Les entitats de lluita contra la SIDA han tingut un paper fonamental en la disminució del número d'afectats, i en l'atenció psicosocial, una tasca sovint força complementada per voluntariat; programes governamentals antiSIDA i sistemes de salut, i la investigació mèdica, han aconseguit convertir-la en una malaltia quasi-crònica, tot i que no hi ha, encara, més cura que la prevenció.

El primer cas es va identificar als Estats Units d'Amèrica, el 1981

Anys (ja unes dècades) desprès de l'aparició de la pandèmia encara cal parlar de discriminació de les persones portadores del VIH, d'avenços i retrocessos; sembla que no han canviat molt les coses. Però si, s'ha avançat força, tot i que encara calen més esforços. Objectiu 2013 antiSIDA de Nacions Unides, i de tots: zero noves infeccions, zero discriminació, i zero morts.

La informació, l'educació, el desenvolupament i la prevenció, les claus

Coincidint amb el dies al voltant del Dia Mundial contra la SIDA 2013, 1 de desembre, ONUSIDA (UNAIDS per les seves sigles en anglès) ha renovat la informació que ofereix i la forma de oferir-la. El lema bàsic, malgrat avenços evidents, segueix sent el mateix: No baixar la guàrdia, per evitar noves infeccions, i treballar pels drets i la salut dels afectats. En la nova web es poden trobar les dades bàsiques, incidència i epidemiologia, els avenços en tractaments i vacunes, eines per la prevenció i l'educació, i material divulgatiu.

Una perspectiva de la situació global de la pandèmia

Alguns països i zones pateixen més incidència de la malaltia que altres, però la SIDA afecta encara tot el món. Les vacunes també han progressat, però no prou (no hi ha vacuna encara, preventiva, i s'avança en una vacuna terapèutica per persones ja VIH-positives). La millor vacuna segueix sent la prevenció. I també hi ha la “vacuna” de la no-discriminació i de l'atenció mèdica i psicosocial.

VIH/SIDA: la "vacuna" per a la prevenció, i la no discriminació, està a les mans de tothom

Prevenció en el comportament: no han canviant massa les coses, en les tres dècades, malgrat avenços inqüestionables; segueixen havent dos claus: evitar el contacte sang-a-sang, i usar preservatiu en les relacions sexuals, si no hi ha pel mig una prova que detecti que no hi ha VIH. L'alletament i el part quan s'és portadora del VIH també poden ser origen de transmissió del virus. Altres interaccions no impliquen possibilitat de infecció.

Si s'és portador del virus, les relacions d'homes que tenen sexe amb homes segueixen sent una font important de noves infeccions; les relacions heterosexuals també poden ser-ho. Les infeccions causades per l'ús de xeringues intercanviades entre consumidors d'heroïna han baixat substancialment, però encara són també una font de transmissió. Als països en desenvolupament les noves infeccions són més freqüents.

La pujant homofòbia a molts països africans, i a països com Rússia, és causa de risc de més infeccions, ja que en aquests països les polítiques de prevenció, diagnòstic precoç i atenció i tractament mèdic estan patint greus dificultats, igual que la tasca d'organitzacions no governamentals de l'àmbit.

Les zones amb més incidència d'infeccions són Àfrica i Orient mitjà, Àsia central i de l'est, Europa oriental, i Amèrica (més, al sud). Europa occidental, Oceania i el Carib són les zones amb menys incidència (uns 35 milions de persones viuen amb el VIH al món)

Un informe global 2013 sobre el VIH/SIDA està disponible en aquest enllaç. S'estima que entre 32 i 38 milions de persones viuen amb el virus al món (2,3 milions de noves infeccions, el 2012).

Per acabar aquesta perspectiva global...

“Every person counts”, diu Michel Sidibé, director executiu de UNAIDS. “If we are going to keep our pledge of leaving no one behind—we have to make sure HIV services reach everyone in need.”

UNAIDS ha inclòs un seguit de vídeos a la seva nova web.