On cercar feina al tercer sector?

Imatge principal a portada: 
 Font: Agence Ollowed
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

En la situació actual resulta oportú seguir les ofertes d’ocupació a través de les pàgines webs, com les que es mostren en aquest recurs.

Cercar i trobar feina en organitzacions del tercer sector és una de les accions habituals en persones que volen emprendre el seu camí professional en aquest àmbit. La situació actual no permet una gestió presencial de la xarxa de contactes, tant o més important que la virtual, i per tant, resulta oportú seguir els portals d’ocupació a través dels seus webs i dels seus perfils a les xarxes socials. D’aquesta manera, tothom pot estar al dia de quines són les ofertes que s’inclouen i inscriure’s ràpidament.

Imatges secundàries: 
 Font: Agence Ollowed
 Font: Marten Bjork
Subtitols: 
Xarxanet
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Torre Jussana
Societat Catalana d’Educació Ambiental
Associació Catalana de Recursos Assistencials
Altres pàgines web d’interès
Continguts: 

Estrenada el març del 2021, aquesta secció del portal de referència de l’associacionisme i el voluntariat està destinada tant a persones interessades a treballar en el tercer sector social català com a entitats i organitzacions sense afany de lucre que disposen d’ofertes de feina i vulguin fer-ne difusió, més enllà dels seus canals. El sistema de publicació és molt senzill i es basa en omplir de forma adequada un formulari que demana algunes dades com els requisits i les condicions de l’oferta laboral, entre altres.

Arran de la pandèmia de la Covid-19, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social va engegar una plataforma on es poden observar ofertes de feina d’entitats socials. Es tracta d’una borsa de treball en línia del tercer sector que actua com a punt de troba entre professionals del sector i entitats per donar resposta a l’emergència sorgida en diversos àmbits en aquest període. En aquesta línia, tant les entitats poden publicar ofertes de feina com professionals poden penjar demandes de l’àmbit social, sociosanitari, educatiu o psicològic.

El Centre de Serveis a les associacions de la ciutat de Barcelona compta amb una pàgina al seu espai web en què tothom pot consultar ofertes de treball relacionades amb el món associatiu de la ciutat comtal. Torre Jussana únicament recull les ofertes laborals convocades per les associacions barcelonines i en fa difusió, en cap cas és qui gestiona les demandes. De fet, Torre Jussana fa saber que per enviar el currículum, sol·licitar més informació o contactar amb l’associació s’ha de fer directament amb les organitzacions convocants.

Tot i que les ofertes laborals només estan disponibles per a socis i sòcies de l’entitat, la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) disposa d’un espai a la seva pàgina web en què es mostren un conjunt d’oportunitats de feina actualitzades i disponibles en el sector ambiental. Un cop omplert degudament el formulari, l’SCEA el revisa i en valida les dades, i en el cas que es compleixin els criteris, aprova la sol·licitud per incloure la nova oferta de treball.

En un espai de la seva pàgina web, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) permet consultar i apuntar-se a les principals ofertes del sector de l’assistència a la gent gran que ofereixen les entitats sòcies d’ACRA. A través d'un cercador, es dona la possibilitat a tota persona interessada d’enviar el currículum. També de buscar una selecció de càrrecs intermedis i directius destinats als serveis i recursos assistencials. Això pretén donar resposta a les demandes de moltes empreses i entitats necessitades d’un procés objectiu, ràpid i fiable.

  • Hacesfalta.org. Portal que ofereix oportunitats de feina de diverses entitats i associacions vinculades al tercer sector.
  • Educajob. Proporciona accés a ofertes especialitzades en el camp de la docència i l’educació en general, a nivell estatal.
  • Eduso. Pàgina web relacionada amb el món de l’Educació Social. S’hi publiquen ofertes vinculades a aquest àmbit d’arreu de l’estat.
  • Inforesidencias. Cercador d’ofertes que permet fer consultes per províncies i categories dins de l’àmbit assistencial en residències.
field_vote: 

8 pàgines web d’interès per a l’avaluació econòmica

Imatge principal a portada: 
 Font: Marcus Urbenz
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

En aquest recurs s’aporta informació d’organismes de l’àmbit català que tenen per objectiu prendre decisions que assegurin el millor ús possible dels recursos públics.

L’avaluació econòmica de les polítiques públiques permet una anàlisi sistemàtica i explícita d’alternatives per posar solució a problemes i necessitats, valorant tant els costos com els beneficis econòmics i socials. L’avaluació es pot fer abans de posar en marxa un pla, un programa o un projecte, una vegada està en funcionament o bé quan ha finalitzat. L’objectiu final és disposar d’informació que ajudi a prendre decisions que assegurin el millor ús possible dels recursos públics.

Imatges secundàries: 
 Font: Marcus Urbenz
 Font: Bianca Ackermann
Subtitols: 
Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques
Millora de la Regulació Normativa
Institut d’Estadística de Catalunya
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya
Comissió d'Avaluació Econòmica i d'Impacte Pressupostari
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
Direcció General de Contractació Pública
Continguts: 

Ivàlua és l’organisme que promou la cultura de l’avaluació de polítiques públiques entre les administracions públiques a Catalunya, les entitats sense ànim de lucre que persegueixin finalitats d’interès públic i també entre la ciutadania en general. El seu principal treball és aconseguir que l’avaluació de polítiques públiques i de programes es realitzi de forma sistemàtica i rigorosa, i contribueixi a generar debat públic sobre les solucions més efectives i eficients per a donar resposta als problemes de la nostra societat.

Aquesta pàgina web, inclosa dins del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, compta amb recursos, informacions i enllaços d’interès sobre la política de millora de la regulació. Aporta documents sobre planificació normativa, avaluació de l’impacte normatiu i com simplificar i reduir càrregues administratives, entre altres. Ofereix l’Àrea de Millora de la Regulació amb articles i presentacions. En l’apartat de destacats, es pot descarregar documentació relacionada amb la temàtica tant de l’àmbit català com espanyol i europeu.

L’Idescat és l’organisme encarregat de la gestió del sistema estadístic de Catalunya. Ho fa mitjançant la planificació, la normalització de l'activitat estadística i la prestació d'assistència tècnica estadística. Produeix dades estadístiques oficials econòmiques, demogràfiques i socials, i fa el seguiment d'altres activitats estadístiques que es fan al territori i en difon els resultats oficials. És l’òrgan encarregat de la creació i gestió del Registre de Població de Catalunya, font que pot ser consultada per les administracions públiques.

AQuAS promou una investigació global i local orientada a l'impacte a través de l'avaluació. Així mateix, avalua la investigació adoptant les lliçons apreses per la comunitat de pràctica internacional. Realitza accions que fomentin l'impacte de la investigació i aporta anàlisi i coneixement al debat global i local per mitjà de la formació i la capacitació en avaluació d'impacte de la investigació. Fomenta la proliferació de l'avaluació de l'impacte de la investigació com a eina de treball compartida pels agents que en formen part.

La Comissió d'Avaluació Econòmica i d'Impacte Pressupostari (CAEIP) és una comissió assessora que du a terme una anàlisi econòmica i de l’impacte pressupostari de medicaments. Vetlla per l'eficiència dels recursos públics esmerçats en la prescripció de medicaments i té com a finalitat aconseguir la millora en l'ús racional dels medicaments. Incorpora l'aplicació de criteris farmacoeconòmics a la presa de decisions, i efectua estudis, anàlisis i propostes sobre diversos àmbits que incideixen en la millora de l'ús dels medicaments.

Amb l'objectiu d'analitzar i avaluar el sistema educatiu no universitari de Catalunya, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu desenvolupa diferents funcions, entre les quals destaca l’elaboració de:

  • Dictàmens referits a l’assoliment dels objectius fixats en la legislació vigent en matèria d’educació.
  • Propostes amb relació a la millora de la qualitat de l’ensenyament i a l’adequació del sistema educatiu a les demandes socials i a les necessitats educatives.
  • Estudis sobre la incidència de la implantació del nou sistema educatiu.
  • Informes i propostes amb relació a la realitat i les perspectives dels sistemes educatius d’altres països i als seus sistemes d’avaluació.

L’AQU Catalunya és l’organisme encarregat de l’avaluació dels ensenyaments i centres docents establerts a Catalunya destinats a l'obtenció dels títols oficials i propis que imparteixin les universitats i els centres docents d'ensenyament superior. També té com a funció la certificació de la qualitat dels ensenyaments, de la gestió i de les activitats de les universitats, i l’acreditació dels ensenyaments en el marc de l'espai europeu de la qualitat. També té competències en l’acreditació dels sistemes i procediments d’avaluació i qualitat de les universitats, entre altres.

La Direcció General de Contractació Pública està adreçada a la millora dels procediments, els processos i els sistemes de gestió i organització de la contractació pública de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic. Entre les funcions que realitza, es troben les següents:

  • Establir criteris, dirigir i supervisar les polítiques de contractació pública de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, mitjançant, si escau, l'establiment de directrius, instruccions, circulars i recomanacions.
  • Vetllar per l'aplicació dels principis de transparència, integritat, publicitat, no discriminació i concurrència en la contractació pública de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic.
  • Proposar i impulsar les disposicions generals i els acords de caràcter general en matèria de contractació pública i, en especial, els que tinguin per objectiu la millora continuada, així com fer-ne el seguiment de la posada en marxa i execució, i avaluar-ne l'aplicació.
  • Assessorar sobre els continguts dels projectes de disposicions de caràcter general en matèria de contractació pública.
field_vote: 

Bones pràctiques d’inclusió social en infància i família

Imatge principal a portada: 
 Font: Sue Zeng
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Esdevenen eines de planificació estratègica per minimitzar els factors de risc i potenciar aquells aspectes que eviten caure en situacions d'exclusió.

L’estratègia per a la inclusió social mitjançant els plans locals d'inclusió social (PLIS) s’articula dissenyant i desplegant accions prioritàries consensuades pels agents socials de cada territori d’acord amb una diagnosi prèvia i als recursos existents. Esdevenen eines de planificació estratègica per minimitzar els factors de risc i potenciar aquells aspectes que eviten caure en situacions d'exclusió. Amb els plans es contribueix a avançar col·lectivament vers una societat més solidària, inclusiva i amb més cohesió social.

Imatges secundàries: 
 Font: Sue Zeng
 Font: Ben Wicks
Subtitols: 
Vaivé, acompanyament al reagrupament familiar
PONT, programa comunitari comarcal de suport a la família
Projecte Petits i Grans
Gent de Platí
Continguts: 

Ens local: Consorci d'Acció Social de la Garrotxa

Àmbit territorial: Supramunicipal

Col·lectiu destinatari: Famílies reagrupades que arriben o estan vivint a la comarca.

Objectius:

  • Fer un acompanyament educatiu i terapèutic a les famílies.
  • Poder prevenir situacions de risc i disfuncions familiars.

Fitxa

Ens local: Consell Comarcal del Tarragonès

Àmbit territorial: Comarcal

Col·lectiu destinatari: Famílies formades per dones en situació de monoparentalitat. I famílies usuàries de serveis socials demandants i beneficiàries de prestacions socials i d’ajuts per aliments del Camp del Tarragonès.

Objectius:

  • Capacitar a les persones o famílies de la comarca que es troben en situació de risc social, per pobresa absoluta i/o relativa i en risc exclusió social. I com a conseqüència, la de les persones que en depenen, treballant a favor de la seva autonomia i apoderament per poder millorar la seva qualitat de vida i el sentiment de benestar personal.
  • Donar suport en competències psicosocials, a les persones i/o famílies en situació de pobresa absoluta i/o relativa, per promoure el desenvolupament de les pròpies potencialitats promovent un canvi en la direcció de l’autonomia i capacitació per cercar i sostenir estratègies a l’hora de cobrir les necessitats pròpies.
  • Vincular a les famílies en situació de pobresa absoluta i/o relativa a la xarxa de recursos pròpia i de la comunitat, serveis públics i/o privats.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Tarragona

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: Pares, mares o acollidores que tinguin infants de 0-3 anys.

Objectius:

  • Donar respostes sobre la criança dels fills i filles i fomentar la inclusió en el territori.
  • Crear un espai on les famílies podran conversar i intercanviar experiències sobre la primera etapa de la vida de la infància, entre moltes altres coses.

Fitxa

Ens local: Ajuntament de Lleida

Àmbit territorial: Municipal

Col·lectiu destinatari: Famílies destinatàries del projecte.

Objectius:

  • Conèixer la realitat de la gent gran (80 anys o més) que viuen en solitud i aquells nuclis on tots els membres tenen també 80 anys o més.
  • Disposar d’informació actualitzada d’aquest col·lectiu.
  • Valorar la seva situació personal, evitar situacions de risc i intervenir de forma preventiva.

Fitxa

field_vote: 

Missió, visió i valors de les entitats. De què estem parlant?

Imatge principal a portada: 
Far. Font: Irene Armangue (Flickr) Font:
Autor/a: 
Antoni Lluch i Rovira
Resum: 

En aquest recurs es fa una pinzellada de què signifiquen aquestes paraules i del seu interès i importància per a les organitzacions.

Molts cops en consultar la pàgina web o memòria de qualsevol entitat o empresa apareixen aquests termes en alguna de les primeres pàgines. La missió, la visió i els valors són com l'ADN que identifica a l'organització: L'ADN social. Per això, seguint amb el símil, s'observa que moltes d’aquestes definicions són similars, però no iguals. Com els organismes, tots tenen els seus trets característics que els identifiquen i els diferencien de la resta.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és la missió?
Què és la visió?
Què són els valors?
Conclusions
Continguts: 

La missió ha de definir qui som, el perquè es congrega un conjunt de persones en el si d’una organització i els propòsits d'actuació. S'ha de poder definir en unes poques línies, en un sol paràgraf, per poder ser recordada fàcilment per tots els agents involucrats.

Qualsevol persona externa en llegir la missió pot decidir si s’hi identifica i val la pena comprometre’s amb aquesta finalitat. Les coses que es duen a terme com a entitat tenen un determinant sentit, van en una direcció determinada i no es fan per casualitat. La missió és el que dona sentit a l'actuació.

La visió comporta una certa anàlisi de la realitat social on s'intervé. Vindria a dir com es trasllada la missió al terreny, reflectint l'ideari, quelcom que s'espera aconseguir en els propers anys, en un mitjà termini. Es poden plantejar visions transformadores de la realitat social i, fins i tot, visions que comportin canvis radicals.

Sigui com sigui, l’anàlisi és un element fonamental per posicionar-se en un sentit o altre i constituir-se en agents dels canvis que es proposen. La fita pot ser tan ambiciosa com es cregui oportuna, però sempre tenint clar des d'on es parteix i com s'hi vol arribar.

Dins la visió es pot definir també on es vol que sigui l'entitat en uns anys: ser referent en un àmbit concret, tenir una obertura internacional, ampliar el treball en xarxa amb altres organitzacions, comptar amb una àmplia base social, etc.

Per contra, i en alguns moments, altres entitats poden assumir una visió més continuista de manteniment sense planificar canvis, una visió més conservadora per uns temps difícils. Un canvi important en la Junta Directiva o un relleu generacional pot conduir a canvis substancials en la visió de l’entitat, sense que suposi cap modificació de la missió, que és més permanent.

La persona que abans s’ha identificat amb la missió ara sabrà per què es treballa d’una manera concreta.

Es pot treballar una missió i una visió amb estratègies o camins diferents. Els valors són els principis que configuren l'activitat. Aquests poden venir definits d’entrada per raons constitutives com els valors de l’humanisme cristià que inspiren moltes entitats religioses i que van lligats intrínsecament amb la missió de la pròpia entitat.

Des d’una altra perspectiva, es pot actuar des d'una manera més participativa a una més dirigista o jerarquitzada i tractar d’assolir fites similars. Cada entitat té el seu tarannà a l’hora de treballar, prioritzant uns valors a uns altres. És un tercer element d’identificació com a entitat i per tant, l'organització s'ha de definir al voltant de 4 o 5 principis, aquells més significatius i rellevants. Aquests valors són els que s'han de practicar cada dia en les accions que es duen a terme.

  • Si es parla de participació, en què es tradueix en la pràctica?
  • Què es vol dir amb transparència?
  • En què es reflecteix el valor de la llibertat o d’igualtat? I el de diversitat?
  • Si la qualitat del treball és un valor, com els trasllada a la pràctica?
  • L'acció quotidiana és coherent amb els principis?

La persona que comparteix la nostra missió, que es pot comprometre amb una visió determinada, ara pot veure quins principis són els que inspiren la tasca i acabar de decidir-se.

Plantejar-se la missió, la visió i els valors consisteix a explicar a la societat qui som com a organització, què pretenem fer i aconseguir i com ho volem dur a terme. És un exercici definit en un moment concret, però que comporta un seguiment constant i un cert estat d’alerta permanent per no desviar-se del camí traçat, com la consciència de la pròpia entitat.

Els òrgans directius han de vetllar per aquest desenvolupament i la base social emergir d’element crític quan calgui.

field_vote: 

6 idees per regular l’ús d’energia a les entitats

Imatge principal a portada: 
 Font: Kari Shea
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Cal seguir estalviant electricitat en el dia a dia per tal de no gastar més recursos dels que pot aportar el planeta.

Gairebé un 50% de l’energia elèctrica a Catalunya prové de les centrals nuclears i, malgrat que aquest percentatge va disminuint amb el pas dels anys davant l’ús d’energies més verdes, cal seguir estalviant electricitat en el dia a dia per tal de no gastar més recursos dels que pot aportar un planeta cada cop més exigit. Aquesta problemàtica mundial ha de ser motiu de reflexió per a les entitats, no només com a model i com a temps educatiu sinó també com a eina transformadora.

Imatges secundàries: 
 Font: Kari Shea
 Font: John Cameron
Subtitols: 
L’aprofitament de llum natural
Les bombetes de baix consum
Els aparells inutilitzables
El control de la temperatura
La instal·lació de plaques solars
La comprovació de la factura
Continguts: 

És important tenir en compte aquest criteri a l’hora de decidir quins espais es fan servir per realitzar activitats, trobades o reunions. Fins i tot, els horaris en què s’han de dur a terme. Tenir els llums en sectors permet no haver de mantenir tota la il·luminació oberta innecessàriament, així com també col·locar tants interruptors com sigui possible. En un to més informatiu i de logística, algunes bones accions poden ser situar cartells amb la paraula ‘Tanca’m’ als interruptors i tenir persones encarregades de controlar que s’usen correctament.

Les bombetes de baix consum són un 85% més eficients i duren entre 8 i 10 vegades més que la resta. Per tant, són idònies per a la il·luminació general dels llocs on es desenvolupen les activitats. Les bombetes halògenes gasten molt i només són recomanables per a la il·luminació directa, mentre les incandescents són molt poc eficients. Si es disposa de pantalles fluorescents dobles, es pot inutilitzar un dels tubs per incrementar l’estalvi energètic.

Així mateix, és important portar tant bombetes com fluorescents a la deixalleria quan deixen de funcionar, per reciclar els materials.

Resulta habitual que a centres i seus d'entitats hi acabin arribant aparells antics de persones que formen part de l’entitat, persones conegudes o familiars que resulten ser d’alt consum i que funcionen amb piles. Quan això succeeix, cal intentar tenir-ne cura i, en cas que necessitin bateries, utilitzar piles recarregables amb un carregador. Per fomentar la recollida selectiva, es poden incloure accions a les activitats que ho afavoreixin. Portar a reciclar els electrònics vells inutilitzables és, com no pot ser d’una altra manera, una obligació per reduir la petjada energètica.

Per reduir energia, es poden separar els electrodomèstics que generin calor d'aquells que refredin i deixar les reixetes dels aparells electrònics/electrodomèstics lliures per una bona ventilació. Una bona acció a repetir temporalment és la de comprovar que les gomes de la nevera estan en bon estat i que aquesta tanca correctament. Qualsevol electrodomèstic o aparell elèctric s’ha de llençar al centre de deixalles municipal o mitjançant els serveis de recollida selectiva que tingui l’ajuntament.

Després d’una tarda d’activitats plena de corredisses i suors, o d’un vespre de reunions, és un bon costum ventilar els espais. Si és hivern, s’ha de procurar que les finestres quedin ben tancades un cop s’hagi ventilat la sala. Si es compta amb calefacció, cal controlar la temperatura interior i que aquesta no sobrepassi o estigui per sota els 18 ºC, sobretot durant el dia. La resta dels moments, no apujar-la dels 19-21 graus, la temperatura idònia i més sostenible. També es poden tancar les persianes durant la nit per ajudar a l'aïllament.

Si el local és de propietat, pot ser una bona idea estudiar les possibilitats tècniques d’instal·lar plaques solars, almenys per escalfar l’aigua. Sobretot, si es compta amb una base social que pugui col·laborar en la seva instal·lació i se’n pugui beneficiar per exemple, tenint a disposició les sales. D’aquesta manera, es fomentaria l’ús d’energies netes i renovables. També es pot guardar part del pressupost, si és possible, en iniciar-se en l’experiència de l’ús de l’energia fotovoltaica amb petits aparells, malgrat que les bateries no són bones aliades de la sostenibilitat.

La potència és la part fixa de la factura elèctrica i és la que acostuma a suposar una part majoritària de l’import. Com a entitat, convé que les persones responsables s’assegurin que la potència contractada és la correcta pel consum que se’n fa -això es pot consultar fàcilment amb la companyia- i es pot canviar, si es considera necessari. Hi ha diverses empreses d'energia renovable o verda (Som Energia, Bassols Energia) i empreses locals amb preus molt competitius.

field_vote: 

8 propostes per consumir de manera justa

Imatge principal a portada: 
 Font: Ajuntament de Lleida
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Cada cop són més les produccions i distribucions que aposten pel comerç just. En aquest recurs s'ofereix una breu guia amb 7 propostes per comprar i consumir aquest tipus de productes.

El comerç just és un moviment internacional que, des de fa més de trenta anys, es planteja un repte difícil: lluitar per una major justícia i igualtat de condicions en el terreny del comerç mundial. Milers d'organitzacions de solidaritat, de cooperació per al desenvolupament, cooperatives i col·lectius de productors del Sud han contribuït a teixir en aquests anys una amplíssima xarxa d'intercanvi, de suport mutu i de comercialització.

Imatges secundàries: 
 Font: Ajuntament de Lleida
 Font:
Subtitols: 
Intermón Oxfam
SETEM
Alternativa3
Olokuti
IDEAS
Coordinadora Estatal de Comercio Justo
Fair Trade
LaCoordi - Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya
Continguts: 

Entitat amb més de mig segle d'experiència en la lluita a favor de les poblacions desfavorides i com a part d'un ampli moviment global, amb l'objectiu d'eradicar la injustícia i la pobresa i per assolir que tots els éssers humans puguin exercir plenament els seus drets i gaudir d'una vida digna.

Actualment treballen pel comerç just venent productes a les seves prop de 40 botigues distribuïdes per tot l'estat i la seva botiga online. I fan una important tasca de sensibilització amb les diferents campanyes que duen a terme cada any. A finals de l'any 2020, fruit del treball en xarxa amb altres entitats que duen a terme tasques en aquest àmbit, es va obrir una botiga a la ciutat de Lleida conjuntament amb Càritas Diocesana de Lleida.

Fa gairebé 20 anys que a SETEM treballen pel comerç just fent incidència política, sensibilitzant la ciutadania i venent productes. El seu objectiu és modificar les injustes estructures del comerç Nord-Sud i canviar les pràctiques de consum més insostenibles i insolidàries.

Compten amb un mapa col·laboratiu de Barcelona per donar a conèixer les opcions de consum responsable a la ciutat i cada any organitzen la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica.

Alternativa3 és una societat cooperativa que neix el 1992. Importen, elaboren i distribueixen productes ecològics de comerç just que han estat produïts respectant els drets humans, el medi ambient i la justícia social. El 1995 van posar en marxa la primera torradora de cafè de comerç just a Espanya. Allà hi elaboren tant marques pròpies, com les d'organitzacions interessades en el cafè de comerç just.

Organitzen tallers, xerrades i activitats per conscienciar a la població de la importància de les relacions comercials igualitàries. A la seva botiga online es troben tots els seus productes.

"Un altre món no és només possible, sinó necessari", amb aquest lema ja fa una pila d'anys que a Olokuti es dediquen a vendre artesanies, menjar, roba i tota mena de productes de comerç just.

Es poden adquirir els seus productes als seus establiments o a la seva botiga online. També tenen un sistema de venda de regals corporatius per a empreses.

Ja fa més de 25 anys que IDEAS defensa el comerç just com una poderosa eina per eradicar les causes de la pobresa en les comunitats més desfavorides, garantint els drets, la dignitat i el desenvolupament de totes les parts implicades.

A la seva botiga online es poden adquirir tota mena de productes.

La Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) és la plataforma espanyola que agrupa a 30 organitzacions vinculades al comerç just. El seu treball se centra a potenciar aquest sistema comercial alternatiu i solidari, i donar servei a les entitats membre. Forma part de l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO).

A la seva pàgina s'hi troben un ampli llistat d'establiments on es poden adquirir productes de comerç just.

Fairtrade Labelling Organizations International (FLO) és l'organització que coordina el segell de comerç just Fairtrade a nivell internacional. Com a organització estableixen els criteris internacionals del comerç just, organitzen activitats de suport a productors d'arreu del món, desenvolupen una estratègia global per al comerç just i treballen per la promoció de la justícia comercial en l'àmbit internacional.

A la seva web hi ha un llistat de restaurants on es poden tastar productes de comerç just i un ampli recull de punts de venda.

És una entitat de segon grau formada per Alternativa3, Intermón Oxfam, FETS, la XES i SETEM, entitats impulsores de la campanya 'Som Comerç just i Banca Ètica'. La Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques en el seu web compta també amb un llistat de botigues del territori.

field_vote: 

6 passos per incrementar el trànsit web

Imatge principal a portada: 
 Font: Denys Nevozhai
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

La competència en el món virtual és de tal magnitud que la necessitat d’aparèixer-hi en bona posició és cabdal per captar noves persones associades i donants.

Tenir presència online és un dels reptes comunicatius al qual s’enfronten les organitzacions des de fa un temps. La competència en el món virtual és de tal magnitud que la necessitat d’aparèixer-hi en bona posició és cabdal per captar noves persones associades i donants. Diversos estudis, com el de Tech for Good, posen de manifest que més del 54% de les col·laboracions provinents de persones de totes les edats prefereixen ser fetes en línia.

Imatges secundàries: 
 Font: Denys Nevozhai
 Font: Stephen Phillips
Subtitols: 
Fer una radiografia del públic
Elaborar continguts amb valor afegit
Crear comunitat a les xarxes socials
Accelerar resultats amb publicitat en línia
Generar noves dades
Mantenir el contacte amb els registres
Continguts: 

El primer que cal fer, per tal d’orientar les accions de màrqueting de la millor manera, és conèixer adequadament el públic objectiu de l’entitat. Només així serà possible adequar la informació a cada segment de la població al qual es dirigeix l’organització. En aquest sentit, és interessant crear un document que resumeixi les principals característiques sociodemogràfiques i el comportament en línia de potencials persones col·laboradors. Per descomptat, aquesta radiografia caldrà tenir-la sempre en compte quan es defineixin campanyes i s’elaborin continguts.

El màrqueting de continguts esdevé una forma idònia de millorar la reputació de qualsevol organització en un sector determinat. Les entitats estan plenes de persones amb talent i experiència que poden aportar informació rellevant per al públic i, per tant, s’ha d’explotar aquesta faceta. Publicar articles al bloc sobre les àrees de treball serveix perquè les visites puguin informar-se i considerin l’entitat una font d'inspiració i de coneixement de qualitat. Això també pot servir per començar a crear una comunitat afí amb qui mantenir contacte a través de la subscripció a butlletins, per exemple.

Crear perfils a les xarxes socials no té cap cost per a l’entitat i, per tant, és una eina comunicativa a explotar. A més, segons diversos estudis publicats, usuaris i usuàries amb accés a internet passen de mitjana 144 minuts en les xarxes socials cada dia. D’aquí, doncs, la importància de tenir presència en aquelles xarxes en què potencials donants hi són presents. Per fer-ho correctament, és necessari dedicar temps periòdicament a programar actualitzacions dels perfils perquè, d’aquesta manera, es demostri la vitalitat de l’entitat.

Un altre aspecte a potenciar és la interacció amb les persones i amb perfils que connecten amb l’organització. Pot servir, sense cap mena de dubte, per enfortir la sensació de comunitat i es pot aprofitar aquest fet per difondre els continguts propis a través d’aquests perfils. A més, amb el poder de fer virals alguns continguts a les xarxes socials, pot ser possible arribar a conèixer persones que sense aquest mitjà mai no haurien interaccionat amb l’entitat.

Destinar part del pressupost a la publicitat en línia pot esdevenir una bona idea si es volen accelerar les visites a la pàgina web. La forma de plasmar-ho és a través de les xarxes socials que disposen d’eines publicitàries amb múltiples opcions de segmentació. Aquesta eina ajuda a dirigir els teus anuncis cap al públic que l’organització consideri idoni. A més, l’entitat també pots sol·licitar l’admissió al programa de Google for Non Profits, que inclou una donació mensual per invertir a Google Ads, entre altres avantatges.

Disposar d'una base de dades de persones, entitats i empreses afins a la causa dona certa autonomia i es converteix en un canal de captació de potencials associats, donants i col·laboracions. A partir d’aquí, i un cop el trànsit a la web comenci a créixer, és important oferir algun al·licient i valor afegit perquè el públic s’hi registri. A continuació, es mostren algunes idees per fer-ho possible. En tots aquests casos, el/la visitant haurà d'omplir un formulari i cedir algunes de les seves dades de contacte per accedir a l'oferta del seu interès.

  • Subscripció al bloc.
  • Recollida de signatures.
  • Publicació de guies o e-books descarregables.
  • Organització de webinars amb persones expertes o voluntariat de l’organització.

Una vegada es disposi d'una base de dades creixent, és imprescindible mantenir el contacte amb les persones, entitats i empreses que hi ha darrere de les dades en concret. D’aquesta manera, s’aconseguirà que aquest públic reconegui a l’organització com a experta en els àmbits en què intervé i s’estableixi un fort vincle entre agents. Per això, serà imprescindible fer servir una eina d’e-mail màrqueting. En aquests correus electrònics cal compartir informació d'interès per al públic objectiu i, si és possible, facilitar la possibilitat d’associar-se o fer una donació a través d’enllaços.

field_vote: 

Com actualitzar la imatge de l’entitat?

Imatge principal a portada: 
 Font: Dave Philips
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Es pot tractar d’un camí més o menys complex que engloba, principalment, una variació en els elements de comunicació externa.

Arriba un dia en què les entitats consideren que és el moment canviar la imatge, especialment de portes en fora. Es tracta d’una pràctica habitual i que es pot donar per diversos motius: canvis generacionals en els llocs de responsabilitat, celebracions d’aniversaris o commemoracions d’efemèrides. A partir de l’instant en què es pren la decisió, s’inicia un procés de redisseny de marca (‘restilyng’ en anglès), que s’acabarà quan s’hagi consumat la nova imatge en totes les comunicacions de l’entitat.

Imatges secundàries: 
 Font: Dave Philips
 Font: Russn
Subtitols: 
Logotip
Tipografia
Colors
Iconografia i fotografia
Missatges
Aplicacions
Continguts: 

El logotip és sovint la primera porta d’entrada de la imatge de l’entitat. A l’hora de proposar la seva modificació es poden tenir en compte factors com les noves tendències en disseny gràfic o la filosofia dels agents que formen part de la nostra entitat. Ara bé, és essencial no sortir de la línia que identifica i representa l’organització. Un cop s’hagi aprovat el canvi de logotip, és important elaborar un document en què s’informi de la seva forma d’utilització.

A continuació es mostren alguns consells:

  • Utilitzar un grafisme senzill i fàcil de reproduir en totes les superfícies possibles i en tots els entorns digitals.
  • Procurar que s'adapti fàcilment a totes les peces i necessitats de comunicació.
  • Dissenyar una versió per a formats verticals i una altra per a formats horitzontals.
  • Informar de la seva posició respecte a altres elements de la pàgina web o com es reprodueix en les xarxes socials.

Estretament lligada al logotip apareix la necessitat de trobar quina és la tipografia més adequada per realitzar les comunicacions de l’entitat. Si no s’estableix adequadament i tots els agents implicats ho tenen clar, acostuma a comportar un guirigall de lletres que no fan res més que fer la sensació de poca uniformitat i desordre. Per això, resulta interessant que, especialment l’equip tècnic i persones empleades, puguin trobar fàcilment la tipografia en els programes de processadors de text que usen. Consells:

  • Triar dues o tres tipografies màxim per incloure en les comunicacions. Per exemple, una per als títols i una altra per al text.
  • Utilitzar una tipografia senzilla.
  • Assegurar-se que no l'està utilitzant cap entitat o organització similar.
  • Fer servir Fontjoy, una eina en línia, per trobar fonts aparellades en funció de la seva similitud, si és necessari.

Igual que la tipografia, és important tenir una paleta de colors definida per al canvi de cara de l’entitat, per a les comunicacions i per tot allò que hi pugui anar relacionat (marxandatge, ‘packaging’, pàgina web,..). No és adequat escollir-ne més de dos i, si és un, encara millor. Aquests colors han d’estar perfectament definits amb un sistema que permeti identificar-los per ser impresos per mitjà d'un codi determinat (RGB, per exemple). En qüestió de colors és necessari tenir en compte la psicologia del color perquè transmeti els valors adequats.

Tot seguit es mostren algunes pàgines webs destinades a combinacions de colors:

  • Color Hunter. Permet triar les gammes d'acord amb una fotografia que agradi.
  • Color Hunt. Ofereix gammes cromàtiques per carregar i recarregar.

Un altre aspecte que dona mostra d’una imatge escaient de l’entitat són la iconografia i les fotografies. Pel que fa a la primera, cal buscar un símbol que ajudi a representar un factor clau de l’organització i que el diferenciï de la resta. Simplificar-lo al màxim i fugir d’ornamentacions perquè la icona funcioni independentment de la paraula que representi l’organització i que conjuntament conformarà el logotip. A més, això permetrà que sigui molt útil tant en espais reduïts com en xarxes socials, si s’escau.

En referència a les fotografies, també resulta interessant seguir una línia a l’hora de fer-ne ús. De vegades pot ocorre que es triï una imatge que no vagi acord amb la missió i valors de l’entitat i això s’ha d’evitar en la major mesura possible, posant sobre el paper quin to i actitud tindran les fotografies publicades. Pel que fa a la forma, també es pot decidir que es comuniquin sempre en blanc i negre, amb una marca d’aigua concreta, un marc específic, etc.

La forma en què es transmet el missatge és gairebé tan important com el missatge en si mateix. Partint d’aquesta premissa, a l’hora de redissenyar la marca de l’organització és important definir el ‘claim’, és a dir, una frase que verbalitzi un missatge clau per a l’entitat, si és que ja no compta amb una. A partir d’aquí, cal establir el llenguatge, el to i l’estil. Per exemple, si es pot fer un ús habitual d’emogis i GIFs a les xarxes socials i o si bé s’aposta per un llenguatge més formal i neutre. En aquesta decisió, serà clau definir adequadament el públic.

Aquest és el darrer pas per a l’actualització de la marca d’una organització, però no per això és menys important que qualsevol dels altres. És moment de fer una llista amb totes les peces i accions en què acostuma a aparèixer el logotip, la tipografia o qualsevol fotografia. És important realitzar-ho amb calma i tenir en compte qualsevol document (Word, Powe Point, Excel,...), com també a la pàgina web, a les xarxes socials i el correu electrònic. No oblidar-se, tampoc, de tot el contingut offline que es pugui generar. Des de tríptics i cartells fins a la memòria i el marxandatge.

field_vote: 

Guia pràctica sobre comerç just

Imatge principal a portada: 
 Font: Jose Luis
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Les entitats no són alienes a aquesta forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials.

Consumint productes de comerç just es contribueix a millorar la vida de molts petites produccions, especialment a l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. Així mateix, en l’actualitat comença a sorgir la idea que el comerç just també es posa de manifest en el nostre entorn amb certa producció i comercialització cada cop més propera als valors de comerç just. Les entitats no són alienes a aquesta nova disjuntiva i ho comencen a tenir en compte al moment d’adquirir productes i serveis.

Imatges secundàries: 
 Font: Jose Luis
 Font: Deepak Kumar
Subtitols: 
Definició
Els orígens
Enfront del comerç tradicional
Principis ètics
Avantatges per a les persones productores
Avantatges per a les persones consumidores
Premisses dels productes
Continguts: 

La Coordinadora Estatal de Comerç Just en parla com "un sistema comercial solidari i alternatiu al convencional que persegueix el desenvolupament dels pobles i la lluita contra la pobresa". Per la seva part, l'Organització Mundial de Comerç Just (WFTO) assenyala que és "una relació d'intercanvi comercial basada en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional i contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de persones productores i treballadores marginades".

El comerç just va néixer als Estats Units la dècada de 1940 i 1950, on van iniciar-se les primeres iniciatives de venda de productes artesans que lluitaven contra els preus baixos del comerç internacional i la dependència de les gestions intermediàries. A Europa, i gairebé de forma paral·lela, l'ONG anglesa Oxfam va començar a vendre productes d'artesania fabricats per persones refugiades xineses a les seves botigues, i el 1964 es va crear la primera organització de comerç just.

Aquest sistema parteix del trencament total amb les pràctiques del comerç tradicional. Mentre que el comerç tradicional té per objectiu aconseguir el màxim benefici econòmic, el comerç just anteposa els drets dels grups de persones productores, famílies agricultores i de les persones en general. En definitiva, promou un sistema que permet lluitar contra la pobresa i la injustícia actual, i garantir un desenvolupament sostenible.

Principis ètics

El comerç just parteix de la seva ètica tant a l’hora de produir com a la de consumir. En aquest punt es presenta de quina manera es posa de manifest aquest principi:

  • Transparència i rendició de comptes. La gestió i relacions comercials han de ser clares.
  • Pràctiques comercials equitatives. Garanteixen el benestar econòmic i social de les persones agricultores i productores.
  • Pagament just. Les persones agricultores productores i treballadores perceben un pagament honest pel seu cultiu o producte.
  • Inexistència de treball infantil o forçós. S’asseguren els criteris de l'ONU sobre els Drets de l'Infant.
  • No discriminació i igualtat de gènere. Homes i dones comparteixen els mateixos drets pel que fa a contractació, salari o jubilació.
  • Condicions de treball adequades. L'entorn de treball ofereix seguretat i és saludable.
  • Desenvolupament de les capacitats. Ajuda als grups de persones productores perquè puguin incrementar les seves competències.
  • Promoció. S'informa sobre els beneficis i avantatges que implica aquest comerç solidari, per conscienciar i impulsar la seva pràctica.
  • Respecte al medi ambient. Els mètodes de cultiu o sistemes de producció busquen minimitzar l'impacte ambiental.

A més dels principis ètics esmentats i davant els possibles desavantatges econòmics, la pràctica del comerç just pot ajudar a disminuir la pobresa a nivell mundial. Ho fa oferint als grups de persones productores l'oportunitat de ser autosuficients i poder competir en el mercat internacional. A més, són una eina per al respecte i la conservació de cada cultura, ja que cada article reflecteix en el seu disseny o mètode d'elaboració les tradicions pròpies de regions concretes o el país d'origen.

Els de comerç just són productes que fan servir matèries primeres sostenibles, no porten pesticides, els embalatges són biodegradables, i són comprades en mercats locals, la qual cosa disminueix la presència de peatges intermediaris. Les tecnologies amb les quals es produeix redueixen, a més, la despesa energètica i l'emissió de gasos nocius per a l'atmosfera. Cada vegada hi ha una major oferta i es poden adquirir en botigues solidàries d'organitzacions no governamentals reconegudes mundialment, fet que suma una altra garantia més d'autenticitat.

L’Organització Mundial de Comerç Just, entitat que representa el moviment a nivell internacional, informa que pot saber-se que un producte és de comerç just atenent a dues premisses bàsiques:

  1. Que l'organització que el comercialitza és membre de WFTO. Es tracta d’un sistema que acredita que compleixen els principis internacionals de comerç just, que inclou una avaluació externa i per part d'altres organitzacions afins.
  2. Que té acreditacions o segells de garantia de comerç just com el de Fairtrade Internacional, Ecocert, Fundeppo, IMO-Fair for Life o Naturland.
field_vote: 

5 tècniques principals d’avaluació econòmica de polítiques públiques

Imatge principal a portada: 
 Font: Zzoa
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquests mecanismes permeten quantificar i analitzar el rendiment i l’eficiència social dels projectes, és a dir, si els beneficis són superiors als costos i en quina mesura.

L’avaluació econòmica, com a principal tipologia d’avaluació de polítiques públiques, centra la seva atenció a analitzar els impactes o beneficis socials generats per la intervenció pública en relació amb els costos socials associats. Aquest mecanisme permet quantificar i analitzar el rendiment i l’eficiència social dels projectes, és a dir, si els beneficis són superiors als costos i en quina mesura. L’objecte de l’avaluació econòmica és informar de decisions sobre quin és el millor ús dels recursos limitats disponibles.

Imatges secundàries: 
 Font: Zzoa
 Font: Daria Nepriakhina
Subtitols: 
Anàlisi cost-benefici
Anàlisi cost-efectivitat
Anàlisi cost-minimització
Anàlisi cost-utilitat
Anàlisi cost-conseqüències
Continguts: 

Consisteix a identificar, quantificar i monetitzar els beneficis i costos d’una intervenció pública. És a dir, traduir els resultats d’una intervenció en termes econòmics i comparar-los, facilitant així l’obtenció de valors numèrics de síntesi. Els resultats se solen anomenar beneficis, però és important no confondre’ls amb els beneficis comptables, que són el resultat de la resta entre ingressos i costos comptables. És un mètode que s’ha utilitzat sobretot en l’avaluació de polítiques de transport i de medi ambient.

L’ús d’aquest mètode consisteix a restar els beneficis i els costos, i si el resultat de la resta és positiu, significarà que la intervenció és rendible. Si el resultat és negatiu, voldrà dir que no és aconsellable dur-la a terme. També hi haurà casos en què, tot i no ser rendible, es decidirà tirar endavant el projecte perquè socialment és millor que l’opció de no intervenir o perquè políticament s’ha pres la decisió d’actuar en aquell àmbit concret.

Aquest mètode quantifica el volum i costos a incórrer atenent diverses opcions o alternatives d’intervenció pública. Permet obtenir quant costa cada unitat de benefici o impacte en les diferents alternatives plantejades, en termes absoluts o bé en termes incrementals, essent la socialment més favorable aquella que suposi un menor cost per unitat de benefici. Es caracteritza per utilitzar com a unitat de mesura dels resultats d’una política la unitat “natural” del resultat, de manera que és més fàcil computar-los.

Per exemple, si el resultat d’una intervenció és la reducció en el nombre de persones sense sostre en una determinada àrea, el resultat es computarà utilitzant com a unitat de mesura el ‘nombre de persones’. Així mateix, si el resultat principal d’una intervenció és la reducció de robatoris, la unitat de mesura del resultat de la intervenció serà, per exemple, el ‘nombre de robatoris’. Una vegada definit i mesurat el resultat, es calcula la ràtio cost/resultat de les polítiques a comparar i es fa un rànquing en funció d’aquestes ràtios.

Amb aquest mètode es tenen en compte només els seus costos, a l’hora de comparar dues polítiques alternatives. És l’anàlisi més senzilla que existeix, ja que no comporta la identificació ni la quantificació dels resultats de les polítiques comparades. Per fer ús d’aquest mètode, cal suposar que les polítiques a comparar estan assolint o assoliran un nivell igual de resultats. Això fa que sigui un mètode particularment adient per dur a terme avaluacions de programes destinats a assolir uns objectius fixats per llei o per acords internacionals.

Es pot considerar com una variant de l’anàlisi cost-efectivitat, però aplicable a una política amb multiplicitat de resultats. Consisteix a sintetitzar els múltiples resultats obtinguts en un de sol i comparar costos i resultats de polítiques amb objectius de diferent natura, ordenant les diferents polítiques en funció del seu cost-resultats. Per aconseguir condensar tots els resultats en un, es fa referència a conceptes amplis com ara nivell de satisfacció, benestar o la qualitat de vida.

El principal repte de l’anàlisi cost-utilitat és la traducció del conjunt de resultats d’una política en un nombre que denoti el nivell d’utilitat que la política avaluada reporta a les seves persones beneficiàries. Per exemple, si es vol analitzar l’eficiència d’un programa destinat a proporcionar recursos formatius a un de persones sense feina amb la finalitat que aconsegueixin treball, aquest mètode requereix definir els guanys d’utilitat per a cada una de les persones beneficiàries i comparar-los amb els costos.

L’anàlisi cost-conseqüències parteix de la presentació d’un llistat de tots els resultats d’una política juntament amb el seu cost. En aquest mètode es deixa en mans de qui ha de prendre les decisions la tasca de ponderar els resultats en funció de la seva importància, convertint-se en un mecanisme especialment adient per avaluar polítiques complexes, on la multiplicitat de resultats és significativa. S’utilitza principalment quan no es poden quantificar ni monetitzar els diversos beneficis existents d’una intervenció pública.

Ara bé, el mètode presenta com a principal limitació que no permet establir un rànquing de polítiques diferents en funció de la seva eficiència, precisament perquè diferents tipus de resultat vindran expressats en diferents unitats de mesura. Per altra banda, la principal utilitat d’una anàlisi cost-conseqüències és oferir una idea clara i exhaustiva de tots els resultats d’una política, i pot ser una eina molt útil per combinar-la amb una anàlisi cost-efectivitat.

field_vote: