La Constanza Echevarría, advocada de professió, té clar que la comunicació no violenta li va canviar la vida i la manera de veure el món. Des d’aquesta visió, que defineix com un nou paradigma contracultural, impartirà un taller a l’Escola d’Estiu del Voluntariat (EEV), que celebra la seva 25a edició aquest 4 de juliol a Sabadell.

Formadora certificada en comunicació no violenta, la Constanza Echevarría compartirà amb les participants de l’EVV maneres d’abordar i resoldre els conflictes mitjançant aquesta pràctica. En parlem amb ella.

Què suposa per a tu participar en l’edició d’enguany de l’Escola d’Estiu del Voluntariat (EVV)?

Per a mi, tot el que sigui compartir la comunicació no violenta amb altres persones és una gran oportunitat per contribuir a donar eines que trobo molt valuoses. Pensant en les persones voluntàries en concret, tinc moltes ganes d’ajudar perquè crec que són persones que, precisament, tenen aquesta vocació de contribuir i els pot anar molt bé. Són aprenentatges i recursos que poden emprar a la seva vida, tant personal com professional.

Què entenem per comunicació no violenta (CNV)?

Es tracta d’una comunicació que, en comptes de tensar-nos, allunyar-nos de les persones i promoure judicis de valor sobre els altres, ho tradueix tot a sentiments i necessitats. Per tant, és una manera de veure la humanitat en els altres, però també en un mateix, atès que, de la mateixa manera que jutgem als altres, també ho fem amb nosaltres mateixos. De fet, la nostra cultura, especialment la tradició judeocristiana, està repleta de judicis morals.

Com ens podem allunyar d’aquesta tendència?

El que convé és traduir-ho a si estem satisfent necessitats o no, atès que les necessitats són universals i les compartim tots i totes. Si ho fem, ens allunyarem d’aquests sentiments tan habituals que es basen a culpar als altres, i passar a responsabilitzar-nos sobre allò que sentim i necessitem. En aquest sentit, la comunicació no violenta és un nou paradigma, totalment contracultural, centrat a veure quines necessitats tenim cobertes o no, en comptes de buscar culpables i fer judicis sobre el que està bé i malament.

Aleshores, la CNV va molt més enllà de les paraules.

En primer lloc, la CNV és una pràctica de transformació interna. És adquirir la consciència sobre com em sento i si estic jutjant a una altra persona o a mi mateixa. Es tracta d’entendre que si m’estic tensant, això vol dir que hi ha alguna cosa que no m’està agradant. I, des d’aquesta consciència, adonar-me de quins judicis estic tenint. Estic pensant que aquesta persona és una egoista? Doncs vaig a transformar-ho i a entendre a què estic reaccionant.

Sovint, no és fàcil fer aquest procés.

Evidentment, però cal que distingim entre el que ha fet o dit una persona i com ho interpretem nosaltres. Per exemple, normalment, si jo penso que aquesta persona és egoista, això vol dir que vull ser tinguda en compte. I cal veure la diferència entre com jutjo i què necessito, per destensar-me i poder apreciar la humanitat en l’altra persona.

Així, la CNV no s’aplica només en situacions de conflicte?

És una pràctica que es pot aplicar a totes les relacions, fins i tot a la relació que tenim amb nosaltres mateixes. Comprendre aquest paradigma i aprendre a traduir el que ens agrada i el que no, a necessitats cobertes o no cobertes, és una de les claus.

Per tant, primer hi ha una consciència, seguida d’una pràctica interna, i després està com ho expressem, amb paraules o en el llenguatge no verbal, que també és molt important. Jo puc dir que estic contenta, però si la meva cara diu el contrari, primarà el llenguatge no verbal. Amb tot, el primer és com ho transformem dins nostre.

Pel que fa al taller de l’EEV, quins objectius principals t’has fixat?

La idea és introduir aquest nou paradigma i fer visible aquest filtre que sempre tenim i que ens porta a jutjar, als altres i a nosaltres, de manera constant. Vull mostrar que tenim aquesta opció que consisteix a traduir a necessitats, per ser més compassius, obrir el nostre cor i fer visible la humanitat que tenen totes persones. I encarar els conflictes com a necessitats no satisfetes o no tingudes en compte, perquè això ens permetrà connectar amb nosaltres i amb les altres persones per identificar què és realment important i millorar la resolució de conflictes.

D’alguna manera, es tracta de desaprendre certes coses que donem per fetes?

Ens han educat per pensar i actuar, i la CNV vol anar més enllà d’això. Volem veure quins sentiments i quines necessitats estan en joc per mostrar a l’altra persona que ens importa i que estem fent esforços per comprendre-la. Amb tot, això no vol deixar de tenir-nos en compte a nosaltres mateixos, que també és important.

La CNV pot ser una eina molt útil per al voluntariat.

És útil per a totes les persones, però sí, també per a les voluntàries, que tenen aquestes ganes de contribuir. Si aprenen a tenir-se en compte a elles mateixes, podran estar més presents, ser més empàtiques i no entrar en ressentiment.

En el teu cas, dius que la CNV t’ha canviat la vida…

Jo era una persona que de molt petita m’enfadava molt i entrava fàcilment en conflicte. Em vaig adonar que això no servia de res i vaig passar a l’altre extrem, que era centrar-me a complaure. Vaig arribar a tenir menys conflicte i més harmonia a la meva vida, però no estava sent autèntica perquè no estava en contacte amb les meves necessitats. No em tenia en compte a mi mateixa i això estava creant un ressentiment dins meu.

N’eres conscient?

Realment no, fins que vaig assumir que havia d’expressar i demanar les coses que volia, perquè la resta de la gent no té una bola de vidre per endevinar les meves necessitats. Gràcies a la CNV això va canviar i, encara que no m’agradi el que ha fet una altra persona, puc connectar-hi i entendre que estava expressant i intentant cobrir una necessitat, encara que ho fes d’una manera que a mi no m’agradava. La CNV m’ha ajudat molt a veure la humanitat en els altres. A més, està en plena concordança amb els meus valors, perquè jo m’espanto molt quan les persones reaccionen de forma violenta.

En aquest sentit, què en penses de la proliferació dels discursos d’odi i de la violència que sovint s’expressa a les xarxes socials?

A les xarxes s’aplica aquesta màxima de ‘divideix i venceràs’. Tot s’arrossega cap als extrems i la polarització és enorme. Això fa que constantment s’estiguin posant etiquetes a les persones, en comptes de mirar una mica més enllà i veure la humanitat que tots tenim. A més, no té cap sentit perquè les etiquetes són estàtiques, i les persones canviem constantment.