La cooperació intermunicipal és una eina que permet donar resposta als reptes amb els quals es troben els municipis i a les necessitats que comparteixen amb altres territoris propers. Aquest treball conjunt és rellevant a qualsevol municipi, sigui quina sigui la mida, ja que reforça aspectes com l’entesa mútua, la innovació de projectes o l'optimització de recursos, generant beneficis col·lectius alhora que es redueixen els costos individuals.

La col·laboració més enllà dels límits municipals, però, esdevé cabdal en les localitats més petites i amb un nombre d’habitants reduït. Municipis en els quals la cooperació intermunicipal és molt més positiva i enriquidora, ja que sovint els recursos amb els quals compten són limitats i determinats serveis només es poden assegurar en cas de compartir-los amb pobles propers.

És el cas de molts micropobles, és a dir, aquells municipis amb menys de 1.000 habitants on existeixen multitud d’experiències de cooperació entre municipis. N’hem seleccionat tres exemples, en diferents àmbits i territoris de Catalunya, que escenifiquen els beneficis d’aquesta col·laboració.

Cultura, turisme, educació i més

Diversos municipis de la Vall de Ribes, al Ripollès, col·laboren entre si per dur a terme accions conjuntes en diferents àmbits. Un d’ells és el cultural, amb l’organització conjunta del Festival Romànic en viu, organitzat per Toses i Planoles “Es tracta d’una idea que va sorgir ara fa 20 anys i que els alcaldes de les dues baronies van decidir compartir”, exposa David Verge, alcalde de Planoles, sobre aquest festival que se celebra cada any durant els mesos d’estiu.

La cooperació entre aquests dos ajuntaments no finalitza aquí, i juntament amb altres quatre municipis de la Vall de Ribes (Ribes de Freser, Queralbs, Pardines i Campelles) impulsen un projecte comú en l'àmbit turístic. “Vam fer uns fulletons conjunts de disset rutes que formen part de l'atractiu turístic d'aquesta vall”, exposa Verge, que afegeix que els municipis comparteixen també, en un altre exemple de cooperació, una oficina de turisme que es troba a Ribes de Freser.

“Entre els sis municipis hi ha molt bona comunicació i col·laboració total”, assereix Verge. La proximitat entre ells i el fet que la majoria siguin pobles relativament petits, facilita aquesta connexió “fàcil, propera i àgil” entre tots els municipis de la vall. Tan àgil i natural que fins i tot permet una cooperació en accions més del dia a dia, en el cas de Toses i Planoles, com ara la retirada de neu a les carreteres que comparteixen. “Cadascú té la seva maquinària, però de vegades ocorren urgències, com que s’espatlli la màquina o que manqui sal. Ens ajudem mútuament i tot es resol amb una trucada”, afirma. “Uns municipis tenen uns serveis que d’altres no tenen i, independentment del partit polític, és lògic que ens ajudem mútuament”, diu.

El fet de compartir serveis conjunts també arriba a l’escala educativa. I és que a Planoles hi ha l'única escola rural de la zona, a la qual assisteixen infants d’altres pobles. “Abans tots els municipis tenien un centre on se seguia aquest model educatiu, però han anat desapareixent. Que vinguin infants de diversos pobles permet que l’escola tiri endavant i no desaparegui”, manifesta l’alcalde. I és que aquesta és la realitat de molts micropobles: la pèrdua d'habitants va relacionada amb la de serveis bàsics. Per tal d’evitar el despoblament, els sis municipis de la vall participen en un pla d'arrelament de la Generalitat.

Cop de timó per revertir el despoblament

Projectes com els que participen els diversos municipis de la vall de Ribes per lluitar contra el despoblament n’hi ha diversos arreu del territori. L’alcalde de Riner, en Joan Solà, ens explica l’experiència dels municipis del sud del Solsonès que, en un exemple més de cooperació entre municipis, comparteixen un mateix tècnic de repte demogràfic per afrontar aquesta realitat. “Els municipis de Pinós, Molsosa i Riner, donat que ens trobem en una mateixa casuística, vam contractar un tècnic, gràcies a la línia d’ajuts de la Diputació de Lleida, amb la finalitat de desenvolupar projectes que englobin els tres municipis", explica.

“Tenim molt clar que en aquests territoris podem generar moltes oportunitats i poder donar el tomb a la situació de despoblament que estem vivint. Creiem que és evitable, que podem generar noves oportunitats al territori”, afirma Solà. “Des de fa anys, d’una manera o altra, treballem de forma conjunta”, explica l’alcalde de Riner. “Cada municipi té els seus rols, però intentem trencar amb això i mirar més en el conjunt. En el fons som municipis amb molt pocs recursos, tant econòmics, com personals i tècnics, i això ens porta a sumar esforços. Si no ho fem, difícilment podrem donar un cop de timó per revertir la situació que estem vivint”, afirma Solà.

L’alcalde de Riner descriu la cooperació entre els municipis com una entesa necessària. “Ja hi ha una relació molt estreta entre els habitants dels pobles, així que, com a ajuntaments, fer projectes comuns i sumar esforços és molt positiu per als nostres habitants”, assenyala.

Garantir els serveis bàsics

Una de les maneres d’abordar el repoblament d'aquells pobles que han anat perdent població en les darreres dècades és assegurar serveis bàsics, com ara l’educació. És el cas de sis municipis del Priorat i Baix Camp, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, Poboleda, Prades, La Morera de Montsant i Capafonts, que comparteixen una mateixa estratègia educativa. Aquests ajuntaments s’impliquen en una mateixa zona rural integrada, formada per l’Institut Escola Corbatera, a Cornudella de Montsant, i les escoles rurals de Prades, Poboleda i Ulldemolins, que s’engloben en una Zona Escolar Rural (ZER).

“Les escoles rurals tenen una gran importància com a motor de poble, ja que són un pol d'atracció per a les famílies, i juguen un paper molt important en la socialització i la identitat de territori”, explica Sergi Méndez, alcalde d’Ulldemolins i president del Consell Comarcal del Priorat. Per reforçar el sentiment de pertinença, els sis municipis comparteixen un mateix projecte educatiu en tot el territori, el coneixement, la proposta d'activitats extraescolars, amb activitats conjuntes, trobades, i colònies, per generar aquest vincle entre tot l'alumnat.

Els municipis donen suport al projecte econòmicament, però també s’impliquen per coordinar el programa d’activitats, juntament amb els equips docents amb reunions periòdiques, i fer seguiment de què s’està duent a terme. Aquesta tasca també es desenvolupa amb la participació del Departament d'Educació dels Serveis Territorials. “Portem bé coordinar-nos amb diversos agents, perquè, al final, és una qüestió de voluntat”, exposa Méndez.

“Aquest cas és una manera de garantir l'accés a serveis bàsics i de mantenir una oferta amb les mateixes oportunitats que a qualsevol altre entorn”, explica l’alcalde. També és una manera de reforçar la xarxa de col·laboració amb altres municipis, que ja existeix en diferents àmbits, com ara compartint serveis mèdics o bombers.

Molts d'aquests micropobles formen part de l’Associació de Micropobles de Catalunya, una entitat que canalitza la veu d’aquests ajuntaments i contribueix a la millora de la seva capacitat de gestió i la qualitat de vida de les persones que hi viuen. El president de l'entitat, Joan Solà, recorda que tot i que cada municipi té els seus rols, molts d’ells comparteixen reptes i necessitats. “Hem de ser contundents amb les problemàtiques que estem tenint que fan que dia rere dia la població vagi disminuint. Som a temps de revertir aquesta situació, generant propostes i projectes que, si els fem tots plegats, tindran més força", sentencia.