Jurídic

El teletreball és una modalitat de treball a distància. Per tant, no són conceptes sinònims. El treball a distància és la forma d’organitzar una jornada laboral de tal manera que, de manera regular, l’activitat laboral es presta al domicili o al lloc que decideix la persona treballadora.

El teletreball és el treball a distància que requereix de l’ús exclusiu o prevalent de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació.

El teletreball és una opció voluntària i reversible per part de la persona treballadora i, també, per part de l’associació o la fundació. Per tant, tant l’empleat/da com l’entitat han d’estar d’acord en la implantació d’aquesta modalitat. Segons la nova llei, hi haurà limitacions per a les persones menors d’edat i per a les persones treballadores amb contracte de pràctiques o formatiu.

Aquesta llei afecta empreses i entitats sense ànim de lucre amb treballadors/es. Pel contrari, no estan afectades les persones funcionàries i altres empleats/des de les administracions públiques.

La llei del teletreball vol igualar els drets de les persones que treballen de manera presencial amb els de les que teletreballen. Així, els dos col·lectius tindran els mateixos drets, ja sigui el dret a la formació, a la intimitat, a la promoció o a la flexibilitat horària, entre d’altres.

Per exemple, les entitats del tercer sector hauran d’adoptar mesures per garantir la participació del personal que teletreballa a les accions formatives.

La llei deixa clar que no hi ha d’haver diferències de retribució, estabilitat i jornades laborals entre la plantilla presencial i la teletreballadora.

L’entitat o empresa ha de garantir la dotació i el manteniment de “tots els mitjans, equips i eines necessàries per al desenvolupament de l’activitat” dels treballadors/es a distància. A més, s’ha de tenir en compte el que està establert al conveni pertinent.

Les persones treballadores no han d’assumir en cap cas les despeses relacionades amb aquests equips vinculats al desenvolupament de l’activitat laboral. Per això tenen dret a una compensació per part de l’entitat.

La compensació s’ha de negociar en l’acord individual amb els i les representants dels treballadors/es o, si no, davant d’un jutge o jutgessa.

Caldrà que l’associació o fundació estableixi criteris d’ús dels dispositius digitals respectant el dret a la intimitat. En l’elaboració de l’acord hi haurà la representació legal de les persones treballadores.

L’entitat no pot exigir als seus treballadors/es la instal·lació de programes en dispositius que són propietat de la persona treballadora. Tampoc pot exigir l’ús de dispositius personals per al desenvolupament del treball a distància.

Els convenis col·lectius especificaran els casos en els quals les persones treballadores poden utilitzar per motius personals els equips informàtics proveïts per l’entitat i tindran en compte “els usos socials d’aquests mitjans i les particularitats del treball a distància”.

Un conveni és un document per mitjà del qual s’estableixen uns acords entre institucions, organismes o persones per dur a terme un objectiu d’interès comú.

De vegades s’utilitzen els termes contracte i conveni com si fossin sinònims, però Optimot matisa que són conceptes lleugerament diferents. L’Administració aplica el terme contracte als contractes administratius com el d’obres, subministraments i gestió de serveis públics, mentre que el terme conveni fa referència als acords de col·laboració amb institucions.

Les entitats sense ànim de lucre solen firmar convenis de col·laboració per gestionar projectes amb altres organitzacions no lucratives, amb l’administració pública o amb empreses. D’aquesta manera uneixen forces per gestionar serveis de manera conjunta o per col·laborar en alguna activitat en concret.

Un dels convenis més habituals al tercer sector és el conveni de col·laboració empresarial a través dels quals les entitats o empreses col·laboren i participen en activitats d’interès general o aporten una quantitat econòmica a l’organització.

Els convenis compten amb una estructura estable formada per determinats blocs d’informació, tal com s’explica en aquest document de la Universitat de Barcelona. D’una banda, cal incloure les dades de les parts contractats, la finalitat del conveni, els pactes, el llocs i la data, i la signatura.

A més, hi ha convenis que també afegeixen informació com un títol, les dades de qui dona fe pública i una fórmula final.

Títol

El títol identifica el document. Ha d’anar al principi, s’ha de destacar tipogràficament de la resta del text, i ha de descriure l’objectiu del conveni. Es poden identificar amb una numeració.

El títol pot presentar alguna d’aquestes formes:

‘Conveni (...) entre (...) / (...) sobre (...)’

‘Conveni de col·laboració’

‘Acord de cooperació entre (...) / (...) sobre (...)’

Participants

L’apartat de dades de les parts contractants ha d’incloure el nom, cognoms, DNI i el domicili de les persones o entitats que subscriuen el conveni.

També ha de fer referència a la condició amb què actuen les parts participants. Poden actuar en representació d’una altra persona o d’una entitat, o en nom propi. En cas de representar una altra persona o entitat s’hi ha de fer constar la normativa que els atribueix aquesta representació.

L’apartat pot començar amb aquesta fórmula:

‘D’una part, (...), i de l’altra, (...)’.

Finalitat

En aquest apartat es concreta el perquè del conveni. Per exemple, pot ser la constitució d’una societat civil, la formalització d’una compra, el lloguer d’un habitatge, l’acord d’una col·laboració...

Pactes o acords

En aquest punt es presenten les diverses clàusules o pactes que s’estipulen al conveni. Habitualment comencen amb les expressions ‘acorden’, ‘pacten’, ‘acordem’, ‘pactem’, ‘acords’, ‘clàusules’ o ‘pactes’. Es tracta del nucli del document.

Els pactes s’han de redactar amb frases curtes i concises, en paràgrafs independents i numerats. El text ha d’anar alineat a l’esquerra.

Signatures

Les signatures han d’anar acompanyades amb el nom i cognoms de les parts contractants, ja que sovint les rúbriques són difícils de llegir. Per tant, a sobre o a sota de la rúbrica cal identificar novament les persones signants i el càrrec o identificació de cada part.

Si s’actua en nom propi, amb el nom i cognoms és suficient. En canvi, si les parts contractants actuen en representació d’una entitat, la identificació es fa a través de l’expressió ‘Per (nom de l’entitat)', abans de la rúbrica.

La signatura també ha de constar als marges de les pàgines quan el document ocupa més d’una pàgina.

Dades de qui dona fe pública

En aquest bloc d’informació s’hi escriu el nom, cognoms i càrrec de la persona funcionària que intervé al contracte, si el contracte és públic.

Aquestes dades apareixen al principi del document, després de la data. S’introdueixen amb l’expressió: ‘Davant meu, Nom Cognom, notària de...’.

També hi ha l’opció d’ubicar les dades a la signatura en el cas de convenis més esquemàtics.

Fórmula final

Tot i que la fórmula final que tanca el conveni no és obligatòria, moltes entitats l’afegeixen. La fórmula ha de ser senzilla i breu. La fórmula final de compromís té una estructura molt fixada. Normalment és la següent:

‘Com a prova/en senyal de conformitat, signem aquest conveni en 2/3/4 exemplars en el lloc i en la data esmentats més avall’.

Datació

La datació és la data i el lloc on se signa el conveni. En l’estructura tradicional dels convenis, aquesta informació s’ubica al principi del document. En canvi, si s’opta per la via més esquemàtica, el lloc i la data se situen abans de les signatures.

Normalment s’escriu la població seguida d’una coma i mai va precedida de la preposició ‘a’. Després s’hi afegeix la data, amb el dia del mes i l’any, en xifres i sense cap punt. Queda d’aquesta manera:

‘Barcelona, 29 de novembre de 1998’

En primer lloc, totes les entitats han de tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil. Aquest tipus d’assegurança cobreix el risc dels danys personals o materials que puguin ocasionar a terceres persones en el desenvolupament de la seva activitat.

L’assegurança més bàsica per a qualsevol entitat no lucrativa és la de responsabilitat civil. En alguns casos, en funció de l’àmbit d’activitat i del que es faci o amb qui, és obligatòria. En cas de no complir amb la normativa, les entitats poden enfrontar-se a multes o a la suspensió de les activitats de l’entitat.

La cobertura mínima que ha de tenir l’assegurança de responsabilitat civil depèn de l’àmbit d’actuació de cada entitat i, molt sovint, està recollit en la normativa que regula l’activitat. Per exemple, per a entitats que organitzen activitats de lleure educatiu amb menors d’edat, es demana que l’assegurança de responsabilitat civil cobreixi, com a mínim, 300.000 euros per víctima en cas de mort i 1.200.000 euros per sinistre.

Cal puntualitzar que els límits es van actualitzant periòdicament pel Govern i estan establerts en diverses normatives, com ara al Decret 267/2016 de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

En aquesta norma s'estableix també que aquestes entitats han de contractar una assegurança d'accidents personals amb les cobertures següents: per despeses d'assistència sanitària, un mínim de 6.000 euros; per defunció, un mínim de 5.000 euros, i per invalidesa permanent, un mínim de 6.500 euros. En el supòsit de defunció d'una persona menor de 14 anys, l'assegurança s'ha de destinar a cobrir les despeses de sepeli.

L’assegurança de voluntariat cobreix els riscos derivats de l’activitat que du a terme com a persona voluntària i dels danys que involuntàriament podria causar a terceres persones per raó de la seva activitat. Dins d’aquesta assegurança es contemplen cobertures de responsabilitat civil i d’accidents.

La Llei del Voluntariat 25/2015 estableix a l’article 8 que les persones que participen en programes de voluntariat tenen, entre d’altres, el dret de rebre cobertura d’una assegurança de riscos i danys.

La Llei no determina les quantitats de cobertura mínima. Aquesta cobertura depèn de l’àmbit d’actuació de l’entitat i del risc a què està sotmès la persona voluntària en funció de l’activitat que ha de dur a terme. Per tant, per saber les quantitats mínimes que ha d’establir cada entitat cal consultar les normatives específiques a què estigui sotmesa.

Segons l’Ordre BSF/12/2014, de 23 de gener, del Cens d'entitats juvenils, les persones que formen part de la junta directiva d’una entitat juvenil han de tenir una edat mínima de 14 anys i una màxima de 30. La persona que ocupa la presidència de l’entitat haurà de ser major d’edat.

En el cas que totes les persones que formen part de l’òrgan de govern siguin menors de 18 anys, s’haurà d’establir un òrgan adjunt constituït mínim per dues persones majors d’edat, escollides per l’assemblea.

La funció d’aquestes persones majors de 18 anys és poder realitzar tràmits i gestions que requereixin d’obrar, com la signatura d’un contracte, la contractació de persones o qüestions que tinguin a veure amb operar el tràfic mercantil, entre d’altres. En definitiva, serien tots aquells tràmits que requereixin una signatura d’una persona major d’edat.

Per tant, la principal diferència amb la resta d’entitats és que el seu òrgan de govern pot estar format per persones menors amb un mínim de 14 anys i una edat màxima de 30, tenint en compte que si totes són menors s’haurà de crear un òrgan adjunt. A més, en el seu nom ha de constar que és una entitat juvenil.

El Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) és un organisme adreçat a les entitats juvenils que neix amb l’objectiu d’oferir assessorament, formació i l’actualitat del sector.

El centre opera sobretot a Barcelona i disposa d’altres serveis com un cercador d’entitats juvenils de la ciutat comtal, el lloguer i la cessió de material, cercador de sales i espais, un servei de difusió i el lloguer i cessió de sales, entre d’altres.

La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, independentment de les seves altres fonts de renta i sense importar amb qui conviu.

L’objectiu de la Renda Bàsica és que l’ingrés pugui cobrir les seves necessitats materials.

A diferència de l’IMV, la Renda Bàsica no cal demanar-la, sinó que es rep directament. D’aquesta manera, s’eliminarien tots els tràmits burocràtics que en moltes ocasions dificulten l’accés a l’ajuda per part de la ciutadania.

“La majoria d’aquests tràmits utilitzen un llenguatge molt tècnic que la persona demandant no està acostumada a veure. A més, sesolen fer de forma telemàtica quan la majoria de les demandants no té accés a dispositius electrònics ni connexió a Internet”, remarca Raventós.

“Amb els tràmits de l’IMV s’ha posat en evidència que aquest sistema no funciona i té uns problemes tècnics impressionants”, afegeix l’economista.

En l’actualitat, moltes feines mal pagades, amb sous molt baixos o que es troben dins d’una economia submergida són ocupades per dones. La seva precarietat les obliga a acceptar unes condicions que en moltes ocasions vulneren els seus drets, però que accepten per pagar el lloguer o portar menjar a la seva llar i amb la crisi de la Covid-19, la situació encara s’ha agreujat més.

D’altra banda, moltes dones víctimes de violència de gènere no es separen del seu agressor o tenen por a denunciar-lo perquè poden dependre econòmicament d’aquesta persona i prefereixen exposar-se a la violència que quedar-se sense res.

Amb una renda bàsica es podria acabar la precarietat laboral d’aquestes dones, sense que haguessin d'acceptar qualsevol feina, i les que són maltractades es podrien atrevir a denunciar el seu agressor o deixar-lo, un cop empoderades econòmicament i conscients que poden tenir una nova oportunitat per començar.

Els drets digitals són els drets humans dins del terreny d’Internet i les tecnologies digitals. El creixement continu de les TIC i l’actualització constant de noves eines fan cada vegada més difícil garantir la protecció dels drets de les persones en l’àmbit digital. És per aquest motiu que en els últims anys han anat creixent les iniciatives polítiques per protegir i promoure els drets digitals a escala global.

Els drets digitals s’han de garantir independentment del nivell d’ingressos de les persones, la seva ubicació geogràfica o les discapacitats de cadascú. La realitat, però, mostra que l’accés a les noves tecnologies és desigual en funció de factors com el nivell de riquesa de cada país i de cada classe social.

És a dir, l’accés i el domini en l’ús de les noves tecnologies depenen de l’edat, el gènere, el nivell formatiu, la procedència o el context econòmic. Aquesta desigualtat és la bretxa digital, definida per l’OCDE com “la desigualtat entre individus, llars, negocis i àrees geogràfiques en diferents nivells socioeconòmics respecte a les seves oportunitats d’accedir a les TIC i a l’ús d’Internet en una àmplia varietat d’activitats”.

Aquesta desigualtat digital és una de les principals causes d’acceleració i ampliació de les desigualtats socials ja existents. Així ho constaten diversos estudis, entre els quals, l’informe que ha publicat M4Social aquest mes de juny.

La bretxa digital es troba en tres àmbits: en l’accés, en l’ús i en la qualitat d’ús.

La bretxa d’ús fa referència al tipus de servei que cadascú utilitza des d’Internet. Segons el mateix estudi, les entitats no s’enfronten només a les necessitats derivades de les limitacions en l’accés a les TIC sinó també a les derivades de l’ús que en fan les persones usuàries.

Tot i que el 39% dels i les professionals que van participar a l’estudi desconeixen el nivell de capacitació digital dels seus usuaris/es, l’informe constata l’interès de la població al voltant de les TIC perquè el 66% de les persones participants pertanyen a una entitat des de la qual s’ofereixen formacions en TIC per a persones usuàries. Tenen molta demanda els cursos sobre eines ofimàtiques i de navegació bàsiques, i moltes tenen l’objectiu d’aplicar els coneixements a la recerca de feina.

La bretxa digital és una realitat que es va posar sobre la taula durant els 2000, amb la irrupció d’Internet. El 2001, l’OCDE ja va definir la fractura digital com a la “divisió entre individus, llars, àrees econòmiques i geogràfiques amb diferents nivells socioeconòmics amb relació tant a les seves oportunitats d’accés a les TIC, com a l’ús d’Internet per a una àmplia varietat d’activitats”.

El 2002, l’Associació per al Progrés de les Comunicacions va redactar la Carta sobre els drets a Internet, prenent com a referència diversos drets de la Declaració Universal dels Drets Humans i fent especial èmfasi en la llibertat d’expressió, l’accés al coneixement, al programari lliure, a la privacitat, la internet multilateral i la democràcia.

Un any més tard, al 2003, les Nacions Unides van celebrar l’anomenada Cimera Mundial de la Societat de la Informació. La conferència a Ginebra va derivar en una declaració en la qual s’especifica la importància del dret a la llibertat d’expressió en el marc de la “societat de la informació”.

Un dels canvis més significatius és que el termini de prescripció del delicte s’allarga. Fins ara, un cop la víctima complia els 18 anys, el delicte prescrivia. Amb la nova llei els delictes greus contra menors començaran a prescriure quan la víctima compleixi 30 anys.

Aquest canvi s’adapta molt millor a les necessitats de la persona que ha estat abusada, ja que en moltes ocasions, la víctima triga dècades a reunir el valor per denunciar les agressions i abusos patits durant la infància.

En la línia de l’àmbit judicial, també s’incidirà en els delictes de temptativa d’homicidi, lesions greus, maltractament habitual, contra la llibertat i indemnització sexual, que inclou les agressions i els abusos.

Abans, l’autoritat judicial havia de decidir la retirada de la pàtria potestat al pare o la mare, però ara serà automàtica en el cas dels i les penades per homicidi o assassinat d’una persona amb qui tingui fills/es en comú o dels propis fills/es. D’aquesta manera es pretén que no quedin espais d’impunitat per a les persones agressores que abans es podien quedar al marge de la llei.

Degut a la proliferació d’aquest tipus d’abús a les xarxes, la nova llei crearà un canal específic per denunciar aquests casos i s’articularan mecanismes que garanteixin una ràpida retirada d’Internet de continguts que afectin menors.

D’altra banda, es controlaran els continguts dirigits a menors que incitin a la violència, el racisme o qualsevol discriminació per gènere o tendència sexual. Aquesta mesura es focalitzarà a les xarxes socials.

Un altre canvi serà la inversió en formació de professionals del sector. Amb una dotació anual d’uns 75 milions d’euros per a plans de formació l’objectiu és detectar immediatament qualsevol abús o agressió. D’altra banda, es prestarà especial atenció al passat i als antecedents de persones que treballin en l’àmbit de la infància per prevenir reincidències.

A més, la normativa preveu que les accions formatives que es realitzin a partir d’ara tinguin en compte premiar el bon tracte, la parentalitat positiva, l’adquisició de competències emocionals, de negociació i resolució de conflictes partint de la situació i necessitats dels i les progenitores, o, en el seu cas, de les persones tutores.

Si l’entitat té correctament implementada la normativa de protecció de dades a la seva entitat, és possible que a la seva política de protecció de dades i seguretat de la informació tingui definides les mesures a prendre pel que fa al treball a distància.

Si no és així, s’hauria de fer un exercici per calcular les necessitats i riscos de l’entitat en relació al teletreball i definir algunes qüestions importants com poden ser les següents:

• Quines fórmules d’accés remot estan permeses.
• Quin tipus de dispositiu es considera vàlid per accedir a la informació.
• Determinar els perfils i nivells d’accés a la informació.
• Definir la responsabilitat i obligacions del personal relatives a la protecció de dades en aquesta fórmula de treball.
• Donar la informació suficient a les persones treballadores que tracten dades perquè puguin desenvolupar la seva tasca amb totes les garanties.

A més, sempre s’ha de tenir present el compromís de confidencialitat que han de complir totes les persones treballadores respecte a la informació adquirida a causa de la seva feina i, per tant, s’han d’aplicar les mesures i controls necessaris per garantir aquesta confidencialitat.

Respecte a les mesures de seguretat, és molt més senzill de tenir-ho tot previst si es tracta d’equips o dispositius corporatius.

En aquest cas, algunes de les principals recomanacions per complir amb la protecció de dades durant el teletreball serien les següents:

• Establir perfils d’accés a la informació adequats, potser inclús de manera més restrictiva que els accessos habituals quan es treballa en xarxa, ja que es poden aplicar restriccions addicionals en funció del tipus de dispositiu utilitzat per accedir a la informació (equips personals, dispositius mòbils, etc.)
• Configuració periòdica dels equips i dispositius des dels quals s’accedeix.
• Revisió i actualització dels servidors d’accés remot per garantir el compliment de la política de protecció de dades.
• Disposar d’una configuració amb els mateixos privilegis fixats pels serveis TIC que no pugui ser desactivada o modificada per les persones treballadores.
• Instal·lació de les aplicacions autoritzades per l’organització.
• Disposar d’un software antivirus o tallafocs.
• Evitar la connexió dels dispositius en llocs públics, així com la connexió a xarxes WIFI obertes i no segures.

En cas de permetre la utilització de dispositius personals, s’haurà d’assumir un risc més gran, ja que no existeixen els mateixos controls que als equips corporatius.

Sobretot, algunes de les qüestions a tenir en compte en aquest cas és la possibilitat de monitoritzar els processos.

En cas que la monitorització també es vulgui utilitzar per verificar el compliment de les obligacions laborals, s’haurà d’informar amb caràcter previ i de manera clara i expressa al personal i a la representació dels treballadors/es, tal i com s’estableix a l’Estatut dels Treballadors.

Respecte a la monitorització via remota també s’ha de respectar el dret a la intimitat i el dret a la desconnexió digital regulat a la normativa, concretament a la LOPDGDD.

Tot i així, la configuració per accedir remotament ha de ser revisada periòdicament per garantir que no ha estat desactivada sense autorització.

La situació també serà diferent en funció de quina sigui la situació de cada entitat respecte a l’accés a la informació: si disposa d’un núvol, si disposa d’un servidor propi i tots els ordinadors estan en xarxa, si es volca tota la informació en un programari…

En relació amb aquest punt, també s’ha de prestar especial atenció a la possibilitat propagació de ‘malware’ per la xarxa corporativa i la utilització de recursos no autoritzats.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la DGACC, du a terme diversos programes que treballen per a la promoció de l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres, el Servei d’Assessorament gratuït per a entitats del tercer sector (voluntariat.gencat.cat) i el portal web xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, Xarxanet.org posat en marxa el 2003.

Les persones que s’encarreguen de respondre a les consultes de les entitats que accedeixen al servei d'assessorament són professionals amb una llarga experiència en l’àmbit de la gestió associativa i de fundacions. Suport Tercer Sector fa més de 30 anys que ofereix assessorament, eines de gestió, formació i consultoria a organitzacions del tercer sector.

Les entitats poden fer ús gratuïtament d’aquests serveis per realitzar consultes puntuals a l’hora de resoldre qüestions vinculades a aspectes jurídics. Les entitats poden fer arribar les seves consultes a través d’un breu formulari . Les consultes es resolen en línia, en cap cas de forma presencial. Un cop emplenat el formulari, l’entitat rep la resposta en un termini màxim de 72 hores.

El portal també té un apartat dedicat a notícies jurídiques d’interès per al tercer sector. Al portal de notícies jurídiques es poden trobar continguts d’actualitat que afecten de manera directa o indirecta la gestió jurídica de les entitats. Per exemple, s’informa de les novetats legislatives que es van aprovant a Catalunya a través de notícies periodístiques, concises i entenedores perquè les entitats puguin estar al dia en matèria jurídica.

Al portal s’hi poden consultar continguts com aquests: ‘Decret Llei 19/2020: mesures complementàries en matèria social i sanitària contra el covid-19’. ‘4 punts clau de la nova llei de malbaratament alimentari’, ‘Com demanar la declaració d’utilitat pública’, o ‘Com constituir una associació’.

Aquests tràmits estan destinats a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. D'una banda, mitjançant la legalització s'estableix la integritat i veracitat de la informació comptable, i de l'altra, el dipòsit en permet l'accés a qualsevol persona. Al registre d’associacions s’hauran de notificar tots els canvis referents a estatuts, junta o adreça de l’organització.

S’hauran de notificar altres registres i censos com el registre d’entitats municipals, entitats de voluntariat, el cens de la Secretaria de Política Lingüística i el Cens General de la Secretaria de Joventut. També s’hauran de notificar el registre de les entitats de medi ambient i sostenibilitat i el registre de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament (AECID) per a ONGD.

Donades les circumstàncies i l’actual situació de teletreball per la majoria del personal, es pot realitzar una assemblea telemàtica, inclús no estant regulat als estatus i les votacions poden ser sense sessió.

Respecte la convocatòria de l’assemblea, si hi havia una convocada abans de l’estat d’alarma aleshores es realitzarà un mes després de finalitzar aquest estat, però si no hi havia convocada l’assemblea s’aplica.

Durant la vigència de l'estat d'alarma actual, els terminis previstos legalment per a la reunió dels òrgans col·legiats de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret català, queden suspesos a partir de la data de declaració de l'estat d'alarma, i el seu còmput es reprèn a partir de la data de finalització de l'estat d'alarma o les seves pròrrogues.

D’altra banda, es suspèn el termini de presentació de comptes, amb la possibilitat de presentar-los fins 3 mesos després de finalitzar l’estat d’alarma.

Entitats esportives

Pel que fa a les entitats de caire esportiu, es suspenen les assemblees generals. La convocatòria és sense efecte i es tornarà a convocar un cop finalitzi l’estat d’alarma. També hi haurà una pròrroga automàtica del mandat de la junta, en un mes des de la finalització de l’estat d’alarma amb aprovació del calendari electoral.