En un món cada vegada més globalitzat, la cooperació entre municipis esdevé una necessitat imperiosa per afrontar els reptes comuns que afecten els municipis. Des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), promovem i defensem la col·laboració intermunicipal com una eina fonamental per impulsar projectes conjunts, compartir serveis i optimitzar recursos. Aquesta visió, més enllà d’una mera opció administrativa, representa un compromís ferm amb l’eficiència, la sostenibilitat i la cohesió social.

Els municipis, per les seves característiques i dimensions diverses, sovint es troben amb dificultats per abordar certs projectes de manera individual; d’altra banda, alguns dels serveis que els municipis han prestat són cada cop més complexos i esdevé impossible abordar-los individualment. La cooperació entre ajuntaments permet sumar esforços, capacitats, talent i recursos per a la realització de projectes ambiciosos i més complexes.

A més figures com les mancomunitats de serveis, faciliten la gestió conjunta de serveis bàsics com la recollida i tractament de residus, la neteja viària, la gestió de l’aigua, els serveis d’intervenció socioeducativa, servei de transport a demanda, programes de suport per a joves, centre de dia per a la gent gran, servei d’atenció domiciliària, entre altres. Aquest model no només redueix costos, sinó que també garanteix una qualitat de servei homogènia i eficaç per a tots els ciutadans i millora la qualitat de vida dels ciutadans.

Però a més, la cooperació municipal promou l’intercanvi de coneixements i experiències, i genera xarxes de col·laboració que enriqueixen les polítiques públiques. Els municipis poden aprendre els uns dels altres i es fomenta la innovació. A més a més, els municipis més petits, sovint amb recursos limitats, poden beneficiar-se enormement de l’experiència i les eines disponibles en municipis més grans, creant així una xarxa de suport mutu.

Aquesta cooperació és essencial per afrontar reptes tan complexos com els que tenim al davant: la resposta al canvi climàtic, la transició energètica o la inclusió social i la cohesió davant el repte de la nova immigració. Tots aquests són desafiaments que transcendeixen les fronteres municipals i que requereixen una resposta coordinada i integradora. Per exemple, la creació de consorcis per a la gestió d’energies renovables pot ser una via efectiva per reduir les emissions de CO2 i promoure un desenvolupament més sostenible.

Per últim, una darrera reflexió: en un país com Catalunya on hi ha 734 municipis de menys de 5.000 habitants, és a dir un 77’5% del total, la cooperació entre municipis reforça la cohesió territorial. I és la garantia de preservació del model de la Catalunya ciutat de Prat de la Riba que permeti garantir que una persona pugui tenir els mateixos serveis i poder desenvolupar el seu projecte de vida visqui on visqui del país. Només a través d’acords de col·laboració, i mancomunació de serveis aquests municipis poden mantenir el nivell de serveis i infraestructures necessaris. També així, es contribueix a evitar el despoblament i a garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquin.

Així doncs, la cooperació municipal no és només una opció estratègica, és una necessitat per al progrés col·lectiu del nostre territori.