Consells per la seguretat tecnològica de la vostra entitat

Imatge principal a portada: 
Avui en dia la seguretat tecnològica està present en molts dispositius. Imatge de Stock Catalog. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Stock Catalog. Llicència d'ús CC BY 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

Un sistema informàtic, per norma, ja és insegur des del primer dia que es posa en funcionament. Mitjançant alguns consells podem millorar la seguretat d’aquest sistema.

Avui en dia estem envoltats de tecnologia. Si als noranta els ordinadors començaven a arribar a les diferents entitats del país, ara tenim molts més dispositius que ens permeten guardar i gestionar informació, comunicar-nos i connectar-nos entre si.

Però el fet que hi hagi tantes opcions per gestionar informació i connectar-se a les xarxes, provoca que sorgeixin problemes de seguretat tecnològica. Aquests problemes poden causar contratemps a l’entitat i en el pitjor dels casos, perdre molta informació.

Imatges secundàries: 
La seguretat tecnològica és transversal i també afecta els dispositius mòbils. Imatge de Newkemall. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Imatge de Newkemall. Llicència d'ús CC BY 2.0
Els núvols tecnològics són molt importants en temes de seguretat tecnològica. Imatge de Rainer Stropek. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Rainer Stropek. Llicència d'ús CC BY 2.0
Subtitols: 
Fer neteja
Protegiu-vos amb Antivirus
Guardeu la informació als núvols
Eines per recuperar els sistemes.
Continguts: 

Les eines de neteja són eines que us permeten netejar diferents arxius que ja no feu servir en el vostre sistema operatiu i que ocupen espai. Penseu que l’espai d'emmagatzematge dels ordinadors i dels dispositius electrònics, a vegades s’utilitza com a memòria volàtil. Per tant, intenteu tenir l’espai sempre controlat.

Esborreu o desinstal·leu aplicacions que ja no feu servir. Els arxius multimèdia que tampoc feu servir, però que sí que els voleu guardar, intenteu-los guardar en un dispositiu d'emmagatzematge perifèric. D’aquesta manera tindreu més espai suficient.

També podeu utilitzar eines per fer neteja d’arxius que ja no feu servir. Una d’aquestes eines és el Ccleaner que és un clàssic per netejar els arxius que ja no feu servir. Aquesta aplicació està disponible per ordinador i per dispositiu electrònic. Té una versió gratuïta que està prou bé.

És summament important que tingueu el vostre sistema protegit amb un antivirus. Els virus existeixen i encara segueixen fent la guitza en molts ordinadors i dispositius mòbils. No sigueu negacionistes!

Us recomanem que, primer de tot, us instal·leu sistemes operatius que no disposin de tants virus. Curiosament, el GNU/Linux és un d’ells. Hi ha moltes distribucions de GNU/Linux, com Ubuntu, Linux Mint o Fedora, que no tenen tants problemes amb virus. I a més a més, són programari lliure.

En el cas que no féu servir un sistema operatiu que no tingui tants problemes de virus, us recomanem, molt, que us instal·leu un antivirus. Un dels antivirus que recomanem més és el Clam AV que està disponible per a diversos sistemes operatius. Aquest antivirus és programari lliure i té una versió gratuïta. També està disponible per GNU/Linux.

També hi ha altres antivirus, que són més comercials però que també són interessants de tenir. Un d’ells és el Kaspersky, un antivirus molt complet que també disposa de versió per a GNU/Linux.

Tota la vostra informació crítica que guardeu als vostres ordinadors i dispositius mòbils, els heu de guardar en un servei al núvol. Quan parlem d’informació crítica, ens referim a tots els fitxers i carpetes que utilitzeu constantment en el vostre dia a dia de l’entitat.

De serveis al núvol n’hi ha molts. Curiosament els que ofereixen més espai són els que estan associats a multinacionals tecnològiques grans. No queda clar com aprofiten les dades que emmagatzemeu allà. És probable que les aprofitin per oferir publicitat.

Però d’eines al núvol també n’existeixen que estan lligades al món de l’economia social i solidària. Una d’elles és Commons Cloud que ofereixen un servei al núvol prou econòmic perquè una entitat ho pugui sufragar.

A part de guardar la informació crítica al vostre núvol també és interessant de poder tenir una eina que pugui recuperar tot el sistema en un moment. Són eines semblants a Time Machine d’Apple, que permet restaurar una imatge sencera antiga del vostre ordinador en qüestió de minuts.

Mitjançant aquestes eines de còpies senceres, podreu guardar imatges de tots els vostres ordinadors i les podreu recuperar quan ho necessiteu. És molt recomanable que guardeu una imatge de quan vau estrenar l’ordinador i diferents imatges senceres, siguin per setmanes o per mesos.

Una d’aquestes eines és CloneZilla. CloneZilla és una eina que funciona com a disc d’arrencada, mitjançant un USB. L’eina permet guardar una imatge del vostre ordinador en un disc dur extraïble i recuperar-la quan ho desitgeu.

També pot ser recomanable que compreu un disc dur extraïble per tal de guarda, únicament, aquestes imatges de CloneZilla.

field_vote: 

Eines i recursos per fer còpies de seguretat

Imatge principal a portada: 
Les còpies de seguretat s'haurien de fer regularment. Imatge de: Davide Alberani. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: Davide Alberani. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

A moltes entitats no es fan còpies de seguretat del sistema informàtic. És convenient fer còpies de seguretat per tal de poder recuperar la informació en qualsevol moment.

Un dels màxims problemes informàtics que pot tenir qualsevol persona o entitat sense ànim de lucre, és perdre totes les dades dels seus ordinadors, a causa d’alguna incidència o error del sistema operatiu. És una situació amb una certa complexitat i molesta, ja que es perd molta informació i es necessiten moltes hores per arreglar la incidència i tornar a instal·lar tot el programari que es fa servir en el dia a dia de l’entitat.

Imatges secundàries: 
Els sistemes de còpies de seguretat han evolucionat molt. Imatge de Iñigo Alonso. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0. Font: Iñigo Alonso. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0.
Depenent de les entitats, amb un USB podrien guardar les còpies de seguretat. Imatge de Jacqui Brown. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: Jacqui Brown. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Subtitols: 
Abans de començar
Recursos per fer les còpies de seguretat
EaseUS Todo Backup Free
iDrive
BorgBackup
Amanda
Continguts: 

El món de les còpies de seguretat, tot i semblar molt fàcil de gestionar, és de certa complexitat. Tothom pot pensar que les eines que gestionen còpies de seguretat realitzen una còpia sencera del disc dur. Però si ho féssim així, ràpidament acabaríem l’espai del disc dur extraïble o l’espai del núvol. Les còpies senceres cal fer-les, cada cert temps.

Aquestes còpies de seguretat cal guardar-les i no esborrar-les o sobre escriure-les. Si sempre sobreescrivim les còpies de seguretat, només tindrem un únic fitxer. Però que passa si necessiteu un treball que s’ha fet massa gran, i el necessitem en el seu estat inicial? Per aquesta raó no és recomanable sobreescriure les còpies de seguretat senceres.

Si no es poden fer sempre còpies de seguretat senceres, ha d’haver una forma de fer-les, sense esgotar tants recursos d’espai. Aquesta forma són les còpies incrementals. Les còpies incrementals només guarden els fitxers que han sofert algun canvi.

A part d’entendre alguns conceptes claus, també cal tenir algunes eines físiques i digitals, que poden complementar les aplicacions que us suggerirem.

Algunes d’aquestes són eines per emmagatzemar fitxers al núvol, com Google Drive o OneDrive, que ofereixen diferents espais gratuïts per guardar fitxers al núvol. Commons Cloud és un projecte de l’economia social i solidària que també ofereixen el servei de fitxers al núvol amb un cost molt econòmic.

També és recomanable disposar d’un disc dur extraïble o d’un clauer USB. Depenent de la quantitat de fitxers, potser necessitareu una eina o una altre. Això sí, tingueu controlades aquestes eines per tenir-les sempre localitzades.

EaseUS Todo Backup Free és una aplicació gratuïta que permet realitzar còpies de seguretat i instal·lar-les de forma ràpida i senzilla. És una eina molt fàcil de funcionar, que et guia a través d’unes instruccions pas a pas.

També disposa d’unes versions anomenades ‘House’ i ‘Business’. La principal diferència d’aquestes dues versions és la rapidesa en executar les còpies i les restauracions. La versió ‘Business’, a més, pot executar-se des de la línia d’ordres i gestionar diversos equips informàtics.

EaseUS Todo Backup Free és gratuïta. La gratuïtat s’acaba quant es vol guardar la informació en un núvol. Tanmateix, podeu evitar aquesta limitació guardant la informació en un disc dur extraïble o en un clauer USB.

iDrive és una aplicació per Windows que permet realitzar una còpia sencera del vostre disc dur, comprimir-la i guardar-la en un fitxer al seu núvol, al vostre núvol o en un disc dur extraïble o clauer USB.

L’aplicació ofereix guardar tota la còpia sencera del vostre disc dur en el seu núvol. En la versió gratuïta ofereix 5 GB d’espai. Si es necessita més espai, es pot arribar a disposar de 2 TB. Les còpies de les imatges de disc només utilitzen l’espai consumit, no l’espai total de disc dur.

El funcionament per recuperar una versió o recuperar un arxiu, és molt similar a l’aplicació Time Machine d’Apple. En qualsevol moment es pot recuperar tot el sistema operatiu sencer o recuperar un fitxer concret en la seva versió anterior.

És una aplicació que funciona en diferents distribucions de GNU/Linux i MacOS. L’eina està disponible gratuïtament i té la llicència de programari lliure. Tot el codi font està disponible en el seu rebost de GitHub.

BorgBackup és molt simple de funcionar. Ofereix una eficient gestió de l’espai per emmagatzemar les còpies de seguretat. També ofereix un sistema de compressió molt eficient, anomenat LZ4, que permet alliberar més espai.

Una de les característiques principals de BorgBackup és la seguretat de la transmissió. Els fitxers viatgen de forma totalment encriptada. L'aplicació també utilitza diferents eines d’autentificació.

Amanda és un sistema de ‘Backup’ pensat per a xarxes de sistemes informàtics. Funciona en sistemes GNU/Linux i Windows. Permet guardar arxius de sistemes Windows en servidor Amanda instal·lat en GNU/Linux.

És una eina amb molts anys de bagatge al darrere. Des dels anys noranta que està funcionant perfectament en molts sistemes informàtics. Amanda és una aplicació que ha estat desenvolupada sota llicència de programari lliure.

field_vote: 

Eines per l'aprenentatge virtual

Imatge principal a portada: 
Amb la situació de la pandèmia de la Covid-19 les eines virtuals d'aprenentatge són una gran solució. Imatge de Bryan McDonald. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: Bryan McDonald. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

Moltes entitats es plantegen oferir formacions a través d’Internet a causa de la situació de pandèmia. A Internet existeixen moltes eines que us poden ajudar a oferir formacions a distància.

La situació de pandèmia que està vivint el país ha causat que l’inici del curs escolar sigui qüestionat constantment. Les mesures de seguretat i la protecció sanitària és una de les prioritats de totes les escoles. En un principi, totes les escoles són segures i hi han establerts diferents protocols, en cas que hi hagi positius. Tanmateix, la incertesa està a l’aire.

Imatges secundàries: 
Mitjançant Internet podem seguir les classes a casa a través d'eines d'aprenentatge virtual. Imatge de Bonnie Brown. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Bonnie Brown. Llicència d'ús CC BY 2.0
Les aules s'han d'adaptar al context pandèmic. Imatge de ssilberman. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: ssilberman. Llicència d'ús CC BY 2.0
Subtitols: 
Moodle
Schoology
OpenSWAD
Chamilo
Open EDX
Continguts: 

Moodle és una aplicació de programari lliure que crea Entorns Virtuals d’Aprenentatge (EVA). Va ser dissenyat per l’australià Martin Dougiamas, a partir d’una tesi doctoral que va redactar ell mateix. Dougiamas defensava l’ús del programari lliure per construir comunitats d’Internet basades en el construccionisme, una teoria de l’aprenentatge basada en l’acció.

Mitjançant Moodle podreu crear diferents tipus de recursos d’aprenentatge com: pàgines html, llibres, arxius, etc. També podreu crear diferents tipus d’activitats, com: tasques, enquestes, fòrums, glossaris, qüestionaris, wikis, tallers i consultes. La comunicació es basa en l’ús del correu electrònic, però també disposa de fòrums i sales de xats.

Una de les característiques de Moodle és la múltple possibilitat de configuracions i diversificació. Per exemple, en el cas dels tipus d’usuaris i usuàries, existeix una gran varietat de rols: administradors, managers, professor o professora, professor o professora sense permisos d’edició, estudiant i estudianta i convida o convidada. En el cas del seguiment, també existeixen diverses maneres de fer el seguiment de l’evolució de cada alumne: qualificacions, competències, insígnies o informes.

Una de les últimes novetats de Moodle, és la incorporació de la gamificació, l’ús dels jocs didàctics per aprendre. Alguns dels recursos de gamificació que incorpora Moodle, són: el penjat, la sopa de lletres, els mots encreuats, el millionari o el Sudoku.

Tal com hem explicat, Moodle és una eina de programari lliure, gratuïta, que s’instal·la en un servidor. La instal·lació no és complexa, però requereix certs coneixements tècnics. També disposa de la possibilitat d’utilitzar l’eina en un servidor remot, propi de la mateixa companyia, pagant una quaota anual.

Schoology és un entorn virtual d’aprenentatge. A diferència de Moodle, Schoology on és programari lliure i no s’ha d’instal·lar en un servidor. S’utilitza l’espai que ofereix la mateixa empresa. Schoology és de pagament. Es pot començar a utilitzar, mitjançant la demanda d’una prova.

Schoology està pensat, sobretot, per utilitzar-se en escoles de primària. Tanmateix, ofereix diferents tipus de serveis i funcionalitats, que poden ser emprades per a qualsevol propòsti formatiu. Permet dissenyar cursos o formacions més àmplies i fer un seguiment molt acurat de les tasques que han realitzat els i les alumnes.

Schoology té un sistema de comunicació molt complet. Mitjançant aquesta eina podreu enviar missatges personalitzats, a través de correus electrònics, sales de xat i l’ús del SMS dels telèfons mòbils. El disseny de l’aplicatiu també permet que entre l’alumnat hi hagi una comunicació molt fluida.

Schoology també disposa d’una aplicació per a dispositius mòbils molt completa. Mitjançant aquesta aplicació, es pot gestionar el curs o formació, i l’alumnat poden seguir les classes i indicacions, sense cap mena de problema.

OpenSWAD és una aplicació que és un entorn virtual d’aprenentatge, que a més, incorpora funcionalitats de xarxes socials. A diferència de Moodle, OpenSWAD permet guardar les formacions i gestionar les inscripcions dels alumnes en el mateix servidor. D’aquesta manera, no cal preocupar-se per instal·lacions en servidors.

Mitjançant OpenSWAD podreu fer configurar molts àmbits educatius. Per exemple, podreu crear institucions i centres educatius, titulacions, assignatures, inscripcions als cursos, activitats i treballs per fer, qualificacions, tests d’avaluació, controls d’assistència i estadístiques.

Pel professorat també és una bona eina perquè permet crear grups d’alumnats i gestionar inscripcions. OpenSWAD també té un sistema de comunicació molt interessant. Permet comunicar-se amb la família i l’alumnat, a través de xarxa social interna, fòrums, xats, avisos públics i missatgeria instantània.

OpenSWAD és en un entorn virtual d’aprenentatge amb llicència de programari lliure. Es pot descarregar lliurement aquí i té un bon manual d’instal·lació. Tot el seu codi està publicat a diferents repositoris com GitHub o Open HUB. OpenSWAD també té un grup molt fort d’usuaris i usuàries, que s’organitzen en diferents comunitats virtuals.

Chamilo és un entorn virtual d’aprenentatge de programari lliure. Està desenvolupat per l’associació Chamilo, una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu treballar per aconseguir una educació de qualitat a tot el món. La mateixa web de Chamilo defineix aquest programa com un entorn virtual d’aprenentatge basat en el contingut. La primera versió de Chamilo va sortir a la llum el 2010.

Les característiques principals de Chamilo són les següents:

  • El seu funcionament pràctic i senzill.
  • El seu atractiu visual.
  • La seva eficiència a l’hora de consumir pocs recursos del servidor.

Chamilo disposa de molts videotutorials i molts recursos d’aprenentatge en la seva pàgina web. També disposa de fòrums en línia. Chamilo és gratuït i es pot descarregar des de la seva pàgina web.

En aquest cas, Open EDX és una plataforma que permet crear cursos massius a l’estil MOOCs. Aquests cursos són petites formacions que s’han desenvolupat en àmbits universitaris. Moltes d’elles s’ofereixen de forma gratuïta.

Open EDX té una versió gratuïta que s’instal·la en un servidor i una versió de pagament que està allotjada en un servidor de la companyia. La versió que s’instal·la en el servidor és prou complex i segurament necessitareu alguna persona que us ho pugui montar bé.

Mitjançant aquesta plataforma, podreu crear cursos, els continguts, gestionar les inscripcions, activitats, exàmens, gamificació i certificacions.

field_vote: 

Bancs de tipografies per utilitzar a la vostra publicitat

Imatge principal a portada: 
Les famílies tipogràfiques ofereixen un conjunt de tipografies. Imatge de Josep Patau Bellart. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: Josep Patau Bellart. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

Per fer cartells, maquetar projectes i dissenyar webs, necessitem tipografies. Mitjançant aquests bancs tipogràfics, podeu ser més creatius a l’hora de fer les vostres composicions.

Quan aneu a fer un cartell, un fulletó o un tríptic per la vostra entitat, potser us passa que no disposeu de totes les tipografies que necessiteu. A vegades, seleccionar una tipografia que encaixi amb la imatge gràfica de l’entitat, costa molt de trobar. També costa, trobar una tipografia que encaixi amb una altra tipografia que s’està utilitzant.

Quan això passa, el que heu de fer és cercar tipografies. Però on? A Internet trobareu moltes tipografies de pagament. Però possiblement, el preu que demanen per una d’elles no el pot assumir la vostra entitat sense ànim de lucre.

Imatges secundàries: 
Hi han moltes tipografies que podeu utilitzar en els vostres recursos publicitaris. Imatge de Josep Patau Bellart. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: Josep Patau Bellart. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Hi han tipografies que són autèntiques obres d'art i fugen de les clàssiques famiílies tipogràfiques.  Imatge de Marcus Mailov. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font:  Imatge de Marcus Mailov. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Subtitols: 
The League of Moveable Type
Open Foundry
Font Space
Font Squirrel
Font Library
Continguts: 

Aquesta lliga va sorgir el febrer del 2009. En aquella època, els grans fabricants de navegadors web van aprovar una etiqueta que permetia que s’utilitzés tipografies que no estiguessin instal·lades en el mateix servidor. Això va fer despertar la iniciativa d’uns quants dissenyadors, que volien aportar un granet de sorra al disseny web.

Va ser quan va néixer el Open-Source Type Movement, amb tres pilars bàsics:

  • Contribuir a la creació de noves fonts.
  • Apostar per l’establiment de llicències lliures a les famílies tipogràfiques.
  • Fer visible la documentació i el procés de creació de les tipografies, perquè els estudiants i aficionats, puguin desenvolupar-ne més.

The League of Moveable Type no ofereix un catàleg molt extens de tipografies. En disposa d’unes 20 tipografies. El que sí que ofereix, és una explicació de tot el procés creatiu de la tipografia que voleu utilitzar. De fet, a cada tipografia veureu un enllaç a GitHub, on podreu descarregar-vos tots els fitxers i la documentació sobre com s’ha creat aquesta tipografia.

The League of Moveable Type aposta molt perquè tothom pugui aprendre a modificar o crear tipografies noves. És per això que deixa oberta la porta a oferir tota l’ajuda possible perquè aprengueu a crear o modificar tipografies. Trobareu xerrades i butlletins per aprendre’n.

Open Foundry és una plataforma on es publiquen tipografies amb llicència de programari lliure. Disposa d’una trentena de tipografies de programari lliure, que us podeu descarregar lliurement des de la seva pàgina web.

En el mateix cas que el Open Source Type Movement, a Open Foundry aposten per les llicències lliures. Per això, totes les tipografies que tenen exposades en el seu catàleg, tenen tots els fitxers fonts de construcció disponibles.

El catàleg disposa de moltes tipografies de famílies Sans o famílies Romanes. En el mateix catàleg podreu provar textos i símbols de puntuació de la tipografia que voleu descarregar. D’aquesta manera tindreu un punt de vista previ, abans de descarregar-la o fer-la servir en el vostre projecte.

En el cas que sapigueu crear tipografies i les voleu desar com a llicència lliure, podeu enviar-les a Open Foundry. La mateixa pàgina web també disposa d’una botiga electrònica per a vendre productes de marxandatge relacionats amb les tipografies.

Font Space és un banc de tipografies de diferents llicències lliures. Hi han tipografies amb una llicència totalment oberta i altres tipografies amb llicències lliures més restrictives, reservades per a desenvolupament de projectes personals.

A Font Space trobareu un catàleg molt extens de fins a 1000 tipografies, totes elles amb llicències lliures. El mateix catàleg disposa d’un cercador, diferenciat per les següents categories: popular, aleatòria, per a ús comercial, ordenades alfabèticament i ordenades per any.

També disposa d’un simulador de tipografies. En aquest simulador, hi podeu escriure el text que us vingui més de gust, i us sortirà automàticament escrit en la tipografia que heu seleccionat. Això, és una bona opció per provar si disposa de sistemes de puntuació en català.

Font Space també permet publicar tipografies que heu creat prèviament. L’única condició per publicar aquestes tipografies, és que heu de declarar-les en una de les múltiples llicències lliures.

És un banc de tipografies gratuïtes on disposen de moltes tipografies amb llicència lliures. Disposen d’un extens catàleg de tipografies, totes elles agrupades en més de 40 categories. Per a cercar les tipografies, es disposa de diversos filtres, com per exemple: per a ser usades en línia, per a ser utilitzades localment o per nombre de fonts per família.

Disposa d’un simulador per comprovar com quedarien les fonts que vosaltres desitgeu. També disposa d’un apartat per a publicar fonts tipogràfiques. Una de les opcions més destacades és l’opció de reconeixement de fonts tipogràfiques. Us demanarà que pugeu una tipografia i us dirà el nom de la família tipogràfica i si està disponible al mateix catàleg.

Per altra banda, també disposa d’un bon apartat de fonts tipogràfiques de pagament, a preus realment assequibles. Recordem que la llicència de programari lliure o les llicències lliures, no signifiquen que hagi de ser sinònim de gratuïtat.

Font Library és un banc de tipografies lliures que disposa, actualment, de 2066 famílies tipogràfiques, 26850 tipografies i 713 contribuïdors. Aquestes tipografies han estat desenvolupades en 73 idiomes diferents. Hi ha tipografies per alfabets diferents del nostre, com per exemple: tibetà, farsi o tifinagh. També disposa tipografies amb 16 llicències lliures diferents.

Totes aquestes tipografies es poden utilitzar directament en digital o es poden descarregar i utilitzar en programari que estigui instal·lat en el vostre ordinador. En el cas que trobeu alguna tipografia que no estigui correctament adequada al vostre idioma, podeu millorar-la afegint símbols de puntuació o elements que hi trobeu a faltar.

Font Library és un projecte molt col·laboratiu. A part de poder publicar-hi fonts tipogràfìques i descarregar-se tipografies, també podreu participar en el projecte, fent altres tasques. Una tasca, per exemple, és la traducció de totes les pàgines del projecte.

field_vote: 

Eines per emmagatzemar els vostres documents i arxius multimèdia

Imatge principal a portada: 
Avui en dia la informació la guardem en digital. Imatge de brandon schauer. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: Brandon schauer. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

La informació l’heu de tenir disponible a tot moment i en bones condicions de seguretat. Hi ha eines al núvol que ofereixen aquestes condicions.

Les entitats sense ànim de lucre, les associacions, les fundacions i les ONGs generareu molta documentació al llarg de l’any. Projectes, cartes, comunicats, fotografies i vídeos, són part de la documentació que podeu anar creant, durant el vostre dia a dia. I aquesta documentació cal guardar-la en un lloc segur.

Imatges secundàries: 
Existeixen eines per guardar documentació, amb les quals us podeu connectar des de molts dispositius.  Imatge de EvelynGiggles. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: EvelynGiggles. Llicència d'ús CC BY 2.0
El núvol ofereix més possibilitats de compartir documents que els clauers digitals. Imatge de Jacqui Brown.Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: Jacqui Brown.Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Subtitols: 
NextCloud
Google Drive
OneDrive
Mega
Pcloud
Continguts: 

NextCloud és un paquet de programari que s’instal·la en un servidor. Dintre d’aquest paquet, hi ha el servei d’emmagatzematge al núvol, que permet guardar documentació al vostre servidor, i que aquest sigui accessible des de qualsevol dispositiu.

A part d’oferir el servei d’emmagatzematge al núvol, NextCloud també ofereix altres serveis, com per exemple la gestió de calendaris, contactes, tasques programades i flux de dades multimèdia. Permet connectar-se amb altres aplicacions de Google Docs i una connexió amb la Raspberry Pi. Des del mateix NextCloud també podreu editar els documents i guardar-los al vostre servidor.

NextCloud té versió per dispositius mòbils iOS i Android. Aquesta versió és totalment gratuïta i permet descarregar-se els documents que teniu guardats al vostre servidor. També permet editar tota aquesta documentació.

NextCloud té llicència programari lliure i és gratuït. No té cap limitació d’espai, ja que l’espai és el que configureu en el vostre servidor. Per tant, sou lliures de disposar tot l’espai necessari. Podeu instal·lar NextCloud en un servidor Windows, MacOS o GNU/Linux.

Google Drive també és un sistema d’emmagatzematge de fitxers, que en aquest cas, no s’instal·la en cap servidor. Els documents de Drive es guarden en els servidors de Google. L’ús que en fa Google del contingut dels fitxers, sempre ha sigut objecte de polèmica.

Google Drive permet guardar la documentació i fer-la servir amb altres eines seves, com poden ser Docs, Full de Càlcul i Presentacions. Aquesta connexió és totalment automàtica, i sempre queda totalment integrada a les eines de Google.

Google Drive ofereix una versió gratuïta de 15GB. Amb 15GB teniu espai totalment de sobra que us permetrà desar tota la documentació de text i gràfica, de la vostra entitat. En cas que necessiteu més espai, Google Drive ofereix diferents plans de pagament, que són molt econòmics, i que podreu arribar fins als 30 TB d’espai.

Google Drive també disposa d’aplicació mòbil per Android i iOS. Des de l’aplicació, i amb la resta d’eines de Google, podreu editar i gestionar tots els vostres documents. Google Drive no és programari lliure, però l’espai d’emmagatzematge, els plans de pagament que ofereix i la integració amb altres eines, són molt interessants a tenir en compte.

OneDrive és el servei d’emmagatzematge que ofereix Microsoft. Ofereix 5 GB gratuit. En el cas que tingueu contractat un pla de Microsoft Office, podreu fer servir 1 TB. La integració amb Microsoft Office és total. També té disponibles altres plans de pagament, que poden arribar als 6 TB d’espai.

Algunes de les característiques que ofereix OneDrive, són les següents:

  • Podeu accedir als arxius des de qualsevol dispositiu.
  • Podeu continuar treballant sense connexió a Internet. Un cop restablerta, els documents es desen automàticament, sense necessitat de fer res.
  • Tota la informació i els vostres documents, viatgen per Internet de forma encriptada.

OneDrive també disposa d’autentificació múltiple, recuperació de documents, detecció de virus i arxius dolents i múltiples possibilitats de comptes de negoci.

El mateix que passa amb Google Drive. OneDrive no és programari lliure i tampoc queda clar que és el que fan amb les vostres dades. A diferència de Google Drive, els plans de pagament no són tan competitius. Però la integració amb el paquet Microsoft Office és prou bona.

Mega és un servei d’emmagatzematge que ofereix 15 GB d’espai gratuït. És considerat com una eina molt segura, ja que ofereix un servei d’encriptació de dades punt a punt. Això significa que les dades, viatgen totalment encriptades des del dispositiu d’origen fins al dispositiu final.

Mega ofereix un taulell molt simple d’utilitzar, tant en la versió per navegador web com en la versió d’escriptori. A part, una característica molt interessant del taulell de Mega, la disponibilitat de tenir un xat per parlar amb altres usuaris de Mega i intercanviar-se fitxers encriptats. La seguretat és una de les prioritats de Mega.

En el cas de necessitar més espai per emmagatzemar arxius i imatges, Mega ofereix fins a 50GB més gratuïtes. Però aquest oferiment caduca al cap de 6 mesos. Durant aquest període, hauríeu de contractar un nou pla per a Mega, ja que si no, podeu perdre tota la informació. També heu de tenir en compte el nombre de transmissió de dades que fareu entra els diferents dispositius.

Mega no és programari lliure. El va fundar Kim Dotcom, un empresari d’origen finlandès que viu a Nova Zelanda, i que era el fundador de Megaupload. Aquesta empresa va tenir certa polèmica, ja que guardava tota mena de fitxers que es podien descarregar lliurement els seus usuaris i usuàries.

pCloud ofereix 10GB d’espai gratuït, amb el qual podreu guardar documents, fotos, vídeos i música. Pcloud no té restriccions de mida, a l’hora de pujar arxius al seu núvol i tampoc posa restriccions de velocitat.

Ofereix un servei de seguretat per desar informació, on la informació es desa de forma encriptada. La informació també viatja de forma encriptada, de dispositiu a dispositiu. També disposa de diferents eines per gestionar els fitxers que deseu als vostres dispositius.

Pcloud ofereix varis plans de pagament. Per exemple, un pla de pagament de fins a 2TB, amb un cost anual.

field_vote: 

Eines per publicar els podcasts de la vostra entitat

Imatge principal a portada: 
Els podcasts són una molt bona opció per difondre els objectius i les activitats de la vostra entitat. Imatge de Stephan Ridgway. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Stephan Ridgway. Llicència d'ús CC BY 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

Els podcasting és una ocpió molt interessant per difondre els objectius i les activitats de la vostra entitat. Utilitzant diferents eines podreu fer arribar les podcasts als i les vostres oients.

Els podcasts s’han convertit en una solució molt efectiva a la comunicació associativa. Mitjançant els podcasts també podrem comunicar tot el que fa la vostra entitat i podreu generar una comunitat de seguidors que contínuament, seguiran totes les vostres activitats a les xarxes.

Amb els podcasts podreu fer entrevistes a persones referents del vostre sector, programes temàtics sobre una activitat de la vostra entitat, i intercalar notícies i activitats que programeu amb la vostra entitat.

Imatges secundàries: 
Per crear un podcast no es necessita un equip massa bo. Imatge de Naotake Murayama. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Naotake Murayama. Llicència d'ús CC BY 2.0
Amb un ordinador i un micròfon, podeu començar a fer els vostres podcasts. Imatge de Sebastian Küpers. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Sebastian Küpers. Llicència d'ús CC BY 2.0
Subtitols: 
Ivoox
Soundcloud
Spotify for podcasters
Podcast generator
Wordpress
Continguts: 

Ivoox s’ha convertit en una gran referència dels podcasts. Per la seva facilitat d’ús, per la gran quantitat de persones que publiquen arxius d’àudio i per la gran quantitat de persones que tenen instal·lada l’app al seu dispositiu mòbil i escolten diferents programes de ràdio, podcasts i grups musicals.

La clau de l’èxit d’ivoox és la gratuïtat a l’hora de publicar continguts. No hi ha limitacions d’espai, per tant podeu emmagatzemar tots els arxius d’àudio que vosaltres desitgeu. Cal recordar que els arxius d’àudio pesen molt menys que els arxius de vídeo.

El model de negoci d’ivoox es basa en subscripcions que podeu oferir a les persones que us escoltin. Continguts exclusius o continguts reservats, poden ser interessants per a certes persones que necessitin tenir més informació sobre algun aspecte concret. D’aquesta manera, vosaltres podeu guanyar uns ingressos.

A part de poder publicar tots els continguts que voleu, ivoox també ofereix subscripcions RSS, estadístiques d’oients, xarxa social amb seguidors i seguidores i interacció de comentaris. Ivoox és gratuïta i la podeu descarregar per iOS i Android.

Soundcloud està molt orientat a grups de música i a artistes. Però també disposen de serveis de podcasts, on les persones que enregistrin els podcasts podran gaudir de moltes més opcions, per enregistrar i publicar els seus enregistraments.

Soundcloud disposa d’un compte gratuït, molt bàsic. En aquest compte només podreu publicar fins a 3 hores d’enregistrament. És un compte, pensat, sobretot per a grups de música que vulguin publicar diversos treballs sencers.

Però mitjançant l’opció de pagament, és quan es poden trobar moltes més opcions pensades per a les entitats que vulguin emetre els seus podcasts. Algunes de les opcions de pagament, són: programació de publicació de continguts, no hi ha limitació d’espais, estadístiques de les persones que escoltin els podcasts i personalització del reproductor, en cas que s’insereixi a la vostra pàgina web.

L’opció de pagament, no és molt cara i és una opció prou interessant per les entitats que vulguin crear el seu programa de ràdio i el vulguin inserir a la seva pàgina web.

És una opció que ha sorgit fa ben poc. Spotify ha recaptat tantes persones usuàries que ha decidit entrar en el mercat del podcast. L’opció sembla interessant tant per persones individuals com per a entitats i associacions sense ànim de lucre.

Spotify no ofereix directament espai per emmagatzemar podcasts. Si no ho fa a través d’una llarga llista de terceres aplicacions. Mitjançant aquestes aplicacions, podreu crear els vostres podcasts i guardar-los a cada una d’elles.

Spotify, el que fa, és redistribuir aquests podcasts a través del seu servei. D’aquesta manera, les persones que volen escoltar un podcast, només l’hauran de buscar a través del cercador de Spotify. Quan elt trobin, només hauran de clicar al botó d’escoltar.

Podcast generator és una aplicació que s’instal·la en un servidor. Amb Podcast generator podreu crear el vostre servidor de fitxers i aquests podran ser reproduïts per a qualsevol persona, a través d’Internet.

Podcast generator és un gestor de continguts, amb llicència de programari lliure i totalment gratuït. Ofereix a les persones que la tinguin instal·lada, tot un seguit d’eines per poder publicar tots els seus podcasts.

També ofereix un sistema per editar els podcasts, programar la seva publicació, i també ofereix un sistema de reproductor que es pot personalitzar.

Wordpress, el popular sistema per crear blogs, també pot ser una bona opció per oferir els vostres podcasts. D’aquesta manera no caldrà allunyar-se massa de la vostra pàgina web i les visites acabaran augmentant.

Worpdress ofereix un espai de Mediateca, on hi podeu publicar fotografies, pdf, vídeos i arxius de so. Mitjançant diversos extensions també podreu crear sistemes de reproducció, perquè els visitants de la vostra pàgina web puguin escoltar-los.

També podreu afegir plantilles de disseny personalitzades, perquè la pàgina que oferixi els arxius de so, sembli una autèntica ràdio.

field_vote: 

Consells per escollir les millors etiquetes per les xarxes socials

Imatge principal a portada: 
Les etiquetes a les xarxes socials us poden ajudar molt. Imatge de Cambodia4kids.org Beth Ka. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Cambodia4kids.org Beth Ka. Llicència d'ús CC BY 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

Les etiquetes de les xarxes socials poden ser molt útils a les entitats i associacions. Però cal controlar si les etiquetes idealitzades estan sent utilitzades o no.

La gran majoria de xarxes socials tenen un aspecte en comú: poden utilitzar etiquetes. Twitter va ser de les primeres a popularitzar les paraules iniciades per un coixinet. Posteriorment, va ser Instagram qui també va acceptar l’ús de les etiquetes en les seves publicacions. I finalment Facebook, també va incorporar el sistema d’etiquetes a les seves publicacions.

Imatges secundàries: 
Les etiquetes són essencials per classificar els continguts a les xarxes socials. Petit_louis. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font:  Petit_louis. Llicència d'ús CC BY 2.0
Amb algunes eines podreu controlar si les vostres etiquetes són útils o no. Imatge de ecodallaluna. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: ecodallaluna. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Subtitols: 
Quan cal crear o utilitzar una etiqueta?
Com han de ser les etiquetes?
Controlar les etiquetes
Eines per controlar les etiquetes
Continguts: 

En el context associatiu, les entitats poden utilitzar les etiquetes sempre que calgui. Però caldria, abans de fer-les servir, fer-se algunes preguntes, com per exemple, si la publicació cal que es pugui classificar sota alguna etiqueta en concret o la publicació pot ser recuperada en algun moment o altre, mitjançant la cerca per etiquetes. Això seria la norma general. En cas que ningú hagi de cercar, millor no utilitzar etiquetes.

Possiblement, l’ús més interessant de les etiquetes, és quant ésteu en el context d’alguna activitat o projecte. Aquesta situació, comporta que les publicacions estiguin classificades sota alguna etiqueta que descrigui la iniciativa. D’aquesta manera, si algú vol cercar informació sobre el projecte o l’activitat, només ha de consultar l’etiqueta i li sortirà tota la informació referida al projecte en qüestió.

També es pot utilitzar una etiqueta amb el nom de l’entitat. Amb aquesta etiqueta, les persones podran cercar informació sobre el desenvolupament de la vostra entitat. Això també ajudarà molt a potenciar el nom de la vostra entitat. Pot ser molt oportú quan just estigueu començant a fer les primeres passes amb la vostra associació.

No hi ha cap norma escrita sobre com han d’estar escrites les etiquetes a les xarxes socials. Però és interessant fer algunes reflexions. Per exemple, les persones que hagin d’escriure les etiquetes a les publicacions, recordaran com s’escriu una etiqueta amb molts caràcters? Probablement, no. Per tant, un primer consell, és que les etiquetes, quan més curtes, millor.

Un altre consell és la vocalització de l’etiqueta. Moltes vegades haureu de nomenar verbalment aquesta etiqueta. És preferible, que no sigui una barreja de consonants, i que les vocals tinguin més domini. D’aquesta manera, serà molt fàcil pronunciar-la. En el cas que hi hagi consonants pel mig, que siguin poques.

A part de la durada i la claredat a l’hora de pronunciar les etiquetes, cal també ser una mica creatius amb les etiquetes. Les etiquetes creatives, divertides, tendeixen a ser més utilitzades que les etiquetes avorrides. Intenteu, doncs, fer jocs de paraules amb les etiquetes o acudits enginyosos.

Una vegada tingueu clara quina és l’etiqueta que voleu utilitzar, heu d’utilitzar la mateixa a totes les xarxes socials. D’aquesta manera, el criteri queda uniformitzat.

Un cop ja teniu pensades les etiquetes que utilitzareu i les comenceu fer servir, cal controlar que aquestes, estiguin funcionant. Pot passar, que la comunitat d’usuaris i usuàries de les xarxes socials, no se sentin còmodes amb aquelles etiquetes, i n’estiguin utilitzant d’altres.

De tant en tant, és molt interessant que controleu les publicacions que fan a les xarxes socials, els usuaris i usuàries que us segueixen. D’aquesta manera podreu esbrinar si estan utilitzant les etiquetes que heu creat anteriorment o no. En el cas que les estiguin utilitzant, tot va sobre rodes. Però si no les estan utilitzant, cal mirar d’actuar.

Caldrà controlar si només són uns quants usuaris i usuàries. En aquest cas, només caldria recordar que les etiquetes proposades per vosaltres són unes, i que n’estan utilitzant unes altres. En el cas que l’ús de les etiquetes sigui molt diferent del que heu proposat vosaltres, considereu l’opció de canviar aquestes etiquetes.

Les persones, tendim a mirar de facilitar-nos la vida i no complicar-nos-la. L’ús d’etiquetes, també segueix aquest patró. Si observem que la majoria d’usuaris i usuàries, utilitzen una altra etiqueta, és probable que ho facin per més facilitat. Caldrà, doncs, canviar l’etiqueta oficial, per l’etiqueta que està utilitzant els vostres seguidors i seguidores.

Tal com hem comentat, cal que controleu si les etiquetes que heu creat vosaltres, són utilitzades o no. Per a fer-ho, podeu utilitzar algunes eines concretes. Anem a explicar-les, una a una.

  • Facebook: per controlar si l’etiqueta està sent utilitzada, només heu de cercar-la al cercador. Us sortiran totes les publicacions que s’han fet amb aquest etiqueta. Ull, només sortiran les publicacions de les persones que hagin publicat una publicació amb l’etiqueta i aquesta publicació sigui visible per a tothom. Aquesta última opció, la trobareu a cada publicació de Facebook.
  • Instagram: en el cas d’Instagram, també és el mateix que Facebook. Només heu de cercar la publicació al cercador i us sortiràn totes les publicacions fetes amb aquesta etiqueta. Com a diferència clau, en aquest cas, Instagram us mostrarà un comptador de quantes publicacions tenen aquesta etiqueta, i també us mostrarà l’opció de seguir aquesta etiqueta. Cada dia, quan consulteu el fil d’Instagram, us sortiràn les publicacions publicades amb aquesta etiqueta. Ull, les publicacions de les persones que tenen el perfil privat, no sortiran.
  • Twitter: en el cas de Twitter hi han dues opcions. Per un cantó, es pot utilitzar TweetDeck per controlar les publicacions que s’han fet, utilitzant una etiqueta concreta. TweetDeck permet crear columnes per fer el seguiment d’aquestes etiquetes concretes. I per una altra cantó, podeu utilitzar l’eina TweetBinder, que us permetrà esbrinar quantes piulades s’estan fent amb una etiqueta concreta. Aquesta eina va molt bé per saber si l’etiqueta concreta té èxit o no.

field_vote: 

Què és Reels i com funciona?

Imatge principal a portada: 
Instagram ha publicat una nova funció que permet fer vídeos més sorprenents. Imatge de Stock Catalog. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Stock Catalog. Llicència d'ús CC BY 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

Instagram ha publicat Reels, una funció integrada amb la qual podreu fer vídeos sorprenents. L’eina és ideal per a fer una comunicació adreçada a joves.

Instagram va anunciar el passat 5 d’agost que publicaven Reels. Reels és una nova funció d’aquesta xarxa social tan utilitzada, que permet crear vídeos de fins a 15 segons amb so, efectes i eines molt creatives. Aquests vídeos els podreu compartir als vostres comptes d’Instagram, per aconseguir una millor interacció.

Imatges secundàries: 
Instagram sempre treu noves funcionalitats i millores. Imatge de Blogtrepreneur. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Blogtrepreneur. Llicència d'ús CC BY 2.0
El funcionament d'Instagram Reels és molt similar al de Stories. Imatge de Marco Verch. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Marco Verch. Llicència d'ús CC BY 2.0
Subtitols: 
On és Reels?
Com crear un Reels?
Opcions d’edició de Reels.
Els efectes de realitat augmentada
Continguts: 

Reels és una funció que està integrada a Instagram. Això significa que a diferència d’IGTV, no cal instal·lar-se cap aplicació més. L’única condició per poder utilitzar Reels, és actualitzar la xarxa social, des de Google Play o l’Apple Store.

Un cop l’aplicació estigui actualitzada ja podreu fer funcionar Reels. Trobareu aquesta funció a la càmera de Stories. En aquesta càmera, podreu trobar les següents opcions:

  • Fer Instagram Live.
  • Fer una Storie.
  • Fer un Reels.

Haureu de seleccionar l’opció de Reels i acceptar les condicions d’ús.

Fàcil. L’únic que haureu de fer és enregistrar un vídeo de fins a 15 segons de durada, amb la càmera que hem indicat. Heu de prémer el botó de la càmera i el vídeo començarà a enregistrar. Un cop heu enregistrat tot el vídeo, podreu publicar el vídeo. Abans de publicar-lo, podeu fer les següents opcions:

  • Afegir una descripció del vídeo on també hi podreu afegir etiquetes.
  • Compartir el Reels al teu perfil d’Instagram.

El vostre vídeo ja estarà publicat i podrà ser vist a través del cercador d’Instagram, sota l’opció Reels. La visibilitat del vostre Reels, depèn, en part, de la configuració de la privacitat del vostre compte d’Instagram.

Abans d’enregistrar el vídeo o quan ja esteu d’enregistrar el vídeo, trobareu algunes opcions d’edició. Són les següents:

  • Audio: permet afegir fragments de cançons al vostre Reels. Hi ha tot un extens repertori de cançons.
  • Velocitat d’imatge: mitjançant aquesta opció podreu enregistrar el vostre vídeo, més ràpid o més lent. L’opció lenta fa com un efecte 'slow motion'.
  • Filtres i efectes: podreu afegir múltiples efectes de realitat augmentada al vostre vídeo. Hi ha efectes molt interessants. Aquesta opció incorpora un cercador d’efectes.
  • Temporitzador: amb aquesta opció, s’activarà un compte enrere per començar a enregistrar, i la durada de l’enregistrament la seleccionareu vosaltres.

Com podreu veure, les opcions són molt variades, i mitjançant aquestes, podreu fer peces de vídeo molt creatives.

És potser la part més interessant de Reels. Mitjançant els efectes de realitat augmentada, podreu fer peces molt divertides i sorprenents. La part interessant dels efectes, és que també en podeu crear. Ho podeu fer amb l’aplicació Spark AR Studio.

Mitjançant aquesta eina, disponible per Windows i MAC, podreu crear els vostres filtres de realitat augmentada. Ja hi ha moltes entitats que han començat a crear els seus filtres. Proveu-los de fer!

field_vote: 

Eines per a fer imatges per a xarxes socials, cartells i presentacions

Imatge principal a portada: 
Els cartells són alguns dels elements publicitaris més comuns de les entitats. Imatge de Paul Keller. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Paul Keller. Llicència d'ús CC BY 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

El dia a dia d’una entitat, comporta que es necessitin elements publicitaris. Algunes eines de disseny gràfic que guarden la informació al núvol us poden ajudar.

La vostra entitat, segurament realitzarà moltes activitats al llarg de l’any. Xerrades, concerts, conferències... són algunes activitats que normalment realitza una entitat al llarg del seu curs natural.

Però per publicitar totes aquestes activitats, cal que hi hagi elements publicitaris. Aquests elements poden ser: cartells, fulletons, anuncis en mitjans impresos o imatges per a xarxes socials. Aquestes últimes tenen molt de protagonisme, ja que el terreny digital s’està menjant al terreny imprès.

Imatges secundàries: 
Els fulletons són uns elements publicitaris ideals per les entitats. Imatge de Andy Wright. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Andy Wright. Llicència d'ús CC BY 2.0
Mitjançant eines de disseny digital podreu fer cartells grans com els d'aquesta imatge. Imatge de Michael Coghlan. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0 Font: Michael Coghlan. Llicència d'ús CC BY-SA 2.0
Subtitols: 
Poster my wall
Gravit Designer
Vectr
Desygner
DesignBold
Continguts: 

Poster my wall és una de disseny gràfic vectorial, amb la que podreu fer molts elements publicitaris. Mitjançant Poster my wall, podreu fer el següent:

  • Fulletons.
  • Pòsters.
  • Publicacions per a Instagram.
  • Publicacions per a Facebook.
  • Publicacions per a Twitter.
  • Logotips.
  • Targetes de negoci.
  • Maquetació de documents.
  • Bàners.

Té un mètode de funcionament molt senzill, en el qual fareu els vostres dissenys amb molt pocs clics. També té connexions amb bancs de fotografies i vídeos per a poder incorporar diferents imatges, a les vostres composicions.

Poster my wall té un compte gratuït que permet elaborar forces composicions gràfiques.

Podríem dir que Gravity Designer és un paquet d’eines de disseny gràfic, similar al Corel Draw de fa més de vint anys, però disponible a Internet. Mitjançant Gravity Designer podreu realitzar la majoria d’elements publicitaris que se us passi pel cap.

Algunes de les característiques de Gravit Designer són:

  • Permet disseny vectorial.
  • Accessible des de Windows, Mac i GNU/Linux. Versió navegador i versió d’escriptori.
  • Es pot treballar a través d’Internet i també, sense connexió.
  • Tot es guarda al núvol.
  • Té funcionalitats d’edició d’imatges.
  • Permet incorporar tipografies pròpies o comprades.

A Gravity Designer existeixen moltes opcions predefinides, però l’eina és tan completa que podreu dissenyar qualsevol pòster, cartell i fulletons, i maquetar qualsevol revista i publicacions.

Gravity Designer té una versió gratuïta que et permet guardar fins a 500MB al seu núvol, exportar documents PDF i treballar en color RGB. La versió de pagament, no és molt cara i permet tenir totes les opcions obertes.

Vectr és una aplicació que permet generar gràfics vectorials, d’una manera molt fàcil i intuïtiva. Té versió web per a poder treballar en línia, i versió d’escriptori per a poder treballar sense connexió a Internet.

Amb Vectr tot és molt simple. Amb un menú de fins a vuit opcions, podreu fer tot que vosaltres crèieu. És molt útil quan necessiteu ràpidament una imatge per a publicar a les xarxes socials, i no teniu temps de crear graelles i marges en altres aplicacions.

Té un tutorial molt extens que permet aprendre a fer anar l’eina en molt poca estona. Tot el tutorial està dividit en cinc seccions. Algunes d’aquestes seccions són: eines d’edició, taula de treball o espai de treball i filtres a aplicar.

Per a utilitzar Vectr en línia, no és necessari fer cap registre. Simplement heu de seleccionar l’opció d’utilitzar l’eina en línia i ja podeu començar a dissenyar els vostres elements publicitaris.

Desygner és una eina de disseny gràfic que podeu utilitzar des del vostre navegador web. Mitjançant Desygner podreu retocar imatges, fonts, colors, text, i treballar amb capes, efectes i arxius de vàries pàgines.

Mitjançant Desygner podreu utilitzar moltes plantilles de disseny gràfic que podreu utilitzar lliurement o podreu modificar per adaptar-les a les vostres necessitats. Per acabar d’utilitzar lliurement aquestes plantilles, podeu complementar-les amb els recursos gràfics que l’eina us ofereix.

Amb Desygner també podreu compartir directament a Facebook, Twitter, Instagram i altres xarxes socials. També podreu compartir els vostres dissenys amb altres usuaris i usuàries de l’eina, o fer presentacions en línia mitjançant una eina que incorpora Desygner.

Potser l’opció més interessant de Desygner és la de redimensionar un disseny en ben poques passes. Això permetrà, per exemple, adaptar un cartell a imatges per a xarxes socials o altres formats com fulletons.

Desygner té un compte gratuït amb moltes funcionalitats i una opció de pagament prou econòmica, amb tots els recursos gràfics oberts.

DesignBold és una eina en línia per poder dissenyar elements publicitaris. És molt similar, practicament igual, a Canva, una altra eina genial de disseny gràfic en línia. Mitjançant DesignBold podreu fer el següent:

  • Dissenyar d’una forma molt senzilla.
  • Compartir dissenys i col·laborar efectivament amb altres persones usuàries.
  • Guardar còpies de seguretat de tot el vostre treball a Dropbox.
  • Dissenyar en múltiples formats.
  • Descarregar en alta resolució.

DesignBold té un compte d’usuari o usuària gratuït i un compte d’usuari o usuària de pagament amb totes les opcions obertes i disponibles.

field_vote: 

Xarxes socials no tan utilitzades que s’han de tenir en compte

Imatge principal a portada: 
De xarxes socials n'hi han moltes més de les tres conegudes. Imatge de TT Marketing. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: TT Marketing. Llicència d'ús CC BY 2.0
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

A part de Facebook, Twitter i Instagram, també hi han altres xarxes socials que són interessants de ser-hi presents. Algunes xarxes socials, han sorgit fa ben poquet o s’han popularitzat fa molt poc.

D’ençà que van aparèixer, cada any han anat apareixent xarxes socials. Algunes s’han quedat per sempre i altres han plegat. Tothom recorda les aparicions estel·lars de Panoramio, Google + i Foursquare. Ara mateix, aquestes tres xarxes socials, o bé han estat comprades i reformades, o bé han tancat veles.

Imatges secundàries: 
Tik Tok és una de les xarxes socials que s'ha popularitzat més. Imatge de Chantelle van Heerden. Llicència d'ús de domini públic. Font:  Chantelle van Heerden. Llicència d'ús de domini públic.
Jimmy Wales és el creador de WT Social. Fotografia de Zachary McCune/Wikimedia Foundation. Llicència d'ús CC BY-SA 4.0 Font: Zachary McCune/Wikimedia Foundation. Llicència d'ús CC BY-SA 4.0
Subtitols: 
Mastodon
WT Social
Tik Tok
Google Maps
Continguts: 

De Mastodon ja n’hem parlat a Xarxanet. Però créiem que cal incidir molt en aquesta xarxa social descentralitzada.

Va néixer el 2016 i es caracteritza per ser una xarxa social descentralitzada, que no hi ha publicitat, federada a altres xarxes socials i que utilitza sales de conversa. És una barreja entre les clàssiques sales de xat i Twitter.

La característica més interessant és la possibilitat que aquesta xarxa social pugui federar-se a altres xarxes socials. Això significa que des de Mastodon, es podria notificar a un usuari o una usuària d’una xarxa social federada. Sens dubte, és una característica tecnològica molt important a tenir en compte, ja que no hi ha cap xarxa social comercial que això ho faci.

Sembla que el rebombori que va tenir Mastodon a final de l’any 2019, s’ha calmat una mica. Tanmateix, és una xarxa social que les entitats haurien de tenir, pel simple fet que Mastodon és programari lliure.

Publicada la tardor del 2019, és la xarxa social idealitzada per Jimmy Wales, cofundador de la Wikipedia. És una xarxa social pensada perquè les notícies que hi circulin, puguin ser ampliades per la mateixa comunitat.

Wt social és una línia de temps on qualsevol usuari o usuària pot publicar un contingut similar al d’una entrada de blog. Aquest contingut pot contenir text, multimèdia, enllaços, etc. Un cop publicat, el contingut apareix en una línia de temps i la resta d’usuaris i usuàries, el poden comentar, compartir o, atenció, editar! En el cas que s’editi, la persona que ha escrit el contingut original, rebrà un avís.

També existeixen subwikis dedicades a temes concrets. En aquestes subwikis, els membres poden compartir informacions, i la resta poden comentar-les i editar-les. Als perfils des de les persones usuàries apareix de quines subwikis formen part.

Està pensada per lluitar contra les notícies falses que van aparèixer a altres xarxes socials, i que han facilitat l’arribada al poder de molts líders polítics que han fet campanyes publicitàries desinformatives. De moment, ja hi ha gairebé 200.000 persones usuàries.

Últimament Tik Tok està en boca de moltíssima gent. I no és per menys, perquè és una xarxa social que és molt utilitzada. Tik Tok és una xarxa social on la gent pot publicar vídeos de fins a 60 segons de durada. A aquests vídeos se’ls pot afegir una cançó i múltiples efectes.

A diferència d’Instagram Stories, Facebook Stories o Snapchat, els vídeos de Tik Tok no desapareixen i sempre es poden tornar a visualitzar al perfil de l’usuari o usuària. També van apareixent al fil de vídeos de les persones que seguiu. També s’hi poden afegir moltes etiquetes.

Tik Tok es caracteritza per fer vídeos molt creatius i sorprenents. És una xarxa social molt utilitzada per la gent jove, ja que els vídeos poden ser molt creatius, divertits i sorprenents. Però com va passar amb Instagram, que també era una xarxa social utilitzada per gent jove, també pot convertir-se en una xarxa social utilitzada per altres sectors de la població.

En aquest cas, ja hi ha algunes ONG que han començat a obrir els seus canals de Tik Tok i han començat a publicar-hi contingut. Aquestes ONG són Oxfam i Greenpeace.

L’experiència que té Google amb les xarxes socials no és que sigui molt positiva. Fa poc, va decidir tancar Google+, una de les xarxes socials que gairebé va arribar a ocupar la tercera posició de la santíssima trinitat del socialmedia.

Tanmateix, sembla que Google ha decidit incorporar certs aspectes de xarxes socials en algunes de les seves eines i aplicacions. Una d’aquestes eines que han socialitzat, és Google Maps. A Google Maps, a part de cercar-hi adreces o edificis, també pots desar-hi ressenyes de negocis o entitats sense ànim de lucre.

Si deixes moltes ressenyes, et pots convertir en un guia local, que és com un certificat de Google Maps que certifica que coneixes molts llocs propers. Ara, a més a més, també pots començar a seguir altres perfils de persones usuàries de Google Maps.

Sens dubte, és interessant poder estar present a Google Maps i poder contestar les ressenyes que les persones usuàries d’aquesta xarxa social, deixen a la seu de la vostra entitat.

field_vote: