Les subvencions i la seva comptabilitat

Imatge principal a portada: 
Mans unides per donar ajut Font: Pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Des del moment en què una entitat rep notificació que li han concedit una subvenció, ha de fer el corresponent registre comptable. Aquest serà diferent en funció del tipus de subvenció i de la durada de l'acció subvencionada.

Imatges secundàries: 
Signe d'interrogant Font: Pixabay
Monedes amb plantes Font: Euractiv
Subtitols: 
Què s'enten com a subvenció?
Tipus de subvenció segons a què està destinada
En quin moment s'han de registrar les subvencions?
Quan passen a formar part del compte de resultats de l'entitat?
Com es registren comptablement?
Continguts: 

La Llei 38/2003, General de Subvencions defineix la subvenció com tota aquella disposició de diners realitzada per organismes públics o dependents d'administracions públiques a favor de persones públiques o privades i que compleix amb els requisits següents:

  • Que es realitzi sense contraprestació directa de les persones beneficiàries.
  • Que estigui subjecta al compliment d'un determinat objectiu, per a un projecte o activitat, havent de complir l'entitat beneficiària les obligacions materials i formals que s'haguessin establert.
  • Que el projecte, l'acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública.

Les subvencions, en funció de la finalitat que tinguin, es poden classificar en les dues categories següents:

  • Subvencions per a despesa corrent.
  • Subvencions de capital.

Les subvencions per a despesa corrent estan destinades a finançar les activitats de les entitats, és a dir, s'han de gastar en compres de béns o serveis que es consumiran en el moment en què es realitzi o s'executi l'activitat finançada.

Les subvencions de capital estan destinades a finançar la compra de béns d'inversió que s'utilitzaran en les activitats, però el seu ús tindrà una continuitat en el temps, mentre es mantingui la vida útil que s'hagi estimat per a aquests. Dit d'una altra manera, serveixen per finançar les inversions d'immobilitzat que realitzi l'entitat.

Les subvencions s'han de registrar comptablement en el moment en què són concedides a l'entitat.

Normalment, aquesta ha de rebre una notificació o resolució de l'organisme públic que atorga la subvenció en la qual es reconeix l'obligació que té l'Administració concedent de pagar l'ajut, el termini d'execució de l'acció subvencionada, la forma i terminis de cobrament i el termini de justificació posterior.

El criteri de registre dels ingressos procedents d'una subvenció ha de respectar el principi comptable de correlació d'ingressos i despeses. Per tant, s'ha d'anar reconeixent l'ingrés comptable en el mateix període en què es vagi fent la despesa.

Si la subvenció és per gastar en despesa corrent i té un període d'execució que coincideixi amb l'exercici econòmic (any comptable), es reconeixerà l'ingrés íntegrament dins d'aquell exercici.

Si la subvenció és per gastar en despesa corrent però té un període d'execució que abasta més d'un exercici (perquè sigui plurianual o perquè s'inicïi en un any i es finalitzi dins de l'any següent), caldrà veure quina part de la despesa s'ha executat i reconèixer com a ingrés únicament aquell mateix import.

Finalment, si la subvenció és de capital, caldrà imputar-la a ingressos de l'exercici en la mateixa proporció que l'amortització del bé o béns d'immobilitzat que està finançant. Per exemple, si s'ha utilitzat per a la compra d'uns ordinadors, que s'amortitzen habitualment a un 25% anual, la subvenció s'haurà de considerar ingrés de l'exercici també a raó d'un 25% anual.

Quan es rep la comunicació de la concessió d'una subvenció, l'entitat haurà de reconèixer a la seva comptabilitat aquest dret com un actiu, utilitzant un compte deutor del grup 4708 (Administracions públiques deutores per subvencions). A mesura que vagi cobrant la subvenció, ja sigui mitjançant bestretes, cobraments parcials o el cobrament total, s'haurà d'anar reduint el saldo d'aquest compte, fins a deixar-lo a zero quan la subvenció estigui totalment cobrada.

La contrapartida de l'assentament comptable del registre de la concessió serà diferent en funció del tipus de subvenció i de si aquesta ha de ser o no imputada totalment al resultat de l'any, segons els criteris esmentats a l'apartat anterior.

Si correspon a despesa corrent i s'ha de gastar dins de l'exercici en curs, s'haurà de registrar al compte comptable del grup 7 que s'utilitza per a les "Subvencions a les activitats". Serà el compte724, en el cas de ser una entitat que utilitzi el Pla General Comptable (PCG) català, i el compte 740 en el cas de ser una entitat d'àmbit estatal o registrada fora de Catalunya que utilitzi el PGC estatal.

Si es tracta d'una subvenció plurianual, la part que s'hagi d'imputar a resultat de l'exercici es registrarà en els mateixos comptes d'ingrés indicats al paràgraf anterior, i la part que serà ingrés del proper o següents exercicis es registrarà en un compte del grup 132 (Altres subvencions, donacions i llegats).

En el cas de les subvencions de capital, inicialment es registrarà en un compte del grup 130 (Subvencions oficials de capital). Conforme es vagi reconeixent l'ingrés, es farà en els comptes 725 si l'entitat està utilitzant el PGC català, i el compte 745 en el cas d'utilitzar el PGC estatal. En ambdós casos, el nom del compte és "subvencions de capital transferides a l'excedent de l'exercici".

field_vote: 

Quines responsabilitats comporta la presidència de l’associació?

Imatge principal a portada: 
Signe d'interrogant Font: Pixabay
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Ocupar el càrrec de presidència d’una entitat significa assumir la representació legal de l’associació i, per tant, està subjecte a obligacions i responsabilitats.

Totes les persones membres de la Junta directiva d’una entitat tenen responsabilitat derivada del càrrec que ocupen, ja que la representació de les associacions correspon a l’òrgan de govern i es fa efectiva per mitjà del president/a i de les persones que el substitueixin si es dona el cas.

A continuació veurem en què consisteix la figura del president o presidenta de l’entitat.

Imatges secundàries: 
El President té obligacions respecte a l'entitat Font: Pixabay
El president ha de presidir l'assemblea Font: Pixabay
Es pot exercir una acció de responsabilitat contra els membres de la Junta Font: Pixabay
Subtitols: 
Quines són les condicions per ser president/a?
Quina és la funció de presidència?
Quines són les obligacions del president/a?
Quina responsabilitat se li pot demanar al càrrec de presidència?
Cessament del càrrec de presidència
Continguts: 

Totes les persones membres de l’òrgan de govern necessàriament han de tenir la condició d’associades de l’entitat i han de tenir capacitat per exercir llurs drets socials.

Per poder formar part de la junta directiva, i per tant ocupar el càrrec de presidència, s’ha de ser escollit per l’assemblea general per les majories necessàries recollides als estatuts de l’associació i posteriorment s’ha d’acceptar el càrrec.

Aquesta acceptació del càrrec o nomenament com a membre de l’òrgan de govern s’ha d’inscriure al Registre d’Associacions mitjançant la presentació d’un certificat signat per les persones que ocupen el càrrec de president/a i secretari/a entrant i sortint.

El càrrec de presidència té la vigència que determinin els estatuts, la qual no pot ser inferior a un any ni superior a cinc, sens perjudici del dret a reelecció sempre i quan no s’exclogui expressament als estatuts de l’entitat.

S’ha de tenir en compte que les persones inhabilitades d’acord amb la legislació concursal no poden ser membres de l’òrgan de govern de les associacions que duen a terme una activitat econòmica i, per tant, no poden exercir el càrrec de presidència de l’entitat.

El president/a, tot i que en cas de necessitat pot ser substituït pel vicepresident/a o pel vocal de més edat de la junta directiva, o bé fer un apoderament per certs actes en nom d’un tercer – direcció o gerència- sempre i quan els estatuts no ho prohibeixin, en termes generals, és el representant legal de l’entitat i se li atribueixen unes funcions en aquest sentit.

Les funcions més destacades d’aquesta figura són les següents:

  • Dirigir i representar legalment l'associació, per delegació de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.
  • Presidir i dirigir els debats, tant de l'Assemblea General com de la Junta Directiva.
  • Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat.
  • Establir la convocatòria de les reunions de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.
  • Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'associació.

El càrrec de presidència, igual que la resta de càrrecs de l’òrgan de govern, s’exerceixen de forma gratuïta, tot i que tenen dret al reemborsament de les despeses ocasionades per motiu del càrrec sempre i quan estiguin degudament justificades.

La llei 4/2008 preveu que els membres de l’òrgan de govern han d’exercir llurs funcions amb la diligència d’un bon administrador, d’acord amb la llei i els estatuts, i servir el càrrec amb lleialtat a l’associació, actuant sempre en benefici de la mateixa.

Per tant, com a membre de junta, aquesta premissa afecta la persona que ocupa el càrrec de president o presidenta de l’entitat. A fi de poder complir-la i que es puguin exercir aquestes funcions amb la diligència deguda, la normativa recull les següents obligacions:

  • Dret i deure d’assistir a les reunions.
  • Informar-se sobre la marxa de l’associació.
  • Participar en les deliberacions i en l’adopció d’acords.
  • Guardar secret de les informacions confidencials relatives a l’associació.
  • Complir amb els deures comptables i de custòdia dels llibres, juntament amb la resta de la junta directiva.

Les persones membres de l’òrgan de govern, en la seva totalitat, responen dels danys que puguin produir a l’entitat per incompliment de la llei o dels estatuts, així com per actes negligents en l’exercici de llurs funcions.

En cas que la responsabilitat es pugui imputar directament a la persona del president/a, es podria interposar una acció de responsabilitat contra la persona que ocupa aquest càrrec.

Aquest exercici de l’acció de responsabilitat ha d’ésser acordat per majoria simple de l’assemblea general.

En cas que la responsabilitat descrita no es pugui imputar a una o més persones en concret, tots els membres de la junta directiva responen de manera solidària davant d’una acció de responsabilitat excepte els que s’han oposat a l’acord que ha produït el dany o bé no han intervingut en la seva execució. També queden excloses d’aquesta responsabilitat aquelles persones de la junta que no han intervingut en l’adopció ni en l’execució de l’acord, sempre i quan hagin fet tot el possible per evitar el dany i s’hi hagin oposat formalment.

L’article 322.18 de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, estableix les causes per les quals s’extingeix el càrrec de membre de junta directiva, i per tant, també del president/a.

Les causes que recull la normativa són les següents:

  • Mort o declaració d’absència.
  • Venciment del termini establert per al càrrec, sens perjudici d’una possible renovació.
  • Renúncia voluntària notificada a l’òrgan de govern.
  • Separació acordada per l’assemblea general, fruït d’una acció de responsabilitat, cessament o procediment disciplinari.
  • Qualsevol altra que estableixin la llei o els estatuts.
field_vote: 

El conflicte d'interessos a les entitats

Imatge principal a portada: 
 Font: Centre de mediació de Barcelona
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

Dins de la gestió diària d'una entitat, sovint ens trobem davant conflictes d'interessos en la presa de decisions dels membres de l'òrgan de govern.

Tot i que tal com hem anat veient, el conflicte d'interessos s'aplica d'igual manera quan es dona dins d'una Junta Directiva que en un Patronat: en tots dos casos cal abstenir-se de votar en aquell acord on existeix conflicte d'interessos.

Imatges secundàries: 
 Font: Nevasport
 Font: xarxanet
Subtitols: 
Adopció dels acords
El conflicte d’interessos
El conflicte d’interessos a les fundacions
Tipus de conflicte d’interessos
Continguts: 

Els acords s'adopten pel procediment de deliberació i votació que estableix la llei, els estatuts o les regles de funcionament intern. Si no hi ha una disposició expressa, s'adopten per majoria simple dels assistents a la reunió. En cas d'empat, el vot de qui presideix és diriment. S'entén que hi ha majoria simple quan els vots a favor superen els vots en contra, sense comptar-hi les abstencions, els vots en blanc i els nuls.

Sovint, dins una Junta Directiva o Patronat ens trobem amb membres de l'òrgan de govern que a l'hora de votar una decisió es troben incursos dins d'un conflicte d'interessos entre la decisió a votar favorable a l'entitat o i el seu propi interès. En aquest cas, la persona afectada ha d'abstenir-se de votar, ja que en tot moment s'ha de garantir que l'interès fundacional estigui per sobre dels interessos individuals.

No es pot intervenir en la presa de decisions o l'adopció d'acords en els assumptes en què es tingui un conflicte d'interessos amb la persona jurídica.

Els membres dels òrgans de govern de les persones jurídiques han de comunicar a l'òrgan qualsevol situació de conflicte, directa o indirecta, que tinguin amb la persona jurídica. Abans que l'òrgan adopti un acord en el qual hi pugui haver un conflicte entre un interès personal i l'interès de la persona jurídica, la persona afectada ha de proporcionar a l'òrgan la informació rellevant i s'ha d'abstenir d'intervenir en la deliberació i la votació.

S'equipara a l'interès personal a l'efecte d'apreciar l'existència d'un conflicte d'interessos, l'interès de les persones següents:

a) En cas que es tracti d'una persona física, el del cònjuge, el d'altres persones amb qui hom estigui especialment vinculat per lligams d'afectivitat, el dels seus parents en línia recta sense limitació i en línia col·lateral fins al quart grau de consanguinitat o el segon d'afinitat, i el de les persones jurídiques en les quals hom exerceixi funcions d'administració o amb les quals hom constitueixi, directament o per mitjà d'una persona interposada, una unitat de decisió, d'acord amb la legislació mercantil.

b) En cas que es tracti d'una persona jurídica, el dels seus administradors o apoderats, el dels socis/es de control i el de les entitats que hi formin una unitat de decisió, d'acord amb la legislació mercantil.

El conflicte d'interessos està especialment regulat en el cas de les fundacions, on la Llei 4/2008 de 24 d'abril recull en el seu article 331-9.h, que els estatuts de les fundacions han d'incloure, almenys, les disposicions que es considerin pertinents per evitar conflictes entre l'interès de la fundació i els interessos personals o professionals dels patrons, les persones amb funcions de direcció o els empleats de la fundació.

Consegüentment, el legislador, a banda de les normes establertes als articles 332-9 i 312-9, exigeix que les fundacions estableixin normes de bon govern que garanteixin la transparència i evitin situacions de conflicte entre els interessos de la fundació i l'interès personal dels membres del patronat i la resta de persones que indica l'article 312-9.3.

A l'hora de preveure el conflicte d'interessos dins els estatuts d'una entitat, es tracta, doncs, d'establir un codi de conducta a fi de respectar no només el compliment de les normes legals o reglamentàries, sinó d'establir altres garanties addicionals.

Així, a tall d'exemple, es podrien preveure, entre d'altres, les normes següents:

• Els patrons i les persones indicades en l'article 312-9.3 han d'abstenir-se de participar en tot tipus de negocis i activitats financeres que puguin comprometre l'objectivitat en la gestió de la fundació.


• Els patrons i les persones indicades en l'article 312-9.3 no mantenen relació professional o laboral retribuïda amb la fundació.


• Normes que estableixin limitacions patrimonials en participacions societàries, com per exemple, que els patrons i les persones indicades en l'article 312-9.3 no poden participar en societats constituïdes o participades per la fundació. No es poden establir contractes de compravenda o arrendament de béns immobles o de béns mobles d'extraordinari valor, de préstec de diners, ni de prestació de serveis retribuïts entre la fundació i els patrons i les persones indicades en l'article 312-9.3.


Deure d'inhibició: durant els anys següents al cessament com a patró (aquí cada entitat regula quan anys considera necessaris), no es poden desenvolupar serveis en empreses o societats privades participades per la fundació.

És, doncs, cada entitat la que, tenint en compte la seva naturalesa, ha d'establir aquestes normes de conducta.

field_vote: