El passat 11 de març es va celebrar una Jornada a Barcelona sobre la metodologia SROI (Social Return On Investment). L’acte va ser organitzat per ECAS i l’Ajuntament de Barcelona. El principal objectiu va ser acostar eines d’avaluació a les entitats socials.

En què consisteix l’SROI?

L’objectiu principal de l’SROI és mesurar l’impacte que té una inversió en un projecte de característiques socials. Se centra en la valoració de l’impacte en 3 grans dimensions: Econòmica, Social i Mediambiental. Tot el procés SROI acaba en una dada que diu quin impacte econòmic ha generat cada euro invertit.

Alguns exemples d’avaluacions amb SROI

A Catalunya ja s’han desenvolupat alguns projectes d’avaluació amb aquesta metodologia d’origen nord-americà. Un estudi sobre l’empresa de productes làctics La Fageda va concloure que de cada euro públic invertit en el projecte es genera un retorn de 6 euros. Un altre estudi sobre els Centres Especials de Treball (CET) va concloure que de cada euro invertit en aquest tipus d’iniciatives s’obté un retorn social de 3,24 euros.

"Amb un cost de 41,5 milions d’euros s’ha generat un impacte de 133 milions i l’Ajuntament i Generalitat s’han estalviat 43 milions"

En el cas d’aquestes avaluacions no només s’ha demostrat que aquestes inversions tenen una alta rendibilitat per als beneficiaris directes, sinó que també s’ha pogut evidenciar que les administracions públiques s’estalvien diners gràcies al desenvolupament d’aquests projectes socials. Per exemple gràcies al Servei d’Atenció Domiciliària de l’Ajuntament de Barcelona, amb un cost de 41,5 milions d’euros, s’ha generat un impacte social i econòmic de 133 milions d’euros, i l’Ajuntament i Generalitat de Catalunya s’han estalviat 43 milions d’euros en consum d’altres serveis socials i sanitaris.

Com s’implementen aquest tipus d’avaluacions?

Dur a terme una avaluació d’aquestes característiques requereix temps i recursos. Un dels punts més importants de l’SROI, segons van destacar els ponents, és que és imprescindible implicar els stakeholders de l’organització, és a dir els agents clau de la nostra activitat (beneficiaris, professionals, institucions públiques, voluntaris, etc.).

Durant aquest tipus d’avaluacions també cal construir l’anomenada Teoria del Canvi, que es construeix dibuixant una cadena de causa-efecte on apareixen les accions, serveis i productes que s’elaboren amb l’objectiu de donar resposta a la nostra finalitat principal.

Finalment cal mesurar els canvis que hem generat amb la nostra activitat, intentant distingir entre els canvis que s’han degut al context dels canvis que hem generat amb la nostra activitat.

Més enllà del número

L’objectiu final de l’SROI és obtenir un número que ens diu la capacitat multiplicadora de la inversió d’un projecte. Més enllà d’aquest número, l’SROI pot resultar molt útil també a l’hora de millorar la relació amb els nostres agents clau o millorar l’estratègia de la nostra activitat.

Altres metodologies que també poden ser molt útils

Durant la Jornada també es va subratllar que hi ha altres metodologies d’avaluació i que seria un error focalitzar-se només en l’SROI. Per exemple, per a les entitats petites potser és més útil començar per construir la seva teoria del canvi i establir indicadors. En aquest sentit Sophie Robin, de Stone Soup Consulting va recomanar aquesta infografia sobre tipologies d’avaluacions.

Manuals sobre l’SROI i Teoria del Canvi

Si voleu ampliar la informació sobre l’SROI i la Teoria del Canvi podeu consultar aquests manuals.

- Measuring Real Value: a DIY Guide to Social Return on Investment (Anglès)

- A Guide to Social Return on Investment (Anglès)

- Teoría de Cambio. Un enfoque de pensamiento-acción para navegar en la complejidad de los procesos de cambio social (Castellà)