La Lluïsa Muñoz és una atleta amb discapacitat intel·lectual que porta més de 15 anys competint en els Jocs Special Olympics. Durant aquest període ha participat en diversos campionats estatals i europeus, i en esports tant diferents com el bàsquet, la natació i l’hoquei que l’han permès ampliar el seu palmarès amb desenes de medalles.

Però, com va començar tot?

Vaig començar a practicar esport federat durant la temporada 1999-2000. Recordo que veia partits de bàsquet per la televisió i pensava: jo també hi vull jugar. D’aquesta manera un dia vaig decidir apuntar-me a l’equip d’ACIDH i posteriorment vaig marxar a ACELL, on sóc actualment.

Com van ser els inicis? Són durs els entrenaments?

No. En els entrenaments cadascú va al seu ritme ja que no tots tenim la mateixa discapacitat i amb il·lusió tot és més fàcil. Als Jocs Special Olympics la filosofia és diferent ja que, tot i que hi ha competitivitat, tots els atletes, encara que no acabin entre els tres primers, obtenen la medalla a la participació. Actualment entreno dos dies per setmana, els dimarts i els dijous per la tarda i intento no faltar-hi mai ja que competeixo en les diverses modalitats de natació i sóc la capitana de l’equip mixt d’hoquei.

Portes 15 anys com a esportista federada, què t’ha aportat l’esport?

Amistat, companyerisme i vida social. A vegades, per a una persona amb discapacitat intel·lectual no és fàcil fer amics ja que la gent s’espanta per desconeixement. Hi ha una manca de conscienciació i l’esport ens permet conèixer gent, fer amistats i poder gaudir de la vida social.

Segons el teu punt de vista, què es pot fer per conscienciar a la població?

L’esport entre discapacitats és un bon exemple d’integració social i un bon canal per conscienciar a la ciutadania. Les persones amb discapacitat intel·lectual podem participar en qualsevol esport com qualsevol altra persona. Cal però que els mitjans de comunicació apostin més per nosaltres i ens donin la difusió que necessitem. Poques vegades es pot veure per la televisió esport entre persones discapacitades.

Amb quines altres dificultats us trobeu?

Tot i que tenim una rebaixa per la discapacitat, estar federat suposa una despesa que en alguns casos no pots assumir si no tens feina. En el meu cas, vaig estar a punt de deixar d’entrenar perquè m’anava a quedar a l’atur, però al final no va ser així.

Quins són els reptes de futur a nivell personal?

Tinc corda per estona. La meva idea és poder continuar fins que el cos aguanti i ja estic pensant en els propers Jocs Special Olympics catalans que se celebran la propera tardor.

I els reptes de l’esport per a discapacitats en general?

Aconseguir el reconeixement que ens mereixem. L’esport no és només Messi i Puyol, nosaltres no som tant famosos però també som bons en les nostres disciplines i podem practicar els mateixos esports que ells.

Actualment a Catalunya hi ha 3.600 persones amb discapacitat intel·lectual federades a la Federació ACELL.