3 eines de programari lliure per fer formularis

Imatge principal a portada: 
Il·lustració de formulari d'avaluació. Font: Mohamed Hassan (Pixabay)
Resum: 

Yakforms, LiberaForms i CryptPad són tres opcions alternatives tecnoètiques a Google Forms.

Els formularis són una eina molt útil que pot tenir objectius diversos per a les entitats com la inscripció de persones sòcies, el contacte, la valoració o la recollida de dades.

Imatges secundàries: 
Il·lustració de formulari d'avaluació. Font: Mohamed Hassan (Pixabay)
Subtitols: 
Yakforms
LiberaForms
CryptPad
Continguts: 

Yakforms és l'evolució de Framaforms, l'eina de l'entitat sense ànim de lucre francesa Framasoft. Amb 1.000 persones usuàries a la setmana, permet crear, adaptar, compartir i analitzar formularis.

Per utilitzar-la de forma realment descentralitzada, ofereix l'opció d'instal·lar-la al servidor propi.

Com que és programari lliure, està oberta a diferents tipus de col·laboracions.

Per fer-la servir sense instal·lar-la disposa de tres instàncies: la mateixa Framaforms, sondages.sans-nuages.fr (amb registre de pagament), i Formulaire FACiLe.

Si trieu Framaforms, caldrà que us registreu i que cliqueu l'opció de crear un nou formulari. Haureu d'omplir els següents camps:

  • Títol, descripció i imatge opcional.
  • Adjuntar fitxers, si s'escau.
  • Data d'expiració: com a màxim, el formulari es tanca després de sis mesos.
  • Escollir si voleu que els resultats siguin privats, públics per a totes les persones o públics per a tercers.
  • Decidir si voleu fer públic el formulari perquè altres el puguin utilitzar com a plantilla.
  • Escollir el tema per definir els colors.

Un cop gravat el formulari, podreu accedir a la previsualització, a la modificació, als resultats i a la compartició. Dins de la modificació, podreu configurar el formulari amb caselles de text i de correu electrònic i llistes de selecció múltiples o úniques.

És una eina complexa i disposa d'opcions per condicionar apartats del formulari a algunes respostes.

Es pot compartir per correu electrònic, amb un enllaç, o un codi embed per incrustar-lo en un lloc web. Els resultats es poden visualitzar en gràfics i exportar en un full de càlcul.

LiberaForms té una modalitat gratuïta d'un màxim de 200 respostes l'any. S'ha de sol·licitar a través d'aquest formulari. Com que és de programari lliure, teniu accés al codi per descarregar el programari.

Un cop rebeu l'accés a l'eina en línia, podreu escollir entre diferents plantilles o fer un formulari nou.

Dins del formulari nou, trobareu tres apartats a omplir:

1. Títol, descripció i context del formulari.

2. Elements que el configuren, que haureu d'arrossegar dins de la finestra:

  • Text curt o llarg
  • Llista de selecció única o múltiple
  • Llista d'opcions a reordenar
  • Pujar arxiu
  • Nombre
  • Data
  • Títol
  • Paràgraf

3. Enllaç amb el qual compartireu el formulari.

Un cop el guardeu, veureu els apartats que heu triat amb claredat, en els quals hi afegeix per defecte la llei de protecció de dades. Podreu configurar qui té accés a l'edició del formulari, i podreu analitzar les respostes amb gràfics.

CryptPad és una suite d'eines col·laboratives xifrada d'extrem a extrem amb una instància per crear en línia documents de text, fulls de càlcul, codi de programació, presentacions, i també formularis.

Un cop entreu a l'eina de creació de formularis, podeu configurar-lo des del simbol "+" que trobareu a la part superior. Hi podreu afegir moltes opcions:

  • Afegir text
  • Afegir paràgraf
  • Triar una opció i triar una opció dins d'una quadrícula
  • Seleccionar caselles i caselles en quadrícula
  • Ordenar una llista de prioritats
  • Afegir una enquesta

També disposeu d'eines per afegir una descripció, fer una separació i convertir un apartat en condicional, és a dir, només es desplegarà si es tria una de les opcions.

A la part esquerra, trobareu durant tota la configuració el nombre de respostes, la previsualització, la compartició a través d'un enllaç i la configuració pel que fa a l'accés al formulari, i al color que voleu que tingui. A la part superior, trobareu més opcions per incrustar el formulari en un lloc web.

En cas que estigueu registrades, podreu compartir el formulari directament amb altres persones usuàries i, fins i tot, fer servir el xat per comunicar-vos mentre l'ompliu.

field_vote: 

5 claus per a una campanya transmèdia

Imatge principal a portada: 
Il·lustració de les xarxes socials que enllacen la comunitat. Font: Gordon Johnson (Pixabay)
Resum: 

La interrelació entre els diferents canals cerca el creixement de la comunitat i la interacció de l'audiència.

Les campanyes transmèdia han vingut per quedar-se, ja que fan créixer les comunitats i criden l'audiència a interaccionar. Les entitats socials hi han d'apostar si volen arribar a un públic jove i ampli i si no volen quedar-se enrere.

Imatges secundàries: 
Il·lustració de les xarxes socials que enllacen la comunitat. Font: Gordon Johnson (Pixabay)
Subtitols: 
Una societat hiperconnectada i segmentada
Storytelling
Contingut líquid i coherent
Canals i formats complementaris
La interacció com a puntal
Exemples
Continguts: 

Per què calen campanyes transmèdia?

Tenim una societat hiperconnectada, amb cada vegada més dispositius per persona, que consumeix gairebé sis hores d'internet de mitjana al dia i més de tres de televisió.

També tenim una societat segmentada segons els seus interessos i graus d'implicació.

Per això, les campanyes transmèdia serveixen per crear un contingut diversificat per a diferents canals a través de diferents dispositius i amb continguts de diferents profunditats per tal de viralitzar-se i arribar a la màxima audiència.

Una campanya transmèdia és l'evolució a través de nous formats del clàssic 'storytelling', que no és més que explicar una història amb un inici, desenvolupament, i final (no necessàriament en ordre), que apel·li a les emocions de l'audiència. Com més realistes i elaborades, més atractives seran aquestes narratives.

També es dimensionen proporcionalment als canals que abastin fins a formar una mena de món multiplataforma. És un producte transmèdia de grans dimensions, per exemple, Star Wars o Harry Potter, universos que es despleguen de múltiples maneres.


Els continguts ja no són estàtics, sinó que es van transformant i connectant a través dels canals. D'aquesta manera, un vídeo a Twitter es viralitzarà i evolucionarà segons avanci la història per altres canals.

Una campanya transmèdia és com un puzle que s'ha de pensar sencer i després repartir pels diferents canals comunicatius de formes diverses en diferents formats i profunditats per arribar a la màxima audiència. D'aquesta forma, els continguts es complementen i s'interrelacionen.

Els canals o mitjans poden ser digitals com les xarxes socials i plataformes web, mitjans tradicionals com la televisió, la ràdio i la premsa escrita, el cinema i les web sèries, els videojocs, els llibres, els esdeveniments presencials o el màrqueting de guerrilla, entre d'altres.

La interacció és la clau d'aquesta història que, com que abasta diferents esferes de la vida, es torna una experiència immersiva. El seu èxit rau en promoure la participació i les opinions i nodrir-se d'aquestes podent crear així nous continguts i fent-los evolucionar.

Aquests són alguns dels exemples de campanyes transmèdia en l'àmbit social:

  • #JoTrio: aquesta campanya de La Coordi sobre comerç just es va difondre a les xarxes socials i a través d'una plataforma web amb quaderns monogràfics, informes, reportatges a la premsa escrita i vídeos, a més d'un vídeo interactiu per escollir les decisions de consum quotidianes.
  • #LaSalutnoeraaixò: aquesta campanya desenvolupada per la cooperativa Quepo va mobilitzar el sector de la sanitat a les xarxes socials i als carrers amb materials gràfics descarregables, crides per fer vídeos, una mostra de cinema i salut, i convocatòries de manifestacions, des d'una plataforma web.
  • #NoMoreMatildas: aquesta campanya de l'Associació No More Matildas per visibilitzar els referents femenins de les STEAM es va articular a través d'una plataforma web, de les xarxes socials, dels mitjans tradicionals, de llibres i formacions.

field_vote: 

Què són els 'reels' i com funcionen?

Imatge principal a portada: 
Dues noies graven un vídeo per Instagram. Font:  June Aye (Pixabay)
Resum: 

Els vídeos curts d'Instagram disposen de moltes opcions d'edició per fer creacions dinàmiques fàcilment.

Els 'reels' són vídeos d’Instagram que disposen d'opcions d'edició com ara so, efectes i eines molt creatives. Aquests vídeos els podreu compartir als vostres comptes d’Instagram per aconseguir una millor interacció.

Imatges secundàries: 
Dues noies graven un vídeo per Instagram. Font:  June Aye (Pixabay)
Subtitols: 
Com fer un 'reel'?
Moltes opcions d'edició
Com publicar un 'reel'?
Els efectes de realitat augmentada
Continguts: 

Reels és una funció que està integrada a Instagram i que ha anat substituint l'antiga aplicació IGTV.

Trobareu aquesta funció a la càmera quan fem una història. En aquesta càmera, podreu trobar les següents opcions:

  • Post
  • Story
  • Reel
  • Life

Haureu de seleccionar l’opció de Reel.

Teniu dues opcions:

  • Enregistrar un vídeo de 15, 30 o 90 segons de durada prement el botó de la càmera. El podeu aturar i reprendre quan vulgueu, de forma que podeu fer seqüències molt creatives.
  • Seleccionar vídeos o fotos de la galeria prement la icona de la galeria amb el símbol '+' situat a la part inferior esquerra.

En els dos casos, disposeu d'un menú d'edició a la part esquerra de la pantalla amb el qual podeu accedir a les següents opcions:

  • Posar música: l'aplicació suggereix un fragment de cançó per a cada clip segons les imatges i la sincronitza per defecte segons el ritme.
  • Afegir efectes: com en les històries, es poden afegir diversos filtres per modificar la imatge.
  • Afegir una crida participativa: l'aplicació permet afegir crides predeterminades amb un missatge com "els teus millors records de l'any" o "Una cosa que et fa feliç" que venen amb un botó perquè qualsevol persona pugui continuar la cadena i publicar el seu propi 'reel' donant continuïtat a la mateixa idea.
  • Alentir o accelerar la velocitat: disposeu de diverses opcions per modificar el ritme del vídeo.
  • Particions de pantalla: també hi ha diversos fons per editar el vídeo per tal que es vegin diversos plans alhora.
  • Temporitzador: permet que el vídeo comenci a gravar després dels segons que establiu.
  • Control gestual: el vídeo comença a gravar i s'atura quan aixequeu la mà.

Un cop tingueu el vostre vídeo acabat, haureu de clicar 'Next' i accedireu a l'apartat d'edició per reordenar els clips i afegir transicions. En el cas que hàgiu triat fer un vídeo amb imatges de la galeria, les podeu seleccionar totes alhora i, quan premeu 'Next', us suggerirà la música per a tot el vídeo i ja podreu editar-ne l'ordre i les transicions.

Un cop tingueu el vídeo, haureu de clicar 'Done', afegir una descripció del vídeo en la qual també hi podreu afegir etiquetes i compartir el 'reel' al vostre perfil d’Instagram.

D'aquesta manera, el vídeo quedarà visible a la quadrícula del perfil, i també a l'apartat de 'Reels'.

És potser la part més interessant de Reels. Mitjançant els efectes de realitat augmentada, podreu fer peces molt divertides i sorprenents. La part interessant dels efectes és que també en podeu crear. Ho podeu fer amb l’aplicació Spark AR Studio.

Mitjançant aquesta eina, disponible per Windows i MAC, podreu crear els vostres filtres de realitat augmentada. Ja hi ha moltes entitats que han començat a crear els seus filtres. Proveu-los de fer!

field_vote: 

Com funciona Kdenlive, l'editor de vídeo lliure gratuït

Imatge principal a portada: 
Una persona fent servir un programa d'edició de vídeo. Font: Terrence Phiri (Pixabay)
Resum: 

Aquest programa d'edició de vídeo és una de les opcions més accessibles i potents de codi obert per al muntatge audiovisual.

El vídeo és el format més viralitzat a les xarxes socials perquè és capaç de transmetre els nostres missatges i valors de forma ràpida i impactant. Avui en dia hi ha moltes eines que poden enregistrar una gravació de vídeo i també múltiples plataformes per editar-los, però poques amb resultat professionals, de programari lliure i gratuïtes.

Imatges secundàries: 
Una persona fent servir un programa d'edició de vídeo. Font: Terrence Phiri (Pixabay)
Subtitols: 
Instal·lació
Crear el projecte
L'espai de treball
Les fonts
Editar talls
Caràtules i 'chyrons'
Composicions i efectes
Renderitzar el projecte
Continguts: 

Tal com hem comentat, Kdenlive és un programa d'edició de vídeo que és programari lliure i que, per tant, està desenvolupat per una comunitat i no per una gran empresa tecnològica.

El podeu descarregar des de la seva pàgina web. Té versions per GNU/Linux, Windows i Mac. El procés d'instal·lació no és complicat i en uns quants minuts tindreu el programa a punt per començar a editar.

Kdenlive, com molts altres programes d'edició gràfica o de vídeo, treballa mitjançant projectes. Un projecte pot contenir diferents peces de vídeo, d'àudio, animacions i imatges. Tots els fitxers que depenen del projecte estan guardats a la mateixa carpeta.

Per crear un nou projecte amb Kdenlive heu d'anar al botó 'Nou' del menú de dalt a l'esquerra. Automàticament us apareixerà una finestra amb els paràmetres del projecte. A grans trets, heu de tenir en compte els següents paràmetres:

  • Carpeta del projecte: És preferible que guardeu i treballeu amb els projectes guardats en el disc dur del vostre ordinador.
  • Perfil de vídeo: Abans de començar a editar el vostre vídeo heu de saber en quin format el voleu exportar i quina resolució poden assumir les imatges que heu gravat.
  • Pistes de vídeo i àudio: per defecte, Kdenlive us afegeix 3 pistes de vídeo i 2 pistes d'àudio, però en podeu afegir més.

Kdenlive té un espai de treball molt senzill. Aquest espai es pot dividir en tres zones:

  • Secció de la safata del projecte: és on anirem afegint totes les peces multimèdia que formaran part del nostre projecte.
  • Secció d'eines de composició i efectes: és aquí on trobarem les transicions que podrem anar inserint.
  • Secció monitor del clip i monitor del projecte: és on veurem els clips que volem inserir al projecte i el resultat final del nostre projecte.
  • Secció línia de temps: és on anirem inserint les peces multimèdia del nostre projecte, per ordre d'aparició.

Qualsevol projecte de vídeo necessita unes fonts. Aquestes fonts poden ser clips de vídeo, gravacions de veu, música, imatges, animacions, etc. Totes aquestes fonts les inserirem dins de la secció de la safata del projecte. Per fer-ho només cal clicar el botó 'Afegeix un clip' que està situat a sobre d'aquesta secció.

Quan afegiu els vídeos o altres elements us aniran sortint a la secció de la safata del projecte.

Quan ja teniu tots els clips de vídeo i àudio a la safata del projecte, ja podeu afegir els vídeos i els àudios que formaran part del vostre projecte a la línia de temps.

Per seleccionar la part del clip que voleu inserir haureu de seguir les següents passes:

  1. Seleccionar el vídeo de la safata de projecte i passar-lo al monitor.
  2. Al monitor podrem visualitzar el vídeo.
  3. Quan us interessi seleccionar un tros, heu de clicar el botó 'Estableix l'inici de la zona' i el botó 'Estableix el final de la zona'.
  4. Un cop hem establert l'inici i el final, només hem d'arrossegar el vídeo del monitor cap a la línia de temps.

Ara ja teniu el tros de vídeo que us interessa a la línia de temps. Per afegir els altres trossos de vídeo, només heu de repetir els tres passos anteriors amb els altres vídeos de la safata del projecte. Poc a poc, aneu afegint a la línia de temps els vídeos que voleu. Per visualitzar-los seguits, haureu de seleccionar la pestanya de 'Monitor del projecte' i clicar el play.

Amb els àudios també es fa servir el mateix procediment. Afegim el fitxer d'àudio al monitor, seleccionem el punt d'inici i el punt final, i l'arrosseguem a la línia de temps, en una pista paral·lela al vídeo.

Aquest programari també té l'opció d'afegir clips de text als vídeos que editeu.

Per fer una caràtula de text, heu d'afegir la caràtula i el text a la safata del projecte i, posteriorment, arrossegar-los a la línia de temps.

Heu de seguir les següents passes:

  1. Afegir clip de color i clip de títol des del desplegable que hi ha al costat del botó per afegir clips.
  2. Indicar la durada del clip de color i del clip de títol.
  3. Escriure el text al clip de títol.
  4. Els clips quedaran guardats a la safata del projecte.
  5. Arrossegar els clips a la línia de temps on voleu que es mostrin.

Per afegir una pastilla amb text per, per exemple, fer un 'chyron' o posar-hi un subtítol, podeu utilitzar l'efecte 'text dinàmic', que permet inserir textos d'una sola línia i aplicar un color de fons.

Al menú de composicions i efectes que trobem entre la safata i el monitor hi veureu les transicions, entre les quals hi ha les més clàssiques com ara 'Dissoldre' o 'Cortineta'. Al contrari que en d'altres programes d'edició, Kdenlive necessita que les transicions ocupin una pista paral·lela als clips afectats.

Hi ha diverses maneres d'agregar una transició:

  1. Seleccionant les cantonades inferiors del clip de la línia de temps ens inserirà automàticament la transició per defecte, que és 'Dissoldre'.
  2. Arrossegant la transició a sobre de la pista que volem afectar. Recordem que ha d'anar situada al final d'un clip i a l'inici d'un altre perquè durant el clip no tindrà l'efecte desitjat.
  3. Clicant amb el botó dret sobre el clip de la línia de temps i seleccionar 'Afegir transició'.

Sobre els efectes, també podeu triar entre les següents formes d'aplicar-los:

  1. Seleccionar les cantonades superiors del clip de la línia de temps i arrossegar cap a un costat. Ens inserirà automàticament l'efecte per defecte, que és el fos a negre.
  2. Arrossegar l'efecte a sobre de la pista que volem afectar. Per editar aquest efecte haurem d'obrir el quadre 'Propietats' des del menú 'Vista'. Des d'aquest quadre és d'on podrem establir 'keyframes' d'opacitat o de posició per animar les imatges o els textos.
  3. Clicar amb el botó dret sobre el clip de la línia de temps i seleccionar 'Afegir efecte'.

Aquest programa disposa d'efectes de vídeo que permeten retallar els clips, modificar-ne la velocitat i aplicar filtres d'imatge i retocs de color, i d'àudio per apujar volums i retocar el so.

Quan ja teniu tots els talls fets de vídeo, les caràtules i els textos afegits i el so i la música, ja podeu exportar el projecte. Per exportar-lo, només heu de clicar el botó vermell de 'Renderitzar' que us surt al menú. Un cop l'heu clicat us sortirà un quadre de diàleg amb totes les possibilitats que teniu per poder exportar correctament el vídeo.

En aquest quadre de diàleg, heu de pensar on publicareu el vídeo. Si el voleu publicar en alta definició li haureu d'indicar, si el voleu enviar per aplicacions de missatgeria ho haureu de fer en baixa definició.

field_vote: 

Què és i com funciona micro:BIT

Imatge principal a portada: 
Una noia mostrant una placa de micro:BIT. Font: Micro:BIT
Resum: 

Aquesta eina és útil per apropar la programació a tots els públics.

Micro:BIT és una de les eines que utilitzen les entitats que treballen amb la tecnologia per apropar la programació a infància i adolescència a través de l'educació STEAM i incorporant la perspectiva de gènere. Segons l'Eurostat, un 1,7% de les dones en actiu tenen una feina al sector tecnològic, mentre que hi treballen el 6,19% dels homes. A més, el sector també té un biaix per origen i de classe que cal revertir si la tecnologia és el futur i volem que sigui inclusiu.

Imatges secundàries: 
Una noia mostrant una placa de micro:BIT. Font: Micro:BIT
Subtitols: 
Què és
Introducció a MakeCode
Programació amb MakeCode
Descarregar el codi
Què podeu fer?
Continguts: 

Es tracta d'una petita placa electrònica assequible, petita i programable a través d'un programari lliure. Té diversos sensors i actuadors.

La placa incorpora:

  • 25 LEDs que es poden programar independentment i permeten mostrar números, lletres i imatges. També es poden utilitzar com a sensors de llum.
  • Dos polsadors.
  • Un sensor de temperatura.
  • 25 connexions que permeten connectar altres sensors i actuadors. Cinc de les connexions estan sobredimensionades per poder-hi connectar cables amb pinces de cocodril.
  • Un acceleròmetre que permet veure a quines acceleracions se sotmet la placa.
  • Una brúixola digital que permet veure les desviacions.
  • Ràdio per connectar-se amb altres micro:BIT.
  • Bluetooth per connectar-se amb altres dispositius.
  • Micro USB per connectar-lo a la font d'energia i descarregar-hi els programes.
  • Connector de bateria per connectar-lo a la font d'energia.

En primer lloc, s'ha de connectar a l'ordinador amb el cable micro USB.

Es pot programar amb diverses plataformes, entre les quals hi ha MakeCode, un programa basat en el sistema de blocs semblant a l'Scratch.

Per programar amb aquesta plataforma ho podeu fer en línia accedint a la seva web i crear un nou projecte.

La interfície que hi trobareu serà la següent:

  • Simulador: A l'esquerra superior de la pantalla hi trobem un simulador de la placa de micro:BIT per comprovar que el codi està correcte abans de descarregar-lo.
  • Caixa d'eines: Al costat del simulador, al mig de la pantalla, trobem la columna amb els blocs de programació ordenats per categories. Per utilitzar-los s'han de seleccionar i arrossegar a l'àrea de programació.
  • Àrea de programació: A la dreta hi ha la zona de programació on es crea el programa.
  • Barra d'eines: A la part superior i inferior de la pantalla hi trobem diverses opcions per accedir a projectes importats, a codi predeterminats, a compartir el codi o descarregar-lo.

Per defecte, a l'àrea de programació hi apareixen dos esdeveniments: 'a l'iniciar' i 'per sempre'. Tanmateix, hi ha altres opcions per començar el programa com ara 'en prémer el botó (x)'.

Repassem algunes opcions que ens dona aquest programa segons la categorització de blocs:

  • Bàsics: Aquí trobareu opcions com 'mostrar número', 'mostrar LEDs', o 'mostrar cadena', que permet fer aparèixer un text als LEDs de forma continuada.
  • Entrada: Aquí trobareu diverses opcions per iniciar l'acció com ara 'en prémer el botó x' o 'si (sacsejar)' o d'altres opcions.
  • Música: Amb aquests esdeveniments podrem reproduir melodies creades al moment, reproduir tons o apujar el volum.
  • També hi ha opcions per programar els LEDs, blocs per utilitzar la connexió per Ràdio, i la categoria Bucles per jugar amb les repeticions, entre d'altres.

Quan vulgueu que l'acció passi més d'una vegada, l'haureu de col·locar dins del bloc 'per sempre'.

Un cop hem comprovat al simulador que el codi funciona, premem 'Descarregar' i es decarregarà un arxiu .hex a Descàrregues.

Quan obriu l'explorador d'arxius veureu que ha aparegut a l'equip una nova unitat anomenada 'MICROBIT F'.

Per programar la placa només haureu d'arrossegar l'arxiu .hex a aquesta unitat.

Quan acabi el procés veureu com la placa inicia les accions programades. Llavors, si voleu que sigui autònom podeu desconnectar-lo i endollar-lo al portapiles.

Amb aquesta eina lúdica podem construir eines útils com un termòmetre.

També podem crear jocs, com per exemple aquest projecte de programació de l'arxiconegut joc analògic del 'Pedra, paper, tisora'.

field_vote: 

Com fer que els mitjans de comunicació parlin del teu projecte

Imatge principal a portada: 
Una persona crida amb un megàfon al carrer. Font: Edmond Dantès (Pexels)
Resum: 

Fem un repàs d'estratègies i eines que us poden ajudar a tenir presència als mitjans i visibilitzar la vostra feina.

Des de l'àmbit social es desconfia sovint dels mitjans de comunicació, però la societat encara consumeix moltes hores d'informació, especialment a través de la televisió, de notícies via internet i de ràdio. Per tant, els mitjans us poden ajudar a donar a conèixer els vostres projectes. A més, actualment, hi ha mitjans alternatius que poden combregar més amb les vostres idees.

Fem un repàs de què podem fer per cridar la seva atenció.

Imatges secundàries: 
Una persona crida amb un megàfon al carrer. Font: Edmond Dantès (Pexels)
Subtitols: 
Les persones darrere dels mitjans
Cerca el fet noticiable
Estratègies
Eines
Escollir el mitjà
Continguts: 

El primer pas és entendre com funcionen.

Els mitjans de comunicació han patit diverses crisis les últimes dècades, especialment la premsa escrita. Un centenar han hagut de tancar i s'han acomiadat més de 10.000 professionals del sector. La dificultat per autofinançar-se els fa dependre dels ingressos publicitaris, i també de grups econòmics i d'interessos polítics.

A tot això se suma la digitalització, que ha fet estralls al sector: encara s'ha precaritzat més perquè molts mitjans ofereixen informació en obert; totes les persones poden oferir informació i, per tant, es deslegitima la feina de la periodista; la immediatesa augmenta la velocitat de la informació i això juga en contra del rigor i de les investigacions en profunditat; i es mesura la qualitat segons l'audiència i això fa que les periodistes busquin el clic facin amb titulars virals.

Darrere dels mitjans i més enllà dels interessos que hi pugui haver al darrere, hi ha professionals sovint precaritzats treballant intensament. És important tenir-ho en compte a l'hora de contactar-hi perquè parlin del vostre projecte.

El fet noticiable ha de ser innovador, singular i rellevant. Per exemple, no és noticiable l'inici d'un projecte sinó allò que el fa diferent de la resta. Només construint aquest relat podreu atraure l'atenció dels mitjans. I com es pot fer?

  • Fent referència a l'actualitat: Parleu del que estan parlant els mitjans i vinculeu els vostres projectes a la necessitat social a la qual responen.
  • Aprofitant efemèrides: Els dies mundials, però també Nadal o estiu, poden ser un bon context on encaixar les vostres notícies per fer-les més noticiables.
  • Oferint dades i estudis: Les investigacions que desenvolupem com a marcs teòrics per als nostres projectes poden convertir-se en notícia si hi afegim dades quantitatives i qualitatives, i tenir interès per als mitjans.
  • Fent investigació: Darrere dels projectes, hi poden haver motivacions històriques interessants que els facin singulars. Investiguem com el nostre projecte es diferencia de la resta!
  • Incorporant la veu d'una persona experta: Les declaracions d'una persona experta sobre la realitat en què es basa el vostre projecte pot generar més interès cap a la temàtica. També podeu convertir-vos en una veu experta sobre el tema en qüestió i posicionar-vos com a tal per parlar als mitjans sobre tot el que envolta el vostre projecte alhora que li doneu credibilitat.
  • Destacant fortaleses del funcionament intern de la teva entitat: De vegades, les entitats socials tenim unes condicions de conciliació i de cures millors que les de les empreses, especialment a l'Economia Social i Solidària. El nostre funcionament intern també pot ser noticiable!

Algunes estratègies per ajudar a fer la teva notícia més noticiable són:

  • Tractar temes de proximitat als mitjans en qüestió.
  • Fer campanyes i accions conjuntes amb altres entitats.
  • Vincular-hi persones prescriptores reconegudes amb qui comparteixis valors.
  • Fixar-te en com construeixen les notícies les altres entitats del teu sector.
  • Fer servir l''storytelling', és a dir, cercar les històries humanes darrere dels vostres projectes.
  • Oferir experiències diferents, per exemple, rutes, detalls, activitats de nit o 'performances', sempre depenent de la vostra activitat.

Ara que ja sabeu com construir la notícia, la podeu formular a través de la nota de premsa o, si és especialment noticiable, a través de la roda de premsa, que implica fer una convocatòria de premsa i una nota de premsa posterior. Definim aquestes i altres eines necessàries per contactar amb mitjans:

Base de dades: Creeu una llista amb periodistes interessades en la nostra activitat i actualitzada.

Directoris de mitjans: Teniu a la vostra disposició directoris com el de la Generalitat, o el de La Moncloa.

Xarxes socials i aplicacions de missatgeria: Utilitzeu les xarxes socials per contactar amb periodistes. Els trobareu sobretot a Twitter. També podeu utilitzar grups de Telegram o Whatsapp per fer arribar les vostres comunicacions a periodistes de confiança, i trucar a les redaccions.

Nota de premsa: És l'eina imprescindible per comunicar la vostra notícia als mitjans. S'envia a través de correu electrònic i d'aplicacions de missatgeria al cost del text i en pdf. Ha de tenir un titular impactant, un subtítol o diversos subtítols per destacar les idees principals, i una redacció clara i objectiva seguint la piràmide periodística de les 5W (qui, què, on, com i per què). Cal que inclogui la data i el lloc, el remitent i les dades de contacte.

Convocatòria de premsa: Serveix per convocar les periodistes a una roda de premsa o esdeveniment. No ha de contenir massa informació sobre la notícia, només el tema principal, qui hi participa, on se celebra i qui l'organitza. És recomanable enviar-la una setmana abans de la roda de premsa i fer un recordatori uns dies abans. Després de la roda de premsa, caldrà enviar la nota de premsa.

Roda de premsa: És l'acte informatiu en el qual es comparteix una informació amb els mitjans. Cal organitzar l'espai i tenir en compte les necessitats dels periodistes, a més d'organitzar els parlaments.

Sala de premsa virtual: És l'espai al núvol on allotjar les notes de premsa i el material de comunicació que anem generant. Serà molt útil per a les periodistes que hi poseu fotografies per il·lustrar les notícies.

Recull de premsa: És la recopilació de notícies que parlin sobre nosaltres. És recomanable llistar-les en un full de càlcul per analitzar l'enfocament que els mitjans han fet servir.

A quin mitjà contactareu i enviareu la vostra nota de premsa? Feu-vos un mapa mental de periodistes i mitjans segons els vostres interessos tenint en compte les avantatges i desavantatges de cada tipus de mitjà.

Els mitjans tradicionals tenen més abast, però poden ser més inaccessibles i condicionar el vostre missatge. Tingueu en compte els mitjans locals, els alternatius i els impulsats per les entitats, que acostumen a tenir espai per als projectes socials, i també els sectorials sobre la vostra activitat.

Sigui com sigui, acordeu-ne les condicions prèviament si en teniu, per exemple, si no voleu parlar a través d'un portaveu, o si no voleu que s'utilitzi un cert llenguatge. Recordeu sempre que sense periodistes no hi hauria bona informació, però sense notícia tampoc, i aquesta és vostra.

field_vote: 

Com fer un butlletí electrònic amb Mailchimp

Imatge principal a portada: 
Il·lustració sobre enviament de butlletins. Font: Muhammad Ribkhan (Pixabay)
Resum: 

Aquesta eina de comunicació ens serveix per mantenir informades les nostres sòcies, voluntàries i persones afins.

Les entitats són les persones que hi estan vinculades. Per això, cal mantenir les sòcies, voluntàries i persones afins informades de les activitats i les transformacions que es poden donar. Els butlletins de notícies s'han convertit en una eina de comuniació perfecta per fidelitzar el nostre públic si sabem com no fer-nos pesades i aportar valor. Mailchimp és un dels programaris més utilitzats per a aquesta acció.


Imatges secundàries: 
Il·lustració sobre enviament de butlletins. Font: Muhammad Ribkhan (Pixabay)
Subtitols: 
Les coses que no us poden passar
Una solució: MailChimp
A qui li envieu?
Cerqueu noves subscriptores
Envieu el vostre butlletí!
I ara, que?
Continguts: 

Si decidim enviar el butlletí electrònic de manera manual a través del correu electrònic podem córrer certs riscos i caure en algunes males pràctiques que haurem de minimitzar al màxim:

  • Adreces visibles: El correu electrònic d'una persona és una dada personal que hem de protegir. Un error molt habitual és el de no fer servir el camp còpia oculta deixant veure tots els destinataris els correus electrònics dels altres.
  • Spam: Quan fem un enviament de correu a moltes persones a la vegada, fem saltar les alarmes dels servidors de correu. Poden pensar que el nostre compte de correu electrònic s'està fent servir per enviar missatges brossa i acabar inutilitzant la nostra adreça de correu.
  • Format de lectura: Quan fem un enviament de correu amb format, incloent la nostra imatge corporativa, fotografies, etc... estem enviant un format de correu que no tothom pot veure correctament. Cal facilitar que totes les destinatàries el puguin llegir bé.
  • LOPD: La Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal ens obliga al fet que qualsevol persona que estigui subscrita al nostre butlletí pugui accedir, manipular i fins i tot esborrar les dades personals que desem d'ells. Un correu electrònic és una dada personal que cal protegir.

Si decidim fer l'enviament de correus de manera manual, és fàcil que caiguem en qualsevol d'aquests errors. Escollir una eina digital ens pot ajudar a eliminar-los, fent molt més fàcil i pràctica la gestió dels nostres butlletins.

En aquest recurs us explicarem com funciona una de les eines web més populars per fer enviaments de correus electrònics, MailChimp. Tot i que en trobem d'altres, aquesta eina combina la facilitat d'ús amb la integració a les xarxes socials. Una eina que ens permet gestionar els nostres contactes i fer-ne còpies de seguretat, o eliminar-nos si no volem continuar fent-la servir.

MailChimp ens ofereix la possibilitat de crear un compte gratuït, amb una limitació: podem tenir fins a 2.000 subscriptors, i enviar un màxim de 12.000 correus cada més. Si la nostra associació pot superar aquest volum d'enviaments, podem escollir algun pla de pagament, adaptat a les nostres necessitats. MailChimp ofereix un descompte per a les entitats sense ànim de lucre!

El primer pas que hem de fer és crear un compte a la seva pàgina web, clicant al botó Sign Up. Només necessitem especificar el nostre correu electrònic (millor si és el de la nostra associació, amb el que farem els enviaments), un nom d'usuari i una contrasenya.

MailChimp és una aplicació molt intuïtiva però està tota en anglès. Amb aquest recurs intentarem explicar pas a pas l'enviament d'un butlletí, tenint en compte que no tothom domina aquest idioma!

El primer que hem de conèixer és l'entorn de treball amb el qual ens trobarem. Ens hem de familiaritzar amb les seccions que ofereix el menú principal, situat a la part superior dreta.

  • Campaigns: Cada enviament de correu és considerat una campanya. En aquest apartat podem crear una campanya nova, o bé editar i consultar els enviaments antics.
  • Templates: En les llistes organitzem tots les nostres subscriptores.
  • Audience: Aquí crearem totes les llistes de correu, amb les dades de les persones que rebran els nostres butlletins.
  • Reports: En aquesta opció de menú podrem veure totes les estadístiques dels nostres enviaments.

Primer de tot, heu de crear les vostres llistes de contactes. És lògic. Si hem d’enviar butlletins, hem de tenir contactes. Mailchimp ha organitzat aquesta funció Audiències. Veureu que hi ha quatre formes de crear la vostra primera audiència:

  • Importar els teus contactes: Els podreu importar mitjançant un llistat format TXT o CSV copiant i enganxant del full de càlcul o de serveis integrats com Google Contacts.
  • Connectar d’un lloc web com una botiga electrònica o una pàgina web festa amb Wordpress.
  • Afegir manualment els teus contactes, línia a línia.
  • Crear una pàgina d’aterratge. Aquesta pàgina tindrà un formulari on la gent s’anirà apuntant per rebre els vostres butlletins.

Un cop aneu afegint contactes, també podreu gestionar aquests contactes i crear formularis al menú de la secció.

Mailchimp també ofereix múltiples possibilitats perquè la vostra audiència vagi creixent, dia a dia, automàticament. Per gaudir d’aquestes opcions heu d’anar ‘Audience’, ‘Manage Audience’ i ‘Signup forms’. En concret, Mailchimp ofereix aquestes 4 possibilitats:

  • Form builder: Amb aquesta opció podreu crear formularis, amb diferents camps, perquè la gent s’apunti a la llista de correu.
  • Embedded forms: Mitjançant aquesta opció Mailchimp t’ofereix cinc formularis ja fets, amb el seu codi HTML per inserir-los on volgueu.
  • Subscriber pop-up: Amb aquesta opció Mailchimp us ofereix un codi perquè l’afegiu a la vostra pàgina web, i aparegui una finestra emergent
  • Form integrations: L’última opció serveix per connectar diferents tipus de formulari com Wufoo o Squarespace.

També podreu integrar formularis mitjançant Facebook i Tablet forms.

Un cop tingueu la vostra llista de subscriptores, podeu fer el vostre primer enviament del butlletí, o amb paraules del MailChimp, crear una campanya. Per això, hem de clicar a Create Campaign o dirigir-nos a la secció Campaign del menú principal.

Primer de tot haureu de seleccionar quin tipus de butlletí voleu enviar. Les opcions són les següents:

  • Crear una campanya regular, amb un butlletí HTML i un butlletí de text. Això enviaria un butlletí electrònic amb disseny HTML i un altre butlletí electrònic de només text en el cas que el navegador de l'usuari no pugui llegir el butlletí HTML.
  • Crear només un butlletí de text simple, sense format ni html.
  • Crear una campanya dinàmica, amb diferents elements condicionals com el millor dia per eviar-ho, el millar assumpte de correu.
  • Crear una campanya lligada a una subscripció RSS, una opció deal quan voleu enviar un butlletí electrònic amb les últimes notícies del vostre bloc, en cas que tingueu RSS.

Un cop heu seleccionat el tipus de butlletí, heu de seguir els passos que us van indicant. Es un procés dividit en cinc passes diferents, com podeu veure en l'indicador superior de la pàgina. Podeu anar navegant per les diferents passes fent servir aquesta barra o fent servir els botons Back (anterior) o Next (següent).

Les passes que haurem de fer són:

  • Escollir llista: Podem escollir entre una de les llistes que tinguem (si en tenim més d'una) o seleccionar una part de la llista. Per exemple, podem escollir d'una llista de tota Catalunya, a tots els nostres contactes de Tarragona.
  • Definir la informació. En aquesta secció definim:
    1. Name your campaign: El nom de la nostra campanya és una dada interna que ens serveix a nosaltres per diferenciar els diferents butlletins que enviem per fer-ne seguiment, analitzar les estadístiques, etc.
    2. Message subject: És l'assumpte del correu que rebran els nostres subscriptors. Si havíem definit un assumpte per defecte, aquest camp ens apareixerà ple.
    3. From name: És el nom del remitent, de la persona o associació que envia el missatge
    4. Reply-to email: És el correu on arribaran les respostes que la gent pugui fer al nostre butlletí.
  • Escollir la plantilla: Aquí haureu de seleccionar com voleu repartir la informació en el vostre butlletí (columnes horitzontals, columnes verticals, etc). Quan ho seleccioneu, us sortirà una vista preliminar de com es veurà el vostre butlletí, tant a l'ordinador com en un telèfon mòbil.
  • Disseny de la campanya: Primer hem d'escollir una plantilla per al nostre butlletí. Podem fer servir l'auxiliar de creació de plantilles (Design Genius) o bé escollir d'entre una de les plantilles ja dissenyades que ens ofereix MailChimp (Templates). N'hi ha moltes per escollir!
  • Incloure el contingut: Heu de substituir tot el text que apareix en anglès pel nostre text. Fixeu-vos en cada una de les parts, ja que hi ha text definit per a la capçalera, text per al peu, etc. Només cal clicar sobre cada una de les caixes per afegir el nostre contingut! També podeu personalitzar la plantilla amb les nostres pròpies imatges! Si la plantilla us ofereix massa caixes podeu eliminar-les. Fixeu-vos en els botons que apareixen al passar el ratolí per sobre! Un cop hagueu adaptat el disseny del vostre butlletí podeu, abans d'avançar, desar-lo com a plantilla personalitzada. Per fer això, només heu de clicar al botó Save to “My Templates”.
  • El següent pas és repassar el contingut per l'enviament en format de text pla. Recordeu que amb aquesta eina les vostres subscriptores poden escollir amb quin format llegiran el vostre butlletí, ja que hi ha correus que tenen problemes per llegir correctament les plantilles html (com les que hem treballat en la part anterior). Recordeu repassar que no hagi quedat cap text en anglès!
  • En l'últim apartat trobeu un resum de les diferents opcions que hem anat treballant. Si voleu modificar alguna cosa, aquesta és la vostra última oportunitat de fer-ho!
  • Al final de la pàgina trobeu els botons que us permetran enviar el vostre butlletí: podeu enviar-ho ara (Send Now) o programar l'enviament per a més endavant (Schedule).

Una de les opcions que incorpora aquesta eina és la de fer un seguiment de la campanya. Podeu veure quin nombre de correus s'han obert, quins subscriptors llegeixen els vostres correus i quins no ho fan mai. D'aquesta manera podeu saber quin impacte tenen els vostres correus, i depurar la vostra base de dades de contactes.

Per accedir a l'apartat de seguiment de les campanyes enviades, només hem d'anar a l'opció Reports que trobem en el menú superior. Hi trobarem un llistat de les campanyes enviades, tenen un botó al costat anomenat View Report. Clica-hi si vols saber quin seguiment tens! Aquesta eina ens ofereix moltes més funcions, com l'enviament de respostes automàtiques quan algú contesti el correu que li hem enviat i opcions per compartir a les xarxes socials. Si t'ha entrat la curiositat, explora, descobreix-les i treu tot el profit de MailChimp!

field_vote: 

Firefox, chromium, edge: escull el teu navegador web

Imatge principal a portada: 
Un ordinador portàtil amb el navegador web Chrome obert. Font: 377053 (Pixabay)
Resum: 

De la tria d'aquesta aplicació que ens permet anar d'una web a una altra depèn l'experiència, la rendibilitat i la seguretat de la nostra navegació.

El navegador web que feu servir és decisiu per la qualitat de la vostra navegació per internet pel que fa a la comoditat, la rendibilitat i la seguretat de les vostres dades. Hi ha alternatives de programari lliure que converteixen aquesta decisió també en política ja que no podeu triar no dependre de monopolis tecnològics. Fem un repàs de què són aquestes aplicacions, per què serveixen i entre quines podem triar.

Imatges secundàries: 
Un ordinador portàtil amb el navegador web Chrome obert. Font: 377053 (Pixabay)
Subtitols: 
Què és un navegador?
Una gran varietat!
Firefox
Chromium vs. Chrome
Microsoft Edge vs. Internet Explorer
Safari
Continguts: 

Un navegador web és una aplicació que ens permet veure la informació que conté una pàgina web. Una pàgina web és un document escrit amb un codi que ens seria molt difícil de llegir. El navegador fa la tasca d'intèrpret, i ens visualitza el contingut de la pàgina web, ja sigui text, imatges, vídeo, àudio...

La manera que tenim de moure'ns per aquestes webs és seguint un seguit d'enllaços, vincles que ens condueixen d'una web a una altra: navegar.

No heu de confondre navegador amb motor de cerca, que és una web en la qual el navegador cerca la informació com ara Google, DuckDuckgo o Bing.

Per defecte, el nostre ordinador (sigui quin sigui el sistema operatiu que fem servir) ja compta amb un navegador instal·lat. Per què hem de voler canviar-lo?

Com ja hem comentat, és el navegador qui interpreta les webs que nosaltres volem visitar. Així que depèn d'aquesta aplicació que puguem veure-la correctament, així com la nostra experiència d'usuari, la velocitat de navegació i la seguretat de les nostres dades.

Actualment trobem una gran varietat de navegadors, ajustant-se a les diferents maneres de voler navegar per Internet, com per exemple navegadors específics per a les xarxes socials. Segons aquesta taula comparativa, en podem trobar més de 20!

En aquest recurs trobaràs un resum dels avantatges i inconvenients dels navegadors més populars!

Firefox, desenvolupat per la Fundació Mozilla, és la gran alternativa als navegadors preinstal·lats. És un navegador multiplataforma, és a dir que el podrem fer servir tant si el nostre sistema operatiu és Windows, Linux o MacOS.

És una aplicació que té una llicència de programari lliure. Això vol dir que és un programa desenvolupat per una comunitat de persones programadores.

El seu codi és accessible i modificable. D'aquesta manera les errades de seguretat que siguin detectades per la comunitat són corregides amb rapidesa.

Un dels principals avantatges d'aquest navegador és, a part de la seguretat, una gran possibilitat de personalització. Podem anar afegint noves funcionalitats al navegador a mesura que hi anem instal·lant noves extensions, i podem modificar-ne l'aspecte fins a adaptar-lo completament als nostres desitjos.

Chromium és encara força desconegut o se n'atribueix l'ús a persones desenvolupadores. En realitat, Chromium és la base de Chrome, el navegador de Google, el més popular amb gairebé un 65% de participació al mercat de navegadors.

De fet, Chromium és un projecte de codi obert que la mateixa Google va obrir quan va treure Chrome, en part, per beneficiar-se de les millores que en fa la comunitat.

També utilitzen la base de Chromium el navegador de Microsoft Microsoft Edge i d'altres com Opera o Vivaldi.

És un navegador que competeix amb Firefox pel que fa a la rendibilitat i, per tant, en la velocitat de navegació.

D'entre aquests navegadors mencionats, només Chromium és de programari lliure i, per tant, triar-lo voldrà dir apostar per la comunitat i per la seguretat de les nostres dades.

Tot i que és un projecte del qual beuen els gegants tecnològics, no té les funcions de seguiment i enviament de dades que tenen els navegadors privatius com Chrome que, tot i que ofereix un disseny acurat de la interfície, consumeix molta memòria i comercialitza amb les dades de les persones usuàries.

Microsoft Edge és el navegador preinstal·lat en sistemes operatius Windows a partir del Windows 10. En versions anteriors, era l'Internet Explorer.

Microsoft va llançar l'Edge el 2015 per intentar competir contra Firefox i Chrome en rendibilitat i gestió de memòria, i va incorporar, com la competència, el sistema d'extensions. En definitiva, es va voler adaptar a la web moderna perquè l'Explorer era força lent, consumia força recursos, no permetia treballar amb HTML5 i era força insegur.

Tot i així, l'Explorer va resistir en el sector empresarial perquè el monopoli de Microsoft havia fet que molts serveis i aplicacions es dissenyessin per funcionar únicament amb aquest navegador.

Finalment, Microsoft Edge va haver d'incorporar un mode Internet Explorer per facilitar la compatibilitat d'aquestes eines i va reemplaçar l'Explorer completament.

Per acabar, si nosaltres fem servir un ordinador Apple, amb MacOS segurament estarem fent servir Safari, el segon navegador més popular.

El gran avantatge d'aquest navegador és la seva rapidesa. Per altra banda, és un navegador que té algunes errades de seguretat i no permet gaire personalització ni l'ús de massa extensions. El principal desavantatge és que no és compatible amb Windows, Linux ni Android.

field_vote: 

Què és TweetDeck, com funciona i per què serveix?

Imatge principal a portada: 
La interfície de Tweetdeck. Font:  Nazly Ahmed
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

TweetDeck és una aplicació per controlar les publicacions que us interessen i programar piulades.

TweetDeck és una de les eines més utilitzades per les persones que es dediquen a la gestió de les xarxes socials. S'usa per programar tuits i per fer seguiment i anàlisi de tot allò que passa a Twitter.

Imatges secundàries: 
La interfície de Tweetdeck. Font:  Nazly Ahmed
Subtitols: 
Què és TweetDeck i per què pot servir?
Com funciona TweetDeck?
El sistema de columnes de TweetDeck
Publicar i programar piulades
Afegir més d’un compte a TweetDeck
Continguts: 

TweetDeck és una pàgina web i aplicació per a dispositius mòbils iOS que serveix per gestionar el vostre compte de Twitter. En un principi va néixer com a aplicació per mòbil per Android i iOS, però la compra de TweetDeck per part de Twitter, va significar la retirada de les apps del mercat i una constant inestabilitat tecnològica. Al cap d’uns anys va tornar a sorgir l’app per iOS i es va millorar la versió per navegador web, amb les funcionalitats que explicarem a continuació.

Mitjançant TweetDeck podreu fer el següent:

  • Escriure piulades.
  • Programar piulades.
  • Esborrar piulades.
  • Contestar notificacions i mencions.
  • Gestionar missatges directes.
  • Seguir llistes de Twitter.
  • Seguir paraules claus.
  • Seguir etiquetes.
  • Gestionar comptes al voltant d’una marca.

Com veieu és una molt bona eina per gestionar les piulades que feu al vostre compte de Twitter i per controlar totes les publicacions que més us poden interessar.

TweetDeck funciona d’una manera molt senzilla. Per fer-la funcionar només cal que disposeu d’un compte de Twitter. Mitjançant aquest compte de Twitter podreu fer servir TweetDeck, entrant a la seva pàgina web.

Un cop sou dins, veureu que per defecte hi ha tres columnes:

  • La columna dels comptes de Twitter que vosaltres seguiu.
  • La columna de les notificacions que us fan els comptes de Twitter.
  • La columna dels missatges directes que heu rebut.

Podreu afegir-hi més columnes amb diverses funcionalitats. A la banda esquerra, veureu una barra lateral. Aquesta columna és el menú. En aquesta barra trobareu sis opcions que, per ordre, són les següents:

  • Escriure i programar piulades i missatges directes.
  • Cercar informació a través de Twitter.
  • La columna d’inici del vostre Twitter, des de la qual podeu veure les piulades dels comptes que seguiu.
  • La columna de notificacions del vostre Twitter, des de la qual podeu veure les piulades que us han mencionat o respost.
  • La columna dels missatges directes, des de la qual podeu consultar els missatges directes que heu rebut.
  • La columna ‘trending topic’ amb les piulades que més us poden interessar.

A part d’aquestes opcions, també trobareu una icona amb el símbol ‘+’. Mitjançant aquesta columna podreu afegir més columnes, com per exemple:

  • Seguir les piulades d’una llista de persones usuàries de Twitter.
  • Seguir els resultats de cerca, tant de paraules claus com d’etiquetes.
  • Afegir una columna amb una col·lecció dels tuits que més us agraden.

El sistema de columnes de TweetDeck us permet controlar les múltiples piulades que heu de llegir o que us han notificat. És un sistema basat en l’organització ‘kanban’ que facilita la lectura de les piulades i la vostra organització.

Tant a les columnes per defecte o les columnes que vosaltres afegiu, trobareu un menú a la dreta de la columna. Depenent de cada columna, aquest menú pot ser diferent. Per exemple: la columna dels missatges directes podreu filtrar els missatges i fins i tot crear-ne un de nou.

En el cas de les columnes que controlen les paraules claus i les etiquetes de Twitter, trobareu un menú de filtres amb les següents opcions:

  • Filtre extens de contingut de la piulada. On podreu especificar cerques booleanes, data de publicació de la piulada, exclusió de paraules, llengua en què va ser escrita la piulada i nombre de ‘retweets’ mínims.
  • Posició geogràfica de la piulada: posició i radi en nombre de quilòmetres de les piulades que voleu controlar.
  • Autoria: qui ha escrit les piulades i qui les ha mencionat.
  • Nombre d’interaccions: quantes persones han fet ‘retweet’, quantes persones han fet ‘likes’ i quantes persones han contestat a la piulada.
  • Preferències de visualització: com voleu que es visualitzin les piulades.

Una de les principals funcions que té TweetDeck és la possibilitat de publicar i programar piulades. És la primera opció que trobareu en el menú de la barra lateral vertical. Si cliqueu a la icona de la ploma estilogràfica, us apareixerà un quadre de menú amb diferents opcions.

Veureu una caixa de text on podreu escriure la piulada que voleu publicar. A sota mateix del quadre de text, veureu el botó blau de ‘Tweet’ o publicar. Sota d’aquest mateix quadre de text, veureu tres opcions més.

  • A la piulada, li podreu afegir una imatge o un vídeo. Aquesta imatge quedarà incrustada a la mateixa piulada. En el cas que la imatge sigui un GIF animat, també quedarà incrustada a la piulada.
  • Una altra opció que trobareu, i potser de les més interessants de TweetDeck, és la possibilitat de programar la piulada. Mitjançant aquesta opció podreu programar la piulada perquè es publiqui un dia i hora determinada.
  • Per últim, trobareu l’opció d’escriure un missatge directe. Si seleccioneu aquesta opció, us sortirà l’opció d’afegir un destinatari a la piulada.

TweetDeck té l'opció Teams que permet afegir i administrar més d'un compte, així com compartir-lo amb altres persones usuàries sense compartir la mateixa contrasenya i configurar els seus rols.

Per compartir l'accés a un compte haureu de seleccionar 'Comptes' a la barra lateral i 'Administrar equip', i introduir el nom de la persona usuària a 'Afegir un nou membre'. La nova eprsona ha d'acceptar la invitació per començar a utilitzar el compte.

Des d'aquest mateix apartat, si seleccioneu 'Canviar rol', podeu decidir si aquest persona tindrà permisos com a col·laboradora o com a administradora.

Un cop tingueu dos o més comptes afegits, podreu alternar-los per tuitejar.

field_vote: 

Què és i com funciona Mastodon, l'alternativa si marxeu de Twitter

Imatge principal a portada: 
Espai per tootejar a Mastodon, que seria l'equivalent a tuitejar. Font: Ehécatl Cabrera (Wikimedia commons)
Autor/a: 
Xavi Aranda / Carla Fajardo
Resum: 

Mastodon és una xarxa social descentralitzada i de programari lliure on es fan 'toots' en comptes de 'tuits'.

Twitter no passa pel seu millor moment. La dimissió de centenars de persones treballadores perquè el nou propietari de la xarxa, Elon Musk, els va obligar a comprometre's a treballar jornades llargues a alta intensitat se suma a la meitat de la plantilla que ell mateix va acomiadar després de fer fora diverses persones de la direcció.

Imatges secundàries: 
Espai per tootejar a Mastodon, que seria l'equivalent a tuitejar. Font: Ehécatl Cabrera (Wikimedia commons)
Subtitols: 
Què és Mastodon?
Instàncies com a sales de conversa
L’univers confederat Fediverse
Mastodon com a Xarxa social descentralitzada
Escollir la instància
Línies de temps de la instància i línies de temps federades
Toots, respondre, impulsos i favorits
Aplicacions per a dispositius mòbils
Continguts: 

Mastodon és una xarxa social de microblog que va ser creada l’any 2016 per Eugen Rochko. És pràcticament igual que Twitter però amb unes diferències claus:

  • Permet publicar missatges de fins a 500 caràcters.
  • El servidor està descentralitzat.
  • No hi ha publicitat.
  • El codi de conducta l’estableix la pròpia comunitat, que pot expulsar-vos si així ho decideix.

Com qualsevol eina de microblog, Mastodon disposa de:

  • Línies de temps per veure les publicacions. Els missatges es visualitzen en ordre cronològic.
  • Publicació de continguts. Es poden compartir missatges de text, vídeo i enquestes.
  • Persones usuàries. La gent es pot seguir, enviar missatges, missatges privats etc.

Aquesta xarxa social va ser desenvolupada sota llicència de programari lliure. El codi de la xarxa social està disponible al rebost de GitHub.

Mastodon és una xarxa social amb una característica molt important. L’aplicació servidor de la xarxa social es pot instal·lar en qualsevol servidor. Aquesta instal·lació rep el nom d'instància. Qualsevol persona que disposi d’un servidor propi o tingui accés a un servidor, podrà instal·lar l’aplicació servidor de Mastodon, ja que el codi està disponible per a tothom.

Per posar un exemple concret, Mastodont.cat és una instància de Mastodon. L’usuari @spla és qui va instal·lar Mastodon en un servidor propi o que hi tingui accés. Així està estipulat a la pàgina principal de Mastodont.cat.

En el cas de Mastodon.social és la instància de Mastodon gestionada pel seu desenvolupador, Eugen Rochko.

Ve de les paraules ‘Federation Universe’. És una xarxa de xarxes socials lliures i descentralitzades. Dins d’aquesta federació de xarxes socials hi ha: Plreoma, GNUsocial i Mastodon. També en formen part eines lliures com Pixelfed (imatges), Funkwhale (música), Peertube (vídeo) o Plume (blog).

La característica principal de Fediverse és el seu protocol de comunicació, l’Activity Pub. Aquest protocol possibilita que una persona usuària de Mastodon pugui comunicar-se amb una persona usuària de GNUSocial o altres persones usuàries d’altres xarxes socials i eines digitals federades a Fediverse.

A diferència d’altres xarxes socials, qualsevol persona usuària de Twitter no pot comunicar-se amb qualsevol persona usuària de Facebook o Youtube. En canvi a Mastodon sí.

Mastodon és una xarxa social descentralitzada. Això significa que les instàncies de Mastodon no estan allotjades en un servidor o en un grup de servidors d’una mateixa persona o empresa. Cada instància pot residir en qualsevol servidor, sigui de qui sigui.

Com que Mastodon és una xarxa social federada i utilitza el protocol de comunicació Activity Pub, totes les persones usuàries de qualsevol instància poden comunicar amb altres persones usuàries d’altres instàncies.

Abans de registrar-se com a persona usuària, cal escollir bé la instància en la qual ens volem comunicar. Mastodon té la característica d’utilitzar un registre de persona usuària per a una instància. Aquell registre no serveix per a altres instàncies.

Si es vol accedir a una altra instància, caldrà fer un altre registre, i llavors la persona tindrà diferents comptes per a cada instància.

Recordeu que encara que estigueu registrat en una altra instància, podreu comunicar-vos amb les persones membres d’una altra instància que no sigui la vostra. Més endavant podreu migrar el compte de persona usuària a una altra instància.

A la pàgina joinmastodon.org hi ha un llistat de cada instància. Podeu escollir la instància que més us interessi. En el cas que vulgueu canviar-vos d’instància, hi ha la possibilitat de migrar el compte.

Per registrar-se a la instància que heu seleccionat heu d’anar a la seva pàgina, i indicar el nom de persona usuària i el correu electrònic associat. Mitjançant el registre, haureu d’indicar si esteu d’acord amb les normes de la instància.

Cada administrador o administradora de cada instància haurà d’aprovar aquesta sol·licitud. Un cop aprovada ja sou dins Mastodon. El vostre compte tindrà el següent format de nom: @nom_personausuària@nom_instància

Si entreu a la instància de Mastodon en la qual us heu registrat, veureu dues línies de temps.

  • Una línia de temps és de la instància on en la qual us heu registrat. En aquesta línia de temps veureu totes les publicacions de les persones usuàries que en formen part.
  • La segona línia de temps és la línia de temps federada. En aquesta línia de temps veureu publicacions d’altres persones usuàries. Aquestes persones usuàries són comptes seguits per les persones que formen part de la instància on us heu registrat.

Dins de la instància de Mastodon en la qual heu aterrat podreu publicar contingut. Publicar un contingut a Mastodon és conegut com a publicar un toot. Podeu publicar textos de fins a 500 caràcters.

En el cas que hi afegiu un enllaç, l’enllaç redueix el nombre de caràcters. En el cas de les imatges o vídeos que s’adjunten, no redueixen el nombre de caràcters. També es pot contestar a una publicació d’una altra persona usuària.

Com a Twitter, a Mastodon també podeu categoritzar les publicacions per etiquetes. Si cliqueu sobre l’etiqueta, podreu veure totes les publicacions que s’hi han guardat.

Compartir una publicació d’una altra persona usuària és conegut com a donar un impuls. Un cop impulsada la publicació, les altres persones que us segueixen veuran la publicació. A part de publicar contingut i compartir-lo, també podeu marcar publicacions favorites.

Com que Mastodon és una xarxa social lliure, descentralitzada i de programari lliure, les aplicacions per connectar-se a aquesta xarxa des d’un dispositiu mòbil també ho són. Aquestes són algunes de les aplicacions per connectar-s'hi.

field_vote: