5 bones pràctiques d’Instagram per a organitzacions sense ànim de lucre

26/10/2021

F Pere Tarrés

Autor/a:

Joan Rosinach

Instagram compta amb mil milions de persones usuàries mensuals actives. Font: Prateek Katyal

Aquesta xarxa social té certes limitacions per a comptes que no gaudeixin de moltes persones seguidores. Souvik Banerjee

5 bones pràctiques d’Instagram per a organitzacions sense ànim de lucre

26/10/2021

F Pere Tarrés

Resum:

Aquesta xarxa social no deixa d’evolucionar i cada vegada es fa més difícil per a entitats i organitzacions obtenir exposició al ‘feed’ sense pagar publicitat.

Amb mil milions de persones usuàries mensuals actives, Instagram s’està convertint en una xarxa social molt potent que les ONG, entitats i associacions no volen desaprofitar per fer-se un lloc en el món de les xarxes socials. Són diversos els objectius que es plantegen a l’hora de posar en marxa aquesta xarxa. Tanmateix, segons l'Open Data Project, del 89% de les organitzacions sense ànim de lucre a tot el món que utilitzen xarxes socials en la seva estratègia de màrqueting digital i captació de fons, el 75% fa servir Instagram.

Instagram no deixa d’evolucionar i cada vegada es fa més difícil per a entitats i organitzacions obtenir exposició al ‘feed’ sense pagar publicitat. Té certes limitacions per a comptes que no gaudeixin de moltes persones seguidores i limita el trànsit d’usuaris/àries a les webs perquè no permet la introducció d’enllaços. Les pràctiques recomanades a continuació pretenen poder ajudar a les entitats que hagin notat certa disminució de la participació de públic i d’exposició de les publicacions.

ÍNDEX

Cuidar la foto i la biografia de perfil

Publicacions regulars i resposta al públic

Imatges atractives, bons subtítols i localitzacions

Autenticitat, ús d’etiquetes i emoticones

Enllaçar contingut a la biografia

Cuidar la foto i la biografia de perfil

Fer una primera impressió positiva és crucial per aconseguir nous i noves seguidors/es a Instagram. És important assegurar-se que l’entitat compta amb un avatar conegut amb una foto de perfil ben dissenyada i estètica visualment. A partir d’aquí, serà quan seguidors i seguidores relacionaran l’avatar amb les publicacions. En la majoria dels casos, el més adient és que l’avatar no inclogui text, ja que seria massa petit per llegir-lo al ‘feed’ d’Instagram d’un telèfon intel·ligent.

També cal escriure una biografia atractiva. La limitació és de 150 caràcters, així que s’ha d’anar directament al tema, cridar l'atenció amb emoticones i etiquetes de campanya, i incloure una crida a l'acció. Si l’entitat comparteix històries amb regularitat, pot resultar interessant crear portades destacades personalitzades mitjançant una eina de disseny gràfic o una aplicació mòbil.

Categoritzar el compte i la informació de contacte és clau. Per això, a l’apartat categoria cal afegir "organització sense ànim de lucre" dins de l’edició del perfil. També es pot afegir informació de contacte que inclourà un botó ‘Contacte’, un botó ‘Truca’ o un botó ‘Correu electrònic’ al perfil, en funció de la informació que es consideri oportuna. En cas de ser una entitat basada en la ubicació, també és adient informar de l’adreça.

Publicacions regulars i resposta al públic

La millor pràctica acceptada és publicar a Instagram una o tres vegades al dia, però per a la majoria d’entitats això esdevé un esforç massa gran que no compensa els recursos, de temps i materials, necessaris perquè sigui possible. Per tant, es podria dir que publicar més d’una vegada al dia és un punt de referència ridícul, perquè la investigació que ho confirma es basa en marques amb un gran nombre de persones seguidores, una àmplia gamma de contingut visual i un pressupost important per a la publicitat.

Així doncs, la majoria d’organitzacions sense ànim de lucre haurien de tenir com a objectiu publicar de manera constant de 3 a 7 vegades a la setmana. Igual com passa a la xarxa social Facebook, un algoritme a Instagram evidencia que publicar dues vegades o més al dia sigui una pèrdua de temps per a les organitzacions sense ànim de lucre, especialment petites i mitjanes, a no ser que inverteixin en pagar publicitat. Ser regular en les publicacions permet, també, poder donar resposta al públic de forma eficient.

Imatges atractives, bons subtítols i localitzacions

Segons Hubspot, les publicacions amb una sola imatge reben un 28% més de m’agrades que els vídeos i un 14% més que les publicacions en carrusel. Aquesta és una bona notícia per a les entitats que no disposin ni generin molt contingut visual. A Instagram cal fer tot el possible per publicar imatges atractives per al públic. No obstant això, si les imatges no són excessivament boniques o impactant, no està malament publicar-les sempre que contribueixin a explicar la història de l’organització.

Als inicis d’Instagram, l’escriptura de textos curts era la pràctica predominant entre usuaris i usuàries. La gent s’havia unit a la xarxa social principalment per l’experiència visual i no per llegir. Avui dia, però, en aquesta xarxa es llegeix, fins i tot articles o publicacions de blocs, ja que el límit és 2.200 caràcters. No és recomanable publicar textos llargs en la gran majoria de casos, però sí que és una bona pràctica escriure títols amb frases que utilitzin estratègicament etiquetes i emoticones. L’etiquetatge geogràfic és beneficiós per a entitats localitzades.

Autenticitat, ús d’etiquetes i emoticones

L’ús d’un gran nombre d’etiquetes a les publicacions era acceptable quan va sorgir Instagram. Tant, que fins i tot es considerava una bona pràctica fer servir 10, 20 i inclús 30 etiquetes, creient que així la publicació arribaria a una major quantitat de públic. Res més lluny de la realitat, l’ús excessiu d’etiquetes es considera ‘spam de hastag’. Utilitzar més de sis etiquetes en una publicació disminueix la implicació, sent més rellevant la qualitat que la quantitat. Tenen poc sentit les etiquetes generals (#felicitat) i molt més les focalitzades (#GivingTuesday).

L’ús d’emoticones pot significar un augment de la reputació de fins al 48%, com així ho indiquen diversos informes. Així i tot, sorprèn el nombre d’entitats que no les fan servir, ja que les emoticones són una manera vistosa de cridar l'atenció sobre els textos i afegeixen personalitat i proximitat a les publicacions. En cas que no es faci perquè es publiquen o programen per mitjà d’alguna eina d’escriptori d’ordinador, es poden cercar en diversos bancs d’emoticones de la xarxa.

Enllaçar contingut a la biografia

Captar trànsit als llocs web des d’Instagram continua sent un gran repte, tot i que les organitzacions sense ànim de lucre ja poden publicar enllaços actius a les publicacions. No obstant això, també hi ha altres alternatives que poden tenir efecte:

‘Link in bio’: Consisteix en afegir l’enllaç a la biografia del perfil i dirigir-hi a les persones usuàries a través de la publicació a l’’story’.
Linktree: Eina que permet reunir diversos enllaços a pàgines webs externes en un sol enllaç.

Etiquetes:

disseny de projectes, treball en xarxa, aplicacions i programari, xarxes socials i internet, comunicació, instagram