pagesia, frenar l’encariment dels costos de producció, modificar el Pla de la PAC a l’estat espanyol, incorporar una norma de reciprocitat amb països importadors agroalimentaris, legislar la compensació pels danys de la fauna salvatge, aturar l’especulació de l’espai agrari, simplificar la burocràcia i millorar els serveis públics rurals.

El 20 de març de 2022, l’associació Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va participar en la mobilització ‘El món rural desperta’ organitzada per 20M Rural Juntos por el Campo. Va significar la represa de JARC de la seva lluita activa pel món rural i el sector agrari, per a la qual va redactar aquest manifest, amb la voluntat de fer una empenta cap al canvi de les polítiques catalanes, estatals i europees.

A banda de les demandes de millora de condicions com el control de costos de producció, entre d’altres amb l’aplicació de la Llei de la Cadena Alimentària; o la implementació d’assegurances econòmicament assumibles; JARC també exigeix una sèrie de compensacions, entre elles per la instal·lació d’equips d’energies renovables.

També demana la vigilància de les importacions de països tercers, així com de l’agroturisme, assenyalant a la necessitat de promocionar-lo sense afectar l’activitat agrària.

Un altre grup de demandes del manifest té a veure amb facilitar la continuació de la vida i el treball del camp, insistint en la creació de serveis socials i plans formatius i d’ocupació per als pobles, la millora de les condicions de contractació laborals i la facilitació d’un accés de la joventut al treball agrari, tot amb la intenció de garantir la continuïtat del sector.

A banda d’això, aquest març de 2023 JARC ha incorporat a les seves demandes la compensació econòmica als productors i productores pels efectes de la sequera d’enguany.

Ecologistes en Acció, en suport a les lluites pageses, va publicar el 2020 el ‘Mapa d’explotacions porcines industrials i moviments veïnals’, un interactiu que ofereix informació sobre els conflictes socials i ambientals que genera la ramaderia industrial.

És un document que l’entitat ha creat amb l’esperit de visualitzar i donar suport a les lluites contra aquest model ramader que tenen lloc a pràcticament tot l’estat espanyol i que provoquen contaminació d’aigües, despoblació i greus problemes de salut.

Ecologies en Acció vol reivindicar així la producció agrícola i ramadera a petita escala, entenent-lo com un sistema que dona suport a l’economia local i permet a les persones productores viure dignament i sense dependre de corporacions. Daniel González, portaveu de l’entitat i coordinador de Stop Ramaderia Industrial en parla així: “volem valorar el treball de les persones que es dediquen a l’agricultura i la ramaderia sostenibles i que produeixen aliments saludables”.

El mapa s’actualitza constantment, i qualsevol persona pot proposar un nou punt d’informació que després és valorat per l’equip i incorporat si s’escau.

En una llista de documents sobre la lluita pagesa no podien faltar les reivindicacions de les persones i els col·lectius que fan funcionar gran part de la indústria. Fruita amb Justícia Social és una entitat que lluita pels drets dels i les temporeres del camp de Lleida, i ho fan a través d’un manifest signat el juny del 2018.

Fan això conscients que “la pagesia ha perdut tota capacitat negociadora dels seus productes” davant del “model neoliberal” que engoleix les explotacions familiars agràries, i que necessita entre 22.000 i 28.000 jornaleres temporeres anuals per a funcionar en un sistema en què “res no va a parar a la petita pagesia que lluita per sobreviure”.

El model resulta en un “enorme cost social, una desatenció absoluta a les persones temporeres, la majoria immigrants que poc tenen a decidir més que lluitar pel mins salari que en moltes ocasions no permet ni dormir sota sostre”, mentre que les administracions “ofereixen recursos públics a les grans empreses agroexportadores” i omplen “les butxaques d’unes poques i grans empreses” en comptes de donar suport a la producció local.

Tot això ho recull el preludi del seu decàleg, que llista les següents demandes: allotjaments dignes per a les persones temporeres, papers sense contracte, accés universal a la sanitat per als i les treballadores, canvi dels contractes, creació d’un consell regulador per a fruita amb justícia social, compliment d’un conveni agrari, augment de les inspeccions de treball a la indústria, reubicació de l’oficina de temporers de Lleida, promoció d’un model d’agricultura de proximitat i eliminació del suport a la macroagroindústria.

Aquest manifest va ser escrit de forma col·laborativa per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), el teixit d'Economia Social i Solidària (ESS) i la base social de la XES als territoris rurals el març de 2020. És un document que reflexiona i dona suport a les protestes de la pagesia, i posa sobre la taula les problemàtiques del sistema agroindustrial.

La lectura contextualitza històricament les dificultats del camp en l’anomenada ‘Revolució Verda’ del segle passat, una transformació a nivell global del model agrari en què s’implementà la mecanització de tasques, un alt consum d’aigua, adob, herbicides i pesticides, i la concentració de la terra en grans monocultius, tot amb la finalitat d’incrementar la productivitat.

Fou una revolució, diu el manifest, que “a banda d’enriquir les monstruoses multinacionals”, va resultar en gravíssimes conseqüències pel sistema agrari: “una gran pèrdua de biodiversitat agrària, el desapoderament de la pagesia, una producció petrodependent i molt contaminant, la sobreexplotació dels sistemes hídrics i els aqüífers, i l’empobriment dels sòls agrícoles”. I aquest canvi de model va ser heretat pel sistema agroindustrial actual.

Les protestes de la pagesia provenen precisament de les conseqüències d’aquesta implementació. Específicament a Catalunya, el manifest clama contra les desigualtats rurals derivades de l’augment constant dels costos de producció, provocats per l’oligopoli de la gran distribució que en controla els preus.

El manifest també declara el seu suport a les iniciatives rurals de foment del relleu generacional i canvi de model agrari, i es reafirma en la necessitat de practicar l’economia social i solidària i lluitar per la sobirania alimentària, que “proposen una transició agroecològica cap a un model agroalimentari més just i sostenible”.

Finalment, la XES demana una presa de consciència per a equilibrar les diferències entre camp i ciutat, deixant d’explotar els territoris rurals com a mers exportadors de béns i recursos per a les zones urbanes.

Hi ha una problemàtica molt més silenciada al món rural que les demandes que protagonitzen manifestos i marxes, i és la qüestió del gènere. La dedicació de les dones a les tasques de la pagesia és una realitat material, però és difícil sentir-ne les veus. Així, què millor per a entendre la seva situació que els seus propis testimonis?

Amb aquest esperit, Laura Saula Tañà va publicar el desembre 2020 el llibre ‘Terra de dones. Pageses de Catalunya’, un recull de les històries personals de vuit dones pageses, acompanyat de fotografies del fotoperiodista Jordi Borràs, que ofereixen la visió més casolana i profunda del món rural i les desigualtats de gènere que s’hi viuen.

field_vote: