Els tràmits en línia més usuals de les entitats (I)

Imatge principal a portada: 
tramits. Font - lesborgesdelcamp.cat Font:
Autor/a: 
Yaiza Cuevas
Resum: 

Actualment molts tràmits que afecten a les entitats es poden fer en línia, cosa que fa més àgil i eficient la comunicació amb les Administracions Públiques. En el següent recurs recollim els tràmits més comuns.

Amb els avenços de les noves tecnologies, les comunicacions han anat canviant, i en aquest sentit, l’Administració Pública s’ha hagut d’adaptar. Per això, ha permès que molts dels seus tràmits es facin en línia, aconseguint així una major celeritat i eficiència en la comunicació.

A continuació us fem un recull dels tràmits més usuals:

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Registre d’Entitats
Agència Tributària
Registre de Delinqüents Sexuals
Continguts: 

El Registre d’Entitats esdevé el portal principal de comunicació entre les entitats i el Departament de Justícia de Catalunya.

En aquest Registre es fan tràmits en línia que van des de la constitució de la pròpia entitat, la modificació dels seus estatuts, el canvi de domicili, la renovació o modificació de l’òrgan de govern i fins i tot la dissolució d’aquesta.

Aquests tràmits es podran fer en línia sempre que es disposi de signatura digital. Per poder fer els tràmits s’ha d’omplir el document en format pdf pertinent, d’acord amb el tràmit que es desitgi realitzar, cal signar-lo i enviar-lo a una bústia habilitada a l’efecte. Finalment, s’haurà de procedir al pagament de la taxa corresponent, en cas que sigui necessari.

Un altre dels portals més utilitzats és el de l’Agència Tributària, on les entitats han de realitzar diversos tràmits relacionats amb la seva activitat econòmica.

A través d’aquesta plana es poden presentar els diferents impostos als que estan obligades les entitats i també les declaracions censals.

La declaració censal consisteix en comunicar a l’Agència Tributaria tota la informació important de l’entitat que afecta a la seva activitat econòmica, com pot ser l’inici de l’activitat econòmica o el canvi de domicili. Aquesta comunicació es fa a través del model 036.

Les entitats que tenen activitat econòmica hauran de presentar els següents impostos:

  • L’IVA: Cal que es facin presentacions trimestrals, corresponents amb el model 303, i anuals a través del model 390. A més, també cal que es comuniquin, durant el mes de febrer de cada any, totes les vendes, compres, ajudes o subvencions, els imports dels quals sigui major a 3005,06€ i que es realitzin amb un mateix subjecte. Aquesta declaració es farà mitjançant el model 347.

El Registre de Delinqüents Sexuals es va crear el passat 1 de març i s’encarrega d’expedir certificats en els que s’acredita si s’ha estat condemnat per algun delicte d’agressió sexual. Aquest certificat pot ser negatiu o bé incloure una relació detallada dels delictes sexuals pels que s’ha obtingut una condemna ferma.

Aquest Registre ha adquirit rellevància en els últims dies, com a conseqüència de la Llei 26/2015 de Modificació del Sistema de Protecció a la Infància i a l’Adolescència, la qual va imposar l’obligació d’acreditar no estar condemnat per cap delicte de llibertat i indemnitat sexual, a tothom que tingui contacte habitual amb menors en el marc de la seva activitat.

D’aquesta manera, tota entitat que realitzi activitat amb menors, té la obligació de requerir al seu personal o voluntariat l’esmentat certificat.

Aquesta plana ha esdevingut en els últims dies de vital importància per a moltes associacions, ja que per facilitar i agilitzar els tràmits, l’Administració Pública ha habilitat la possibilitat que les entitats demanin el certificat de forma agrupada per a tot el seu personal i/o voluntariat.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre el Registre de Delinqüents Sexuals

Imatge principal a portada: 
Joguines. Font: web lallardelspetitons.cat Font:
Autor/a: 
Yaiza Cuevas
Resum: 

En aquest recurs explicarem tot el que les entitats necessiten saber sobre el Registre de Delinqüents Sexuals, parant especial atenció en la forma de sol·licitar el certificat negatiu.

El passat 1 de març es va posar en marxa vigor el Registre Central de Delinqüents Sexuals el qual es regula mitjançant el Reial Decret 1110/2015.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és el Registre Central de Delinqüents Sexuals?
Qui pot sol·licitar el Certificat negatiu del Registre de Delinqüents sexuals?
Com es sol·licita?
Sol·licitud agrupada
Continguts: 

El Registre Central de Delinqüents Sexuals és un registre que s’integra en el Sistema de Registres Administratius de Suport a l’Administració de Justícia.

En aquest, s’inclouen totes les dades relatives a la identitat, perfil genètic (ADN), penes i mesures de seguretat imposades a les persones condemnades per sentència ferma per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual i de trata de persones amb fins d’explotació sexual, inclosa la pornografia, amb independència de l’edat de la víctima.

Es tracta d’una base de dades que recopilarà informació, no només del Registre Central de Penats, sinó també del Registre Central de Sentencies de Responsabilitat Penal dels Menors, agrupant d’aquesta manera en un sol Registre tota la informació relativa a aquests delictes, ja siguin anteriors o posteriors al dia 1 de març.

El certificat el podrà sol·licitar tota persona física major d’edat i és obligatori per a les persones que tinguin contacte habitual amb menors.

Ara bé, aquesta obligació no només afecta a les persones treballadores, sinó que tal i com estableix la Llei estatal de voluntariat, aquest requisit també serà exigible a les persones voluntàries.

A més, en tant que els menors també poden treballar o realitzar tasques de voluntariat, aquests també hauran d'acreditar aquest requisit.

Tanmateix, els menors que pretenguin sol·licitar el certificat, caldrà que ho facin els seus representants legals, que en la majoria dels casos coincidirà amb els seus progenitors.

Altrament, si la persona sol·licitant no és espanyola, a banda d’aquest certificat, caldrà que demani un certificat del seu país de nacionalitat.

Es tracta d’un tràmit gratuït que es pot demanar via telemàtica amb el DNI Electrònic en el web del ministeri de justícia, a la secció Tràmits i gestions personals- Certificat de Delictes de Naturalesa Sexual.

Per a poder fer el tràmit, cal tenir habilitat el DNI Electrònic, el qual permet identificar a qui el vulgui sol·licitar. A més, també és necessari disposar d'un lector de certificats electrònics.

En cas de no tenir-ne, hi ha moltes biblioteques públiques que en disposen. El tràmit és senzill i només cal anar seguint les passes que es van indicant.

Altrament, també es pot demanar presencialment o enviar per correu postal a les Gerències Territorials o a la Oficina Central d’Atenció al Ciutadà, situada a Madrid, mitjançant una sol·licitud formalitzada que es pot trobar la pròpia plana web.

Si s’opta per aquesta via, caldrà que s’aporti un document que identifiqui a la persona sol·licitant, ja sigui el DNI, el passaport, o el carnet de conduir, entre d’altres. En cas que s’aporti una fotocòpia, aquesta haurà d’estar compulsada, cosa a tenir present en el cas que el tràmit es faci per correu postal.

Pel que fa a les persones amb declaració d'incapacitat o menors d'edat, el tràmit l’haurà de fer el representant legal i a aquests efectes caldrà que aporti original o fotocopia compulsada del document que identifiqui al representat. També caldrà que faciliti l'original o fotocopia compulsada del document que acrediti aquesta representació. En el cas dels menors, serà suficient amb el llibre de família.

Passats uns dies des de la sol·licitud, si ha estat demant presencialment o per correu postal, la persona interessada rebrà un SMS amb un enllaç a una plana web, des de la que es podrà descarregar el certificat.

L'expedició del certificat és automàtica si s'opta per la via telemàtica. L'últim pas del tràmit és la descarrega d'un document pdf corresponent al certificat.

Donada l’alta demanda que s’espera que tingui aquest tràmit, igual que va passar amb el certificat d’antecedents penals, s’ha habilitat la possibilitat de demanar aquest certificat de forma agrupada per part de les entitats per a tot el seu personal contractat i també per a les persones voluntàries, sempre que s’aporti presencialment o per correu postal la següent documentació:

  • Escrit demanant que es tramiti de forma agrupada tots els certificats.
  • Fotocopia acarada o compulsada o amb el segell de l’entitat del DNI, NIE, passaport o document d’identificació comunitària del personal contractat o de les persones voluntàries interessades.
  • Autorització de les persones interessades a la persona representant de l’entitat.
  • Document de compareixença de la persona representant de l’entitat.
  • Fitxer excel amb les dades de totes les persones sol·licitants. Aquesta informació s’haurà d’entregar en un CD o pendrive junt amb la documentació anterior, a fi d’obtenir una major agilitat i preferència en l’expedició.

Els certificats s'enviaran conjuntament en la direcció indicada en el document de compareixença.

field_vote: 

La Llei del protectorat pas a pas (part II)

Imatge principal a portada: 
Supervisisó Font:
Autor/a: 
Mireya Ponce Sastre
Resum: 

En aquest recurs analitzarem quines són les facultats del protectorat i de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública, així com la potestat inspectora i règim sancionador.

El protagonisme que al llarg dels anys han anat adquirint les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública, com a entitats prestadores de serveis de tota naturalesa en favor dels ciutadans, ha posat de manifest la necessitat de dotar l’Administració dels instruments adequats per a garantir l’ús i la destinació correctes dels ajuts i subvencions públics que sovint perceben les entitats sense afany de lucre, i també dels fons procedents de la captació ciutadana i dels provinents del mecenatge privat.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
El protectorat
Supervisió de les associacions declarades d'utilitat pública
La funció inspectora
El procediment sancionador
Continguts: 

La Llei defineix el protectorat com l’òrgan encarregat de vetllar pel correcte compliment de les finalitat fundacionals, la normativa vigent, els estatuts de les fundacions i per tal que es respecte en tot moment la voluntat fundacional.

El protectorat tot i tractar-se d’un òrgan de control de les fundacions, sempre durà a terme la seva tasca respectant l’autonomia de gestió i el funcionament de les fundacions.

Les tasques o funcions que la llei atribueix al protectorat de fundacions són les que segueixen:

Funcions d’assessorament

El protectorat assessorarà en les consultes d’interès general que li puguin fer les persones que tinguin un interès legítim. És a dir, membres de les fundacions o afectats per alguna actuació de la fundació.

Funcions de registre

Dins les funcions de registre, el protectorat és l’òrgan encarregat de:

a) Resoldre les sol·licituds d’inscripció de les fundacions, dels fons especials i de les delegacions d’entitats regulades per altres lleis que s’hagin d’inscriure a Catalunya.

b) Qualificar el contingut dels actes inscriptibles.

c) Resoldre les sol·licituds de les modificacions d’estatuts, la fusió, l’escissió i la dissolució de les fundacions i de llurs fons especials.

d) Certificar i emetre notes simples informatives sobre els assentaments registrals.

e) Garantir l’accés efectiu a les dades del registre.

f) Els altres actes a què fa referència l’article 315-2 del Codi civil de Catalunya.

Funcions de supervisió

A més a més, el protectorat com òrgan encarregat de la supervisió i tutela de les fundacions està facultat per dur a terme les accions que segueixen:

a) Vetllar pel compliment efectiu de la voluntat fundacional, de les disposicions legals i dels estatuts, mitjançant la verificació dels comptes anuals i els altres instruments que estableixen les lleis.

b) Verificar que els recursos econòmics de la fundació han estat aplicats a les finalitats fundacionals.

c) Comprovar que les fundacions actuen amb criteris d’imparcialitat i no discriminació en la determinació de beneficiaris.

d) Autoritzar els actes per als quals el llibre tercer del Codi civil de Catalunya estableix aquesta modalitat de supervisió.

e) Rebre la informació dels actes amb transcendència econòmica que les fundacions han de comunicar d’acord amb el Codi civil de Catalunya.

f) Verificar la conformitat de les dades de les declaracions responsables.

g) Exercir l’acció de responsabilitat contra els patrons en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

h) Exercir l’acció d’impugnació d’acords, decisions o actes contraris a la llei o als estatuts o que lesionin l’interès de la fundació o dels fons especials.

i) Exercir les funcions de suplència en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

j) Emetre els requeriments per tal que el patronat adopti les mesures necessàries per a corregir les situacions d’incompliment a què fan referència les lleis.

k) Interpretar, suplir i integrar la voluntat fundacional, a petició de l’òrgan de govern de la fundació o d’ofici, en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

l) Exercir les funcions d’inspecció.

m) Instar la intervenció temporal i exercir les accions judicials pertinents.

n) Exercir la potestat sancionadora en els termes que estableix aquesta llei.

o) Les altres que li atribueixin les lleis.

Funcions de suplència i nomenament de patrons:

La Llei reconeix com a facultat pròpia del protectorat la funció de suplència en el cas de poder cobrir les vacants de patrons que es puguin donar així com el nomenament de nous patrons en el cas que sigui necessari.

La Llei atribueix la funció de supervisió en matèria d’associacions declarades d’utilitat pública, a l’organisme competent en matèria d’associacions.

Aquest òrgan, tot i ser l’encarregat de supervisar el correcte compliment i manteniment del requisits que van donar lloc a la declaració d’utilitat pública de l’associació de que es tracti, ho haurà de fer respectant l’autonomia de la gestió i funcionament d’aquetes associacions declarades d’utilitat pública.

A més a més, s’encarregarà de promoure la creació d’òrgans i procediments concrets de control a nivell intern de cada entitat declarada d’utilitat pública.

Dins les funcions pròpies que li atribueix la llei destaquen les següents:

Funció d’assessorament i registre

Correspon a aquest òrgan de supervisió, l’assessorament en tots aquells aspectes legal que incideixen en el manteniment dels requisits que van donar lloc a la seva declaració d’utilitat pública.

A més a més, serà l’encarregat de registrar tot els actes relatius a les associacions declarades d’utilitat pública donat publicitat dels mateixos front a tercers i de fer públiques les obtencions de les declaracions d’utilitat pública que hagin estat sol·licitades i concedides.

Funció de supervisió

Destaquen dins les funcions de supervisisó d’aquest òrgan les que segueixen:

a) Requerir a l'associació que adopti les mesures pertinents per a solucionar les deficiències i corregir les situacions d’incompliment, abans d’exercir les altres potestats que estableix aquesta llei.

b) Revocar la declaració d’utilitat pública de l'associació, amb la instrucció prèvia del procediment corresponent, en els supòsits següents:

  • L’incompliment de la presentació dels comptes anuals.
  • El retiment de comptes efectuat sense respectar la normativa vigent.
  • La manca de presentació dels informes que li siguin requerits sobre les activitats que acompleix en compliment de les seves finalitats.
  • La destinació de recursos, segons els informes a què fa referència el supòsit 3r., a despeses clarament no relacionades amb les activitats que permeteren l’obtenció de la declaració d’utilitat pública.
  • L’indici d’irregularitats, deduït dels informes a què fa referència el supòsit 3r., respecte als ajuts, avals, préstecs o subvencions de caràcter públic percebuts.
  • La pèrdua de qualsevol dels requisits necessaris per a obtenir i mantenir vigent la declaració d’utilitat pública.

Per tal de dur a terme la seva funció, l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d'utilitat pública podrá sol·litar la información i aclarimnets que consideri necessàris i s’encarregarà de la verificació dels comptes anuals i de les altres fonts d’informació al seu abast.

Correspon la facultat inspectora tant al protectorat, com a l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública.

Aquesta potestat inspectora s’exercirà amb la finalitat de de vetllar pel recte exercici del dret de fundació i pel manteniment dels requisits en què es fonamenta la declaració d’utilitat pública.

Les causes d’inspecció de fundacions i associacions declarades d'utilitat pública són:

a) No presentar els comptes anuals de les fundacions i de llurs entitats vinculades o de les associacions declarades d’utilitat pública i, quan correspongui, l’auditoria externa, en els terminis legalment establerts.

b) Fer operacions sense l’autorització prèvia en els casos en què aquesta sigui preceptiva, o fer operacions sens eemetre la declaración responsables.

c) Desatendre els requeriments del Protectorat i de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública, o respondre-hi de manera notòriament insuficient.

d) Incomplir les condicions que han motivat l’atorgament d’ajuts, avals o subvencions o cometre altres irregularitats relacionades amb els dits actes.

e) No renovar els membres dels òrgans de govern de les entitats després de dos anys des del moment en què es produeix el venciment dels nomenaments dels òrgans de govern.

f) Incomplir el deure de cobrir les vacants que es produeixin en el patronat, de manera que es dificulti l'acompliment de les activitats fundacionals.

g) No respectar el règim d’incompatibilitats en els nomenaments de personal directiu o en la realització d’actes, contractes, prestacions i serveis de qualsevol mena que infringeixin les incompatibilitats personals que estableix la legislació aplicable.

h) No respondre, de manera reiterada, als requeriments del Protectorat, o presentar-hi una resposta notòriament insuficient.

i) Mantenir una inactivitat continuada durant almenys dos exercicis consecutius, tot i que l'entitat hagi estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

j) No destinar el percentatge que estableix la llei al compliment de les finalitats de la fundació o l'associació, tot i haver estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

k) Patir un deteriorament dels fons propis que incapaciti la fundació o l’associació per a complir les finalitats fundacionals o associatives, tot i haver estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

l) Destinar recursos a despeses no relacionades directament amb l’objecte fundacional o associatiu, o desproporcionades respecte al volum d’ingressos.

m) Qualsevol actuació dels patronats o persones amb responsabilitats directives de la fundació o l’òrgan de govern de les associacions que posi de manifest una actuació contrària als interessos de l’entitat o a les seves finalitats.

Per tal de dur a terme aquets facultat inspectora, el protectorat i l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública podran accedir a les dades, registres i llibres de l’entitat, així com requerir la informació que es consideri necessària.

Pel que fa al procediment inspector es pot dur a terme d’ofici per la pròpia administració, o bé a instància d’una persona física o jurídica que ho sol·liciti de manera motivada.

L’inici del procediment d’inspecció es comunicarà al patronat o òrgan directiu que correspongui i s’aixecarà acta del mateix que s’haurà de lliurar a l’òrgan de direcció just quan finalitzi la inspecció i abans d’emetre la proposta de finalització.

Les actuacions d’inspecció han de concloure en el període màxim d’un any.

Tal i com s’explicava en el recurs anterior, tot i que la llei 21/2014 ja està en vigor el Capítol II del Títol V, relatiu al procediment sancionador, esta pendent de la seva entrada en vigor que es farà el proper 1 de gener de 2016. És a partir d’aquesta data que l’administració podrà aplicar les sancions que corresponguin en cada cas a les fundacions i associacions declarades d’utilitat publica que contravinguin allò estipulat en la llei.

La Llei preveu tres categories de sancions:

  • Molt greus
  • Greus i
  • Lleus

Les infraccions molt greus són sancionades amb multa de 4.000 fins a 20.000€, i amb la impossibilitat de rebre ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat durant el període d’1 any.

Les greus són sancionades amb multa de 1.000€ fins a 4.000€. A més a més, les sancions greus que consisteixen en l’incompliment del deure de presentar els comptes, de renovació o d’elecció dels membres de l’òrgan de govern o de emetre les corresponents declaracions responsables suposaran la impossibilitat de rebre ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat durant el període d’1 any.

Finalment les infraccions lleus són sancionades amb una amonestació.

Per tal d’imposar les sancions que corresponguin es tindrà en compte el criteri de proporcionalitat, atenent a la capacitat econòmica de l’entitat i a la gravetat de l’acció o l’omissió. També es tindran en compte la concurrència d’agreujant d’atenuants.

La Llei tipifica com a subjectes responsables els patrons o membres dels òrgans directius. Si la responsabilitat no es pot atribuir a un únic responsable, s’entendrà que responen tots els membres del patronat o de l’òrgan directiu, amb dues excepcions:

  • No respondran els que s’han oposat a l’acte que suposa la infracció, sol·licitant que llur oposició consti en acta
  • Ni aquells que no han participat en la presa de la decisió infractora , ni en la seva execució, posant tots els mitjans per reparar el dany

Les sancions juntament amb els motius que les van causar, quedaran inscrites a registre de dret i entitats jurídiques com a nota marginal. Es preveu la seva cancel·lació un cop transcorregut el mateix període que el previst per a la seva prescripció.

Des de registre es comunicarà l’anotació de la sanció i s’indicarà el període de prescripció de la mateixa.

field_vote: 

La Llei del protectorat pas a pas (part I)

Imatge principal a portada: 
Inspecció
Autor/a: 
Mireya Ponce Sastre
Resum: 

En el present recurs analitzarem la Llei 21/2014 de 29 de desembre, del protectorat i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública.

Des de fa temps neix la necessitat de regular amb detall les funcions de l’òrgan de control de les fundacions, el protectorat. Així com de regular per primera vegada, un organisme nou que s’encarregui de dur a terme el seguiment d’aquelles associacions que per perseguir unes finalitats d’interès general, han aconseguit la classificació d’entitats declarades d’utilitat pública.

Imatges secundàries: 
Documents
Direcció General de Dret I Entitats Jurídiques
Subtitols: 
Antecedents legislatius
Motivacions actuals
Estructura de la Llei
Aplicació de la Llei
Continguts: 

Les fundacions privades han tingut un reconeixement i una regulació amplis a Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 1979. La Llei 1/1982, del 3 de març, de fundacions privades, establí una regulació pròpia en l’àmbit del dret civil català. Aquesta regulació, fruit de l’experiència assolida i de la necessària adequació a les circumstàncies derivades del pas del temps, fou posteriorment modificada per la Llei 5/2001,del 2 de maig, de fundacions, i per la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, que, al seu torn, ha estat objecte de canvis puntuals per mitjà de la Llei 7/2012, del 15 de juny.

Pel que fa a la regulació que el Codi civil fa del Protectorat, se circumscriu a una sèrie de disposicions bàsiques que es limiten a determinar-ne l’organització, l’àmbit d’actuació i les funcions bàsiques és la disposició transitòria quarta del llibre tercer del Codi civil de Catalunya definí un seguit de funcions que corresponien a aquest òrgan mentre el Parlament no aprovés una llei del Protectorat.

El Protectorat, de llarga tradició en el dret català, entès com l’òrgan que exerceix el control publico administratiu de les fundacions, té com a objectiu primordial garantir l’exercici recte del dret de fundació constitucionalment reconegut. L’actuació d’aquest òrgan se subjecta al dret administratiu, per tal com exerceix prerrogatives pròpies de l’Administració pública sobre entitats de naturalesa jurídica privada que en altres persones jurídiques d’idèntica naturalesa es considerarien exorbitants.

Aquesta llei també incorpora la necessària regulació del règim jurídic de l’òrgan de supervisió de les associacions que gaudeixen de la declaració d'utilitat pública, atesa la competència exclusiva que l’Estatut d’autonomia atorga a la Generalitat en matèria d’associacions, amb la finalitat de dotar-lo de les potestats necessàries per a l’exercici recte de les funcions que té encomanades.

La Llei 21/2014 s’estructura en cinc títols, nou disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

  • Títol I, que regula les disposicions generals i la transparència
  • Títol II, que regula les facultats del protectorat
  • Títol III, que regula tot allò relatiu a l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública
  • Títol IV, relatiu al règim jurídic de tots dos òrgans
  • Títol V, que regula la potestat inspectora i les sancions en cas d’incompliment de la Llei

La Llei té per objecte la regulació de les funcions tant del protectorat pel que fa a les fundacions, com de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública.

I en concret el previst a la Llei s’aplica o incideix en les fundacions i associacions que segueixen:

  • Les fundacions que duen a terme les seves activitats majoritàriament a Catalunya
  • Les fundacions especials a què fa referència el text refós de la Llei de Caixes d’estalvi de Catalunya.
  • Les associacions declarades d’utilitat pública regulades per la llei d’associacions catalana, la Llei 4/2008 de 24 d’abril, és a dir, aquelles que exerceixen majoritàriament les seves activitats a Catalunya.

La Llei defineix tant el protectorat, com l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública, com dos òrgan de naturalesa administrativa encarregats d’aplicar la Llei 21/2014.

En concret defineix el protectorat de fundacions com l’òrgan de l’administració que té encomanada la funció de vetllar pel correcte exercici del dret de fundació i d’assegurar que el funcionament de les fundacions s’ajusti ala normativa vigent en matèria de fundacions.

D’altre banda defineix l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública, com l’òrgan administratiu encarregat de vetllar pel manteniment dels requisits que en cada cas s’han de donar per aconseguir aquesta declaració d’utilitat pública.

En tots dos casos, la llei preveu que aquets dos òrgans exerceixen les seves funcions per mitja dels òrgans del departament competents en matèria de fundacions i associacions respectivament.

Cal tenir en compte que la Llei 21/2014 es tracta d’una norma que actualment està vigent. En concret la Disposició Final cinquena establia que la llei havia d’entrar en vigor als 20 dies de la seva publicació al Diari Oficial de la generalitat de Catalunya, DOGC.

Tot i això, també s’establia que el capítol segon, del títol V relatiu al règim sancionador restava pendent d’entrar en vigor, fins aquest proper 1 de gener de 2016, en que ja serà aplicable. Per tant els dos organismes podran inspeccionar i alhora interposar les sancions que considerin adients en funció de la seva gravetat, a partir d’aquest gener de 2016.

field_vote: 

Quatre idees clau per engegar la teva entitat

Imatge principal a portada: 
Constitució Associació Font:
Autor/a: 
Mireya Ponce Sastre
Resum: 

En aquest recurs us donarem una visió ràpida de les quatres idees clau que s'han de tenir en compte a l'hora de voler constituir una associació.

Un cop tenim la idea de constituir una entitat sense ànim de lucre hem de saber que només a Catalunya n'hi ha 48.328 entitats. D’aquestes, 4.000 les podem trobar a la ciutat de Barcelona segons les dades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes.

Per tant és molt important conèixer el teixit associatiu que ens envolta per tal de valorar si el nostre projecte es pot dur a terme des d'alguna entitat ja existent aprofitant sinèrgies i treball en comú.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Com saber la forma jurídica més adient pel nostre projecte
Viabilitat del nostre projecte
La importància de la primera reunió de constitució
Com treballar els estatuts de la nostre entitat
La publicitat registral
Continguts: 

Un cop iniciem el mecanisme per a constituir una entitat sense ànim de lucre hem de tenir clar, com dèiem, quina seria la millor forma jurídica per tal de dur-lo a terme.

En aquest sentit, hem de conèixer les diferents formes jurídiques existents.

Si la nostra voluntat parteix de l’ànim de lucre, és a dir, la possibilitat de poder repartir beneficis entre els socis, la forma jurídica més adient seria una empresa.

Si tenim clar el no ànim de lucre, és a dir el treball en comú on els beneficis o guanys de la nostra activitat mai es repartiran entre els socis, sinó que sempre es destinaran a aconseguir o fins i tot ampliar el nostre objecte o finalitats fundacionals podem triar entre:

  • Una associació, on la part important són les persones i no cal un patrimoni inicial.
  • Una fundació, on es conserva el control de l’entitat però cal una aportació inicial de 30.000€ que s’anomena dotació.
  • O bé, una cooperativa d’iniciativa social, on els socis posen en comú el seu treball i una aportació mínima inicial de 3.000€.

Un cop hem valorat que la forma jurídica més adient és l’associativa, hem de tenir clar que per tal de constituir una associació cal un mínim de tres persones físiques o jurídiques que posen en comú el seu treball per aconseguir una finalitat d’interès comú.

A partir d’aquí ens hem de fer les següents preguntes:

Què vull fer?

Per tal de donar resposta a aquesta pregunta hem de tenir molt clares quines seran les finalitats de la nostra associació, el seu objecte social.

Com ho vull fer?

En aquest moment, hem de plantejar-nos què és el que farem per tal d’aconseguir el compliment del nostre objecte social. És a dir, quines activitats volem dur a terme per complir les nostres finalitats.

Amb qui ho vull fer?

Cal tenir molt clar amb quines persones volem comptar per tal d’aconseguir el nostre projecte en comú. És a dir, quines persones formaran la base social de la nostra entitat, qui pot ser soci/a de la nostra associació i quin serà el procediment perquè una persona que tingui interès en el nostre projecte fundacional es pugui fer sòcia de la nostra entitat.

Per a qui ho vull fer?

És cabdal tenir clar quins seran els destinataris de les nostres activitats i per a qui treballem per aconseguir les nostres finalitats. Podem buscar un interès general, és a dir, beneficiar la societat en general o bé tenir interès concret o més individual que beneficiï un col·lectiu concret de persones. Aquestes seran els nostres beneficiaris.

Amb quins mitjans compto?

En aquest darrer moment, he de valorar amb quins mitjans comptem per aconseguir les nostres finalitats o objecte social.

Els mitjans els dividim en personals (socis, voluntaris, equip directiu, treballadors, etc.) i materials (béns mobles, immobles, recursos econòmics derivats d’activitats pròpies, recursos econòmics provinents d’ajuts públics o privats, etc.).

Un cop tenim la nostra entitat definida i el nostre projecte de viabilitat clar, els socis fundadors -que hauran de ser un mínim de tres persones físiques o jurídiques- han de reunir-se en la primera reunió d’assemblea general d’on sortirà l’acta de constitució.

L’acta de constitució o acta fundacional és un resum per escrit d'allò que hagi succeït en aquesta primera reunió fundacional.

Cal en tot cas que consti el dia, l’hora i el lloc en què s’ha fet aquesta primera reunió fundacional i quins han estat els assistents. No podrà assistir cap persona que no sigui considerada sòcia de l’entitat. Aquests primers socis s’anomenen socis fundadors.

Els principals acords que s’han de prendre en aquesta reunió fundacional són:

  • L’acord de constituir una associació.
  • El nom de l’associació.
  • La lectura i aprovació dels nostres estatuts.
  • I la designació de la nostre primera Junta Directiva.

La Junta Directiva de la nostra entitat ha d’estar formada per un mínim de tres persones, ja que es tracta d’un òrgan col·legiat. Ningú podrà ser membre de la nostra Junta Directiva si abans no és soci/a de la nostra entitat.

Els estatuts de tota associació són l’eina bàsica de cada entitat: diuen quin tipus d’entitat és, quines són les coses que ens fan diferents d’altres associacions, quines persones en podran ser membres i organitzen el funcionament intern dels principals òrgans de l’associació, l’Assembla General i la Junta Directiva.

És per això que tot i que existeix un model genèric d’estatuts que podem consultar a la web de la Direcció General de Drets i Entitats, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el més aconsellable és que coneguem i treballem molt bé els estatuts de la nostra associació, ja que ens donaran les eines per gestionar el dia a dia de la nostre entitat.

Dit això, i tenint clar que els estatuts són una eina dinàmica de la nostra entitat, és a dir que es poden modificar sempre que sigui necessari, bé per preveure noves actuacions, bé per a millorar les ja existents i adaptar-les a la nostra realitat social i a la nostra base social.

Caldrà que els estatuts respectin un contingut mínim regulat en la pròpia Llei 4/2008, de 24 d’abril.

L’article 321-4 estableix que els estatuts han d’incloure com a mínim les dades següents:

  • Denominació.
  • Domicili.
  • Durada de l’entitat si no es constitueix per temps indefinit.
  • Les finalitats i les activitats, així com l’àmbit d’actuació.
  • Els tipus d’associats i els requisits que s’han de complir per a adquirir la condició de soci, les causes de pèrdua d’aquesta condició i els procediments d’admissió i baixa, incloent-hi la baixa disciplinària.
  • Drets i deures dels associats i el règim disciplinari.
  • En el cas de les associacions en què col·laboren persones en règim de voluntariat, els seus mecanismes de participació.
  • Les regles sobre la convocatòria i la constitució de l’assemblea general ordinària i l’extraordinària. Com a mínim hi haurà una convocatòria d’assemblea general, que s’haurà de celebrar en el sis mesos següents al tancament de l’exercici econòmic. La seva convocatòria haurà de contenir com a mínim dia, hora, lloc i ordre del dia. La convocatòria ha de poder arribar a tots i cadascun dels socis i es farà de la manera que s’hagi previst en estatuts. També es podrà fer ús dels mitjans telemàtics.

Un cop vistes les quatre idees clau per constituir una associació, hem de saber que tot i que en les associacions els acords són vàlids des que es prenen, la seva inscripció a registre és la que dóna la publicitat registral front a tercers.

En el cas de les associacions, és el Registre d’Associacions de la Direcció General de Dret i Entitats per a les associacions d’interès general i la Secretaria General de l’Esport per a les associacions esportives, els registres que donen aquesta publicitat registral.

Tot i així a quins altres registres cal que estigui inscrit? Depenent de les nostres finalitats fundacionals i de l’àmbit d’actuació de la nostra entitat, també podrem optar al registres que segueixen:

field_vote: 

Quines són les principals normatives aplicables a les associacions?

Imatge principal a portada: 
Llibres i mall. Font: Queaprendemoshoy.com Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Les associacions, per al seu bon funcionament, han de complir amb la normativa vigent. A continuació fem un recull de les principals legislacions a tenir en compte.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Llei 4/2008 del Llibre III del Codi civil de Catalunya
Estatut dels treballadors
Llei del Voluntariat
Llei de protecció de dades
Llei de transparència
Altres normes a tenir en compte
Continguts: 

En primer lloc, les entitats d’àmbit català es regeixen per la llei 4/2008, de 24 d’abril del llibre III del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Aquesta normativa determina el funcionament de les associacions i fundacions inscrites al Departament de Justícia de Catalunya.

En aquesta llei trobem la regulació bàsica de les entitats. Entre d’altres qüestions, determina la composició i funcionament de l’òrgan de govern, així com les competències d’aquest i també de l’Assemblea general. A més, estableix les condicions d’accés i baixa de les persones sòcies i regula els principals procediments a seguir en la vida de l’associació fins a la seva dissolució.

Aquesta normativa és cabdal a l’hora de constituir una entitat, de redactar els seus estatuts i de regular el seu funcionament intern.

Una qüestió a tenir en compte és que, tot i tenir el domicili social a Catalunya i fer activitat a casa nostra, una entitat pot estar inscrita al Registre Nacional d’Associacions del Ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol. En aquest cas, l’associació és d’àmbit estatal i la regulació que l’empara és la llei 1/2002, reguladora del dret d’associació.

Una entitat té una finalitat i per assolir-la realitza diferents activitats, i per aconseguir complir amb la missió de l’entitat, tot i ser sense afany de lucre, pot tenir activitat econòmica.

Arribat aquest punt, és possible que per dur a terme aquestes activitat l’entitat necessiti recursos personals més enllà del voluntariat i, per tant, contracti personal que conformi l’estructura tècnica de l’organització.

Aquestes persones, quan passen a formar part del personal remunerat de l’entitat, estableixen una relació laboral amb la mateixa i, com totes les persones assalariades, es troben sota l’empara de l’estatut dels treballadors i dels convenis existents per a cada sector.

L’entitat ha de complir amb les seves obligacions respecte a les persones treballadores de la mateixa i per això ha de complir el que disposa la legislació laboral, és a dir, ha de contractar al seu personal, donar-lo d’alta de la seguretat social, confeccionar i pagar les seves nòmines, reconèixer els seus drets i deures, i complir amb la normativa de prevenció de riscos laborals.

També es poden establir altres tipus de relacions com per exemple contractar el servei d’una persona professional autònoma o establir una tasca concreta amb una col·laborador puntual. En aquests casos, no hi ha una relació laboral permanent sinó que es remunera per un servei determinat i l’entitat està obligada a fer les retencions i observar els impostos corresponents d’acord a la normativa vigent.

Des del passat 23 de juliol, a Catalunya disposem d’una Llei pròpia del Voluntariat, la qual regula el model català del voluntariat, definint que s’entén per persona voluntària i quin és el marc legal que empara la tasca que desenvolupa.

La nova normativa també estableix quins són els drets i deures de la persona que duu a terme la tasca voluntària, així com els de l’entitat amb qui té aquesta relació de voluntariat.

Per tant, les entitats tenen la obligatorietat de reconèixer aquests drets a les persones voluntàries i formalitzar la seva relació amb el document de compromís del voluntariat, el qual han de signar ambdues parts.

Les associacions han de disposar d’un llibre de registre de totes les persones que duen a terme una tasca voluntària dins de l’entitat i han de disposar del compromís del voluntariat signat.

Per altra banda, una de les obligacions principals de l’entitat respecte a les seves persones voluntàries és disposar d’una assegurança que cobreixi els accidents i responsabilitat civil que es pugui generar al llarg del desenvolupament de l’activitat.

Una altra normativa a tenir en compte part de les entitats és la Llei 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

Aquesta llei té per objectiu garantir i protegir el dret de tota persona física a exercir un control efectiu sobre les seves dades personals, i obliga a totes les persones jurídiques.

Per tant, totes les entitats que disposen de dades personals de persones físiques (treballadors, voluntariat, socis i sòcies, etc.), estan sotmeses a la LOPD i tenen que vetllar pel seu compliment.

Algunes de les qüestions fonamentals que han d’observar les entitats respecte a la Llei de Protecció de dades són les següents: identificar els seus fitxers i donar-los d’alta a l’Agència espanyola de Protecció de dades, donar compliment de totes les mesures establertes a la LOPD tant pel que fa a la recollida i conservació de dades tant a nivell de documentació física com en suport informàtic, i disposar d’un document de seguretat de l’entitat on es reculli el protocol intern de la mateixa respecte a les mesures que s’apliquen per garantir la protecció de les dades personals.

Actualment, totes les entitats han de complir amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Aquesta normativa disposa d’unes obligacions de publicitat activa i passiva per a les entitats, en funció de la seva realitat, tant pel que fa a la figura jurídica que adopten, com als ajuts públics que reben, i a la seva relació amb l’Administració pública.

La legislació estableix quina informació ha de publicar cada entitat en funció dels criteris que determina en el text de la llei i també preveu com s’ha de publicar aquesta informació, essent requisits fonamentals que aquesta sigui accessible, clara i comprensible, i que es publiqui en format electrònic i gratuït per als usuaris.

La Llei de transparència és d’obligat compliment per a totes les entitats catalanes des del passat 1 de juliol de 2015.

A banda de les normatives esmentades, existeixen unes legislacions pròpies de cada àmbit d’actuació, les quals, s’han de tenir en compte en funció de l’àmbit d’actuació i característiques pròpies de cada entitat.

A continuació posarem alguns exemples:

field_vote: 

10 requisits per complir la LOPD a la nostra entitat (II)

Imatge principal a portada: 
Fitxer amb candau. Font: UIB Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Tal i com hem començat a tractar al recurs anterior, una qüestió important a tenir en compte a la nostra entitat és el compliment de la normativa corresponent a la protecció de dades.

A l’anterior recurs sobre la Llei de Protecció de dades ens hem basat en el marc legal aplicable, els conceptes bàsics que hem de tenir en compte i els principis que fonamenten la protecció de dades.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Obligacions de l’entitat respecte a les dades que disposa
Classificació de les infraccions de la LOPD
Què és el dret a l’oblit?
Què és el Llistat Robinson?
Continguts: 

En relació a les dades que tenim a l’entitat, hi ha unes obligacions bàsiques que comporten actuacions concretes. Aquestes són les següents:

  • Identificació dels fitxers: L’entitat ha d’identificar els diferents tipus de fitxers que té en funció del tipus d’informació que contenen.
  • Deure d’informació i obtenció del consentiment: L’entitat s’ha d’assegurar que totes les persones físiques saben que l’entitat disposa de les seves dades i quina és la finalitat de les mateixes. També necessita el seu consentiment per tractar-les i s’ha de donar la informació necessària respecte als drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació que té la persona física respecte a les seves dades.
  • Disposar del document de seguretat, el qual ha de contenir un contingut mínim respecte a l’àmbit d’aplicació i dels processos que es segueixen per al tractament de les dades.
  • Notificació dels fitxers: L’entitat ha de comunicar a l’Agencia de Protecció de dades dels fitxers que té i del tipus d’informació contenen.
  • Respecte i compliment dels drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades.

L’incompliment de les disposicions legals previstes a la LOPD es classifiquen en tres tipus d’infraccions, les quals comporten sancions de diferent quantia.

A continuació detallem les infraccions i les sancions que hi estan associades:

  • Infracció lleu:
    • No sol·licitar la inscripció del fitxer.
    • Incompliment del deure d’informació a l’interessat.
    • Transmissió de dades sense complir el que disposa la llei.
    • Aquests supòsits comporten una sanció de 900 a 40.000€.
  • Infracció greu:
    • Tractar dades sense consentiment.
    • Impediment per exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició (Drets Arco).
    • Mantenir fitxers sense les condicions de seguretat apropiades.

Aquests supòsits comporten una sanció de 40.000 a 300.000€.

  • Infracció molt greu:
    • Recollida de dades de manera fraudulenta.
    • No cessar en el tractament il·lícit de dades previ requeriment del director de l’Agència de Protecció de Dades.
    • Transferència de dades de caràcter personal a països que no proporcionin un nivell equiparable de protecció.

Aquests supòsits comporten una sanció de 300.000 a 600.000€.

Una qüestió important que hem de tenir en compte és el dret a l’oblit de totes les persones físiques respecte a les seves dades personals.

El dret a l’oblit és el dret que té tota persona física a que les seves dades siguin totalment esborrades. Si una persona demana a la nostra entitat que s’esborri, bloquegi o suprimeixi alguna informació personal que ja consideri obsoleta pel transcurs del temps o bé perquè afecta a alguns dels seus drets fonamentals, estem a obligats a fer-ho. Aquesta obligació inclou tot tipus de mitjans informàtics i físics.

La llista Robinson és un fitxer d’exclusió, en el qual, les persones expressen el seu desig de no rebre publicitat del tipus que determinin per qualsevol mitjà: correu ordinari, correu electrònic, sms, telèfon, fax o qualsevol altre.

Totes les entitats i d’altres persones jurídiques estan obligades a respectar el desig de no rebre informació de totes les persones físiques que estiguin incloses a la Llista Robinson. Per tant, abans d’enviar una informació, la persona responsable del fitxer ha de comprovar que els destinataris no estan inclosos en cap Llista Robinson.

En el termini de tres mesos des de que la persona s’ha donat d’alta una Llista Robinson, aquesta ha de deixar de rebre la informació de la que vol estar exclosa. En cas de seguir rebent la informació, pot denunciar-ho a l’Agència de Protecció de dades, la qual obre un expedient informador i, si és necessari, també sancionador, el qual comporta multa de fins a 60.000€.

A l’Estat, qui gestiona la Llista Robinson és l’Associació Espanyola de la Economia Digital.

(Consulta la resta de requisits al recurs anterior)

field_vote: 

10 requisits per complir la LOPD a la nostra entitat (I)

Imatge principal a portada: 
Fitxer. Font: Web de c.datos Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Una de les obligacions que hem de tenir en compte a la nostra entitat és el compliment de la LOPD, ja que el seu incompliment pot comportar greus sancions econòmiques per a la nostra associació.

La Llei 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades té l’objectiu de garantir i protegir el dret de tota persona física a exercir un control efectiu sobre les seves dades personals. Aquest reconeixement es configura com un dret fonamental.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Marc legal aplicable
A qui se li aplica la LOPD?
Quines dades personals s’han de protegir?
Nivells de seguretat de les dades
Quins conceptes bàsics hem de tenir en compte respecte a la LOPD?
Quins són els principis fonamentals que regeixen la protecció de dades?
Continguts: 

La Llei de protecció de dades és una regulació que s’aplica a qualsevol empresa, autònom, associació, fundació, Administració Pública o altres persones jurídiques que tractin dades de persones físiques.

Les persones jurídiques queden fora de l’àmbit de de la protecció de dades.

Per tant, si a la nostra entitat disposem de dades personals de persones físiques (treballadors, voluntariat, socis i sòcies, etc.), estem sotmesos a la LOPD i tenim que vetllar pel seu compliment.

Per dada personal entenem qualsevol dada corresponent a les persones físiques que les puguin fer identificables.

Aquesta dada personal pot contenir qualsevol tipus d’informació:

  • Lletres i signes.
  • Números (telèfon, IP, etc.)
  • Imatges (fotografies, imatges captades amb càmeres de videovigilància..)
  • Informació acústica (gravacions de veu)
  • Informació alfabètica o numèrica, etc.

En funció de la sensibilitat de les dades, la normativa distingeix tres nivells de protecció i aquesta classificació implica que hauran de disposar de mesures de seguretat diferent.

Els nivells són els següents:

  • Nivell alt: ideologia, afiliació sindical, religió, creences, raça, salut, test psicotècnics, vida sexual, dades sobre violència de gènere, etc.
  • Nivell mig: comissió d’infraccions administratives o penals, dades relacionades amb la Hisenda Pública, serveis financers, avaluació de la personalitat, etc.
  • Nivell bàsic: La resta de dades que no fan referència a les categories anteriors, per exemple: nom i cognoms, adreça, dades bancàries, salari, etc.

En relació a la protecció de dades, hi ha uns conceptes bàsics que hem de contemplar amb l’objectiu de complir tot el que disposa la regulació a la nostra entitat.

Els criteris fonamentals són els següents:

  • Fitxer: Conjunt de dades estructurat des d’un punt de vista conceptual. El fitxer conté un conjunt de dades personals, per exemple: nom, cognoms, DNI, data de naixement, etc.

El fitxer té unes característiques determinades:

  • Ha d’estar organitzat seguint un criteri específic.
  • Les dades recollides han de tenir la mateixa finalitat.
  • Les dades poden estar recollides en qualsevol suport: manual, informàtic, etc.
  • Existeix la possibilitat de que el fitxer estigui constituït per diferents aplicacions, ubicades inclús en llocs físics diferents.

A les entitats, habitualment, disposem de diferents fitxers, com per exemple: fitxers d’usuaris de serveix, fitxer de recursos humans, fitxer de contactes, fitxer de voluntaris i voluntàries, fitxer de socis i sòcies, etc.

  • Tractament de dades: Per tractament de dades entenem les operacions i procediments que permeten la recollida, gravació, conservació, elaboració, modificació, consulta, utilització, modificació, bloqueig i supressió de dades. També inclou les cessions de dades que resulten de comunicacions, consultes, interconnexions i transferències.
  • Responsable del fitxer: Entitat que decideix sobre la finalitat, contingut i ús del tractament de dades. Pot ser un professional autònom, empresa, administració pública, fundació o associació sense afany de lucre, etc.
  • Encarregat del tractament: Empresa, professional o entitat sense ànim de lucre que tracta dades personals per compte del responsable del fitxer en el marc de la prestació d’uns serveis. Un exemple d’encarregat del tractament seria la gestoria que duu la gestió laboral de l’entitat.
  • Afectat o interessat: És la persona física titular de les dades personals.

La normativa recull un conjunt de principis fonamentals d’obligat compliment per poder dur a terme la protecció de les dades de l’entitat, els quals, són els següents:

  • Qualitat de les dades: La qualitat de les dades es refereix a que aquestes han de ser adequades, pertinents i no excessives tenint en compte la finalitat per la qual es demanen. No es poden demanar dades que no siguin pertinents i proporcionals amb l’objectiu pel qual es sol·liciten.

    Aquest principi també està relacionat amb el fet que les dades que recollim a l’entitat s’han de cancel·lar una vegada ja no són necessàries o ja s’ha complert la finalitat per la que es van demanar.
  • Dret d’informació en la recollida de les dades: Sempre s’ha de realitzar l’avís legal a fi d’informar a la persona física que es procedeix a la recollida de dades, quina és la seva finalitat a la qual es destinen, quins són els drets que els assisteixen al respecte, i la identitat i adreça del responsable dels fitxers.
  • Consentiment de l’afectat per al tractament de les dades: S’ha de disposar del consentiment previ i inequívoc de la persona física per tractar les seves dades. Quan parlem de dades especialment protegides, és necessari el consentiment exprés i per escrit.
  • Deure de Secret: Fa referència al secret professional. És la obligació de secret que tenen les persones que tracten dades. Aquest deure s’estén també cap al futur, ja que la obligació persisteix encara que ja no es tractin aquestes dades.
  • Consentiment per a la comunicació de dades a tercers: Per poder fer una cessió de dades cal lliurar la informació corresponent a la persona interessada i aconseguir el seu consentiment previ per fer-ho. La persona interessada també ha de ser informada del cessionari, de la naturalesa de les dades cedides i de la finalitat de la cessió.
  • Seguretat de les dades: Existeix la obligatorietat de disposar d’un document de seguretat. S’ha de complir amb totes les mesures que imposa la llei per vetllar per la seguretat i protecció de les dades en el seu tractament.

A continuació, en un segon recurs, tractarem altres qüestions d’interès respecte al tractament de dades, concretament, les obligacions que té l’entitat respecte a les dades, els drets que assisteixen als interessats, les infraccions i les sancions que comporta l’incompliment de les disposicions legals.

(Consulta la resta de requisits al següent recurs)

field_vote: 

8 claus per a la reflexió estratègica de la nostra entitat (II)

Imatge principal a portada: 
Puzzle. Font: Web de Seidor Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Per poder dur a terme una bona planificació estratègica de la nostra entitat, hem de destinar temps i recursos al procés, a fi de poder aconseguir un resultat adequat a la realitat de la organització.

En el primer recurs de reflexió estratègica de l'entitat, hem parlat de la importància del procés de reflexió estratègica dins de l'entitat i hem establert les fases principals.

A continuació, analitzarem les condicions i fases a tenir en compte a l'hora d'entomar un procés de reflexió estratègica.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Condicions que s’han de donar per a una bona planificació estratègica
Principals fases del Pla estratègic
Procés participatiu
Revisió del Pla estratègic
Continguts: 

Algunes de les condicions que s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar un procés de reflexió i planificació estratègica, són les següents:

  • Disposar d’una bona cultura organitzativa: basada en la capacitat de reflexió crítica, la intenció de ser transparents i una actitud positiva respecte els canvis.
  • Disposar del temps necessari per a la reflexió: per aconseguir-ho, s’haurà de planificar bé el calendari de treball i alliberar el temps suficient per destinar-lo a la reflexió interna de l’entitat.
  • Disposar dels recursos suficients: s’ha de tenir en compte que el procés té un cost a nivell de recursos, tant personals com materials, de difusió, etc.
  • Implicació de totes les persones que pertanyen a l’entitat: en el procés s’han de sentir representades totes les persones que participen a l’entitat: junta directiva, base social, voluntariat, equip tècnic, etc.
  • Fomentar la participació activa: la forma d’aconseguir que el pla estratègic resultant sigui efectiu és comptant amb tots els punts de vista dels diferents col·lectius que integren l’entitat a fi que tothom s’hi senti representat.

Per poder dur a terme un procés de reflexió estratègica, s’ha de tenir en compte que hi ha tres fases principals, les quals són les següents: Fase preliminar, fase d’anàlisi, fase de desenvolupament i fase de síntesi.

Cadascuna d’aquestes fases, disposa de diferents actuacions, de les quals, destaquem les següents:

  • Formar un equip encarregat de liderar el procés.
  • Escollir els participants del procés de reflexió estratègica. Tenint en compte que s’hauria d’intentar ampliar la participació a tots els col·lectius que integren l’entitat.
  • Identificar les àrees en les que es centrarà la planificació estratègica.
  • Establir un calendari de treball.
  • Realitzar un DAFO de l’entitat, en el qual es determini les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de l’entitat.
  • Definir les línies estratègiques a seguir i validació de les mateixes.
  • Definir els objectius estratègics a assolir per l’entitat.
  • Definir el pla d’accions que s’han de dur a terme per aconseguir els objectius.
  • Donar a conèixer el pla estratègic a totes les persones de l’entitat.
  • Aprovar el pla estratègic elaborat pel període determinat.
  • Implantar el pla estratègic dins l’entitat.
  • Establir un procediment de revisió del mateix.

Aquest procés de reflexió i planificació estratègica, a fi de poder incloure els diferents grups de persones que conflueixen dins de l’entitat, tenir una visió el més global possible i obtenir un major consens per part de totes les persones que hi estan implicades, hauria de ser el més participatiu possible.

Si l’entitat aconsegueix implicar al màxim de persones, s’aconseguirà una major cohesió i s’obtindrà més fàcilment que el pla es senti com a propi per part dels diferents col·lectius de l’entitat.

Hi ha qüestions que es recullen dins del pla estratègic que, difícilment, canviïn d’un any per l’altre, com pot ser: la missió, la visió o els valors.

De tota manera, no s’ha de veure el pla com un instrument inamovible sinó que s’ha de fer una revisió constant dels objectius i accions a dur a terme a fi de poder adequar-lo a la realitat de l’entitat en cada moment.

Per poder fer aquesta revisió, es convenient establir un equip de treball que la dugui a terme.

field_vote: 

8 claus per a la reflexió estratègica de la nostra entitat (I)

Imatge principal a portada: 
Persones i bombeta. Font: Instituto tecnológico hotelero Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

El més important per a una entitat és saber el perquè de la seva existència, què vol aconseguir, quina perspectiva de futur té i de quines eines disposa per assolir les seves fites.

A vegades, és fàcil que la tasca del dia a dia de la nostra entitat no ens deixi un moment per parar-se a reflexionar i repensar qüestions tant importants per la nostra entitat com són: quina és la nostra missió, quins objectius volem assolir i de quina manera ho hem de fer.

Aquest exercici és important a l’hora d’afrontar els nous reptes de futur. Per aquest motiu, a continuació tractarem els punts principals a tenir en compte a l’hora d’entomar una reflexió estratègica de la nostra associació.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Elements principals de l’entitat:
Importància de la planificació estratègica
Un valor a tenir en compte: la anticipació
Elements principals del pla estratègic
Continguts: 

Una entitat té uns elements bàsics que són els que la defineixen però aquests són revisables, ja que ens trobem en un entorn canviant i la pròpia dinàmica i activitat de l’entitat també determina el seu futur.

Per aquest motiu, és important disposar realitzar reflexions estratègiques que ens ajudin a analitzar el passat, present i futur de l’entitat.

Primer de tot, hem de clarificar uns elements principals, que són els següents:

  • Missió: És la identitat de l’entitat i determina una ideologia pròpia. La missió determina el propòsit de l’associació, els àmbits d’actuació de la mateixa i a qui es dirigeix.
  • Visió: Determina on es vol arribar com a organització a fi d’establir les prioritats de l’entitat i poder desenvolupar els objectius a assolir.
  • Valors: Determinen com interactua l’entitat amb el seu entorn. Es tracta de la forma que té l’associació de treballar per duu a terme la seva missió.

El Pla estratègic de l’entitat és la planificació de l’activitat de l’associació en un període de temps determinat. Habitualment es fa per períodes entre 3 i 5 anys, i la determinació d’aquest depèn molt de l’àmbit d’actuació en el que es trobi l’entitat així com de la seva maduresa interna.

La planificació estratègica ens ajuda a tenir una visió global de la situació de l’entitat en un moment concret i així poder afrontar els nous reptes i accions a emprendre en els propers anys, i per poder consolidar les línies d’actuació a seguir.

Per a poder dur a terme un Pla estratègic per a l’entitat, cal fer un procés de reflexió interna, i això obliga a plantejar-se qüestions de d’importància cabdal per a l’entitat, com són les següents:

  • Qui som?
  • Quins són els nostres objectius de futur?
  • A on ens agradaria arribar?
  • Què hem de fer per aconseguir-ho?
  • Com ho hem de fer per assolir les nostres fites?

Aquest procés de reflexió estratègica, hauria de ser el més participatiu possible, a fi d’obtenir un gran consens per part de totes les persones implicades a l’entitat.

S’ha de tenir en compte que l’entitat es pot trobar en un entorn molt canviant i, per tant, s’ha de tenir la capacitat d’adaptar-s’hi. Així doncs, no només s’ha de planificar l’adaptació als canvis, sinó que s’ha de poder tenir capacitat d’anticipació als mateixos.

Per aquest motiu, la planificació estratègica ens pot ajudar com una eina d’anticipació.

El Pla estratègic és el document que recull el fruït de la reflexió estratègica, el qual es composa dels següents elements:

  • Línies estratègiques: Són les línies d’actuació que seguirà l’entitat per assolir els seus objectius en un termini establert.
  • Objectius estratègics: Aquests són els objectius concrets a assolir d’acord amb cada línia estratègica.
  • Accions: Es tracta de les accions a emprendre per poder complir amb els objectius marcats.

A continuació, en un segon recurs, tractarem les qüestions concretes a tenir en compte per a l'elaboració del Pla estratègic de l'entitat.

field_vote: