Jurídic

Són diverses les normatives que estableixen l’obligatorietat de disposar d’un protocol d’aquest tipus. Aquest pot existir de forma autònoma o, de manera habitual, dins el Pla d’Igualtat o dins el Pla de Prevenció de Riscos Laborals de l’Entitat.

La Llei Orgànica 3/2007, del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes publicada el 23 de març del 2017 estableix al seu article 48 que “les empreses han de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i arbitrar procediments específics per prevenir-los i per donar curs a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui n’hagin estat objecte” desenvolupant de manera més concreta els articles 14 i 15 de la Constitució Espanyola. Aquest aspecte també es recull a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes amb un redactat molt similar: “Les empreses han d’adoptar mesures específiques, negociades amb la representació legal dels treballadors/es, per prevenir l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, i també promoure condicions de treball que evitin aquests tipus d’assetjament”.

Tot protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe ha d’incloure necessàriament els següents punts:

1. Identificació. Motius de declaració d’intencions.
2. Presentació i àmbit. Què és i a qui afecta.
3. Objectius. Què protegeix.
4. Principis i garanties. Com actuarem i com controlarem els processos.
5. Prevenció. Mesures per evitar les situacions de manera prèvia.
6. Procés d’intervenció i diagrama.
7. Seguiment i avaluació.
8. Informació a la plantilla. Procés de comunicació al personal de l’entitat.
9. Model de denúncia interna. Exemple de model per posar en marxa un procediment.

Tant si es tracta d’una fundació estatal com de les inscrites en el Registre de Fundacions de Catalunya, la llei preveu que poden constituir fundacions tant les persones físiques com les jurídiques (privades o públiques).

A més es pot fer per actes entre vius o “mortis causa”, és a dir, per testament en el cas de les persones físiques.

Cal destacar que és possible la constitució d’una fundació amb una única persona fundadora, a diferència de les associacions on la llei demana com a mínim 3 persones sòcies fundadores.

El que sí es destaca en la Llei 4/2008 de 24 d’abril és el fet que entre les fundacions es poden diferenciar les de tipus privat o les públiques. En concret l’article 331-2.3 estableix que perquè les persones jurídiques puguin constituir una fundació, cal que les normes que les regulen no els ho prohibeixin i que l'acord de constitució, on ha de constar la finalitat d'interès general que és el seu objecte, sigui adoptat per un òrgan competent.

En primer lloc, cal omplir una sol·licitud d’inscripció i aquesta anirà acompanyada de l’ Escriptura pública de la carta fundacional. Al registre s’ha de presentar còpia autèntica, que és retornada amb la validació corresponent un cop ha estat inscrita la Fundació amb caràcter definitiu.

El contingut mínim de l’Escriptura pública de constitució està regulat a l’article 331-4 de la Llei 4/2008, de 24 d’abril i és el que segueix:

1. La denominació, el domicili i la nacionalitat dels fundadors i fundadores i, si es tracta de fundacions ordenades per causa de mort, a més, aquestes mateixes dades referides a les persones que executen la voluntat del o de la causant.

2. La voluntat de constituir una fundació.

3. La dotació inicial, amb la indicació, si no és en diners, de la naturalesa dels béns, la pertinença, el títol d'aportació i la valoració. Si l'aportació és en béns o drets s'ha d'incorporar com a annex a la carta fundacional l’informe, emès per un pèrit o pèrita, de la valoració dels béns.

4. La designació de les persones que han de constituir el patronat inicial i també la seva acceptació si es fa en el moment d'atorgar l’Escriptura pública. A més, si es tracta de persones físiques, els i les membres del patronat han de declarar de manera expressa :

• Que tenen capacitat d'obrar plena.
• Que no han estat condemnats o condemnades per delictes contra el patrimoni o contra l'ordre socioeconòmic o per delictes de falsedat.
• Que no estan inhabilitats per a exercir càrrecs públics o per a administrar béns.

Es preveuen diferents formes d’acceptació del càrrec de patró o patrona quan aquesta no es fa en el moment de l’escriptura pública de constitució:

• Escriptura pública de carta fundacional.
• Una altra escriptura pública.
• Document privat, amb la signatura de la persona que accepta el càrrec, legitimada per notari o notària.
• Certificat de la persona secretària, amb la signatura legitimada, quan tingui lloc en una reunió del patronat.
• Compareixença davant el Protectorat de la persona secretària o de la persona física que accepta el càrrec.

5. Els estatuts de la fundació. És la part mes important de l’Escriptura pública. En els estatuts es regula la forma de gestió de la fundació i és en allò no previst en estatuts que la fundació anirà a veure que té previst la llei aplicable per a aquella situació. Els estatuts de les fundacions han d'incloure, almenys, les dades següents:

• La denominació, que ha de contenir el mot fundació.
• La durada, si no es constitueix per temps indefinit, i la data d'inici de les activitats, si no coincideix amb la d'atorgament de la carta fundacional.
• El domicili.
• Les finalitats fundacionals i les activitats que es proposa dur a terme, indicant-ne l'àmbit territorial principal.
• Les regles bàsiques per a l'aplicació dels recursos a les finalitats fundacionals i per a la determinació de les persones beneficiàries.
• Les regles sobre organització i funcionament del patronat, que han d'indicar la composició, la manera de designar i renovar les persones membres, la durada del mandat dels patrons i patrones, el règim de convocatòria de les reunions, la manera de deliberar i d'adoptar acords i el procediment d'aprovació de les actes. Cal tenir en compte que la durada dels patrons i patrones pot ésser indefinida si les persones fundadores així ho han establert en la carta fundacional.
• La regulació, si escau, dels altres òrgans que es poden constituir, inclosos els de control i supervisió interna. La regulació d'aquests òrgans ha d'incloure la composició i les funcions que han d'assumir.
• Les disposicions que es considerin pertinents per evitar conflictes entre l'interès de la fundació i els interessos personals o professionals dels patrons i patrones, les persones amb funcions de direcció o els empleats i empleades de la fundació.
• La destinació dels béns sobrants, en cas de dissolució, d'acord amb el que estableix l'article 335-6 de la llei 4/2008, de 24 d’abril.

6. Certificat de l'acord del patronat, signat pel secretari o secretària, amb el vistiplau del president o presidenta, pel qual s'aprova un projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys de funcionament de la fundació i les activitats previstes (article 331-7.2 del Llibre III).

7. Autoliquidació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. (S'ha de tramitar als serveis territorials del Departament d'Economia i Finances). Les fundacions n'estan exemptes, però tot i així s’ha de presentar aquest impost (es tracta d’omplir el model 600).

8. Finalment es presentarà, juntament amb la sol·licitud d’inscripció i l’Escriptura pública de constitució, la justificació documental del pagament de la taxa corresponent.

En el cas de les fundacions estatals la documentació que es demana és similar, si bé hi ha algunes diferències. En primer lloc, les Fundacions estatals han de sol·licitar un certificat de denominació que té una durada màxima de tres mesos, renovables per un únic període més de la mateixa durada. En segon lloc, no es necessari presentar el pla de viabilitat dels dos anys posterior a la constitució. Per contra, es demana un informe previ del Protectorat corresponent.

Per tal de constituir una fundació calen una o més persones fundadores, entenent per persona fundadora aquella persona física o jurídica que ha fet l’aportació en concepte de dotació, tant sigui de béns com de drets avaluables econòmicament i que s’han fet constar prèviament en la carta fundacional. Cal que aquestes tinguin la lliure disposició dels béns o drets que aporten com a dotació.

En tot cas, pot ser fundador/a tota persona física (per actes 'intervius' o 'mortis causa'), així com les persones jurídiques privades o públiques, tot i que les públiques només ho poden fer si es constitueixen juntament amb d’altres de privades.

Cal que la fundació que es vol constituir actuï amb criteris d’imparcialitat i no discriminació a l’hora de determinar qui es beneficia de la seva activitat. Per això la llei 4/2008 estableix en el seu article 331-1.3 que en cap cas es podran constituir fundacions amb la finalitat principal de destinar les prestacions als fundadors o fundadores, als patrons o patrones o llurs cònjuges o persones lligades per una relació d’afectivitat anàloga, a llurs parents fins els quart grau, ni a persones jurídiques singularitzades que no persegueixin fins d’interès general.

Per tal que una fundació quedi degudament constituïda i inscrita en el corresponent Registre de Fundacions cal presentar:

La Carta Fundacional.

Segons, l'article 331-4, es formalitzarà en escriptura pública i ha de contenir com a mínim:

• Denominació, domicili i nacionalitat de les persones fundadores i, si són fundacions 'mortis causa' (ordenades a causa de la mort del fundador/a), les dades de les persones que executen la voluntat de la persona causant.
• La voluntat de constituir una Fundació als seus estatuts.
• La dotació inicial: ha de consistir en una quantitat suficient per dur a terme els fins fundacionals. Actualment la llei estableix que és necessari un mínim de 30.000€.
• La designació de les persones que han de constituir el patronat inicial, on caldrà un mínim de tres persones físiques o jurídiques. Les persones físiques, a més, cal que acreditin que no estan en cap causa d’incompatibilitat per a l’exercici del càrrec
  

Garantir l’aportació de la dotació inicial.

Aquesta ha de consistir en una quantitat suficient per dur a terme els fins fundacionals. Actualment la llei estableix que és necessari un mínim de 30.000€. Només si l’aportació és en diners és possible fer una aportació successiva, per a la qual caldrà aportar, com a mínim, el 25% coincidint amb la data de constitució i la resta en els cinc anys següents. Si la dotació consisteix en béns o drets, cal valoració econòmica feta per una persona experta.

Projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys

A fi d’acreditar la suficiència i viabilitat econòmica de la fundació en relació amb les finalitats i activitats previstes cal que aquesta aporti, per fer efectiva la inscripció al registre, un projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys de funcionament de la fundació així com de les activitats previstes.

Els estatuts de la fundació

Segons l'article 331-9 de la llei cal que s'incloguin almenys les dades que segueixen:

• La denominació, que ha de contenir el mot Fundació.
• La durada.
• El domicili.
• Les finalitats i les activitats fundacionals.
• Les regles d’organització i funcionament del patronat.
• La regulació d’altres òrgans.
• La regulació dels conflictes.
• La destinació dels béns sobrants.

Qualsevol acte de disposició de béns i drets que integrin el patrimoni de la fundació s’haurà de fer a títol onerós i respectant en tot moment les disposicions del fundador o fundadora. Cal destacar, però, que per realitzar determinats actes de disposició, el patronat haurà de sol·licitar prèvia autorització al protectorat com és el cas de:

• Si els béns o drets objecte de disposició s’havien adquirit amb diners provinents de fons públics.
• Si el o la donant ho ha exigit prèviament.
• Si així s’ha establert en els estatuts.
• Si el producte de l’operació no torna a ser reinvertit totalment en el patrimoni de la fundació.

Les fundacions tenen l’obligació d’aplicar el 70% de les rendes i ingressosnets anuals al compliment de les finalitats fundacionals. Aquesta aplicació es farà en el termini de quatre exercicis a comptar del següent al de l’acreditació comptable.

Es permet que les fundacions puguin a la vegada constituir societats i participar-hi, tot i que si aquest fet comporta risc o assumpció de responsabilitat personal pels deutes per a la fundació caldrà autorització prèvia del protectorat.

També es permet gestionar explotacions econòmiques si l’activitat suposa el compliment de les finalitats fundacionals o bé es tracta d’una activitat accessòria o subordinada a l’activitat fundacional. A la vegada, es permet que els fundadors i fundadores puguin percebre remuneració econòmica per les finalitats que duen a terme sempre i quan no quedin desvirtuades les finalitats fundacionals.

Dintre de les obligacions comptables a què es troben sotmeses les fundacions cal destacar l’obligació del patronat de presentar inventari i comptes anuals a data del tancament de l’exercici econòmic. Els comptes han de reflectir el patrimoni, la situació financera i els resultats de la fundació. L’article 333-8 estableix el contingut obligatori dels comptes anuals:

• Balanç de situació.
• Compte de resultats.
• Estat de canvis del patrimoni net.
• Estat de fluxos d’efectiu.
• La memòria.

Cal que l’aprovació dels comptes es faci pel patronat en els sis mesos següents al tancament de l’exercici i s’han de presentar al protectorat en els 30 dies següents a la seva aprovació. A més, cal sotmetre els comptes a auditoria externa sempre que es donin durant dos anys consecutius dos dels requisits següents:

• Total actiu superior a sis milions d’euros.
• Volum d’ingressos superior a 3 milions d’euros.
• Nombre de persones treballadores durant l’exercici superior a 50.
• 40% dels ingressos provinents d'administracions públiques a través de subvencions, convenis o contractes de prestació de serveis.
• Ingressos d'administracions públiques superiors a 60.000€ durant l'exercici.

Un dels àmbits en el qual es manifesta la diversitat cultural i social és en el fet religiós. La Constitució espanyola estableix que Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, que està desvinculat d’una religió determinada i manté relacions de cooperació amb totes les creences religioses que s'hi puguin donar.

Una entitat o associació religiosa és aquella entitat sense ànim de lucre formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa.

Entre les finalitats principals d’una associació religiosa es troba el foment i la pràctica d’algun tipus de religió o creença. Existeixen religions amb les quals l’Estat manté pactes o acords de cooperació com ara la Catòlica, amb qui l’Estat té signats diferents acords des de l’any 1976 mitjançant la Santa Seu, i d’altres pactes o acords amb religions més minoritàries.

Tot i això, tal com anirem veient, es podran inscriure al Registre d’entitats religioses tant les entitats constituïdes sota la regulació i els convenis d’aquestes confessions amb qui l’Estat té acords, com aquelles altres amb qui no hi ha pacte de cooperació, com ara la religió budista.

A l'Estat espanyol, la categoria d'entitat de caràcter religiós la concedeix el Ministeri de Justícia.

A Catalunya, la Direcció General d'Afers Religiosos informa i assessora sobre els passos que cal fer per formalitzar una entitat religiosa i atén les entitats amb seu a Catalunya.

Igualment, és recomanable que abans de l'obertura d'un centre de culte consultem a l'Ajuntament la normativa vigent al municipi.

Les entitats religioses estan regulades per la llei de Llibertat religiosa, la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol. En concret és en el seu article 2.1c). on es regula el dret d’associar-se per tal desenvolupar comunitàriament activitats religioses de conformitat amb l’Ordenament Jurídic General i allò establert en la Llei Orgànica de Llibertat religiosa.

Al registre d’entitats religioses s’inscriuen totes aquelles entitats religioses que vulguin adquirir personalitat jurídica civil.

Al registre es fa constar el nom oficial de l’entitat, la data i el número d’inscripció, el domicili social, una descripció de les seves finalitats, el seu règim de funcionament, els òrgans de govern i, en alguns casos, també es fan constar les dades dels seus representants legals i els llocs de culte.

L’article 2, del Reial Decret 594/2015, de 3 de juliol, estableix que hi poden estar inscrites:

• les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com les seves federacions.
• les seves circumscripcions territorials.
• congregacions, seccions i comunitats locals.
• entitats de caràcter institucionals que formen part de la seva estructura.
• associacions amb finalitat religiosa, així com les seves federacions.
• seminaris o centres de formació dels seus ministres de culte.
• centres superiors d'ensenyament teològic o religiós propis de l'esglèsia, confessió o comunitat religiosa inscrita.
• comunitats monàstiques o religioses i les ordres o federacions on s'integren.
• instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, províncies, cases i federacions.
• totes les altres entitats susceptibles d'inscripció conforme els Acords entre l'Estat espanyol i les confessions religioses. ​

A més, el registre es troba dividit en tres seccions:

a) Secció General, on s'inscriuran les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com les entitats instituïdes per les mateixes.

b) Secció Especial, on s'inscriuran les esglésies, confessions i comunitats religioses que hagin signat o estiguin subjectes a l'aplicació d'un acord o conveni de cooperació amb l'estat així com la resta d'entitats instituïdes per les mateixes.

Les confessions que tenen signat acord de cooperació amb l’estat són:

• La Santa Seu
• Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE)
• Federació de Comunitats Israelites d’Espanya (FCIE)
• I la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE)

c) Secció Històrica, on es traslladaran els assentaments de les entitats que hagin estat cancel·lats així com les sol·licituts denegades.

Les causes de dissolució les podem distingir segons es refereixin a una fundació de caràcter temporal o indefinit:

1. Les fundacions temporals s’han de dissoldre quan acaba el període de durada, que compta a partir de la data d’inscripció en el Registre de Fundacions, a menys que es decideixi prorrogar la durada o fer-la indefinida, segons l’article 335.4 i 331.8.
   
2. Les fundacions que tenen una durada indefinida poden dissoldre’s per diferents motius. Uns són voluntaris, com:

1.- compliment de la finalitat per a la qual es va constituir, a menys que el patronat acordi modificar-la;

2.- impossibilitat d’aconseguir la finalitat si no es pren l’acord del patronat per modificar-la.

3.- altres causes establertes als estatuts.

O poden ser motius obligatoris:

1.- per sentència judicial ferma, per il·lícit civil o penal;

2.- per obertura de la liquidació prèvia declaració de concurs;

3.- per altres causes legals, com la prevista a l’article 332.6: en cas que el nombre de membres del patronat sigui inferior al mínim, el protectorat pot instar la dissolució de la fundació si en trenta dies després del requeriment no s’han fet els nomenaments necessaris.

La dissolució de la persona jurídica obre el període de liquidació i l'entitat conserva la personalitat jurídica fins a la dissolució. Durant aquest període, s'identifica l’entitat com "en liquidació" (article 314-4.1).

La liquidació pot dur-se a terme per mitjà de la realització dels béns de l'entitat o de la cessió global d'actius i passius (article 314.4.2). En aquest últim cas, l'acord de cessió s'ha de publicar en els termes que s'estableixin per reglament.

Actualment, sense reglament que el desenvolupi, l'acord de dissolució amb liquidació per cessió global d'actius i passius es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a dos diaris de màxima difusió a la província o la comarca on la fundació en liquidació tingui el seu domicili. Ha d'expressar el dret dels creditors de l'entitat a obtenir el text íntegre de l'acord i a oposar-s'hi.

La publicació s'ha d'acreditar davant el protectorat.

El Codi Civil no preveu cap publicació per a la dissolució amb liquidació mitjançant la realització dels béns de la fundació en liquidació.

Com a passa prèvia a la dissolució, la fundació ha d'haver complert totes les obligacions legals respecte del protectorat. Per exemple, la presentació dels comptes anuals o la inscripció de les modificacions del patronat en el Registre de Fundacions.

L’esmentat Estatut del treballador autònom deixa molt clar qui pot tenir la consideració de TRADE: el defineix com aquelles persones treballadores autònomes que realitzin “una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de forma habitual, o personal, directa i predominant per a una persona física o jurídica, denominada client, del qual depenen econòmicament per percebre d’aquest, almenys el 75% del seus ingressos per rendiments de treball i d’activitats econòmiques i professionals”.

Per tant, aquesta definició deixa clara la principal de les seves característiques, a l’establir un percentatge d’ingressos que han de provenir d’un sol client i que, al tractar-se del 75%, limita aquesta condició a una única entitat. Això implica que un TRADE no podrà tenir aquesta condició a dues entitats diferents.

No podran ser TRADEs els professionals que exerceixin la seva feina formant part d’una societat ni els titulars d’establiments comercials ni oficines obertes al públic.

Evidentment, aquesta figura existeix perquè té una sèrie de condicions més beneficioses que el treballador/a autònom/a convencional envers l’entitat:

1. Es signarà un contracte mercantil entre l’entitat i el TRADE.
2. Es tindrà dret a 18 dies de vacances retribuïdes a l’any.
3. Es tindrà dret a una indemnització pactada en ambdues direccions, tant si és el TRADE qui trenca el contracte envers al client com a la inversa.
4. Els tribunals que actuaran en cas de conflicte seran els tribunals socials.

Per la seva banda, el TRADE tindrà les mateixes obligacions amb Seguretat Social i Hisenda que l’autònom convencional.

Segons l’article 4, els requisits de titulació no s’apliquen al personal de suport logístic.

Les titulacions que s’accepten són les següents:

1.- En el cas d’activitats d’educació en el lleure:

A) Pot ser monitor o monitora qui tingui el diploma de monitor d’activitats de lleure infantil i juvenil de la Direcció General de Joventut o el certificat de professionalitat de dinamització d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil (Servei d'Ocupació de Catalunya - SOC).

B) Pot ser director o directora qui tingui el diploma de director d’activitats de lleure infantil i juvenil de la Direcció General de Joventut, el certificat de professionalitat de dinamització d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil (SOC) o els títols de tècnic d’animació sociocultural o tècnic d’animació sociocultural i turística.

2.- En cas d’activitats esportives:

A) pot ser monitor o monitora qui estigui inscrit com a monitor/a al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya.

B) pot ser director o directora qui estigui inscrit com a director/a al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya o col·legiat en el Col·legi de Llicenciats en educació física i ciències de l’activitat física i de l’esport de Catalunya.

Segons l’article 10, s’han de notificar les activitats sense pernoctació –casals de vacances o esportius-, que tinguin lloc durant 4 dies consecutius o més.

Les colònies, estades o campus esportius, rutes o rutes esportives, acampades i camps de treball, que sí inclouen pernoctació, s’han de notificar si aquesta dura més de 2 nits consecutives.

L’article 9 regula les activitats mixtes, que exigeixen la notificació de dues activitats.

Les notificacions es poden fer per via telemàtica, amb 7 dies d’antelació, o presencialment, almenys 20 dies abans que comenci l’activitat.

Segons l’article 1, el Decret regula les activitats d’educació en el lleure i algunes activitats esportives que tinguin lloc a Catalunya i en les quals hi participin més de quatre menors de 18 anys, independentment de qui organitzi l’activitat, és a dir, persones físiques, jurídiques, públiques o privades.

Queden excloses, entre d’altres, les que es porten a terme a ludoteques públiques sense pernoctació o aquelles que es fan durant el període escolar i a les quals hi assisteixen únicament alumnes i professorat.

El concepte activitats d’educació en el lleure inclou, segons l’article 2:

• Casals de vacances: qualsevol activitat que es fa en època de vacances escolars sense que els o les participants hi passin la nit.
• Colònies: a diferència de l’anterior sí hi ha pernoctació.
• Ruta: marxa itinerant en la qual es fa nit en un lloc diferent. És requisit que l’organitzador estigui registrat al Cens d’entitats juvenils.
• Acampada: activitat en la qual es passa la nit a l’aire lliure.
• Camp de treball: activitat en la qual les persones participants porten a terme un treball social o comunitari o bé col·laboren en projectes.

Com a novetat, s’inclouen també algunes activitats esportives, com les següents:

• Casals esportius: són casals de vacances en els quals es practiquen una o més especialitats esportives, per tant, sense pernoctació.
• Estades o campus esportius: colònies en les quals es practiquen un o més esports, amb pernoctació.
• Ruta esportiva: marxa itinerant que pot organitzar-se per qualsevol entitat no inscrita en el Cens d’entitats esportives, en la qual es practica una o més activitats esportives.

El Decret distingeix segons hi hagi participants menors de 3 anys o no:

a)En el cas que no hi hagi participants menors de 3 anys:

Fins a 10 participants, hi ha d’haver 2 persones dirigents de les quals una ha de tenir la titulació de monitora.

D’11 a 20 participants, hi ha d’haver 2 persones dirigents i la persona responsable ha de tenir el títol de monitora.

De 21 a 24 participants, hi ha d’haver 3 persones dirigents i dues han de ser monitores.

A partir de 25 participants, la persona responsable ha de ser directora i cada 10 participants més, s’incrementa en una el nombre de persones dirigents. Així mateix, en aquests casos, el 60% han de ser titulades.

b)En el cas que hi hagi participants menors de 3 anys:

Fins a 16 participants, el mínim són dues persones responsables i una d’elles ha de tenir titulació específica de monitora. L’altra pot tenir titulació d’educació infantil.

De 17 a 24 participants, hi ha d’haver 3 persones dirigents i 2 d’elles han de ser monitores. La tercera pot tenir titulació d’educació infantil.

A partir de 25 participants, hi ha d’haver 4 persones dirigents i s’incrementa en una persona més cada 8 participants. La persona responsable ha de ser directora i el 50% ha de ser o directora o monitora. La resta poden estar titulades en educació infantil.

La Llei 4/2008 del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, estableix que totes aquelles entitats dins de les quals “col·laborin persones en règim de voluntariat han de portar un llibre o un registre amb una relació actualitzada dels voluntaris”.

La llei 4/2008 no detalla excessivament quin ha de ser el contingut d’aquest llibre o registre però si diu que com a mínim “ha de contenir una descripció mínima de la tasca que fan i de llur capacitació específica, si en tenen”.

Cal tenir en compte que al tractar-se de dades personals que formen part d’un fitxer, aquest està subjecte a la normativa de protecció de dades personals.

Els principals reptes relacionats amb l'acció voluntària entesa com a persones que participen lliurement a través de les entitats son:

La formació, com a eina per garantir el màxim de qualitat en les accions que es duen a terme.

La captació, incoporació i fidelització de les persones a les associacions i altres entitats. S'ha de facilitar que les persones voluntàries participin a les entitats després d'un bon procés de captació i que es desenvolupi una incorporació adquada que permeti la fidelització de les persones voluntàries.

La promoció i el reconeixement de les persones voluntàries.

Definició de les tipologies i dels perfils de les persones voluntàries per poder gestionar millor les necessitats de cada perfil.

Els reptes relacionats amb l’impacte per a la millora de la convivència i la millora social són els següents:

L’equitat i la justícia social

El paper dels valors a la comunitat com eina per la millora social

El foment de la convivència

Les noves necessitats emergents

L’enfortiment de la democràcia participativa a través de la participació i el voluntariat

Segons la Llei 25/2015, entitat de voluntariat és l’entitat privada sense ànim de lucre que acompleix activitats d’interès general, que ha decidit que la participació voluntària dels ciutadans és un valor imprescindible en la seva missió per a assolir les seves finalitats i que ha elaborat un programa de voluntariat que defineix i emmarca el valor i els espais de l’acció voluntària en l’entitat. Aquest programa és potestatiu per a les entitats de base associativa.

L’article 5è descriu quines activitats es consideren d’interès general: serveis socials, activitats educatives, culturals, esportives, sanitàries, de defensa del medi ambient, de voluntariat internacional...

Les principals obligacions de les entitats de voluntariat, segons l’article 11, són les següents:

a) Disposar d’un pla de voluntariat o de participació que reculli els aspectes relatius a la gestió dels voluntaris dins de l’entitat.

b) Disposar d’un pla de formació.

c) Facilitar informació sobre la missió i l’estil de treball de l’entitat de voluntariat.

d) Nomenar una persona com a responsable de la coordinació dels voluntaris de l’entitat de voluntariat.

e) Formalitzar la vinculació amb el voluntari per mitjà del full de compromís corresponent i complir els compromisos adquirits.

g) Mantenir, si s’escau, un registre en què constin inscrits els voluntaris de l’entitat de voluntariat, una descripció mínima de l’activitat que duen a terme.

i) Assegurar els riscos derivats de l’activitat que duu a terme el voluntari i la responsabilitat civil de les accions esmentades en tot moment.

j) Rescabalar el voluntari, si així ho han acordat amb aquest, de les despeses que li pugui ocasionar l’acció voluntària.

k) Garantir l’exercici del voluntariat d’acord amb el que consta en el full de compromís i els drets que reconeix aquesta llei.

l) Complir els deures que s’estableixin per reglament en l’àmbit sectorial corresponent.

Segons l’article 8, els principals drets de les persones voluntàries són els següents:

a) Obtenir informació sobre la missió, la finalitat i el funcionament de l’entitat, sobre el sentit i el desenvolupament de l’acció voluntària

b) Rebre la formació necessària per a l’acompliment de l’activitat

c) Ésser tractats sense cap tipus de discriminació i amb respecte per llur condició i llurs creences.

d) Formalitzar la vinculació amb l’entitat amb el full de compromís corresponent.

e) Disposar d’acreditació o identificació com a voluntaris.

h) Participar en l’elaboració, la planificació, l’execució i l’avaluació dels programes i les activitats en què col·laborin.

j) Rebre cobertura d’una assegurança de riscos d’accidents i responsabilitat civil.

k) Rescabalar-se de les despeses.

l) Acordar lliurement les condicions i els possibles canvis de llur acció voluntària.

m) Desvincular-se de la tasca voluntària en el moment que ho considerin pertinent.